La crema de l'església de Sant Miquel de Cardona succeïda a la Guerra Civil
Campanar romànic de l' Esglèsia de Sant Miquel de Cardona
Durant la guerra civil, foren llençades les campanes al terra per aprofitar el seu metall.
Durant la guerra civil, foren llençades les campanes al terra per aprofitar el seu metall.
Tota la meva vida m’ havia preguntat com deuria haver anat la crema i saqueig de l’ esglèsia parroquial de Cardona. Tot i conéixer testimonis dels fets, mai ningú em va explicar com va succeir. Ha estat necessari esperar a que el Ministeri de Cultura fes pública la investigació que es va iniciar ja en la Dictadura de Franco per a poder llegir de primera mà, les declaracions dels testimonis dels fets.
Aquesta investigació es va recopilar en l'anomenada:
Causa General, De la revolución marxista
en Barcelona y su Província.
Fiscal Instructor D. Luis FORÈS FERRER Abogado Fiscal.
Secretario : Dn,. Ramon GRAU BADIA. PIEZA PRIMERA- RAMO SEPARADO N. 33
Ayuntamiento de Cardona,( Partido Judicial de Berga)
Caja 1589. Exp 1
Es troba publicada a internet , per a tots aquells que hi estiguéu
interessats , podeu entrar a la web PARES i buscar-lo.
En ella hi apareixen les declaracions de les víctimes de la furia dels anomenats per aquestes els Rojos, així com el relat de tot allò que passà a Cardona durant els anys de la guerra civil. He de confessar que la seva lectura és esgarrifosa, els protagonistes de la història són els veïns del nostre poble junt amb personatges vinguts de fora de la vila, moguts per un odi i rancúnies difícils de poder arribar a entendre. Us recomano la seva lectura i que extreieu les vostres propies conclusions, tenint en compte les circunstàncies en que es va produir.
En ella hi apareixen les declaracions de les víctimes de la furia dels anomenats per aquestes els Rojos, així com el relat de tot allò que passà a Cardona durant els anys de la guerra civil. He de confessar que la seva lectura és esgarrifosa, els protagonistes de la història són els veïns del nostre poble junt amb personatges vinguts de fora de la vila, moguts per un odi i rancúnies difícils de poder arribar a entendre. Us recomano la seva lectura i que extreieu les vostres propies conclusions, tenint en compte les circunstàncies en que es va produir.
Tot seguit obviant
les corprenedores declaracions de les
víctimes dels fets, us faig la transcripció de dos testimonis de la crema de l’
esglèsia de Sant Miquel , que des de petit em tenia intrigat. Tan sols havia sentit
de la meva àvia, dona de molta devoció que sovint em recordava que els Rojos
havien cremat el preciós altar major de
l’església , però sense fer referència als detalls en concret . Posteriorment
als fets, el silenci es va apoderar de tota la vila, tant els partidaris d’un i
altre bàndol, com d’aquells que no varen sentir mai la necessitat d’alinear-se
al costat de ningú. Seria bo, ara que hi ha molta distància temporal respecte els fets succeïts i ja no queden
protagonistes en vida, intentar comprendre que va moure a unes persones
“normals” a comportar-se amb aquella violència , com sempre en aquests casos absurda.
Declaración de
testigo . Rdo,. Juan Pintó Casas .
En Cardona a
veintiuno de enro de mil novecientos ----
Ante el Sr.
Juez Municipal de Cardona, delegado
para la instrucción de la Causa General de Barcelona compareció el testigo
anotado al margen., de setenta años de edad, de estado soltero, natural de
San Lorenz<o Morunys , de profesión
Sacerdote-Párroco, que no ha sido procesado, con domicilio en Cardona, calle
Flores, 1 y después de prestar uramento de decir verdad y enterado de las penas
por falso testimonio, fué interrogado y DICE:
Que tan pronto como
se inidió la sublevación marxista y a los primero tiros que dispararon se
escondió para evitar su persecución y
quizá el fusilamiento. Que abandonó la Parroquia y la Iglesia no teniendo
tiempo para esconder nada, permaneció todfa la guerra escondido, sin dejarse
ver, por ninguna persona conocida y opasar despues a la primera ocasión que
tuvo a la España Nacional. Terminada la guerra, o sea, el dia de la Liberación
se presentó tan pronto como pudo a la
Parroquia encontrando que todo
lo habia desvalijado y robado, sin ningun mueble ni un palmo de ropa, a la
Iglesia no quedaron mas que las cuatro paredes laterales siendo quemados los Altares e Imágenes y
robaron todo cuanto hubo de valor como eran cruces de plata, una de los Santos
Mártires, bandejas y candelabros de
plata y pinturas de incalculable valor; no puede denunciar a persona alguna por
no saber quienes eran los autores del crimen, como tampoco quiénes quemaron y
destruyeron las Capillas y Oratorios de la demarcación de esta Parroquia, como
eran la Piedad, Lourdes, Remedios y una pequeña Capillita llamada de
Montserrat, no quedón nada en piés sino las paredes, altares e Imágenes
tambíen fuern destruidas como las
campanas de la Parroquia y de las demás Ermitas, y que esto es todo cuanto
puede exponer.
Leída por su
renuncia esta su declaración, en ella se afirma y ratifica y la firma con el
Señor Juez, de que certifico.
Juez. Juan
Santamaria El Declarante: José
Santandreu i El Secretario Juan Cuadrench
Declaración de
testigo Jose Santandreu Ribera
En Cardona a
veintiuno de enero de mil novecientos cuarenta y tres.
Ante el Sr. Juez
Municipal de Cardona, delegado para la instrucción de la Causa General de
Barcelona compareció el testigo anotado al margen, de cincuenta y cuatro años
de edad, de estado casado, natural de Cardona , de profesión Sacristán , que no
ha sido procesado, con domicilio en la Calle Mayor, núm. 23 y despueés de
prestar juramento de decir verdad y enterado de las penaas por galso
testimonio, fué interrogado y Dice:
Que al iniciarse la
sublevación en esta Villa se le presentaron por la noche, a las tres de la
madrugada, un grupo de revoltosos
armados quedándose en la calle y se destacó uno de ellos entrando a su tienda y
le pidió las llaves de la Iglesia, que no conoció a ninguno de ellos, y les
contestó que él no tenía las llaves de la puerta de la Iglesia que se las había
llevado el Sr. Cura Párroco y tenía una llave colgada a la pared y le dijeron
para que servía aquella llave contestando el declarante que era la del
campanario llevándose ellos la llave y se llevaron también al declarante con
ellos. Al llegar frente a la Ilgesia viendo que no podían abrirla dieron orden
a uno de ellos para que fuesen en busca de gasolina y dinamita para poder
forzar las puertas y entrar en el templo. Al cabo de un rato abrieron la puerta
del campanario y subieron en el lugar donde estavan colgadas las campanas y
como que el techo era de madera la arrancaron y pudieron de esta manera entrar
a la Iglesia quedándose siempre con ellos el declarante y desde allí entraron a
la rectoría y desde la rectoria tuvieron el paso libre para la Iglesia y todas sus dependencias, ordenando al declarante
que abriera todas las puertas interiores obligándole a que encendiera todas
las luces y una vez hecho le dijeron
que ya podía marcharse. Al cabo de unos cuantos días un revoltoso llamado
Navarro se le volvió a presentar a casa diciéndole que habían encontrado una
caja de caudales y que era necesario que le abriera, contestándole que él no
sabía como se abría la caja, no preguntándole nada más. Y que solamente pude
manifestar que es totalmente cierto que ya empezaron enseguida a arrancar los
Santos, derribar altares y destruyeron todo cuanto estuvo en sus manos, de
forma que la Iglesia quedó sin puertas y mobiliario de clase alguna ni ningún
otro objeto, habilitándola enseguida para garaje de camiones y coches y que no
se tiene nada más que manifestar.
Leída por su
renuncia ante su declaración, en ella se afirma y ratifica y la firma con el
Sr. Juez, de que certifica.
Juez. Juan
Santamaria El Declarante: José
Santandreu i El Secretario Juan Cuadrench
""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""
Postal de l'altar major de Sant Miquel enviada l' any 1948 i que la remitent fa referència a la seva desaparició.
Anvers i revers d'una estampeta repartida a la "diada de la Festa Major de l'any de la Victòria", està escrita en català i lamenta que aleshores, el setembre de l0any 1940 encara no s'havia retornat al Cardona.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada