Alliberament de reaccionaris de la presó de Cardona.
Un dels episodis que tingué lloc a Cardona, fa referència a una de les escaramusses que tingueren els absolutistes dintre de la vila. En concret, ens diu "a las ocho y media de la noche del 23 de mayo de 1822, (tuvo lugar) la entrada gran caso de facciosos o gente armada por la puerta de San Miguel, con el mayor silencio se presentó en casa cárceles, sorprendiendo la guarda de la milícia local que existia en aquella, obligó a la carcelera Celedonia Puig i Oriol, en ausencia de su marido Miguel Puig a entregar la llave de la cárcel donde estaban presos el P(padre) José Solé religioso de los facciosos, el teniente coronel retirado D. José Bosoms alias Jep dels Estanys..."
Ens trobem en el període conegut com a Trienni Liberal, la casa que servia de presó deuria ser la que també servi d' hospital i d'escola de les germanes Carmelites, actualment cal Barons. La vigilància de la presó anava a càrrec de la milícia local i casualment en aquest cas veiem que qui n´estava al càrrec era una dona per absència del seu marit que estava malalt.
Així veiem que el paper de les dones en els conflictes bèl·lics,podien exercir qualsevol tasca, en aquest cas de custòdia de presoners i altres vegades en primera línea de guerra en el socors i atenció als ferits i com aiguaderes pel sosteniment dels soldats en les batalles.
També ens permet comprovar que els portals i muralles poc servien per aturar l'entrada de gent armada. La gran extensió de les muralles de Cardona, feia impossible poder destinar els efectius necessaris per defensar-les.
Per respondre a la pregunta de qui era en Jep dels Estanys, ens hem de remetre al llibre Berga, una història per conèixer de Santandreu i Serra, editat per Zenobia, on ens diu que :
"Entre els malcontents que el 1827 es van alçar en armes cridant a favor de la Inquisició, acusant els ministres de mal govern i, fins i tot, de demanar l'abdicació del rei, hi havia Josep Bosoms, el Jep dels Estanys (Vallcebre 1770-Olot 1828) , de 66 anys, que a la guerra del Francés havia estat miquelet, desertor, lladre i contrabandista, que havia combatut als liberals durant el Trienni sense rebre la recompensa que creia merèixer i que s'havia anomenat comte de Berga. Durant el Trienni liberal (1820-1823) va ser dels primers a alçar-se contra el règim liberal a les terres del Berguedà i del Solsonès i , tot i que va arribar a ser coronel, com tants altres caps reialistes, aviat es va veure marginat. EL 3 de febrer de 1828 va ser capturat i afusellat a Olot juntament amb tres companys més, també de Vallcebre: el seu nebot Joan Bosoms, Josep Gandia i Vicenç Noguera,"
Fets extrets del fons de Cardona de l' Arxiu Històric de Berga.
Santi Perpinyà Ribera
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada