Detenció de tres mercaders francesos a Cardona

Bruges, segons un gravat francès de mitjans s. XIX. Col·leccció particular de l'autor.


Els nostres protagonistes  mercadegen a Cardona amb productes de Gant ciutat propera a Bruges, actual . Són tres francesos que l’any 1595 es trobaven a Cardona  on venien roba al mercat.

Són detinguts i apresats  i la mercaderia segrestada, avui diríem comissada, fins que acreditin la seva legítima pertinença. Manca la declaració d’un dels detinguts, però ens aporten interessant informació dels fluxos comercials en el ram del tèxtil. 
Els "mercaders " compren unes peces de roba "cordonants de lli" a Cervera i fan més de 1300 quilòmetres per arribar fins a la localitat belga de Gant on les venen i  allà compren un altre tipus de roba que desprès vendran  al mercat de Cardona.

Podem intuir que el fiscal del Ducat de Cardona va intervenir a iniciativa pròpia, ja que no parla de cap denunciant, però podria haver rebut queixes d’altres comerciants catalans.

 Veiem que la malfiança amb els mercaders francesos prové de la possibilitat que siguin protestants, i ells en la seva defensa al·leguen que Gant era una ciutat catòlica:  plena d’esglèsies i frares, i a més un d’ells mostra un “albarà de confessió “davant d’un prevere català, suposem una mena de passaport confessional per evitar-se perjudicis en cas de sospites de protestantisme.

Es a dir, en aquest cas veiem possible competència amb mercaders catalans i una component religiosa que cal enmarcar en la presència d’ Hugonots francesos al Principat que donaria lloc pocs anys després al Bisbat de Solsona per a posar fre a l’entrada d’heretges.

Die XXVIII ,mensis february MDLXXXXV

Coram  ill  dûo gubernatori  Comparuyt Gabriel Sala fisci procuratot Curie Statio  Ducalis qui verbo expoeya que fecuntur.

 Ill. Sôr

 Com  sie a ma noticia pervengut que estos francesos que aci son devant de vos Aurien robada esta roba de lli ya feta que per esta vila anaven venen(t) y part de la visada a ma instancia son estats dits francesos presos y ab ells dita roba la qual es aci present y demane que aquella sie ab inventari secrestada y les persones preses fins agen mostrat de on an  aguda dita roba y conste de la veritat.

Et  ill . d^ne gubernator quidet  per capti custideantur per nunc in Castro Cardone et rauxa mediante inventario Custodiatur et hoc dones aliter sit procusu.

Et sic inseguendo dicatam prisione fuyt receptu inventaryum de distes bonus mobilibg in manubg eorg receptes er sunt que fecuntur.

Primo un davant llit de ret u tela ab flocadura blanch­

@ dos coxineres obrades de red de mostra

@altres dos coxineres axi matex

@un tovallola de cortinatge

@altre quadro ab unes vetes de ret y tela

@ una tela de llansol

@ un lansol de llana

@altre lansol

@unes stovalles ab una ralla blanca

@altres stovalles

@altres tovalles ab  tres vies  blancs-

@altres ab tres vies

@altres stovalles ab sis vies.

@altres stovalles avb vies blances

@unes stovalles  usades

@un cortinatge usat ab una bena de ret

@un lansol  usat

@altre lansol usat ab una randa?

@ un cortinatge usat

@unes stovalles usades

@unes stovalles noves ab una via blanca

@altres stovalles usades

@un lansol uusat

@una sarpalera

@unes stovalles usades de blau

@altres usades viades

@altres noves viades

@altres tovalles noves viades

@un lansol usat ab una randa

@altre lansol usat

@altre lansol randat tot nou

@altre lansol nou

@altre lansol nou

@altre lansol usat

@una sarpalera

@una corda per ligar la bala

@una pesa de Dra. De frança

@altra peça de Dra. De fransa

Die    marty MDLXXXXV

Joannes Cambo francigena reg detentg in carceribg Castri Cardone per in su ipso per prio deposyt sine juramento in alieno autem @qui jurabyt at .

Et Int& dixit yo me dich  Juan Cambo y so natural del loch dist Pau  prop de Morejau de Ribera bisbat de Comenge regne de fransa (Actual Aquitania)

Et Int. Discit sôr yo tinc vint y vuit  o cint y nou anys.

Int si sap ni presum perque esta pres dixit sôr no.

Int dixit sôr los dits stranges que ahír prengueren ab mi los conech yo desta manera, so es lo un que diu Ramon que es un home coix? lo conec  a dos o tres anys perque es dallador en Cerdanya haviem dallat. L altre nol conec sino de Nadal ensa que essent yo en Servera y vingue dit home lo qual se diu Juan y digue venie de Cardona que havie venut alguna roba de lli que havie portat de Fransa y compra en Cervera de la botiga de M. Xioxo vint y una o vint y dos canes de rapa ¿ E yo tambe compri baratant ab unes squelles que portava alguns cordonans de lli blanques ques diu colbero y lo dit Juan qui compra la rapa loga en Cervera laltre pers ques diu Ramon per a que li ajudas a dur la rapa en frança E yo los dexi y pasi a  Sanauja  y los consegui a Sort y tots tres pasarem en fransa y arribarem a la Ciutat de Gan y alli estiguerem dotze dies a Gant yo veme los Cordouans y compri dos peses de tela de genes y encara ab dos  trosos ne tinc algunes setze canes la un tros tinc al Hostal laltre ab la roba nos prengueren ahir E los dits companyons so es lo amo en dita ciutat compra vuit peses ço es   quatre coxineres y quatre peses de llit de set y tela de un marxant que yo mi trobava y deu Ducats y la altra roba que air li prengueren també o compra en la mateixa Ciutat de Gant  baratent ab la rapa portave.

Int dixit en la  Ciutat de Gan noy habite sino Catolics y en ella y ha denou yglesiaes  y molts frares y sempre aquexa ciutat a fet y fa guerra als luterans sino es ara que stan ab treves.

E int de la fe dixit que si que es crestia  y  y quina fe te y mostra albara de confesssio fet en la Seu de barcna? ...  1594 y M. Vilella prevere.

.

Eodem die

Raymundo Carreras reg detentg  in dicto Castro  qui in ipso per priadeposuyt sine juramento in alieno autem @qui juravyt

Et Int. Dixit sôr yo me dich Ramon Carreras y so natural de Racamsada bisbat de Carcassona regne de fransa

Int dixit sôr yo dec tenir trenta fins a trenta sis anys

Int si sap perque sta pres dixit no senyor encara

Int discit sôr la roba que air prengueren a mon companyo yo dire lo passe en veritat y  es que la setmana passat nadal yo me trobava  en Servera juntament ab un altre fadri frances que es diu Juan y no li se altre nom y arriba un altre fraNces ques diu Juan frances lo qual a vuyt io nou anys que jo el conec y compra en Servera alguna rapa y me loga a mi per a ajudarli a dur la rapa en frança  y axi tots tres nos ne anarem be es veritat que lo ques diu Juan que no li se altre nom nos sexa que ague de pasar a Sanahuja lo qual en Severa tambe  havie comprat una dotzena de maroquins y nos aconsegui al altre y a mi @amunt de la Pobla de Segur y tots tres pasarem en  frança y arribarem a la ciutat de Gan y en dita Ciutat veneren mos companyons los marroquins y la ropa y lo de la rapa compra en dita ciutat la roba que air li prengueren.

Int sicit sôr en dita ciutat nou stan sino catolichs y en ella ya denou yglesies y molts frares y capellans.

  Fuyt sivi lectum et pereseveravyt.

 NOTES SOBRE EL MERCAT A CARDONA

En el llibre del Clavari de l' Ajuntament de Cardona en l'anotació núm. 127 .

Item dona en descarrega tres lliuras pagadas a Lluís Vallonga mestre de casas per lo preu de vint pedras foradadas que feu y picà de ordre de dits Senyors Consols per posar los pals per fer les paradas , los marxans en los dias de Fira en lo mercat de Cardona y volta de la Rectoria de la present vila de Cardona. Consta amb son recibo de 29 de setembre de 1707