Quines tortures es feien al Ducat de Cardona?

Un procés a un francés mosso d'un pagès de Pujalt a l' Anoia, acusat de sodomitzar a una somera. S'hi relata una tècnica de tortura que s'emprava per a fer confessar als presos al castell de Cardona.


Inquisitio contra Francesc Serracés estranger mosso qui era den Joan  Coma de Torroja. Any 1602. Arxiu històric de Berga fons de la Batllia de Cardona

Es procesa a Francesc Serracés, estranger, acusat de sodimitzar una somera a la localitat segarrenca de Torroja.

Francesc Sarracés natural del Regne de França de un lloc que es diu  Vernasa del Bisbat de Tolosa de 26 anys.

Passat a tortura per a que digui la veritat si cometé lo pecat de [ haver-se]  ajuntat amb la somera.
 Dixit: - sôr no es veritat abans me aguera passat una daga per les parts.
Interrogat: Mira Serracés digues la veritat
Diu: Sôr jo l’he dita faci lo que vulgui de mí

I passat al lloc del torment, Arnau Torrielles ministre de justicia, fou despullat i lligar al torment per lo polze de la mà dreta, abans d’alçar-lo fou interrogat “digues la veritat" .

Dixit: - Sòr feu comte que no ho vay fer i fou alsat i abans d’acabar de perdre terra crida : Val ., Déu marededeu i deixat dixit: feu comte sôr que jo no ho he fet, però bé ho volia fer. Sôr perquè lo diable me temptave
et int: Mira Serracés digues la veritat perque encara no l’ has dita i dixit:
-sôr par ma fer no ho he fet sôr be ho volia fer ex?
Fou pujat y alsat i estant alt dixit :Sôr jo ho he fet Sòr doncs lo voleu Aixa.
I deixat dixit:
- sôr vosaltres m’ho voleiu fer dir per forsa , mai diré altre sino que ho he fet que ho he fet encara que no ho hagi fet.
Interrogat digues la pura  veritat i com passà y deslligat del turment i assentat en un banc et dixit :
-sôr jo diré que és veritat que jo tiri? la somera prop d’ una riba que lo diable me tempta aquell dia y la arrumí a la riba per efecte de fer lo pecat estant?amb ella em vais treure el membre de les calces y volent passar dit mal tracte viu un home que venie corrent y no possi lo tracte si bé es veritat nos perdé per mi sino perque viu en Marc de Torroja que venie corrent y no tingue temps y això passà.

I interrogat :- Mira Francesc que no vols dir la veitat digues lo largament .
Et dixit:- Sôr no ha passat més del que tinc dit
Int digues lo que passa mes largament tot lo que passà  no se continuara lo començat y així digues  si posares lo membre dins la natura de la burra i si feres lo acte amb ella
Dixit : -sôr jo els dic que no passà mes del que tinc dit que nos par de per mi sino per veure en Marc corrent i volent-lo tornar en lo torment dixit jo ho he fet sôr, ho he fet sôr ja ho diré ara no me’n desdiré mes
Interrogat que digui com passà,  dixit :
-Sôr sols dic que ho he fet
Int digues de quina manera passà .
- En fi sôr que es veritat que quan tinguí la burra prop la riba me traguí de les calces mon membre y lo posí dins la natura de la burra y fiu tota ma voluntad y fiu tot lo que pogue y no hui vais descarregar per no poder mes
Int mira Francesa tu no acabes de dir la veritat , has de dir mes clarament com descarregares y passares lo acte
Et dixit sôr en fi ara jo us diré es veritat que estant en lo acte y fuit de una part lo que podre , veint un home …



El procés ens explica una de les  pràctiques de tortura que es feien al Castell de Cardona. Veiem com és una  tortura en tota regla on el près acaba dient allò que el torturador vol sentir.



Grilló s. XVI-XVIII de Lloberola , Biosca , la Segarra, conservat al  Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. L´anella gran passava pel voltant del coll i les dues petites pels canells i en l'extrem s'hi col·locava un cadenat.



En el procés de la Fugida del presoner Fabrega ens parla del seu destí:  "se l’amenaren  (emportaren) pres amb els grillons a les mans per a manar-lo-se’n a les gal·leres a les quals es condemnat "


En el llibre del Clavariat de la universitat de Catalunya , en el corresponent a l'any 

n. 92 argolla al coll a la fira per haver robat. Es a dir la plaça de la Fira era el lloc on per escarni i exemplaritat es col·locaven amb una argolla al cap els condemnats.


Comentaris