Els bandolers de Solsona. Capitostos i quadrilles.
Gravat francès del s. XIX on tot i els tres segles de difència la vestimenta no diferia gaire.
Sobre
lo tir de Pedrenyal perpetrat en la persona de Pere Rovira alies Marsol
de Solsona a 24 de novembre de 1615.
En el fons de la
batllia de Cardona de l’ Arxiu HIstòric de Berga hi ha el procés seguit pel tir
de pedrenyal perpetrat en la persona de Pere
Rovira de mal nom, Marsol nadiu de Solsona que va tenir lloc a Solsona el 24 de novembre de 1615.
Un cop llegit el
procés veiem que junt amb l’autor dels fets, la víctima també es detinguda per haver format part d’una partida de
bandolers.
És una història de
traïcions, d’assassinats i el cas que dóna lloc al procés per una temptativa d’homicidi
en ple dia al centre de Solsona a la vista de tothom.
L’autor del tir del
pedrenyal és un bandoler de Solsona, el fadrí Francesch Tomasa i la víctima en Pere Rovira conegut com el
Marsol també de Solsona que formava part
de la mateixa quadrilla de bandolers
.
La declaració d’en
Pere Rovira ens dóna a conèixer els bandolers que es movien per Solsona i
rodalies, els capitostos d’aquestes i els fautors, és a dir d’ aquells que els
acollien a casa i els proveïen de menjar, roba, armes i municions. En aquest
cas, un d’ells es el rector de Montpol, Mn.
Traveset que els proveeix de dotze pedrenyals, arma “proditoria i
reprovada”.
Els bandolers per
la seva part també molt sovint prenien moltons o bassines del bestiar que
estava per la muntanya del port del Comte.
A Solsona hi
trobem la quadrilla del Pros i la del Trucafort,aquest de renom arreu del Principat.
De Pros ens diu en
Pere Rovira que “és capità de la sua
camarada dels bandoles que ordinariament
son vint y dos los que mes ordinariament van ab ell que son dit Joan Pros cap
de quadrilla Rafel Fontanet y Mateu Fontanet son germa de Cellers, y + dit Guilla de Areny y * que li
diuen Diego y * dit Ribo de Lavasa (Lavansa?) Joan Graells de Alinya, Pere Molins de la vila de Tora y *
anomenat Jaquet de Sanauja , Cosme
Torramorell y Joan Torramorell
del terme de Castellar y + Franquessa
alies dit lo parayre de Peracamps y + dit lo Grauet de SantCliments sastre , + dit Fuster de la vila de Oliana
y Pere Joan Ramonet de esta ciutat alies
dit lo Ovelleta y los dos germans Querols y lo Pobleta y altres que nom recorden”
En Pere Rovira
presumia per Solsona que havia mort feia pocs dies a un company de la seva quadrilla, al bandoler
de mal nom Pobleta i per aquest motiu es considerava un home lliure de tota
culpa per les malifetes que com a bandoler havia comès en haver obtingut amb aquesta mort , el perdo
del Rei, i havia arribat amb una comissió Real i amb guiatge del sr Governador
de Catalunya. Ignorava però , que els companys de quadrilla no li perdonarien la traïció i que
intentarien assassinar-lo.
En Bernard Joan Quadren de Cardona explica
que Pere Rovira li digué que “ell era
anat dos mesos ara poc fa amb los bandolers de la quadrilla del Pros que es un
bandoler i que amb un pedrenyal que el dit Pere Rovira segons deia portava
conforme ne aportave ordinàriament com fan los demes bandolers, va tirar un tir
de padrenyal a un altre companyó seu també bandoler anomenat Pobleta i que li
havia llevat lo cap” , i que un cop mort, havia fet portar el cap a Barcelona i
el cos l’havien penjat a Solsona d’on el tragueren els bandolers de les
forques.
En quan el sometent
quan s’alçava per a perseguir els bandolers , aquests disposaven de confidents que
els avisaven de quan s’alçava el
sometent i així podien fugir a altres llocs. Els confidents de Solsona
eren Josep Ramonet i el seu germà
Francesc.
Les declaracions
dels detinguts tenen lloc en un primer moment al castell que el duc té a la
ciutat de Solsona i deprés són conduits a les presons del castell de Cardona on
se’ls torna a prendre declaració a la sala coneguda com els Porxos Daurats.
Se’ns explica també
quan es volia detenir a algún malfactor es cridava “No moure al Duc” expressió que en territori reial es canviava per
la de “No moure al Rei”
La detenció de Pere
Rovira té lloc a la cambra de casa del seu pare on es guaria de les ferides
rebudes per les bales del pedrenyal. En Pere va ser reconegut tal i com consta
en acta de visura per Antoni Pallerés doctor en medicina i en Joan Martí
cirurgià , ambdós de Solsona. El diagnòstic de les nafres rebudes és “per ser
en lo loch hont es la una de dites nafres que es al colze en lo loch de
juntures, se indique que ut plurium es mortal, que per lo menos si te sort de
viure restara sgarrat tots los dies de sa vida”
Sabem per Lluís
Sallés i Planes a “Les morts violentes a Solsona de 1565 a 1665” que Antoni
Pallerés el dia 19 d’agost de 1627 , “el mataren la nit antes tres la porta de
sa casa ab un tir de pedrenyal”, és a dir , la situació d’inseguretat a la
ciutat de Solsona es perllongava en el temps.
El detingut Pere
Rovira també ens posa al corrent de les intencions de les quadrilles del Pros ,
que era venir a Solsona per a prendre i plagiar, es a dir segrestar i demanar
un rescat, a Pere Puigredon , tresorer de l’ Excel·lentíssim senyor Duc de Cardona.
També els
enfrontaments entre quadrilles hi són referits, quan diu que en Pros va matar a
Francesc Villaró , bandoler de"contre banda” del Pros.
Sobre
lo tir de Pedrenyal perpetrat en la persona de Pere Rovira alies Marsol
de Solsona a 24 de novembre de 1615.
Francesc de Tord
domicello Gubernatore generale preside et ater nos Ducate Cardona pro Ex.mo drô
Duce Cardone et Sugurbis. Compareyt fiscus procurator curie Ducalis Cardone
Celdoni Codony de la ville Cardone qui querelam.
A noticia del
procurador fiscal de la Cort y estació Ducal fama pública precedent es novament
pervingut com air dimats que contarem a vint y quatre el corrent mes de
novembre anant Pere Rovira de la ciutat
de Solsona passejant per dita ciutat y
entre les deu y onze ores ans de migdia passant er lo carrer del sol de l
aplasa de dita ciutat no va duptar Francesch Thomasa fadrí de esta ciutat sens
mes ni mer per de part de darrera
acordadament y a traïció tirar a dit Rovira ab un pedrenyal del qual tir
es testat molt afrat de nafra mortal y ab perill de sa vida . Aixi mateix es
pervingut a sa noticia de dit procurador fiscal dit Francesc Thomasa ser anat
cohaunat y aquadrillat ab bandolers y
tractat ab ells com se ... per tant demostrant dit procuradorfiscal les dites
coses a V. M. Y a sa Cort demane y suplica sobre de aquelles sie rebuda
informació y constant com constara sie dit Thomasa debitament punit y castigat
los drets fiscals sempre salvos.
Per fisci advocatis. Denuncitatis.
Et dis.? Par de
Concilio Maj.a ordena assessoris quiscum fiyt per receptur informatiu fuit
denuncitatis.
Et in um dicte per
procesum fuyt ad receptionem informationys put sequentiare?
Die mercuri XXV novembris anno a nativitate domine MDCXV
Celsone
Honôr Joannes Marti
cirurgià de la ciutat de Solsona de 38 anys.
Se li pren
declaració pel procurador fiscal de la curia
i estació Ducal de Cardona de l’ Exc. Duc de Cardona i Sogorb.
Dixit:lo que jo
se aserca dites coses es que ahir dimars que comptàvem a vint i quatre del
prpesent i corrent es de novembre enrre les deu y onze hores antes de mitg dia
trobant e jo @al sol de la plasa mjor de esta ciutat de Solsona del present
Ducat de Cardona passajantme per los grahons del sol de dita plasa viu jo @ que Francesch Thomasa
fadrí de esta ciutat estava aturat al canto del pilar de la casa de M. Joan
Pallares apotecari de esta ciutat que es casi al mitg de dita plassa tant
estava arrimat a una pilona ab una capa de pastor que jo @ vehia clarament lo canó de la arma
aportava que o presumia era padrenyal y estant mel mirant vi baxar plassa avall a dit Thomasa que se atura sota
la casa de Joan Jordana en lo cobert que
es al sol de dita plassa y estant ell
dit Thomasa aturat en dit cobert me giri
jo @i viu a Pere Rovira fadrí alies dit lo Marsol Rovira que devalla plassa
avall passant davant del balle y li feu barretada segons me apar y passant
davant dit Thomasa que estava aturat en dit cobert com tinch dit viu jo @ y
pogueren veue moltres altres que estaven allí co lo dit Francesc Thomasa se
tragué davall de la capa que aportava un padrenyal que era de canó de tres
palms poch mes o manco ab lo qual de part de venir ha traisio i acordadament [
i ab animo y intent e volerlo matar] (entre corxets es escrit al marge), tira a
dit Pere Rovira sens dir li paraula xica ni gran y encontinent viu al dit Pere
Rovira que es gira tot cobert de sanch y encontinent dit Francesch Thomasa fugí
ab lo padrenyal en la ma envers la plassa y viu com seguia al dit Thomasa un fadrí que es diu Marfega y lo sotsbatlle
conegué erres de dit Thomasa y jo me aturi ab dit Pere Rovira que resta naffat de dit tir e padrenyal del bras dret e las persona y en casa de Joan
Miralles lo curi y viu com tenia dos nafres de les pilotes que li han trancat
los ossos el dit bras del dit tir
de padrenyal jo @ viu les quals
nafres ut plurimum segons l art de
cirurgia que jo practico y tinch per
cert son mortals en particular perquè es en lo colse la una y li trenque la
canella del dit bras y despres he entès
a dir que públicament com dit sôr batlle
a tingut ab guarda e vista al dit Francesch Thomasa en la dita Iglesia y
asso es veritat.
Jo Joan Grau firmo
la mon dita deposició mia ab lo dit al marge.
Dicto Die i anno
Ceslone Cipria Quer sastre de la ciutat de Solsona de 25 anys diu:
Sôr lo que ho se
sobre dites coses es que ahir que ere dimars a vint i quatre del present i
corrent mes de novembre trobantme jo @
al sol de la plassa major de esta ciutat de Solsona Ducat de Cardona entre deu y onze ores antes migdia viu jo @ com
Francesch Thomasa fadrí de esta ciutat juntament ab dos criats del sôr Rovira que lo un d’ells se diu Marfega de
sobrenom y laltre jo nol conech que eren vinguts ab dit sôr Rovira lo dia abans
lo qual Thomasa estava aturat als coberts de la casa de Joan Jordana que es al
sol de la plasa de la dita ciutat que es prop y serca de la casa de M.. Joan
Pallarés apotecari de dita ciutat y en axo
viu jo @ a Pere Rovira fadrí de esta ciutat al dit lo Marsol Rovira lo qual
davallava plassa avall y saluda als sôrs balles de esta ciutat y al consol
Oller y altres que eren en dita plassa y pasant plasa avall anant molt
descuydat viu com lo dit Francesch Thomasa se tragué davall la capa de pastor
que aportave un padrenyal que conegui clarament era de tres palms de canó y vu
com ab dit padrenyal va tirar de part de
renre a traisio y acordadament al dit Pere Rovira ab animo de matarlo sens
dirli ninguna paraula abans de tirarli sinó tirarli sense mes y en averli tirat
[y pensava que cauria allí mort] crida dit Thomasa dient al lladre al lladre y
se posa a fugir envers la Iglesia y jo viu encontinent que aqui vist tirar i senti dit tir de padrenyal que dit Rovira estava tot ple de sach de part de
renre y acudint jo @ ab Rovira me digue mort jo i viu la sanch que li rajava
per lo bras avall y acodint tamble M. Joan Marti cirurgia de dita ciutat lo va
curar a casa den Miralles y viu jo @les nafres que tenia y te dit Pere Rovira
del dit tir de padrenyal en lo colse y bras dret de sa persona que son dos
nafres y forats lo un dels quals viu com tenia los ossos de la canella del bras
romputs y deque dit M. Marti que lo colp del cose era mortal y també es veritat
que avent deixat jo @a dit Pere Rovira acodi a la Iglesia de esta ciutat ha ont
era fugit dit Thomasa y el viu al fossar de dita Iglesia que sera passat a
reparo del ladoner es lli tenint com tenia dos pedrenyals en ses mans y despres
desde aquí sen ana dins la dita Iglesia ha ont li possaren siti i han tingut
fins ara que V.M. sôrs governador y assessor son arribats y asso es la veritat.
Per Sebria Quer y
no saber de escriure firmo jo Rafel Farrer la sobredita deposició.
Mag. Pau Pallarés batlle Ducal de la ciutat de
Solsona, de 28 anys, declara:
Sôr lo que jo se i
dpuch dir sobre dites coses es que era dimars a vint i quatre del present i
corrent mes de novembre entre deu i onse ores antes de mitg dia viu jo @ com
Francesc Thomasa fadrí de esta
ciutat juntament ab dos criats
del senyor Rovira que lo un dells se diu Marfega de sobrenom i de nom seu propi
Vilapinyo i l’ altre jo noel conech sino
de vista que eran vinguts ab dit sôr Rovira lo dia habans estava aturat davant
la casa de Joan Jordana que es al sol devall
de la plassa major de esta ciutat de Solsona en la qual jo me estava
passejant ab M. Raphel Oller baró de Canalda i sentint jo @ un crit que
coneguiera la veu de M. Joan Marti barber de esta dciutat que era allí prop ab
altres lo q ual me cirida dient mossel
batlle, mossel batlle i jo en això me giri plassa avall per homt sen anava Pere
Rovira fadrí de esta ciutat que poch avia era arribat ab una comissio Real y ab
un guiatge del Sr gobernador de
Cathalunya que son cunyat Francesc Tàrrega sastre de esta ciutat l o dia mateix
me avia mostrat i viu y pogueren també veurer molts de altres que eran en dita
plassa com dit Francesc Thomasa tenia en ses mans u padrenyal de tres palms de
cano i una pistola curta de dos palons en altra ma ab lo qual padrenyal de tres
palms q trahisió y acordadament tira y feri a dit Pere Rovira que tot just li
era passat davant que sen anava plassa avall i sens dirli paraula dit Thomasa
li tira ab animo com jo conegui i viu de matarlo y encontinent vehientli tirar
asentint lo tir viu al dit Pere Rovira tot cubert de foch que sere girat devers
nosaltres y en axo jo encontient senti que dit Rovira crida algun crit de no
moure al Rey o resistencia al Rey semblants paraules que bonament nom recorden
y jo també ab crit de no moure al duch acuyti al dit Thomasa ab los dits Marfega
i lo altre que no se son nom que
aportave una barretina de cana y tots
tres ab sos dos padrenyalsl cada un dells que aportaven fugiren encontinent a la Iglesia i seu de esta ciutat
acarant me a mi dit Thomasa i los altres dos los padrenyals y jo @ cridant digui als dits Thomasa i Marfega i
al altre que no se avian de aportar les coses de aqueixa manera i avent los
seguit jo ab exit de no moure al Duch sen entraren al fossar de dita seu y despres
mani als qui e4staven alli a pena de la vida que tinguessin guarda y siti als
dits Thomasa , Marfega y altre que no li se lo nom y ¿jo sorti? a casa a cercar
mes armes y quant fuy tornat ab exit de dia fora somantent y ab penes de la
vida y pecuniaries fins acodi alli molta gent en dita Iglesia i li podi siti
tenint ab guardes de vista al dit Thomasa desperes que jo y pugui entrart que al principi me avian tancat les
portes de dita Iglesia i aixi he guardat tota la nit passada y vuy al dit
Thomasa y los altres ja foren fora y
afins que V, M, sôrs governador y assôr don vuy arriba ty lo he guardat y es
tambe veritat que dit Francesc Thomasa es tingut en opinio de ser molt gran amich
i fautor dels bandolers y ja ab una enquesta de la present cort esta inculapat
de aver fet adobar y aportar padrenyals als bandolers de la camarada del Pros y
asso es la veritat.
Jo Pau Pallares
firmo esta mia depossitio de ma propia
Fuit sibi lectum et
perseveravit presentibus Ilustrbg dominis gubernatores i assessore ordinario
Ducatis Cardona.
Dicto die et anno
Celsone.
Honôr Egidus
Calla collegarius civitatis Celsone etati prout? Dixit quadragenta
annos testis citatg cognitg a mes notarris qui juravit er in manu Mag. Domini
assessori se dicere.
Et int super curia
presentis et denuntiatis
Et dixit sôr lo que
jo se y puch dir sobre dites coses es que . que era dimats als vinty i quatre
del present i corrent mes de novembre entre deu y onse ores de mitg dia estant
jo @ en la botiga de ma casa que tinch
en la present ciutat de Soslona al sol de la plassa major ciu jo @ baixar
cubert avalll passant al davant de la mia porta a Francesc Tomasa fadri de esta
ciutat tot alterat que em aparegué anava ocasionat y se atura aqui entre la
casa de Joan Jordana y casa mia y anava
ab capa vestida y jo @ retirintme a dins casa y encontinent senti un tir de
pedrenyal , o , altre arma de foch y un
crit o dos apres y aqui mateix del tir del padrenyal senti dos crits dient al ladre al ladre y aqui mateix se
digue alli publicament que dit Thomasa avia tirat lo dit tir de padrenyal a
Pere Rovira alies dit lo Marsol Rovira
fadrí de esta ciutat que lo mateix dia de ahir u ja antes nos succehis dit cars
se deia publicament per esta ciutat que despres ensa que ell dit Rovira avia
mort los dies proppassats a un bandoler anomenat Pobleta de la caramara y
companya del Pros que avia obtinguda comissio real y que lo Rey li avia perdonat y aqui mateix
viu correr lo sôr batlle y molts daltres carrer avall darrere dit Tjhomasa que
fugia devers la Inglesia y alli lo
assistirem y li an tingut guardes de vista fins que ara mateix que V,M, y lo
governador son arribats de Cardona y latret dit sôr governador de la dita
Iglesia uy asso es la veritat
Per Guillem Calla
per no saber escriure firmo jo Joan Marti la sua deposicio.
fuit...
Dicto die et anno
Celsone.
Honôr Salvator Majol mer(cator?) civitateCelsone etatis prout dixit trigenta sex annorumn parium plus vel ming
. cognitg a me not(ari) qui juravit ..
magnific assessores se dicere.
Et int super curie
preventis et denuntiatis
Et dixit sôr lo que
jo se y puch dir serca dites coses es que ahir dimats que comptavem a cint y
quatre de novembre a les deu o onze ores antes de motg dia pujant jo @ devers la plassa venint de la
Iglesia de la peresne ciutat alque jo @ fuy davant casa de Joan Jordana hostaler
de esta ciutat viu devallar a Pere Rovira fadri de esta ciutat alies dit lo
Marsol Rovira que baixava de la plassa y digui jo @ a M. Raphel Oller menor de
dies que anava en ma companya que aqui era Marsoal Rovira que es un fadri que
es diu publicament per esta ciutat havia mort los dies passats un bandoler de
la camarada del Pros y que per axo estava perdonat del rey y essent passat al costat de mi @ senti Ramor
de paraules que jo @ no se qui eren que per axo me giri y sens mes ni mes viu
que Francesc Thomasa tirava ab un padreanyal tenia a les mans quem apareixia
era de tres palms de cano a dit Pere Rovira que mera passat al costat sens sentir jo @ que tinguessen
rahons algunes y jo @ passi avant anant dever la plasa y viu com tota la gent
era allli en dita plasa se avalotava y corria envers lo dit Thomasa que acodian
envers la Ilgesia y tornat atras plassaavall i per lo carrer avall digues
publicament que dit Rovira estava ferit del bras dret de sa persona del dit tir
de pedrenyal que via vist jo @ tirava
dit Francesc Thomasa com tinch dit y
asso es la veritat.
Jo Salvador Maiol
firmo esta mia depositio.
Fuit...
Diste die et annno
Celsona
Marihus Serch aglo civitatis Celsone etats octuagenta annorujm parum plus vel mins?
Citatis cognitus a me not. Ifro se dicere .
Et int. Super curia
prenentis et denuntiatis.
Et dixit sôr lo que
jo se y puch dir serca dites coses es que ahir dimats que comptavem a vint y
quatre del present y corrent mes de novembre
trobantme jo @ en la plassa de esta ciutat que eren deu o onxe ores
antes de mitgdia viu jo @ en lo pilar de la casa de M. Joan Pallares que estava
arrimat en lo pilar a Francesc Thomasa fadri de esta ciutat lo qual tenia y
aportava alguna pedrenyal que jol viu ab
la capa abrigat y al cap de un poquet sen devalla plassa avall tot alterat
que coneixia y veya jo @ que estava ocasionat y aqui mateisd hoi jo @un tir de
paddrenyal y que la gent era alli en l aplassa
deia publicament que dit Thomasa avia tirart ab padrenyal a dit Pere Rovira
alies dit Marsol Rovira fadri de esta ciutat que segons se diu pouvlicament per
esta ciutat que lo Rey li ha perdonat y te comissio real per raho del bandoler
que va matar los dies passats anant ab ells de la companya del Pros segons
publicament se diu y que lo sôr batlle ha tingut asitiat en la Iglesia gins
abuy a dit Thomasa que na tret despres que V,M, es arribat ab lo sr. Governador y asso es la veritat.
Per Pere March
Serch y no saber ell descriuer jo Bernat
Coma de Cardona firmo la present deposicio
Fuit..
Por modum vero
distis die et anno per mag. dominum
assessorem ordinariu ducatg Cardone fuit processum ad faciendum vissorium de
vulneribus ... in personam Petri Rovira blanqueriy civitatis Celsona in hunc qui sequitur modum videlvet q ue
constituit personalment lo dit mag. asessor ordinari en la casa de la propia
habitacio de Guillem Rovira parayre de dita ciutat de Solsona en lo carrer de
la seu de dita ciutat situada instant Celdoni Codony procurador fiscal de dit
Ducat entrevenint en estes coses i el
Luch Azamor notari y escriva de la Cort Ducal de Solsona i prenent per
testimonis Cebria Quer sastre i Francesc Pons parayre de dita ciutat en una
cambra que .. porta en la Sala de dita casa en un lit ras de pots y banchs ses
trobat ajagut dit Pere Rovira y ses vist y trobat tenir en lo bras dret de sa persona les
nagres devall scrites y seguents manifestades per los magnifigs. Anthoni
Parllares D. en M(edicina) y Joan Marti cilurgia es a saber dos nafres una al
colse i altra dos dits mes amunt al bras dret de la persona de dit Pere Rovira
que son penetrants y rompent lo hos un tnat de la canyella de dit bras les
quals se coneixen assense fetes ab un instrument o arma de foch ab bales exides
de algun padrenyal o semblant arma violentment de les quals dos nafres se
coneix y es veu clarament esser ne exida copia de sanch que encara los draps y
lo lit ne estan tots xopats y per rraho de dites nafres y inflamatio delles se
veu y es coneix evidentment y clarament
, en interliniat:[ com refereixen dits D Palleres i M. Martin mitjansant
jurament], tenir com té dit Pere Rovira
.. y per fer en lo loch hont es la una de dites nafres que es al colze en loch
de juntures se indique que ut plurium es mortal , remet a nota marginal: [ que
per lo menos si te sort de viure restara sgarrat tots los dies de sa vida], de ...
JO Antoni Palleres
doctor en medicina firmo la sobredita relacio en lo dit acte de vissura feta.
Jo Joan Martí
cirurgia de Solsona fimro la sobre dita relacio per mi feta en lo present acte
de visura.
Fuit..
Die Jovis XXV
predit. [Amnenasi et anni per diste] Magn, dominum assessorem oerdinarium fuit
processum ad exhugendam depositionem ad . infro Petro Rovira inhunc qui
seguitur mogum
Petrg Rovira blanquerius civitates Celsone etatit prout dixit vigenti annorum parum plus vel ming @ congnitg a me
not. qui juravit et in manu deposse mag. domini assessoris se dicere . et int.
Super curie prenentis et denunciatits Et
dixit sôr assessor per lo jurament tinch prestat de dir tota la veritat del que
se sobre del tir de pedrenyal quem tira de. Que era dimats a les deu ores poch
mes o manco antres de mitg dia a trahisio y acordadament ab animo de matarme
Francesc Thomasa fadri de esta ciutat sens averli jo donat ocasio alguna y
altrament de dot lo demes que jo se per descarregar ma consientia per lo peril
que estich assi en lo lit ab fran febra tement morirme per raho de les nagres
que tindch en lo bras dret de ma persona del dit tir de padrenyal de les qual
V, M, senyor assessor esta nit passada feu vissura y te ben vistes y es que
essent me jo per mos pecat u ser jove que no sabia lo quem feya possat en mal
ab los bandolers de la camarada del Pros aura dos o tres messos y voler exir jo
de mal y valerme de les crides del Rey que prometen exir de mal qualsevol
encara que sia bandoler matant un altre vaitg procurar ab mos fins y industries
moltes vegades de poder matar a dit Pros que es capita de la sua camarada
dels bandoles que ordinariament son vint
y dos los que mes ordinariament van ab ell que son dit Joan Pros cap de quadrilla
Raphael Fontanet y Mateu Fontanet son germa
de Cellers, y + dit Guilla de Areny y *
que li diuen Diego y * dit Ribo de Lavasa (Lavansa?) Joan? Graells de
Alinya, Pere Molins de la vila de Thora y * anomenat Jaquet de Sanauja , Cosme Torramorell y Joan Torramorell del
terme de Catellar y * Franquessa alies dit lo parayre de Peracamps y + dit lo
Grauet de SantCliments sastre , + dit Fuster
de la vila de Oliana y Pere Joan Ramonet de esta ciutat alies dit lo Ovelleta
y los dos germans que Querols y lo Pobleta que jo per exir de mal matí y altres
que nom recorden y axi com may pugui matar a dit Pros prucri a matar estos dies
proppassats al dit Pobleta y aporti lo cap que li levi ab la daga que aportava
apres de averli tirat un tir de padrenyal y apres quel penjaren lo cadaver de
dit Pobleta assi en Solsona poch dies fa por orde com entengui de V, M, sr.
Assessor y aver jo enviat en Barcelona lo cap de dit pobleta y Francesc Tarrega
sastre de esta cituat cunyat meu y aver jo obtingut guiatge en.. y comissio
real del sr. Governador de Cathalunya
loct. De sa magestat despres ensa de la mort del Exc,. Marques de
Almazan , virrey que era de Cathalunya y esser jo vingut assi en esta ciutat de
Solsona y aver vista lo sr. Batlle Ducal de esta ciutat la mia Commissió y
guiatge y passejantme per dita ciutat sens alguna temor al que devallant
despres ahir dimats com tinch dit plassa avall de esta ciutat fui barretada al
dit sr. Batlle y al baro de Canalda altre dels consosl de dita ciutat ab
daltres de dita ciutat que eren en dita plassa y a la quels fuy passat davant
al que fuy, davant la casa de Francesc Vilardell sabater de esta ciutat , al
sol de la plassa davant per davant de la casa de Joan Jordana, senti un tir de
padrenyal i em viu de prompte cubert de
foch i em senti ferit quem tingui per mort y encontinent me viu tot sanch quem
exia la gran sanch del bras dret de ma
persona y sentint en aixo un crit que deyan mossen Batlle Mossen Batlle segons
me apar me era girat ciu ha dit Francesc Thomasa quem tenia una pistola
encarada y altre pedrenyal de cano de tres palms que tenia a le smans ab lo qual ja me avia
tirat a trahisio y acordadament ab animo e intent de matarme y jo ab crit de no
moure al Rey, en virtut de la Commissio que tinch, lo vaitg arremetre y viu ab
dit Francesc Thomasa a Gaspar Vilaprinya alies dit lo Marfega criat del sôr
Rovira que estaven ab los padrenyals encarats y volerme matar per lo que
la gent los acuyta ab lo batlle que jo
licridava se asseguras dells sem
passaren al davant y anaren a la Iglesia y jo em passi a casa de Joan Miralles
hont me cura M. Joan Marti y poch apres me portaren assi en casa de Guillem
Rovira mon pare hont de present stich malalt en lo lit y ab lo perill de ma
vida per la gran trahisió que dit Thomasa a ussat en mi contra del qual fas
instancia y part formada y contre dels
altres dos tamble y dels demes que seran trobats culpables perque sian
castigats conforme sera justicia y es veritat que contra dit Francesc Thomasa se
jo que anant jo @ en mal ab los baldoles doni una daga de mida a dit Francesc
Thomasa en labadia o rectoria de Muntpolt y dit Thomasa me dona les hores una
pedra de padrenyal y també es veritat que dit Thomasa ana quadrillat ab dits
bandoles alguns dotze dies o mes apres que es hague succehit lo cas que lo dit Pros y lo Trucafort vingueren assi
en Solsona a fer lo strago que feren y jo @lo y he vist anar moltes vegades
y era en nostra companya al temps que lo bestiar era per la muntanya del port del
compte preniam moltons, o, bassines del bestiar estava en dita montanya y senti
jo @ a dir al Pros y altres bandoles de
la camada de dit Pros que lo dit Thomasa avia cabut en lo concert de venir dits
bandoles assi a Solsona per voler pendre per plagiar la persona de M. Pere
Puigredon tresorer del Ex. SÔr Duch de Cardona y també se jo @ que al temps que
lo dit Pros mata a Francesc Villaró bandoler de contre banda del Pros dit
Francesc Tomasa anava en companya del Pros com poran testificar los de casa de
la Torra de Muntpolt que dit Pros y dit Thomasa y los demes bandoles y soparen
aquella nit y tambe es veritat he entes a dir a dit Pros y altres bandolers de
sa camarada que dit Thomasa avia pers molt bona par de rescat del feu de la
guardia quel compossaren aquest estiu passat també es veritat que jo @ viu lo
dit Thomasa aporta un de assi de Solsona
dos padrenyals que avia fet adobar lo un del Pros y laltre del dit Ovelleta u
viu com dit Thomassa lols dona de ses mans propias que eram en la casa de la
rectoria de Muntpolt y asso es veritat.
Per Pere Rovira per
no saber ell descriure jo Antoni Neix
firmo esta sa deposició.
Fuit.
Portmodum vero
distis die et anno in castro Ducalis civitates Ceslsone fuit processum y ..
mag. assessorem ordinarium ad exhigendam depositionem ab infro Francesc Thomasa
extracto a carceribg et ducto? In aula majori disti Catri ad effectuj deponendi
ihuniqui sequitur modum.
Francesc Thomasa resus deponens
in facto suo propio suine juramento in alieno vero ut @ cum juramento in manu deposse mag, . assessore
prestito se d..
Et primo fuit ..
reus deponens int. Que diga quans anys te
Et dixit sr jo
tinch alguns vint y quatre anys poch mes o mando o vint i sinch quentara et
quia esserit se minorem forsan fore vigenti quinque annis ideo ad cauthelam
uberi orem per dictum domine assessorem fuit ei provisum de curatore de persona
Dominici Cavallera fabri lignari ville Cardone qui ad hunc
effectum voccatg etr present existens dictum cure onus aceptavit et juravit in
manu et posse disti magnif. Asseroris ordinariis de bene de legalites se habeno
.. faciendo que per simoler curatores .. sunt fieri et dicto suo curatore
presente fuit di. Reg deponens int. Que diga son propi nom y cognom u si te nignun sobrenom y
de hont es natural.
Et dixit sr. Lo meu propi nom es Francesc y cognom
Thomasa de nom de casa que aixi se deya mon pare y no se tinga ningun sobrenom
y so natural de la present ciutat de Solsona.
Int. Que diga si
sap ni prsum perque esta pres y se li reb la present deposicio.
Et dixit sôr jo no
se que sia per altra cosa sino per lo
tir de padrenyal que despus ahir que era dimas proppassat tiri a un ladre de
pas y bandoler de codrilla anomenat Pere
Rovira alies dit Marsol Rovira y altres
o anomenaven Pauet que es de esta ciutat de Solsona y li tiri entre deu y onze
ores poch mes o manco antes de mitg dia al sol de la plassa de esta ciutat
davant la casa de Joan Jordana hostaler.
Int. Que diga si
aguardava ell depossant en dita plassa y ha ont y perquin intent lo aguardave al dit Pere Rovira y quines altres
armes aportave ell depossant quant li tira ab pedrenyal com te dit.
Et dixit jo me
estava alli aturat ab Gaspar Vilaprinyo cirat del sôr Rovira ab una altra
pedrenyal curt que eran dos y lo un de
quatre palsm de cano , o, seria que era un poch major de tres palms y com passa
davant de mi dit Marsol Rovira esent passat aportant ell tambe un
padrenyal en les mans per ser ell lladre
vom tinch dit li tiri dient qui era
aqueix que baxave carrer avall de aqueixa manera ab intent de capturarlo y
possarlo en mans de la justicia.
Int que diga si ell
depossant tingue animo propossit e intent de matar a l dit Pere
Rovira quant fou passat per alli dabant de ell depossant com te dit y si
acordadament lo aguardava per axo alli y
li tira de part de rerre a trahissió.
Et dixit Sr. Jo no
tenia intent de matarlo sino de capturarlo com tinch dit y possarlo en mans de
la Justicia com a official que so de mon sôr lo Duch y ni li tiri nil aguardi
acordadament ni a trahisio.
Int que diga perque
donchs si ell reo depossant tenia intent com diu de caturar al dit Pere Rovira
li tira ab tir de padrenyal essent arma proditoria y reprobada
Et dixit jo digui
es aquell lo rovira alies lo marsol ells me digueren aqueix es lo Rovira y ell
se fira y digue jo so lo Rovira y jo li
digui , o , lladre no moure al Duch y
com lo viu ab un pedrenyal en la ma li tiri no volent se tenir com a lladre
aproffanat y bandoler corrible.
Int que digue si
ell reo depossant va veurer o coneixer
que agues nafrat y ferit mortalment ab dit tir de padrenyal al dit Rovira
Et dixit sr. Jo nol
viu nafrat ni sabia sil avia tocat.
Int que diga si veu
ell reo depossant avent tirat com diu lo dit tir de padrenyal al dit Pere
Rovira que lo Mag batlle Ducal de esta ciutat ab crit de no moure al Sòr Duch
lo acuyta a el reo depossant avent tirat al dit Rovira i si ell reo depossant
fugi y si algu o alguns y diga qui eren lo seguiren y hont anaren.
Et dixit es veritat ews que viu al dit Sr.
Batlle Ducal de esta ciutat que venia
envers mi y jo senti si cridava no moure al Duch y perque veya baxar alguna
fent darrera i ab los padrenyals a les mans y ab les pedre baxes que baxaven
envers mi y un cosi germa meu me crida guardat quet volen matar men ani a la
Iglesia de la Seu de esta ciutat y per que lo sôr bisbe que vingue alli a la porta pensant que jo era algun bandoler
com tenia los padrenyals en les mans ell mateix tanca la porta de dita Iglesia
y jom retiri al fosar de dita Iglesia dit Gaspar Vilaprinyo ja me havia deixat
y nom seguia ningu altre.
Int. Que diga
perque nos dexava ell deposant pendre y capturar per lo dit batlle y si li feu
ninguna resistentia.
Et dixit sôr q
perque tenia temor que nom tirassen y no fiu ninguna resitencia al batlle ans
be lo batlle del sr. Bisbe me prengue n lo fossar y me aporta en la Iglesia y
alli me tingueren guardes a fins lo endema entre onze y dotse ores del mitg dia
que losôr governador men vingue a traurer y me aporta pres en lo present Castell Ducal de sa Ex. Lo Ex.
Ill. Sòr Duch de Cardona del qual so vassall y subdit.
Int que diga si ell
reo depossant es anat a quadrillat ab
bandoles alguns y diga ab quins bandolers es anat y ahont y quantes vegades.
Et dixit sôr may so
anat ab bandoles.
Int que diga si ell
reo depossant a encomanat algun bandoler alguna cosa y diga que lian
acomanat y si lian fet part may a ell
depossant algunes compositions rebudes per raho de plagis comessos contre
ningunes persones ni si ell reo depossat ha sabut ni cabut en res de axo y
diga de tot la veritat serca de dites coses.
Et dixit Sr. perqui molta gent ne aporte y jo ja sabia les penes quey son ab crides y tambe
de tirar ab padrenyal sino que com a ladre de pas li tiri al dit Rovira
publicament alli en la plassa com tinch dit.
Jo Francesc Thomasa
firmo la present mia deposicio de ma ma.
Fuit..
Die XXVII mensis
novembris millessimo sexentessimo decimo quinto.
Celedonig Montorn
textor ville Cardone .
Dia 27 novembre de
1615
Celdoni Montor
teixidor de la vila de Cardona de 40 anys declara:
Sôr lo que jo puc
dir sobre dites coses es que en la nit passada del dia de ahir que ere dijous
trobantme jo @en lo castell ducal de sa Escel. De la ciutat de Solsona ab
moltes d’altres que erem anats lo dia abans en dita ciutat ab lo senyor
governador del presnet Ducat de Cardona i ab V.M. sôr assessor sobre del tir de
padrenyal que havia tirat Francesch Thomasa contra de Pere Rovira alies lo
Marsol Rovira de dita ciutat de Solsona i
estant pres en dit cstell dit
Pere Rovira senti jo com digué i atorga allí deavant de un i daltres dels que
eren allí que nom recordo qui eren que en pogueren oir com ell dit Pere Rovira
ere anat ab los bandolers acodrillat ab ells abans que el prenguessin i que ere
trobat ab ells una vegada amb brega i no se altra cosa.
Per Celdoni Montor
firmo jo Joan Balius la seva deposició.
Dicto die
Joan Balius paraure
de la vila de Cardona e 25 anys dclara:
Sôr lo que jo puc
dir sobre dites coses es que trobantme
jo ahir en lo castell de sa Ex. De la ciutat de Solsona haventlos sôr Gove.
Allí aportat pres Pere Rovira alies Marsol i tenintlo en dit castell capturat
senti com dit Pere Rovira confessava i atorgava als qui eren en dit castell amb
ell que ell dit Pere Rovira alies Marsol ere anat de codrilla i deseguida de
algun temps a esta part amb los bandolers de la camarada del Pros que es
bandoler i cap de codrilla i aso es la veitrtat
Jo Joan Balius
fimro la mia deposició.
Disto die
Bernard Joan
Quadreny de la vila de Cardona de 40 anys declara:
Sôr lo que jo se
sobre dites coses es que estant jo @ ahir dijous en lo castell ducal e la ciuat
de Solsona gordant amb altres a Pere Rovira alies lo Marsol que l’ havie portat
allí pres lo sôr Gov. Digué di Pere Rovira davant de mi que ell ere anat dos
meos ara poc fa ab los bandolers de la quadrilla del Pros que es un bandloler
faos i que amb un padrenyal que el dit Pere Rovira segons deia portava conforme
ne aportave ordinàriament com fan los demes bandolers va tirar un tir de
padrenyal a un altre companyo seu també
bandoler anomenat Pobleta i que li havia llevat lo cap i que ere trobat
ell dit Pere Rovira ab altres companyons seus al Pla gran i robar a un
home que me digue qui era i aço es la
veritat de lo que pase.
Jo o Josep Olzina
firmo la deposició de Bernat Quadreny.
Dia 28 del present mes i any
Jo Joan Balaguer oficial de la vila de Cardona de 33 anys declara:
Sôr lo que jo puc
dir sobre dites coses es que despres ahir dijous al vespre que comptaven a vint
i sis del corrent mes de novembre trobantme jo @ amb altres fadrins i homes en
la ciutat de Solsona que havíem acompanyat allí al sôr Governador i a V.M. sôr
assessor anàvem a capturar la persona de Pere Rovira alies Marsol Rovira que
estava en lo llit de la casa de son pare nafrat del tir de padrenyal que segons
en tenia jo @ a dir públicament li havia tirat dos dies abans Francesch Thomasa
que també estava pres i lo mateix Thomasa me havia a mi @ atorgat i dit com ell
li havia tirat en la plasa de dita ciutat de Solsona i lo dit Pere Rovira estan
pres me atorga i confessa a mi davant de alguns altres testimonis que no em
recordo per ara bonament qui eren los que ho oiren que ell dit Pere Rovira ere
anat de codrilla ab los bandolers de la
camarada del Pros que es segons públicament se diu un gran bandoler i cap e
codrilla cridat enemic del Rei i esta en les crides reals que jo tinc vistes
gitat de pau i treva i que havie seguit amb dits bandolers tres o quatre mesos
proppassats i que portava les armes amb ells que son padrenyal i que ere trobat
amb dits bandolers haver fet molts casos com son robos i morts i tot lo que
ells fan sinó que no havia ? ell dit Pere Rovira a ningú i que per exir de mal havia mort estos
dies proppassats a un bandoler de dita camarada i havia fet portar lo cap a
Barcelona i lo cos havien penjat en Solsona
de on lo tragueren los bandolers segons se diu públicament de les
forques i així encara que digue ell dit Pere Rovira que te guiatge lo ha manat
a portar sa Excelencia pres juntament amb dit Francesc Thomasa que li tirà aci en
les presons de Cardona a on jo ab molta
altra gent los hi acompanyi ahir i aço es la veritat .
Firmo jo Joan
Balaguer esta mia deposicio de ma ma pròpia.
Dia 29 mes de
novembre de 1615
Per ordre del
Magnific assessor ordinari del Castell del Ex. Duc de Cardona es pren
declaració a Pere Rovira reo in carceribus diste castri in aula dita los porxos
daurats . Pere Rovira de la ciutat de Solsona del Ducat de Cardona reo delclara
sota jurament davant l’assessor ordinari.
Interrogt que digui
quans anys te
Diu sôr jo tinc
alguns vint anys poc mes o manco
En esser menor de
25 anys el Mgnific Assessor ordinari li proveeix de curador en la persona de
Joan Planes paraire de la vila de Cardona.
Davant la presencia
del seu curador interrogat Pere Rovira
que digues si a mes del nom i cognom propi te algun sobrenom i si sap ni presum per que esta pres i se li
vol exigir la present deposició et
dixit:
Sôr a mes del meu nom i cognom que tinc de
Pere Rovira be me ha dit a luns depres de la mort de mon germà Marsol Rovira
però? A mon germà.
No se sôr perquè me
han pres ni e fan deposar que ja he deposat com a testimoni davant de V.M. sôr
assessor en Solsona tres dies i int. Que digue de on es natural i quin ofici te
ell reo deposant
Et dixit sor de la
ciutat de Solsona del present Ducat de
Cardona so natural i mon ofici es blanquer.
Int que digue quan
temps fa ell deposant no ha treballat de son ofici que diu te de blanquer i de
que i on ses entretingut ans que el prengueren i diue quan lo prengueren
Et dixit sôr hara
algun any i mig poc mes o mando que o me n’ani de la ciutat de Solsona ab lo
sôr Gaspar Rovira i de Josa al castell de Pallars on esta per Governador
servintlo de soldat i de allí mena ni a Solsona un dia que nom recordo quin dia ere i encontiment ab
lo bandoler Pros i altres bandoles de sa camarada los quals digueren que em
volien matar com ja havia mort a un gemra meu que es deia Francesc Rovira quan los bandolers havien aleshores pocs dies
que eren estats en Solsona i així jo els digué fadrins mes m’estimo anar ab
vosaltres que no em matin i axi aní i em passi amb ells aleshores i apres
peocuri ab mon padrenyal que jo aportave que me havia deixat un bandoler de
dita camarada anomenat Pobleta lo qual vaig apres matar amb un tir de dit
padrenyal i apres amb la sua mateixa daga li clavi lo cap de sota la badia de
clara anant ell i jo sols i dos altrs que sen eren anats a la casa de Comelles
de dit terme de Clara i així ere anat alguns quinze dies per aguent amb dits
bandolers i prenguerenme lo sôr
Governador del present Ducat de Cardona en lo llit de la casa de mon pare
dijous a vespre proppassat avui fa tres dies
Int. Que digue les
coses en les quals anant ell deposant ab los bandolers ses trobat i ha vist
perpetrar i comere i en quins d ells ses trobat participant en lo present Ducat de Cardona i altres parts
Et dixit sôr foru
V.M. que em bliguen i que em llevin asta de la comissió i guiatge que tinc de
reis i despres V.M. que em perdonin que jo deposaré la veritat.
Int que digue la
veritat del que se li demane i es interrogat conte obligació de dir la
altrament se li notifique que es posaran forces per los tormens de justícia per
a que lo digue i respongui a les interrogations que legítimament li son gets i
se li faran a mes del que ja te dit i deposat amb esta deposició i la preimera
que mitjançant jurament ab forma de testimoni ha fet estos dies en la ciutat de
Solsona.
Et dixit sôr jo me
apelo al rei per la virtut del guiatge i comissió que ting.
Jo Joan Pletzes
firmo la present deposició per no saver
d escriure Pere Rovira.
30 de novembre
Pere Rovira reus
qui interrogat que digui si sap ni presum perquè esta pres i altra vegada se li
rep la presnt depositio dixit: en lo llit de la casa de mon pare me vingueren a
penre i me aportaren pres com tinc dit i entenc jo per ser anat jo amb los
bandolers del que entenc jo per ser anat jo amb los bandolers del que entenc
estar remes per haver mort un bandoler en virtut de les crides reals i tambñe
tinc guiatge del Gov. de sa Majestat
Int. Que digue los
casos en los quals ses trobat amb los bandolers i amb quins bandolers , aura
alguns dos anys poc mes o manco que anave i venie amb lo bandolers Pros i
altres de sa camarada i sols fou aço sinc o sis dies en los quals me comandaren
de anar a robar la moneda de sa majestat.
E yo no hi volgui
anar i despres me’n aní al Regne de Valentia y despres torni y me’n aní a estar per soldat en lo
castell de Valentia de Pallars ab lo Gapar de Rovira Castella del dit Catell i Governador de Pallars y despres me
posi com tinc deposat amb dits bandolers del Pros i sa camarada perquè les criddes reals me valguesen i a per jo
demal si matava un bandoler com de fet matí lo bandolerf dit lo Pobleta i així
en companyia d dits bandolers alguns dos o tres mesos. En lo qual temps per lo
que ho estigui la major part malalt de febres nom trobí en ningun cars ab ells
sinó es que anaren algun mes i mig a Solsona amb intent de penre i plagiar la
persona de + Moxí major de dies de la ciutat de Solsona i a son fill que es diu
Jacinto i depes los badolers i en particular un que li diuen de mal nom la
Ovella i despres Pere Jaume Ramonet alies Alenya que es de Solsona que perien lo
Pere i matarien lo fill . Empero yo lo vaig avisar a dit Moxí que es trobava a
la sus vinya amb senyals li feu amb lo barret i ell fugí i per descarregar ma
consciencia i veure sa Ex. Vull dir la veritat de tot lo que se de altres
particulars de la ciutat de Solsona y de altres parts Es sobre la brega que fou a Solsona les
primers de juliol per anar allí los bandolers de la camarada del Trucafort y
del Pros que jo entengui a dir als mateixos bandolers que M.(ossèn) Jaume
Pintor not & los tragué a menjar per les muralles lo vespre que los
bandolers arribaren a Solsona en dit temps i tamé que lo mateix pintor a la
rectoria de Mopol aportar a provisions a dits bandolers. E yo de mos ulls
motles voltes he vist a dit pintor en
dita rectoria de Monpol aportar a provisions a dits bandolers. E yo de mos ulls
moltes voltes he vist a dit pintor en dita recotria de MOnpol , tractar ab los
bandolers i portarlos provisions com es pólvora, pilotes i també carregues de
vi i pedrenyals.
E també he vist
arribar en Monpolt a Josep Ramonet sastre que porta un vestit fet al bandoler
dit lo Ovelleta de mal nom y despres?. Pere Jaume Ramonet lo qual es germà de
dit Josep Ramonet.
E també es veritat
que sempre lo sometent de Solsona se alsava lo dit Josep Ramonet i un germà seu
que es diu Francesc nos venien a avisar a mi i als demes bandolers nos retirarem que lo sometent se alsava
E també se jo que
lo mati M. Jaume Pintor feie fer barrets a nen Tuxones sombrerer de Solsona i
los aportava als bandolers i tamé los feie fer xarpes i altres ... per a dits
bandolers.
E també trobantme jo en la rectoria de Monpol viu com
lo rector que es diu Traveset aportà
dotze pedrenyals i los dits bandolers y
amb dit M. Traveset anave un seu nebot
anomenat + Pla , ferrer de Solsona.
E també un fadrí
que e sdiu + Pla que altrament li diuen Plancols? Se jo i he vist anar ab los
bandolers del Pros i ara no hi va sinó que va peraguent e al tepms com jo tinc
dit vingueren los bandolers a Solsona que M. Jaume Pintor los trague a menjar
com tinc dit entengui jo despres a dit els mateixos bandolers de son intent ere
penre a M. Pere Puigrodon que en volien haver nou mil lliures i en les cases de
pagesos que dits bandolers eren ben arribats
entre altres es una casa que es
diu Torre Morell del terme de Castellar en lo qual cosa los adoben les camises
i cabesos i ells en fan de nous.
E també altra cosa
del terme de Monpol que es diu la Torra
que sempre hi eren ben arribats i lo mateix amo de casa deixà als bandolers un
pedrenyal de canó de quatre pams.
E també en altra
casa que es de Cambrils del Ducat de Cardona que es diu lo More en les quals
coses i qusicuna delles los amos i demes gen de casa los recollien i atacaven
als bandolers lo que demanaven.
E també enla casa
de dit terme de Cambrils anomenada Salser los amos i gent de casa les recollien
i daven a menjar a dits bandolers de bona gana y provehien a dits bandolers de
espardenyes sempre ne volien.
E així maeix en la casa de la Sala de Cambrils
eren los bandolers per los de casa ben hspedats i pastaven per los bandolers pa
adepart? I també los feien camises
camises i cabesos i altres coses .
E així en les cases de Llinars sempre los bandolers i anaven eren benarribas i en la parroquia de Perles en la casa mes prop de la Badia que no se com se diu tabé los amos y gent de casa sempre los bandolers hi arribaven eren ben arribays y tamé a la casa de Cusentola? de Mopol fou lo matiex y en la parroquia de Pampa en les dos cases que no se com se diuen sinó que estan costat i costat.
E així en les cases de Llinars sempre los bandolers i anaven eren benarribas i en la parroquia de Perles en la casa mes prop de la Badia que no se com se diu tabé los amos y gent de casa sempre los bandolers hi arribaven eren ben arribays y tamé a la casa de Cusentola? de Mopol fou lo matiex y en la parroquia de Pampa en les dos cases que no se com se diuen sinó que estan costat i costat.
E també en la casa den Folch de Pinell i les
de casa son dits bandolers ben arribats i traçats i los tenen quant los
bandolers volen estar secrets amagats en dita casa.
E també en la casa de Bonpas del terme de
Madron també sempre los bandolers volen los tenen secrets i així mateix en lo
castell de Madrona i a la rectoria de
Madrona també les hi tenen secrets quan volen
E també son ben hospedats en casa den Estany
de Madrona i també en la casa anomenada lo Call del terme de Pinell.
En totes les coses que tinc dites volen i
recollen molt bé als dits bandolers de la companya del Trucafort i Pros.
En altres coses jo si be donen a menjar es de
farsa enlo que jo conexere i totes estes cases que tinc dites e yo he vist com
tinc dit enl es dos o tres mesos jo (he) anat amb dit bandoler.
E també es veritat
que per totes les cases de Fornols son ben arribats y ospedats dits bandolers.
E també me recorde
son ben arribats en la casa de la Garriga prop Madrona y en la casa den Riatos?
De Madrona aquí los tenen sempre volen secrets i lo mateix fan en casa den
Hugets de Palafoll i en dita casa se feren dos bandolers un vestit cadascun que
els compraren bons i fets dels padrins de la casa.
Per Pere Rovira
firmo jo Joan Planes la seva deposiciol-
Dicto Die
Et.. Pere Rovira fuit captus qui fuyt de societat
et bandositat del Pros et atenta comisione e securitate regia quan sic inserí
manda mandayt dictum liberari a carceriby et..
Honor Joan Planes
villa de Cardona i Ramonet de Celsone...
Lo governador de
Catalunya:
Per quant a ma
noticia es vingut que vos ere Rovira de Solsona coneixeu a Jaume Moliner alies
Molineret + dit lo Pros , + dit la Ovelleta y altres lladres de Pros
enemics de sa Magestat los quals estan inculpats en la regia cort de diversos
delictes y com convinga al servei de sa majestat a la pau i quietud de la terra
y benefici públic que los dits delinqüents sien presos y consignaven castigats.
Per ço vos diem
encarregam y manam que ens desvelleu y ab particular cuidado los procurem
pendre y apres los tindreu presos los entregueu al oficial ordinari en lo terme
y jurisidiccio del qual los pendreu al qual ordenam i manam que els reba de vos
y els tinga ab gran custodia i guarda de vista a la qual estaven presents fins a tan ne tingau abvis
i el tingau de nos per a que ordeneu lo fahedor e per a que no puga allegar
ignorància lo requerireu en virtut de esta que heu fasase sots pena que
incorrent en alguna culpa fora castigat abrigar i del servei que en aso foreu
recompensat e perquè ab mes facilitat pugeu fer les captures de dits lladres i
delinquets manam a tots i sengles oficials així reals com de barons que durant
la present comissió la qual ras de duradors per temps de quatre mesos
propseguents del dia present en avant
comptadors lo qual temps passat sia extinta i fluida i per lo qual temps
juram y ab nostra bona fe i paraula real asseguram vrâ persona vos donen tot
concell favor y ajuda aserca de dites coses i la dita com-.. i guiatge guarden
y observen si lo gvâ de sa mag.(estat) tenen car en pena de sinch sent florins
de or al cofres reals aplicadors desigen no incórrer . Datts en Barcelona a XX
de novembre de MDCXV.
Don Alexos de
Marymon y Soler de manament de sa força Montserrat Puigvert.
Die XXI mensis
desembri i anno MDCXV in ville Cardone
Honor Pau
Pallarelles bayulg ciutat Solsona
DIxit sôr lo que jo
puch dir sobre dites coes a mes del que jo tinc dit deposat en la mateixa
present enquesta es que lo dia que Francesch Tomasa fadrí de la ciutat de
Solsona tira ab pedrenyal acordadament enla plasa publica de Solsona a Pere
Rovira ab ..? com jo viu i conegui de materlo que fou un dia de dimats a vint i
quatre del mes de novembre proppassat com tinch dit a bita ma depositio se
passejave públicament per la dita ciutat de Solsona lo dit Pere Rovira i en
virtut del guiatge que tenie dit servidor de Cathalunya lo qual guiatge me have dit a mi
nafrat abans son cunyat de dit Pere Rovira que es diu Francesc Tarrega
públicament se deye per dita ciutat que ere guiat dit Pere Rovira com en efecte
hi ere i ho havie vist lo dit guiatge com tinc dit y també es veritat que
publicament he entès a dir jo @ per dita ciutat que dit Francesc Tomasa es anat alguns dies acodrilat ab los
bandolers de la coneixença del Pros que es un bandoler cap de codrilla tingut y
reputat per tal i desanamich del rei i aso es la veritat
Jo Pau Palleres
firmo la present deposició.
Trascrit
Santi Perpinyà Ribera
Voldria saber si en la vostra investigació a l'arxiu de Berga, al fons de la Batllia Ducal de Cardona, heu trobat algun procés sobre l'assassinat de sis persones a Solsona el 14 de juliol de 1615, perpetrades per les quadrilles d'en Trucafort i Joan Pros
ResponEliminaQuedo molt agraït.
El meu correu és carles_raurell@telefonica.net
Carles Raurell
Sabadell