La crema de l'església de Sant Miquel de Cardona succeïda a la Guerra Civil


 Campanar romànic de l' Esglèsia de Sant Miquel de Cardona
Durant la guerra civil, foren llençades les campanes al terra per aprofitar el seu metall.

Tota la meva vida m’ havia preguntat com deuria haver anat la crema i saqueig de l’ esglèsia parroquial de Cardona. Tot i conéixer testimonis dels fets, mai ningú em va explicar com va succeir. Ha estat necessari esperar a que el Ministeri de Cultura fes pública la investigació que es va iniciar ja en la Dictadura de Franco per a poder llegir de primera mà, les declaracions dels testimonis dels fets.
Aquesta investigació  es va recopilar en l'anomenada:
 Causa General, De la revolución marxista en Barcelona y su Província.
Fiscal Instructor  D. Luis FORÈS FERRER Abogado Fiscal. Secretario : Dn,. Ramon GRAU BADIA. PIEZA PRIMERA- RAMO SEPARADO N. 33 Ayuntamiento de Cardona,( Partido Judicial de Berga)
Caja 1589. Exp 1

Es troba publicada a internet , per a tots aquells que hi estiguéu interessats , podeu entrar a la web PARES i buscar-lo. 
En ella hi apareixen les  declaracions de les víctimes de la furia dels anomenats per aquestes els Rojos,  així com el relat de  tot allò que passà a Cardona durant els anys de la guerra civil. He de confessar que la seva lectura és esgarrifosa, els protagonistes de la història són els veïns del nostre poble  junt amb personatges vinguts de fora de la vila,  moguts per un odi i rancúnies difícils de poder arribar a entendre. Us recomano la seva lectura i que extreieu les vostres  propies conclusions, tenint en compte les circunstàncies en que es va produir.  
Tot seguit obviant les corprenedores  declaracions de les víctimes dels fets, us faig la transcripció de dos testimonis de la crema de l’ esglèsia de Sant Miquel , que des de petit em tenia intrigat. Tan sols havia sentit de la meva àvia, dona de molta devoció que sovint em recordava que els Rojos havien cremat  el preciós altar major de l’església , però sense fer referència als detalls en concret . Posteriorment als fets, el silenci es va apoderar de tota la vila, tant els partidaris d’un i altre bàndol, com d’aquells que no varen sentir mai la necessitat d’alinear-se al costat de ningú. Seria bo, ara que hi ha molta distància temporal  respecte els fets succeïts i ja no queden protagonistes en vida, intentar comprendre que va moure a unes persones “normals” a comportar-se amb aquella violència , com sempre en aquests casos absurda.

Declaración de testigo . Rdo,. Juan Pintó Casas .
En Cardona a veintiuno de enro de mil novecientos ----
Ante el Sr. Juez  Municipal de Cardona, delegado para la instrucción de la Causa General de Barcelona compareció el testigo anotado al margen., de setenta años de edad, de estado soltero, natural de San  Lorenz<o Morunys , de profesión Sacerdote-Párroco, que no ha sido procesado, con domicilio en Cardona, calle Flores, 1 y después de prestar uramento de decir verdad y enterado de las penas por falso testimonio, fué interrogado y DICE:
Que tan pronto como se inidió la sublevación marxista y a los primero tiros que dispararon se escondió para evitar su persecución  y quizá el fusilamiento. Que abandonó la Parroquia y la Iglesia no teniendo tiempo para esconder nada, permaneció todfa la guerra escondido, sin dejarse ver, por ninguna persona conocida y opasar despues a la primera ocasión que tuvo a la España Nacional. Terminada la guerra, o sea, el dia de la Liberación se presentó tan pronto como pudo a la  Parroquia  encontrando que todo lo habia desvalijado y robado, sin ningun mueble ni un palmo de ropa, a la Iglesia no quedaron mas que las cuatro paredes laterales  siendo quemados los Altares e Imágenes y robaron todo cuanto hubo de valor como eran cruces de plata, una de los Santos Mártires,  bandejas y candelabros de plata y pinturas de incalculable valor; no puede denunciar a persona alguna por no saber quienes eran los autores del crimen, como tampoco quiénes quemaron y destruyeron las Capillas y Oratorios de la demarcación de esta Parroquia, como eran la Piedad, Lourdes, Remedios y una pequeña Capillita llamada de Montserrat, no quedón nada en piés sino las paredes, altares e Imágenes tambíen  fuern destruidas como las campanas de la Parroquia y de las demás Ermitas, y que esto es todo cuanto puede exponer.
Leída por su renuncia esta su declaración, en ella se afirma y ratifica y la firma con el Señor Juez, de que certifico.

Juez. Juan Santamaria     El Declarante: José Santandreu i El Secretario Juan Cuadrench



Declaración de testigo Jose Santandreu Ribera
En Cardona a veintiuno de enero de mil novecientos cuarenta y tres.
Ante el Sr. Juez Municipal de Cardona, delegado para la instrucción de la Causa General de Barcelona compareció el testigo anotado al margen, de cincuenta y cuatro años de edad, de estado casado, natural de Cardona , de profesión Sacristán , que no ha sido procesado, con domicilio en la Calle Mayor, núm. 23 y despueés de prestar juramento de decir verdad y enterado de las penaas por galso testimonio, fué interrogado y Dice:
Que al iniciarse la sublevación en esta Villa se le presentaron por la noche, a las tres de la madrugada, un grupo  de revoltosos armados quedándose en la calle y se destacó uno de ellos entrando a su tienda y le pidió las llaves de la Iglesia, que no conoció a ninguno de ellos, y les contestó que él no tenía las llaves de la puerta de la Iglesia que se las había llevado el Sr. Cura Párroco y tenía una llave colgada a la pared y le dijeron para que servía aquella llave contestando el declarante que era la del campanario llevándose ellos la llave y se llevaron también al declarante con ellos. Al llegar frente a la Ilgesia viendo que no podían abrirla dieron orden a uno de ellos para que fuesen en busca de gasolina y dinamita para poder forzar las puertas y entrar en el templo. Al cabo de un rato abrieron la puerta del campanario y subieron en el lugar donde estavan colgadas las campanas y como que el techo era de madera la arrancaron y pudieron de esta manera entrar a la Iglesia quedándose siempre con ellos el declarante y desde allí entraron a la rectoría y desde la rectoria tuvieron el paso libre para la Iglesia y todas  sus dependencias, ordenando al declarante que abriera todas las puertas interiores obligándole a que encendiera todas las  luces y una vez hecho le dijeron que ya podía marcharse. Al cabo de unos cuantos días un revoltoso llamado Navarro se le volvió a presentar a casa diciéndole que habían encontrado una caja de caudales y que era necesario que le abriera, contestándole que él no sabía como se abría la caja, no preguntándole nada más. Y que solamente pude manifestar que es totalmente cierto que ya empezaron enseguida a arrancar los Santos, derribar altares y destruyeron todo cuanto estuvo en sus manos, de forma que la Iglesia quedó sin puertas y mobiliario de clase alguna ni ningún otro objeto, habilitándola enseguida para garaje de camiones y coches y que no se tiene nada más que  manifestar.
Leída por su renuncia ante su declaración, en ella se afirma y ratifica y la firma con el Sr. Juez, de que certifica.
Juez. Juan Santamaria     El Declarante: José Santandreu i El Secretario Juan Cuadrench

""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""



Postal de l'altar major de Sant Miquel enviada l' any 1948 i que la remitent fa referència a la seva desaparició.



Anvers i revers d'una estampeta repartida a la "diada de la Festa Major de l'any de la Victòria", està escrita en català i lamenta que aleshores, el setembre de l0any 1940 encara no s'havia retornat al Cardona.

Comentaris