Qui eren els bandolers de Cardona el 1601? La resposta és: Gabriel Ballarà, Celdoni Prat i Pere Voltor
Et intcontienti int. Super curei pernentis et denuntitis disci t sor yo no se res que aqueix vespre que diuen que tiraren a Juan Molins dos escopetades o pedrenyalades que diuen que ere dijous a vespre proppassat lo test. Me trovave a casa M Visens Vilansosa en companyia de Grabiel Ballara y estant al foch sentirem dos pederenyalades o arcabusades que en Ballara los conta ara una y al cap de un poquet altra i nosaltres voliem anar a veure que ere y lo M. Vilansosa nou volgue sana a a ferse ala finestra a veure que ere y al tornar digue que avie sentit al Juan Molins y a Juan Balaguer aqui sobre la font devant la sua finestra i que nons moguessem perque nosaltres y voliem anar perque ....
La
vila de cardona de V . Excell ia estant
com es estada per bons oficials y administradors Governada es stada ab molta
quietut y pau sens que ningun genero descandols se sien segits fins que per
avuy Luis Balaguer balle de V. Excell. Regeix ab capa del qual se fan y segeixen
mil incinistres e inconvenients y molts mes se esperen seguir si per V.
Excell. Com a sor natural de aquella
vila no es remediat per quant essent arffavorits y acompanyats de dit balle no
dubte Gabriel Ballara de dita vila y Saldoni Prat y Pere Voltor al. Couer
y altres acodrillatys y coadunats anar cada dia denit pèr la vila de
Cardona ab pedrenyals armats acarantlos pederenyals a uns y altres y als qui
pacificament volen viure en la dita vila y fer obrir portes a pobres dones y
fer altres actes violents y en particular no dubtaren dijous que comptavem als
sis de desembre del present any, no dubtaren dit Pere Voltor y Gabriel Ballara
y altres de nit y ora captada temptats per lo esperit maligne .. a Joan
Molins peraire y tirarli dos pedrenyalades al qual foch nostre senyor
servit nol tocaren procurant scapar de ses mans lo millor pogue y altrea
nit invadir? a Lluís Merola peraire
tambe de dita vila ab los pedrenyals y
altres vespre a Joan Font texidor y altre vespre a Joan Balaguer y altre vespre
a en Calvet mostassaf de V. Excell. Tenint lo cau y recollidor a casa del
mateix balle y de Vicens Vilansosa a la
qual ab sos pedrenyals se recullen y fan mil enormitants que cause gran
alteratio a la dita vila y singulars de aquella de part de la qual sino fore
que Lluis Olsina es consol y cunyat de dit balle balaguer ne donarie suppp. A
V. Excell. Y co Excell. Señor dit molins y merola stigan sentits de dits casos
desijant viure en sa casa ab quietut y no esser mes amolestats supliquen a V.
Excell. Mane reblre Informatio de les coses dalt contengudes ates que aquella
no a volfuda rebre lo dit balle per mes ne sie estat requirit ans be los a
volguts capturar per temoritsarlos y constant a V: Excll. De la veritat manar
el ser castigats conforme se trobara de Justicia faedeor offerint donar plena
informatio de les coses dalt mensionades que a mes que vos Excell. Manara lo
que espropi a son offici y real carrech sera ferlos molta merce y tot lo Poble
ne rebra particurar gratia y consevatio de la pau y quietut de aquella vila lo
real carrech de V.Excell. benignament implorant et licet ett.
|
Recerca i transcripció: Santi Perpinyà
Aquí tens la resposta estructurada en dues parts: primer, l'adaptació del text al català normatiu actual per facilitar-ne la lectura (resolent abreviatures, llatinitismes jurídics i ortografia de l'època), i segon, l'estudi històric detallat del document.
PART 1: Transcripció al català normatiu
Per haver tirat amb pedrenyal a Joan Molins
Cúria Ducal de Cardona
Lluís Olzina, Notari.
Dia [en blanc] del mes de setembre de l'any del Senyor 1600
Joan Molins, peraire de la vila de Cardona, comparegué personalment davant del senyor [...] i mitjançant jurament denuncià a la Cúria el següent:
«Senyor batlle, la nit passada, sortint Pau Calvet i jo de casa de na Fàbrega, que devien ser les nou hores, anàvem el dit mostassaf Pau Calvet i jo pel carrer de Cambres. Va sortir gent de casa de mossèn Vilansosa, que eren dos o tres, dos dels quals vaig conèixer qui eren: el Voltor i el Ballarà, i a l'altre no el vaig conèixer. I posaren la mà a l'espatlla del mostassaf, i el mostassaf va dir "no mogueu el duc" [respecteu l'autoritat del duc], i ells se'n tornaren pel mateix camí. I el mostassaf digué: "Sort que em trobeu sense armes". I nosaltres ens n'anàrem tots dos fins a la porta de Gabriel Palla, i allà vaig plegar dues pedres i les vaig donar al mostassaf, i li vaig dir que m'esperés al cantó, que aniria a veure la gent, que s'havia refet.
I així jo me'n vaig anar per la Fira i vaig pujar per la cantonada d'en Farrés, i quan vaig ser a dalt la sabata se'm trencà i m'aturí a adobar-la. I un d'aquells dos homes que trobàrem al carrer de Cambres, que jo no sé qui era, digué: "Sí, és el Molins". I aquí mateix jo me'n vaig anar per la cantonada de mossèn Alsina amunt, i caminant vingueren el Voltor i en Ballarà, i l'altre que no vaig conèixer, amb els pedrenyals callats els gallets [a punt de disparar] i em tiraren dues escopetades. Quan vaig sentir els trets em vaig posar a fugir tot dret a encomanar-me al senyor batlle. Tocant a la porta, va venir [...] que hi havia. Li vaig respondre que m'havien tirat dues escopetades. Se'n van anar tots dos, i no vaig trobar res més de la meva sabata, que m'hi havia quedat, i la capa i l'espasa que m'havien quedat allà no les vaig trobar. I us faig instància per part formada, us demano la vida i demano que sigui feta justícia».
El mateix dia
L'honorable Pau Calvet, edil [mostassaf] present de la vila de Cardona, testimoni que jurà, etcètera.
I interrogat sobre els fets pervinguts a la cúria i denunciats, va dir:
«Senyor, la nit passada que era dijous, anant exercint l'ofici de mostassaf, érem a casa d'en Fàbregas amb la companyia de Joan Molins, que ens n'anàvem al Pujolet a casa d'uns fadrins. I essent al carrer de Cambres davant de casa de mossèn Sala, ens vingueren dos homes pel darrere i un dels dos em posà la mà a l'espatlla esquerra. Jo vaig dir [quan em] posà la mà a l'espatlla de part de... "no mogueu el duc", i sense dir-me res se'n tornaren cap al mateix camí envers la Fira. I el Molins digué: "Tant de bo respectin els oficials del duc". I així ens n'anàrem, i quan fórem a la porta d'en Palla, el Molins em digué que l'aiguardés allà, que ell volia veure qui eren. I així se'n va anar, i al cap de bona estona jo vaig sentir dos trets d'arcabús. I jo me'n vaig anar a casa i no sé altra cosa».
Interrogat, va dir: «Senyor, quan passàrem per la Fira, vàrem veure sortir homes de casa de Vicenç Vilansosa, però jo no sé qui eren aquells ni ho puc dir».
El mateix dia
L'honorable Mateu Faner, peraire de la vila de Cardona, testimoni que jurà, etcètera.
I interrogat sobre els fets, va dir:
«Senyor, la nit passada de dijous, essent entre les vuit i les nou hores, estant jo a la llar de foc, vaig sentir amb temor un tret d'arcabussada, que no sé el que era, i al cap d'un poc en vaig sentir un altre. Però jo no vaig veure ningú ni vaig sentir que parlés ningú, ni en vaig sentir res més».
El mateix dia
L'honorable Jeroni Cenos, cirurgià de la vila de Cardona, que jurà, etcètera. Interrogat sobre els fets, va dir:
«Senyor, ahir al vespre, que devien ser entre les set o vuit o nou del vespre, sortint de casa de mossèn Sala, davant de casa meva, que jo tinc pel mercat ja que era al primer pedrís de la volta de la Rectoria, vaig sentir un tret de pedrenyal. I al cap d'un credo, girant-me envers casa de na Llusanesa, vaig veure el foc i un altre tret de pedrenyal. I així me'n vaig tornar envers la Fira i vaig veure el Molins, que venia bravejant, sigui que portava pedrenyals també com ells. Jo no vaig veure ningú més ni vaig sentir res més».
Dia 12 del mes de desembre i de l'any [1601]
L'honorable Vicenç Vilansosa, mercader de la vila de Cardona, testimoni que jurà, etcètera.
Interrogat [...] sobre quina gent va sortir de casa seva i quina gent tenia el vespre de la Concepció més proppassada. Ell testifica que a casa seva hi havia el senyor batlle, mossèn Pau Sala Macià, notari, i Saldoni Prat, per fer-li mercè [...]. Que tots els dits ja se n'anaren, ara l'un ara l'altre, i que abans de les sis hores de la nit ja eren tots a casa seva i, sopat que hagueren, s'hi estigueren fins a més de les deu hores de la nit. I aquell vespre de la Concepció, que ell sàpiga, no tingué altra gent a casa seva.
Interrogat sobre els fets de la cúria: «El que jo sé és que dijous al vespre, vigília de la Concepció, estant jo dins de casa, vaig sentir dos trets de pedrenyal, arcabús o escopeta, que em feia la impressió que era al carrer brut. I a la finestra que dona a la plaça de la Fira, vaig sentir aquí davant sobre la font a Joan Molins i a Joan Balaguer, que els vaig conèixer perquè parlaven. Com que ja era molt de nit, vaig comprendre que el dit Joan Molins demanava a Joan Balaguer que li prestés l'espasa [...]. I ell no li respongué. I se'n tornà... va dir a Gabriel Ballarà i a Saldoni Prat, el Molins manà... a baix, i aquells digueren: "El Gabriel Ballarà deu estar borratxo". I és veritat que, al temps que sentírem els dos trets de pedrenyal o arcabús, nosaltres, Gabriel Ballarà, mossèn Pau Sala Macià notari, i jo sopàrem a casa de mossèn Vilansosa, i de les sis hores que ens trobàrem tots allà fins a les deu, ens hi estiguérem tots. I després jo vaig acompanyar a Vostra Mercè [el batlle] a casa seva [...]. I aquell vespre jo no sé que ningú arribés a casa meva, i a les vuit i tres quarts jo era, com tinc dit, a casa de mossèn Vilansosa».
Sobre el que se li interroga d'una capa i una espasa de Joan Molins, diu que no les coneixeria.
I interrogat contínuament, va dir: «Senyor, jo no sé res que aquell vespre que diuen que tiraren a Joan Molins dues escopetades o pedrenyalades, que diuen que era dijous al vespre proppassat, el testimoni [ell mateix] es trobava a casa de mossèn Vicenç Vilansosa en companyia de Gabriel Ballarà. I estant al foc sentírem dues pedrenyalades o arcabussades... i nosaltres volíem anar a veure què era i mossèn Vilansosa no volgué, sinó anar a treure el cap a la finestra. I al tornar digué que havia sentit el Joan Molins i a Joan Balaguer allà sobre la font davant la seva finestra, i que no ens moguéssim, malgrat que nosaltres hi volíem anar...».
Dia 29 del mes de desembre de 1601
L'honorable Antoni Faner, peraire de la vila de Cardona, testimoni que jurà en poder de l'honorable batlle, etcètera.
Interrogat, va dir: «Senyor, el dia de Sant Joan de Nadal proppassat [27 de desembre], estant jo a la volta de mossèn Vilansosa, el senyor batlle em vingué a conèixer i em digué: "Aquí sou, en Faner?". Jo vaig dir "Què és el que Vostra Mercè mana?". Digué "Veniu amb mi". I quan vaig ser sobre la font, davant la casa d'en Garriga, vaig trobar tres trossos de capa estesos com si fos bugada. I el senyor batlle em digué que l'aguardés allà un poc. I estant aguardant, vingué algun traginer a abeurar i jo vaig sentir alguna remor. Jo, amb companyia d'en Saldoni Prat, que aleshores era allà amb mi, vaig anar a veure el que podia ser i vaig trobar una espasa a baix, tota fangosa, la qual és aquesta que Vostra Mercè em mostra. I així la vaig agafar i la vaig portar a Vostra Mercè, senyor batlle. I també vaig trobar just un tros de paper de filassa tot sangonós».
I tot seguit li fou mostrada la capa trossejada.
I va dir: «Senyor, aquests mateixos trossos de capa són els que trobàrem, però jo no puc dir verament de qui és, però em sembla que l'he vista portar a Joan Molins d'aquesta vila. I també l'endemà, dia dels Innocents, el vaig veure de bon matí al dit Molins al fossar que passava, i jo no sé què feia ni per què passava per la Fira tantes vegades».
El mateix dia
Saldoni Prat, peraire de la vila de Cardona, testimoni que jurà, etcètera.
Interrogat, va dir: «Senyor, el dia de Sant Joan al vespre, tercera festa de Nadal proppassada, estant jo a casa de mossèn Vilansosa, em digueren que a la paret de la font hi havia una estesa de roba. I així vaig baixar de casa del dit mossèn Vilansosa i vaig anar a la font, davant de casa d'en Garriga, i vaig trobar, en companyia d'en Toni Faner i de Vostra Mercè senyor batlle, uns trossos de capa a la dita paret. I després baixàrem a l'abeurador, on en Faner digué que havia sentit trets i demanà si hi havia res. I després en Faner trobà una espasa, que és aquesta que Vostra Mercè em mostra. I també aquests mateixos trossos de capa que ara Vostra Mercè em mostra. I adverteixo que em sembla, i puc ben jurar-ho, que és la capa d'en Joan Molins, la qual ell portava moltes vegades a casa meva. I també hi havia un drap destrossat i sangonós. I després, l'endemà dia dels Innocents, el dit Joan Molins passejà dues o tres vegades per la Fira i el dit Toni Faner em digué: "Prat, el Molins ja de bon matí roda per aquí", suposo jo».
Dia 30 del mes de desembre de l'any present [1601]
L'honorable Joan Molins, peraire de la vila de Cardona, jurà [...].
Interrogat sobre on es trobava el vespre de Sant Joan de Nadal entre les sis hores i les set i mitja de la nit.
Va dir: «Senyor, a casa meva em trobava, en companyia de la meva muller i del minyó de na Lladona. Vaig sortir de casa i me'n vaig anar a casa de na Sabatera la vídua, i m'hi vaig estar alguna hora i me'n vaig tornar a casa, i no vaig sortir més de casa».
Interrogat: se li va dir com era l'espasa que diu que li robaren, i la capa que diu que li tiraren, i quina guarnició tenia.
Va dir: «Senyor, la capa era d'una colleta que no puc dir quina... i l'espasa és curta i no és de la mida, i les guarnicions són dos gavilans... i la guarda no és closa i el mànec és de ferro, tal com jo la portava». I li fou mostrada la capa amb trossos, tal com s'ha trobada.
Va dir: «Senyor, la meva capa quan me la prengueren estava sencera. És veritat que hi havia forats, i aquesta és la meva mateixa capa que em robaren».
I li fou mostrada l'espasa, i va dir: «La meva espasa no era torta quan me la prengueren. És aquesta mateixa que em mostraren ara, la qual capa i espasa em prengueren el Voltor i Gabriel Ballarà quan em tiraren. I no sé res més».
(Carta annexada)
La vila de Cardona de Vostra Excel·lència, havent estat governada per bons oficials i administradors amb molta quietud i pau, sense que cap gènere d'escàndols s'hagin seguit fins avui, que Lluís Balaguer, batlle de Vostra Excel·lència, la regeix. A l'empara del qual es fan i se segueixen mil sinistres i inconvenients, i molts més s'esperen seguir si per part de Vostra Excel·lència, com a senyor natural d'aquella vila, no és remediat.
Per quant, essent afavorits i acompanyats de dit batlle, no dubten Gabriel Ballarà de dita vila, i Saldoni Prat, i Pere Voltor àlies Cuaer i altres, acollats i coadunats [en quadrilla], d'anar cada dia de nit per la vila de Cardona amb pedrenyals, armats, encarant els pedrenyals a uns i altres i als qui pacíficament volen viure en la dita vila, i fer obrir portes a pobres dones i fer altres actes violents. I en particular no dubtaren el dijous que comptàvem a 6 de desembre del present any, no dubtaren els dits Pere Voltor i Gabriel Ballarà i altres, de nit i a hora captada, temptats per l'esperit maligne, [d'assaltar] a Joan Molins, peraire, i tirar-li dues pedrenyalades (que, si Déu Nostre Senyor no hagués servit, no el tocaren, procurant escapar de les seves mans el millor que pogué). I una altra nit envaïren Lluís Merola, peraire també de dita vila, amb els pedrenyals; i un altre vespre a Joan Font, teixidor; i un altre vespre a Joan Balaguer; i un altre vespre a en Calvet, mostassaf de Vostra Excel·lència.
Tenint el cau i recollidor a casa del mateix batlle i de Vicenç Vilansosa, a la qual, amb els seus pedrenyals, es recullen i fan mil enormitats que causen gran alteració a la dita vila i als singulars d'aquesta. De la qual cosa, si no fos que Lluís Olzina és cònsol i cunyat del dit batlle Balaguer, se'n faria súplica a Vostra Excel·lència. I com que el dit Molins i Merola estan sentits de dits casos, desitjant viure a casa seva amb quietud i no ser més molestats, supliquen a Vostra Excel·lència que mani rebre informació de les coses dalt contingudes. Atès que el dit batlle no ha volgut rebre aquesta informació per més que n'hagi estat requerit, ans bé els ha volgut capturar per atemorir-los. I constant a Vostra Excel·lència de la veritat, manarà de ser castigats conforme es trobarà de justícia. Oferint-se a donar plena informació de les coses dalt esmentades, perquè a més que Vostra Excel·lència manarà el que és propi al seu ofici i real càrrec, serà fer-los molta mercè i tot el poble en rebrà particular gràcia i conservació de la pau i quietud d'aquella vila. El real càrrec de Vostra Excel·lència benignament implorant, etcètera.
PART 2: Estudi Històric del Document
1. Contextualització del document
Ens trobem davant d'un procediment judicial civil i criminal de caràcter local, instruït per la Cúria Ducal de Cardona entre setembre de 1600 i desembre de 1601. Cardona, en aquell moment, era el cap d'un dels ducats més importants i poderosos del Principat de Catalunya (els ducs de Cardona eren coneguts com els "reis sense corona"). Aquest document és un testimoni de primera mà de la vida urbana, de l'administració de la justícia senyorial i, sobretot, de la violència endèmica i la corrupció institucional a inicis del segle XVII.
2. La problemàtica central: El bandolerisme urbà i el "Pedrenyal"
El detonant del procés són uns trets disparats amb un pedrenyal a la via pública. El text repeteix constantment l'ús d'aquesta arma ("pedrenyal", "arcabús", "escopeta", "pedrenyals callats els gallets").
El pedrenyal era una arma de foc curta (precursora de la pistola) proveïda d'un mecanisme de roda o pedra foguera. Era extremadament popular a la Catalunya de l'època (finals del s. XVI i principis del XVII), tant que es va convertir en l'arma per excel·lència dels bandolers. Degut a la seva mida, es podia amagar sota les capes, fet que la feia ideal per a emboscades i assassinats a traïció. Les autoritats (els virreis de Catalunya) van dictar nombroses pragmàtiques prohibint-ne la fabricació i la tinença, però amb poc èxit. El text demostra com gent de la vila (com el Voltor o en Ballarà) anaven fortament armats pels carrers amb total impunitat, terroritzant la població i disparant en ple nucli urbà.
3. Les faccions, els gremis i la corrupció institucional
L'element més fascinant del document no són les declaracions testificals oficials, sinó la carta annexada al final. Les declaracions oficials davant del batlle presenten un trencaclosques confús: gent que sent trets però no veu res (la "llei del silenci" o por a represàlies), acusats que presenten coartades perfectes i testimonis que troben l'arma i la capa de la víctima esquinçada de manera gairebé escenificada.
La carta annexa, adreçada directament a "Vostra Excel·lència" (el Duc de Cardona), destapa la realitat:
La quadrilla: Pere Voltor, Gabriel Ballarà i Saldoni Prat formen un grup armat ("acodrillats i coadunats").
La corrupció: Actuen sota l'empara del mateix batlle, Lluís Balaguer, i d'un ric mercader, Vicenç Vilansosa, que els cedeixen les seves cases com a "cau i recollidor" (refugi). Això explica per què a l'interrogatori Vilansosa afirma que els agressors estaven sopant amb ell.
El nepotisme: El poble no pot recórrer a la justícia ordinària perquè el batlle n'és còmplice, i el cònsol i notari de la vila (Lluís Olzina) és el seu cunyat. Hi ha un bloqueig institucional total ("no ha volgut rebre dita informació... ans bé els ha volgut capturar per atemorir-los").
L'objectiu de la violència: Les víctimes principals són membres dels gremis tèxtils: Joan Molins i Lluís Merola (peraires/paraires) i Joan Font (teixidor). També ataquen al mostassaf Pau Calvet. El mostassaf era l'oficial municipal encarregat de controlar els pesos, les mesures i la qualitat de les mercaderies als mercats. L'atac a un mostassaf ("no mogueu el duc" - respecteu l'autoritat oficial) indica un conflicte pel control econòmic de la vila entre l'oligarquia mercantil (el batlle, el mercader Vilansosa) i els menestrals tèxtils (peraires), utilitzant sicaris o trinxeraires locals.
4. Valor social i lingüístic del document
El text reflecteix la vitalitat de la vila de Cardona. Hi apareixen espais concrets (carrer de Cambres, el Pujolet, la plaça de la Fira, la Font, la Rectoria) i dades sobre la vida quotidiana: la importància de la capa i l'espasa com a símbols d'estatus i honor (perdre-les en una baralla era un greuge; trobar-les esquinçades en un abeurador era una humiliació pública cap a Molins), o l'ús de la llar de foc al desembre.
Conclusions
Aquest procediment és un clar exemple de microhistòria. A través d'un "incident de carrer", el document il·lustra perfectament les dinàmiques de poder de la Catalunya del Barroc: la ineficàcia de la justícia local quan estava segrestada per oligarquies familiars (batlle/notari/mercader), la violència que utilitza armes de foc prohibides (el pedrenyal), i la necessitat dels súbdits d'apel·lar directament al senyor jurisdiccional (el Duc) per intentar restablir "la pau i la quietud" a la seva vila.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada