La detenció d'un bandoler a Cardona , en Sebastià Querol conegut com en Poca-roba

Imatge d'un coetani del nostre protagonista segons un gravat francès de mitjans s.  XIX, de la meva col·lecció particular



En el  Fons de la batllia de Cardona Arxiu històric de Berga, trobem un interessant procès de la detenció a les voltes de la rectoria de l' església de Sant Miquel de Cardona. d'una quadrilla de bandolers.

Fiscus versus frates Figueres de Castelltallat , Joan Rovira de Coaner et Sebastia Querol  àlies Poca roba.

En aquest procés veiem com se’ns detalla la detenció d’un home armat, francès, que malvivia per les terres de Coaner i Castelltallat , i que contraferint la normativa que prohibia l’ús de pedrenyals, es detingut en plena Fira juntament amb els seus acompanyants.

D’ell en Sebastià Querol, àlies el Poca Roba, no li sabem si mai va cometre actes de bandositat, la detenció es per la simple possessió de pedrenyal i per meres sospites així a l’acusació del fiscal del Ducat de Cardona se l’acusa  de : dolosament amb altres cohadunats passejava per dita vila amb anim i proposit com justament pot presumirse de ofendre y fer algun mal en tal dia que venen molts per raó de dita fira a la vila . i que  en el moment de la seva detenció com relaten els testimonis : feye gran resistencia y forses . En paraules d’ Antoni Closa, baster de Berga.. dit home  que tenia la pistola o xispa es francés però jo no el conec ni se com se diu, mes de que tinc entés seria a Coaner i de sobrenom li l diuen Poca-roba

Pel moment històric en que els fets tenen lloc, no es fa difícil pensar que es tractava d’un Bandoler de poca volada, que o bé actuava pel seu compte o es posava en mans del millor postor per a cometre delictes.  Un simple jornaler com ell diu ser , no aniria armat amb pedrenyal , a més de daga i ganivet. També podem imaginar-lo com a bandoler, pel seu sobre nom Poca roba, semblant al conegut  a altres que com el Barba-fina, hi ha constància documental de la seva presència a Sant Llorenç de Morunys, com aviat publicaré. Es significatiu el fet que quan en Sebastià Querol, en trobar-se a la presó de Cardona i prendre-li de nou declaració renega del seu àlies, com voguent-se desempellegar de quelcom que el delata la seva condició de bandoler i diu que ell nomès es conegut com a Sebastià Querol.

El fets tenen lloc  a Cardona , el  dia de sant Simó i Judes és el 28 d’ octubre de l’any 1614  i la dita popular diu per Sant Simó i Sant Judes  , veremes collites, tant si són verdes com si són madures, ens pot fer pensar que dita fira se celebrava quan ja havia tingut lloc la verema activitat principal en la pagesia de Cardona d’aquell segle.

Sebastià Querol alies Poca roba diu ser natural d’ Orus, localitat propera a Foix, actual departament de l’Ariege.

Per donar-nos llum en el període en que succeeixen els fets , cal endinsar-se en la lectura del volum 4 d’ Història de Catalunya , Els segles de la decadència (segles XVI-XVIII) Edicions 62 per Núria Sales. Nuria Sales ens diu “Tant la justícia reial com la senyorial, totes dues semblen literalment arbitràries- depenen , en darrer terme, de l’arbitri del jutge.: pel mateix robatori, un home pot ser penjat, un altre condemnat a deu anys de galeres, un altre a cinc anys de bandejament. Un mateix tribunal, el “juí de prohoms”barceloní, fa penjar l’any 1516 un gascó que havia furta blat del pallol, mentre que el 1521 condemna tres inculpats de robatoris-un d’aquests, sacríleg- “que fossen assotats y bandejats y los fossen levades les orelles”; el 1558 un lladre és condemnat a tres anys de galeres i un altre a mà clavada. Per dur” xispa prohibida” l’un és condemnat a pagar 10 lliures, l’altre (generalment , però no sempre, un francès-i en aquest cas la pena és la prevista per les Constitucions-) “ad servitum regiarum  trirrenium in perpetuum”, però també veiem francesos condemnats a “només” deu anys de galeres pel mateix delicte agreuat amb el de vagabundejar, a les Rúbriques de Bruniquer.

També ens diu Sales: Procedent majoritàriament de la França d’ OC i de classes rurals, l’immigrant francès cinccentista sol ser algú que (per damunt de les diferències entre les respectives llengües literàries catalana, gascona , llenguadociana-de provençals, de gent d’enllà del Roine, pocs en vingueren-) sembla parlar pràcticament la mateixa llengua que la gent del país: un “quaix català” com deia Desclot dels foixencs.”

En l’article La immigració occitana al berguedà (1580-1650) Notes per una aproximació percentual. D’ Isaac Soca i Torres , molt interessat i per la seva proximitat geogràfica possiblement estrapolable,  ens diu : “Pel que fa al Berguedà, -segles XVI i XVII-, hi advertim la presència d’immigrants francesos, majoritàriament occitants. “ És precisament la documentació emanada de la batllia i de la notaria de Santa Maria de Borredà, que permet a Rosa Serra constatar la existència d’un nombrós contingent occità en aquesta parròquia des de mitjans segle XVI. La major part d’immigrants els documenta traballant de mossos i pastors o bé sotmesos a règims de parceria i de masoveria, les clàusules dels quals gairebé sempre acabaven imposant els pagesos benestants de l’indret. En bona mesura, sembla que els nouvinguts van contribuir a guanyar terres i a diversificar els tipus de conreu.” “Els pocs estrangers que s’instal·laren al Berguedà ho van fer, perquè van trobar una situació que permetia la incorporació de més gent al mercat de treball o un tros de terra on fer vida i fundar una nova família. – Gairebé una dotzena treballaven de mestres de cases. –Una dotzena treballaven de mestres de cases, - també hi varen anar a parar alguns bracers (5), serradors (2) i jornalers (2).Hem trobat també estangers amb altres professions: un calderer, un carboner, un carboner, un cardador, un faroler, un llaurador, un mercer, un militar, un moliner, un pagès, un paraire, un sastre i un texidors. -Dels onze mestres de cases als quals m’he referit , per exemple,solament dos tenien el mateix ofici que el seu progenitor , els altres eren fills de pagesos i d’un fuster. Potser caldria veur en això una adaptació a la necessitat de mà d’ obra.”

En un altre article de Josep M. Llobet i Portella, La immigració francesa a Cervera segons els capítols matrimonals conservats a l’ Arxiu històric Comarcal de la ciutat( 1501-1700) es interessant destacar : “Quan a les causes que produïren l’emigració originada a l’ àmbit geogràfic dels Pirineus i Pre-pirineus, Llenguadoc i conca de la Garona, i terres altes i massissos, se’n poden detectar de comunes, la principal de les quals fóra les guerres de religió que especialment durant la segona meitat del segle XVI afectaren a aquests territoris, i altres més particulars -.”  “ A la zona del Pirineus i Pre-Pirineus existia un fort desequilibri entre l’alta densitat de població i l’escassetat de recursos econòmics, la qual cosa es notava especialment a la diòcesi de Comenge; l’oferta de treball no podia absorbir la gran concentració humana, part de la qual es veia forçada a l’emigració.  Aquesta situtiació s’ageujà amb les lluites per qüesns de fe que afectaren notablement, a més del bisbat de Comenge, el de Coserans iels de Pàmies i Rieux. -..-

Al Llenguadoc i conca de la Garona la situació era molt direcent de la dels Pirineus i Pre.pirineus, No hi havia ni un excedent demogràfic important ni una situació de treball agrícola desfavorable. En aquesta zona les causes de l’emigració sembla que s’ha d’at

Ibuir , en general, a les guerres de religió que empobriren el país i produïren un abandonament del camp per part dels pageos. Amb tot, (..) les xifres corresponents al Llenguadoc  i conca de la Garona són molt més baixes, que les que es refereixen a la zona dels Pirineus i Prepirineus i, fins i tot, que les concernients al territori més llunyà  els empenyeria a l’emigració de les terres altes i massissos.

Finalment, a les dites terres altes i massissos,hom pot distingir la part del nord, on la pobresa del país el pasturatge era una de les activitats més esteses-i el temperament aventurer dels habitants els empenyeria a l’emigració, i la part del sud, que arruïnada al final del segle XV per les lluites i les pestes, no oferiria massa atractiu als naturals de la terra, especialment quan la situació s’agreujà amb les guerres de religió. “

Anem al procés: 

1614

Ha comparegut Celdoni Codony  fiscal procurador de la curia ducal de Cardona.

 

A noticia del procurador fiscal de la Cort i estació Ducal es pervingut  fama pública precedent que Sebastià Querol alies Poca roba francés contraferint a les crides i edictes del present Ducat y a la  pragmàtica real no ha dubtat de portar un pedrenyal curt de dos pams de canó . y amb dit pedrenyal  curt armat sota de la capa lo dia de la fira de sant Simon i Judes que es lo dia present de la present vila de Cardona, dolosament amb altres cohadunats passejava per dita vila amb anim i proposit com justament pot presumirse de ofendre y fer algun mal en tal dia que venen molts per raó de dita fira a la vila lo qual mal animo y mal  intent de fer mal el poca roba  ab dit pedrenyal resulta amb resistencia que ha fet al senyor governador dit poca rova en lo acte de la captura feu lo senyor governador de sa persona  en la plaça de la fira de cardona anant lo fadrinet cohadunat  (amb complicitat) com esta dit amb altres anomenats en lo discurs de la present causa. E per quan es cas digne de punitio y castig demane lo present fiscal sia rebuda informatio y los qui foren culpables presents y castigats los drets fiscals sense salvos...

 Dia 27 any 161

Antoni Closa baster de la vila de Berga, ...jura.. i diu ..

Ahir dia de Sant Simon i Judes que era fira de la present vila de Cardona, vaig veure per la present vila quatre homens tots junts que em va semblar que anaven cohadunats (junts) i ocasionats dels quals me sospití no haguéssen fet algún mal que no el volguéssin fer i davant d’ això me’n vaig anar a donar raó a VM Sr. Governador  poc despres de trobar-me jo en la plaça de la present vila de la Fira arribà V sôr governador amb altres * y venint dit sôr governador , dits quatre homens se volian ... i dit sôr gov. prengué un de dits quatre homens y reconeixent-lo viu jo @ que un de dits quatre se n’anava  jo en prengué un altre , i un altre que se n’anava prengué M.(mossén) Balaguer i no se qui prengué l’altre.

I lo que prengué M. Balaguer volent-lo reconéixer , feu grans forces i grans ____ i no es volia deixar reconeixer en tant que lo haguérem de llençar a terra i reconeixent-lo , li trobarem dins les calces , una xispa o pistola que lo cano no tenia més d’un pam i mig de llargaria i es aquesta ------- que era ací me mostraren que ---- quan lo levaren (aixecaren) a dit home se posa en ma de lo Cort i dit home  que tenia la pistola o xispa es francés però jo no el conec ni se com se diu, mes de que tinc entés seria a Coaner i de sobrenom li l diuen Poca-roba , dels altres  tres tampoc no en conec cap si bé tinc entès que son dos germans Figueres de Castelltallat i l’altre que es de Coaner que no se ni tinc entès  com li diiuen y també li llevaren a dit francès un flascó amb pólvora de la faltriguera, un ganivet i una clau i un foguer i es veritat quevent-li pres dita xispa la prengué d’en Jeroni de Tord i alçant lo canó  i amunt , lo desarma i tragué molt bé de foc i com [---] tos armada los quals quatre homens  manà lo sôr gov. pujar-los al castell a la presó .

Per en Tony Closa firmo jo en Toni Castellet la present deposició.

 

 

 

Eodem die.

Francesc Sitges, pagès del terme de  Montclar  jura i diu

Ahir dia de St. Simon i Judes que es fira de la present vila de Cardona, trobant-me jo en dita vila  essent una hora passat migdia , Antoni Closa criat del sôr  governador me digué que havia vistos quatre homens que anaven cohadunats i ocasionats i que temia que no portéssin pedrenyals i que no volgueren fer algun mal . I jo li digué, vejam si els trobarem i el dit Closa me digué jo els cercare y en trobar-los avisare y a cap de poc va venir dit Toni Closa dient veniu que jo vos mostraré y axí los me amostra en la plaça de la present vila dita la fira, los quals viu yo @ juts y cohadunats y també me aparegué anaven ­­­­­­ [...]i encontinet e yo @ he vist al sôr governador lo qual eyo @ab altres es anat ahon eren dits homens  que eren en dita plaça de la fira , davant la Casa de M. Coll i essent allí lo sôr governador ne prengué un i encontinent  també me agafi amb lo mateix i reconeixent-lo li vaig trobar en la butxaca un foguer i una clau de porta i lo sôr governador deixà dit home i ana als altres  i estant jo tenint pres lo mateix  vaig veure en tenien un al terra i que feia grans forces i resistencia i tantost fent-li digueren que havien trobat  una gispa i vaig veure la gispa en mà del sôr  digueren y un de tord y l’alsà y amunt y la desarma y ciu y senti yo com tragué molt be y feu bon ficafit y presos dits quatre homens los pujaren en les presons del Castell de Cardona dels qual homens y non conec ningú pero cantes despres a dir que son dos germans Figueres de Castellatallat y Rovira de Coaner y un frances que de sobrenom li diuen pocaroba e dit frances es lo que trobaren la xispa .  Yo  Joan Bella de Sant Llorenç frimo la present deposició per Francesc   Sitges per no saber ell de ...

 

Eodem die

Joannes Hifual? Sutor villa de Casserres cognitus ...et jurabiy..

..dixit, sôr trobantme yo en la present vila de Cardona, air dia de Sant Simon i Judes que era fira de la present vila y entenet lo sôr governador que per dita vila anaven alguns cohadinats y ocasionats y que aportaven padrenyls  e aixi aquest a la tarda en la plaça de dita vila dita la Fira amostraren dits homens que foren quatre. E lo sôr governador e yo y altres acometerem dits quatre homens  e tots quatre los prenguerem e yo na tenia pres un alqual lavi lo panart y estant tenint aqueix vinguern teni pres un altre lo qual feye gran resistencia y forses y lo tenia pres Joan Balguer desta vila y lo sôr den Gieronym de Tord lo qual se lansa per terra y veient yo aixo deixi lo que tenia pres y acudi ajudarlo y viu dit home tenia una xispa o pistola dintre los garaguescos e yo li prengui la part del cano y den Gyeronym las leva y alsant lo cano y amunt lo desarma la qual tragué molt be  de cano la qual xispa viu yo molt be que no tenie sino un palm y mig de canó y presos dits quatre homens presos los pujaren a les presons del Castell de Cardona dels quals yo @ non conech ningú  sino que despres e entes a dir eren dos germans Figueres de Castelltallat y  + Rovira de Cohaner y un gavaix que de sobrenom li diuen poca roba lo qual gavaix es lo que feu tants resitentia y lo que aportave y se li leva la pistola.

Jo Joan Bella de Sant Llorenç firmo la present deposició  per Joan ..

Fuit sibi lectum presenti [...] et magnifico assessore et perseveravyt.

 

Eodiem die

Senôr Joanes Balaguer mercator ville Cardone , cognitis   a me notari etatis ut asserit trigenta duos annors @ qui juravyt in posse illis domini gubernatoris &

Et int& sup Curie prenentis et denuntiatis dixit  Air dia de sant Simon y judas fira que era de la present  vila haguent a quatre hores  vesprada trobantme jo en la plaça dita la Fira, viu que lo sôr governador ab altres arremetern quatre homens per a penreles y de prompte en affecte  leshores lo agafn’agafaren tres y lo un d’ells se n’anava retirant .  E yo les hores lo agafí y arriba lo sôr de’n Geronim de Tord y altres i volent-lo reconeixer ell feu gran resistencia y forces y així lo lansarem en terra y lo sôr gov. Li posa la ma a la butxaca y lin tregué un flascó de polvora y digué dit sôr governador lo reconeiguessim be que no podie ser sino que aportava pedrenyal y reconeixentlo viu jo com lo sôr gom Geronim de tord li tragué una xispa o pistola de la butxaca y aleshores viu com lo dit sôr de’n Geronym li alsa la pedra y tirà dita xispa la qual tragué molt de cano i apresats tots quatre los pujaren a les presons del castell de Cardona y es veritat que dirs quatre homens poch mes o manco los viu jo anar tots junts y me aparequé anaven [---] cohadunats y anaven     [---] E jo non temie [---] y  [---]lo senyor governador de casa senti jo que  un d’ells diguè anem-nos en [---] lo cementiri e jo fou aqui lo sôr gov y les agafaren com tinc dit E jo dits quatre y non conex cap sino que despres e entes  a dir son dos germans Figueres de Castelltallat y  un + Rovira de Coaner y un gavatx que de sobrenom li diuen pocaroba lo qual gavaix es lo que se li leva la xispa  es la mateixa xispa que ara de presnet se mes amostrada posada en poder de la present Cort.   Jo Joan Balaguer firmo la sobre dita deposició.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Die 4 mensis novembre 1614

 

Sebastia Querol alies poca roba frances nunch  viro in termino de Catelltallat hitor reus deponen y facto  propio sinc juramento y si acusio vero   cum juramento in manu et poser honor bajulis presente

Et . fuit   int.que digues quants any te Et dixit sor jo tinch vint y vuit anys poc mes o manco

Int que digue si sap  ni presum  per que esta pres y se li vol exhigir la present deposicio Et dixit sôr nou se.

Int que digue son propi nom y cognom y  de hont es natural y ahont fa sa proxima hitasió dixit sôr jo soc natural del regne de Fransa de un lloch que es diu Orus prop de la vila de Bit de tos ? y vaig ab jornals aguent per la terra y darrerament havia estat poch   avie  a Castelltallat y a Fals treballant a jornals y int& que digue ell deposant ahont lo prengueren y quan ha dixit sôr lo dia de la fiesta de St Simon y Juda prop passada que era lo dia de la fira de la present vila de Cardona me prengue V. M. Sôr balle y lo sôr Gobernador y altres que y eren trobantme jo en la plasa de la Fira de dita vila ab companyia del hereu Figueras y un germa seu ques diu Joan de Castell tallat y lo laltre era Joan Rovira de Cohaner y no se perquem prengueren ni [---]

Int que digue quines armes aportave , deposant quant lo prengueren amb companyia de los tres que te anomenats en dita fira Et dixit sôr jo no portave res sino una daga y un ganivet y un fogonet.

Int que digue quant havie que anaven de camarada ell deposant  y los altres tres que anaven ab sa companyia dixit sôr no havie molt que anaven junts que jols havie trobats tots tres prop de la font de la dita Fira y que los coneixia y  que havie traballat amb ells

Mateix acostarnos prop de les voltes son en dita fira al cap de un poquet me prengueren com  tinch dit ab ells tres que tindh anomenats.

Int que digue si abans de trobar als dits tres fadrins que ell te anomenats com diu que ls troba prop de dita font si ell deposant ere anat y si anave en companyia de dits tres fadrins a quadrillats tots quatre y acodonats y si tots junts eren estats a la taverna o en altres parts de la present vila dixit que els havie trobats abans per lo firal y que eren anats un poquet que ells lo volien convidar a sopar de un parell de pardius que volien comprar yo los digui que noycolie anar y no anaven coadunats que jo en anave darrera yper veure ahont pasariem aqueixa nit.

Int que digue que ere vingut ell de posant a fer en la present vila y quin intent portave anant y asocianse  com te dit ab dits tres fadrins que ell te anomenats  Et dixit sôr jo era vingut a la fira per a comprar un forro y una robeta y tambe per ventura per jugar y no pretenie fer mal en res.

Int que digue si abans que no prenguesin a ell piposant viu que volgueen pendre o prenguesen algun de sos com panyo.. y si ell se va apoartar ab axo ni se amaga ninguna cosa dixit veritat es que ciu que prengueren primer a un o dos dels dits tres fadrins y jo no ma magui ninguna cosa nim vulgui apartar.

Int. Que digui si coneix ell deposant aquesta xispa y aquest flasquet que te aqui al devant que es una xispa de un pam y mig de cano ab un fil de aram y un fil de canem al talo y lo flasco es de banya amb cuberta de fusta y alsol devall de dit flasco també cubert amb fusta posar tot en poder de la presen cort y digue si li trobaren a ell deposant la dita xispa y flasco y perque o portave dixit sôr  jo no conech dita xispa ni flasco niu portave quant me prengueren ni mai ne dut.

Int que digue si sabie ell deposant y sap que per crides reals y altrament estan prohibits los pedrenyals y les xispes y altres armes consemblants dixit si sôr que se y que y ha penes.

Int que digue per que donchs portave ell deposant la dita xispa y quin intent tenie de ferne er dixit sôr jo no la aportave y ja li tinch dit quin intent tenie de sopar o de jugar.

Int que digue si quant lo prenguern feu ell forsa y violensia lansarse per terra y fent resistencia per que no li trobasen la dita xispa Et dixit  sôr ells mi lansaren per terra los quem prengueren que jo no fiu ninguna forsa ni resistencia ni altra perque non portave

Per Sebastia Carol alies pocaroba firmo jo  Pere Foncalda la sua deposisio per no saber el de escriure.

 

 

Die XVIII novembris anno MDCXIIII

 

Joannes Rovira reus capty in Carceribus Castri Cardone traditusa Carcere et ductis in aula dicti Castri dicta los porxos Daurats ad effectum deponendi qui in facto per prio deposuyt sine juramento in alieno autem @ qui juravyt in  posse  lllis domini gobernatoris .

Et int dixit yo me dich Juan Rovira y so natural del terme de Cohaner.

Int que digue si sap ni presum perque esta pres y quants anys te dixit y no se perque stich pres de any ne dech tenir prop de trenta o pera qui.

Int que digue quant fa que esta pres y anont lo prengueren dixit sôr a mi me prengueren lo dia de sant Simon y Juda que ere fira de Cardona y de les hores en sa stich pres y me prengueren en la plasa de dita vila dita la Fira prop les voltes del cap de dita plasa.

Int que digue quan lo prengueren qui anave ab ell reo deposant y qui prenguern també en lo mateix lloch y en lo pateix temps dixit sôr quant a mi me prengueren anaven junts Cistofol Figueres y joan figueres de Catelltallat y també prengueren alli a un gavaix treballador qui  (seue?) a Coaner y a Castelltallat que no li se lo nom sino que li diuen poca roba lo qual volie venir a sopar ab nosaltres ab un parell de perdius que voliem comprar nosaltres no lo y voliem.

Int que digues si en Cardona eren arribats tots quatre junts o foren trobats Dixit sôr los dos germans Figueres   arribarem junts a Cardona y essent en ella en la plasa dita lo Firall trobarem a dit pocaroba lo qual com dich nos seguie que volie sopar ab nosaltres si be nosaltres li anaven deefugint que non voliem y ell nos seguie.

Int que digue ell reo deposant y los demes quines armes aportaven dixit sôr y no aportava sino la daga y Joan Figueres un panart dels demes non se res mes de que quant agueren pres al dit poca roba digueren li havien trobada una gispa o pistola de cano curt si be viu jo encontinent desarmaren al endret on estava pres dit poca roba una xispa de cano cuer la qual trague molt be y feu bon selafit,

Int que digue la veritat perque la cort te informatio que tots quatre dit dia de St Simon y Juda anaven cohadunats per la present vila y ocasionats y que digu com anaven de aquexa manera y que de tot digue la veritat Et dixit sôr los dos germans Figueres e y arribarem junts en la presnet vila y en ella al firal trobarem a dit poca roba lo qual no seguie per voler sopar ab nosaltres com tinc dit y no anavem armats ni animo de danyar a  ningu 

Per Joan Rovira firmo jo Pere Foncalda la sua deposició per no saber el de escriure.

 

Eodem die

 

Cristophol Figueres reg captus in carceribus Castri Cardone traditis a Carcere et ductis in aula dicti Castri dicta los porxos daurats ad effectum depondendi quaie in facto per prio deposuyt sive juramento in alieno autem @ qui juravyt @

Et int@ disxit yo me dich Cistofol Figueres y so pages del terme de Castelltallat Ducat de >Cardona y tinc vint y set anys.-

 Int@ que digue si sab ni presum perque esta pres y se li  exigeix la present depositio y quant ha qu esta pres y ahont lo prenguren disit senyor yo no se peruqe stic pres a mi me prengueren en la present vila de Cardona lo dia de Sant Simon y Judas proppassat dia de fira de dita vila de Cardona y es que en dit dia yo @ ab mon germa  Juan Figueres y Juan Roviera de St. Matheu arribarem en dita vila aguent al mix dia y essent en dita vila en la plasa dita la fira trobarem un stranger que venia a Castelltallat y peraqui que li diuen Sebastia y altrament pocaroba o qual se ajunta ab nosaltres y nosaltres voliem comprar un parell de perdiu s per sopar y dit stranger dit pocaroba vole sopar ab nosaltres y nosaltres nou voliem y li anarem defugint en la plasa dita la fira prop les voltes nos prengueren a tots quatre y yo no se perque y nos pujaren a la preso--

Int@ que digue ell y los demes que te dits quines armes aportaren Dixit senyos yo no se que portassem sino mon germa un panart y lo rovira una daga del gavaix nou se si be es veritat que quant lo prenguren en continent se dfigue que li havien trobada una gispa o pistola de canocurt y viu com un sôr dels quil prengueren alsa la ma ab la gispa y lo desarma la que trague molt be y feu bon sclafit 

Per Cristofol Figueres firmo yo  Pere Foncalda la sua depositio per no saber el de escriure.

Fuit sibi lectum presente dicto domine governatore et perseveravyt

 

Joannes Figueres reg Captus in carceris Castri Cardona traditi a Carcere et ductis in aula dicti castri dicta los porxos daurats ad effectum deponendi qui in facto per prio deposuyt sive juramento in alieno autem @ qui juravit@

Et int@ dixit yo me dich Joan Figueres de Castelltallat y tinc vint y dos o vint y tres anys et attenta eius menorie estate fuyt fibi assignatum   in curatorem  Honôr Petrum Foncalda eiusdem ville Cardone qui  presentis acceptatyt et juravyt in posse domini gubernatoris

Et int corasan suo curatore  si  sap o presum   perque esta pres y se li exigeix la present depositio  Dixit no sôr.

Int que digue quant fa que esta pres y a hont lo prengueren dixit sôr a mi me prengueren enla present vila de Cardona en la plasa dita la Fira prop les voltes lo dia de Sant Simon i Juda que era fira de la present vila.

Int que digues ab qui ere arribat en la present vila lo dit dia y aqui mes prengueren quan prengueren a ell, dixit dit dia de St Simon y juda arribarem en la present vila Cristofol Figueres mon germa Juan Rovira de Cohaner e yo @ deposant y en la plasa dita la fira trobarem un estranger frances que li diuen Sebastia y de altre nom Poca roba que es treballador y ere en Castelltallat  y per a qui lo qual se ajunta ab nosaltres y volie sopar ab nosaltres ab un parell de perdius que voliem comprar y nosaltres nou voliem y aixi anarem per la vila y el dit estranger nos anave seguint y a la tarda essent prop les voltes de dita plasa nos prengueren a tots quatre.

Int. Que ell reo deposant quant anaven per la vila y quant los prengueren quuines armes aportaven dixit sôr nosaltres no poetaven ninguna arma sino yo un panart y del estranger son se be es veritat quan lo hagueren pres  que senti desarmar una xispa o pistola de cano curt la qual feu bon sclafit y la viu en mans del sôr governador y nos digueren la havien trobada en poder de dit estranger dit Sebastia altrament poca roba .

 jo Pere Foncalda curador del sobredit  firmo yo  la present deposició per dit Joan Figueres.

 

                        Fuit sibi lectium  presenti domine governatoris et curatore et perseveravyt

 

 

Die XXIII mensis desembris

 

Honorabilis Antoni Castallet hostaleris ville Cardona cognitus a mi notari etatis ut esserit quinquaginta sixtum annors parum plus vil minus @ qui jurabit

Et int@ Dixit lo dia de St Simon et juda fira de cardona mes proppassada aguent a quatre hores de vesprada trobarme jo en la plasa dita la fira viu que el Sor Governador juntament ab altres havien pres a un fadri que de sobre nom li deien poca roba lo qual prengueren ab dos o tes altres que deien que anaven acodricats lo qual fadri que es deye poca roba viu jo que sere lansat per terra y que lo sôr don Gieronim Tord que ere juntament a V M sor g dor ab altres li va traure de dintre les calses que aportave una pistola que es xispa o pataca  que es la mateixa que ara V M me fan veure posada en poder de la present cirt de un pam i mig de cano ligada ab un fil de aram a la culata o talonera y viu jo que aqui mateix que li agueren treta de les calses la dita xispa ne tira lo dit sôr don Gieronim y trague de fogo y cano molt be  y viu que abans de trobarles  feu gran resistencia  y forses lo dit poca roba a fins que fou forsat tenir de fer moltes forses per a trobarlas.

 Jo Antoni Castellet  firmo la present deposatio mia.

Fuit sibi lectum et perseveravyt presentis dictis domino gubernatore et magnifico assessore et perseveravyt.

 

 

Disto die in Castro Cardona

 

Per  disto Domine Gubernatorem et assessorem fuit  processum ad faciendi confrontationes sive  . acaramenta inter honôr Joanem Baleguer  inter alios pro parte fici procuratoris ministratum et Sebastianum Querol alies Poca roba reum in  sine qui sequitur modum ex quo discordants ...et deposit... 

 

Videt o  posity una caram alio facerem faciam se videntibus  et audientibus Joannes Balaguer medio juramento int& que digue si aquest home que es asi devant   .. de dit Sebastia Querol alies poca roba es aquell  per lo mateix del qual ell dit Balaguer parle ab sa deposició, la present pistola o xispa que ara de present se li mostre la mateixa que ell diu y depose que fou trobada al dit Poca roba quant lo prengueren y si es veritat lo que ab dita sa deposició diu y depose contra dit Sebastia Querol alies poca roba, Et disty Joannes Balaguer respondendo ,  Dixit que demane le sie llegida la sua present deposicio  y dictum Balaguer de vigessima nona mensis octobri proxime lapsa forta sibi per me  Hieronimum Olzina  notari  [...] et presum disto Sebastiano Querols alies poca roba  presente [ ... ..] dixit senyor  la veritat es que lo mateix poca roba que segons ell se fa anomenar ara [prefereix] anomenarse Sebastia Querol asi present es lo mateix y aquell per  aquell del qual jo parlo ab la dita ma depositio que li trobarem y llevarem lo dia que V. M . sôr Gobernador lo prengue com jo tinch dit y deposat aquesta xispa que es aci present posada en poder de la cort y es aixi veritat com ab dita ma depositio tinch dit y deposat a la qual me va fer

Et disty  Sebastiani Querol alies poca roba medio juramento  [...] et dixit senyor axo no es verita que jo portas dita pistola .

 Et disty Balaguer replicando dixit que es veritat per lo jurament que je prestat vom ho te dit y deposat.

  Et disti Sebastiani Querol alies poca roba replicando dixit que no es veritat.

Et sich [uno] negantu et alio afirmante que el corz  remansit in [...] disty et depositionibus.

 

Jo Joan Balaguer firmo la present deposicio mia feta en los dits acaraments.

Jo Juan Busquets de Cardona firmo la present depositio en dits acaraments feta de voluntat de Sebastia Carol alies poca roba per no saber ell de escriure.

                            Fuit sibi lectum et perseveravyt  presente disti domini Gubernatore et assessore ordinario

 

 

Disto die in diste casto Cardone.

 

Fuit processum ad [...]en confrontationem  sine acaramen faciendam inter honôr Anthonium Castellet @proparte fici procurationis ministratum et Sebastian Querol alies Poca Roba  reum ex quo discordant in suis disti et deposesionibus.

Videt ? o posit. una coran alio faci, faciam se videntibus et audientibus fuit disty Anthonius Castalet medio juramento i  inte& que digue si aquest home que es asi devant oint ho de Sebastia Querol alies Poca roba es aquell  i aquell del qual ell dit Castellet parla a sa deposició i si es la present pistola o xispa que ara de present se li amostra la mateixa que diu y  deposa que fou trobada al dit Querol alies poca roba y si es veritat lo que ab dita sa deposició diu y deposa contra de dit Sebastia Querol alies poca roba.

Et disty Antoni Castellet respondando dixit que demane que li sie llegida la sua present deposició quea  deposicione per distum Castellet die predicto facta sibi per me Hieronim Olzina notari Et per distum Sebastiano Querol alies poca roba sua bone intellecta dixit sôr la veritat es que lo mateix poca roba que segons ell ara se anomena Sebastia Querol ahi present es lo mateix i aquell i aquell del qual jo parlo ab  la dita ma deposició al qual li trobarem i levarem lo dia que V.M. sôr Gdor lo prenguerem aquesta xispa que es asi present posada en poder de la cort i es aixi veritat com ab dita ma deposició tinch dit i deposat a la qual me raffer.

Et disty Sebastiani Querol alies poca roba medio juramento informa  [...] int. Dixit sôr aixo no es veritat .

Et ditsy Castellet replicando dixit que es veritat  per lo jurament que te prestat.

Et disty Querol alies poca roba replicando dixit que no es veritat

Et sich uno negante et alio affirmavit [ ..] cors remansit in [suis distes].

 

Et depossionibus.----------------------------

 

Jo Antoni Castallet firmno la mia present deposició feta en los dits acaraments.

Jo Juan Busquets firmo la sobre dita  deposicio de Sebastia Carol alies poca roba feta ab los dits acaraments de voluntat sua per no saber ell de escriure.

 

Sedula oblata per fici procuratorem.

Quia per merita  presente  inquisitiones [...] et contra  Sebastianum Querol alies poca roba francigenam repertum cum turmentario manuali vulgo disto xispa o padrenyal curt contra regiam pragmaticam contra regiam pragmaticam [...] et [...] exhibiendo par fisci  procuratores dictam regiam pragmaticam ut inferatur seu consuatur petit dictam presente inquisitionem contra dictum distum Sebastianum Querol alies poca roba  pro[...]  fisci procuratoris facient eius juribus semper salvos.

 

                            Pro fici Advocato sequit prouro manu propia disti Domine Assessoris

 

 

23 decembris 1614 Inserator seu comanter predita  et habita presenti inquisitione adeveris et contra  [---] Querol alies poca roba fulminata pro publicata concedit eidem copiam dicte inquisitionis et  terminum [---]ad suas siquas habet dandum deffentiones cum licentia as et pauris juribus  fisci salvos  et cô copia inte.            

 

                                                        Perpinya assessor.

 

Que fuerunt inter. Et [...] diste die dicto Sebastiano Querol alies poca roba cum  int. Mationes castillo sibi traditio per Bernardum Sala nuntium juratem curie sie reffarentum

Et mihi notari relationem facientum.

Sequentur pragmatica regia exhibita.

 

Inserir la carta.

 

Sedula oblata per fisci procuratorem.-

Deffensiones pro parte Sebastiani Querol alies poca roba datis publicari et ad sententiam assignari [...]  penis legalis iuxta pragmaticam regiam et als puniri et castigari petit fisci p or juribus fisci salvos.

 

 Per fisci advocati.

 

9 may 1615 habitis defensionibus pro parte Sebastiani Querol datis per publicatis ad sententia assignat ad diem lunes proxima  cum sequentia continuatione et int&

                                                               Perpinya assessor.

 

Que fuerunt int& dicto die [disto] reo cum int& Castello sibi traditio per Guillermun  Lluis  nuntium Curie.

 

Nova plana:

 

Jesu Chistri eius que gementis Virginis Marie [...] invocatus.

Ilustrisimus Domine Francesc de Tord Domicellis [Preses] et Generalis Gubernator  Ducati Cardone prop Exelentisimo  Domino Duce Cardone et Sugorbi per visa in primus fisci Procurationis diste Ducaty Cardone preventione adversy et contra Sebastinum Querol alies Poca roba Francigena Delata et inculpatû quod contrafaciendo regis edictis et [....] diste Ducatis[...] dubitant contra regia Pragmatica Instrumentum quodam tormentarium manuale sive arcabussentum parvum  brevioris   mensures duos palmis secum de ferre et cum eodem armaty sub pallio per Presente villla Cardone die  mundinarium S. Simeones et Judes proxime [..]. dolose una cum alys cohadunatis deambulare animo et positio ut venit juste  pressumendum tali die quo conveniunt multi   feriary presen in eadem villa malû habisse animo offendendi et resistentia y illume tempore sus captores dicto domino Gubernatori factum [...] in dicta inquesitione continetur ad quam habetum relatio visa inquisitione contra dictum Sebastianum Querol alies Poca roba et [...] at testium dictis et depositionis visa intuisitiones publicatione cum licentia advocat et procurationis et termino  defensionim visa suplica per Petrum Fontcalda  procuratorem dicti sebastiani Querol alies Poca roba die  q currentis mensis may ob visa defensionis publicatione et regia Pragmatica per fisci procuratorem per dicta visa assignatione ad sententia cum dies et horarium continua [...] curretis mensis [...] ad quam iterum demo ad cauthela assignat sacro sanctis quatro evangelys  coram  positis et illis  reverenter inspectis per de Consilio Petri Pauli Perpinya legum doctoris assessoris ordinaiy dicti Ducati Cardone et vicarii de Segarra  per Excelentisimo Domino Duce Cardona et Sugurbi et  pronunciat sententiam et declarat in sequente[...]

Et .  per meritum presenti inquisitionis Et als constat de intentione Fiscis pecuris   adversy et contra dictum Sebastianum Querol alies Poca roba .

[...] et als de dicto Consilio pro exequtione dicte Regine Pragmatie pronuntiat sententia  et declarat Et dictum Sebastianum Querol alies Poca roba condemnat per [...] dicti Instrumenti manualis ad[ ..] quingentorum Ducatorum et ad servitum regiam [...] Presentis Principatis Cathalonie .. constitutionem per decem annnos in remigando ut eius coedat in [...] vero in laudabile exemplum

                                                                             

                                                         Perpinya assessor.

 

Lata et publicata fuyt [...] criminalis [...] per  illis dominis  gubernatorem in aula Castri Cardone dicta los porxos daurats et lecta per Mag. Assorem prefatum cedentem in quodam Catre da more judicis recte in dicantis inst. [Celedemo] Cofisci procuratore [...] et genibus flexibus audiente  dicto Sebastiani Querol alies poca roba stipulante me Ludovicus Olzina notari Et statio generalis curie ducalis presentibus pro testes Honôr Anthonio Gualdo ville Thorani Paulo Nadal ville Cardone et alys.

 

 

En data 9 de maig de 1615 en nom de Sebastià Querol, Pere de Fontcalda procurador dels pobres envia aquesta petició al senyor Governador.

Recerca i transcripció: Santi Perpinyà Ribera