Pensant fos que galejasen com y a avui balades. Cardona

En aquesta declaració sobre uns trets de pedrenyal en plena vila de Cardona, veiem que el costum de galejar era estès a Cardona ja l'any 1603 i es feia en dies de festa. 

D'aquest procés només s'ha conservat la declaració d'un testimoni dels fets, el sabater Miquel Morera qui explica que mentre era al llit, va sentir un tret de pedrenyal o d'escopeta i va pensar que es tractava de galejades.

 En llevar-se va veure des de les portes de casa seva que havien disparat a les finestres de Miquel Morera, on hi havia uns quatre forats de les "pilotes" (boles metàl·liques disparades) , una en el guix i dues en la "crusera" de la finestra. A més diu que es varen llençar des del pilar de la volta d'en Serra.

Trabucaire de Súria galejant en les caramelles de Pasqua de 2015.

 Die VIII mensis may anno  MDCIII
Ludovicus Molins sutor ville Cardone etatis quadragenta .. annors codnitus a me not. “ qui juravyt  ...honorabilis  bajulis...
Et int. Sup curie presentis et denunciatis Dixit:
 Sôr vuy dematí poch apres de haver tocat les tres hores les quals des del llit oint jo estava les avie sentides tocar senti un tir de padrenyal o escopeta y no me so mogut del llit pensant fos que galejasen com y a avui balades. E despres essent llevat e sabut  havien tirat a la finestra den  Miquel Morera y des de les portes de ma casa e vist quatre colps de pilotes una en lo guix y dues a la crusera de la finestra però yo no se qui tirà dit colp coneix tiraren del pilar de la volta den serra.
Pel Lois Molins firma io Toni [ Ceila] la dita deposició.

Dia 8 del mes de maig de l'any 1603.

Lluís Molins, sabater de la vila de Cardona, de quaranta [...] anys d'edat, conegut per mi, el notari, el qual va jurar [...] [davant] l'honorable batlle... I interrogat pel tribunal sobre la present denúncia, va dir:

«Senyor, avui al matí, poc després d'haver tocat les tres (hores), les quals, estant al llit, jo havia sentit tocar, vaig sentir un tret de pedrenyal o escopeta. No m'he mogut del llit, pensant que galejaven*, ja que avui hi ha ballades.

I després, un cop llevat i havent sabut que havien disparat a la finestra d'en Miquel Morera, des de les portes de casa meva he vist quatre impactes de bala ("pilotes"): un en el guix i dos a la creuera de la finestra. Però jo no sé qui va disparar dit tret; es nota (es dedueix) que van disparar des del pilar de la volta d'en Serra.»

Per Lluís Molins, firmo jo, Toni [Ceila], l'esmentada deposició (declaració).

Notes de vocabulari històric per entendre millor el text:

• Sutor: Mot llatí que significa "sabater".

• Pedrenyal: Arma de foc antiga, semblant a una escopeta curta, molt habitual a Catalunya durant l'època del bandolerisme (segles XVI i XVII).

• Galejar: Costum de l'època de disparar trets a l'aire en senyal de festa o celebració. Lluís Molins va pensar que els trets eren de festa perquè aquell dia hi havia "ballades".

• Pilotes: Fa referència a les bales esfèriques de plom que disparaven les armes de l'època.

• Creuera: La part de pedra o fusta que divideix o forma una creu a les finestres antigues.

Si avancem a l'any 1672, en el registre del Clavaria  referint-se a la visita del bisbe de Solsona Lluís de Ports "dissapte al matí puja al  Castell ab molt acompanyament, anaren a la Iglesia, lo gobernador de les Armas qui era Carlos Constante , tira las pessas de Artilleria y los soldats galejaren molt". Es a dir en aquell moment els encarregats de galejar eren els soldats destinats a la caserna del castell.

El notari Thomasa va deixar-ne constància en la seva Recopilación de noticias sueltas, históricas, referentes a la Villa de Cardona, su término, lugares y pueblos comarcanos, ara sortosament consultable per internet i custodiat a l' Arxiu Històric de Cardona. Concretament l' any 1790 en una anotació referent al Ducado de Cardona en la seva plana 4 :
Cuenta de los gastos ocurridos en la toma de posesión de este Ducado de Cardona y sus Salinas, practicado a nombre de su actual Señor el Excelentisimo Sr. D. Luis María Fernandez de Cordova y Gonzaga, Duque de  Medinacelli, Cardona y Santisteban mi amo, con arreglo a la costumbre. En el año 1790.
Para el refresco que se dió en esta villa, 28 libras, 15 sueldos.
Idem para hechar por las calles al tiempo de tomar posesión de dicha Villa y su castillo, 6 libras , 15 sueldos.
Item por Albricias a los 7 hombres que iban acompañando, haciendo varias descargas de fusiles; al Sacristán, Organista, Campanero y Monacillos de la Colegiata, y al dia siguiente a los ministros del Reguardo de las Salinas que también acudieron a solemnizar la función de la toma de posesión de ellas con continua salva; a los trabajadores de dichas Salinas y al Pregonero. 15 sueldos , 3 sueldos i 1 dinero.
Item a los Músicos que acompañaron dicha función  2 libras, 16 sueldos 3 dineros ...

Es important la referencia als encarregats de les descarregues de fusell, es a dir a les galejades, els esmenta com a 7 hombres , es a dir , no són soldats del castell sino homes de la vila. No sabem si era una colla que s'ajuntava en celebracions on les galejades eren una part d'aquestes o bé l'encarregat de preparar la festa arreplegava voluntaris ocasionals, ara bé , el que queda clar es que les galejades era una part fonamental en les festes cardonines, on també com explica en Thomasa, els encarregats del Resguard de les salines, es a dir els seus vigilants que en la seva activitat laboral anaven armats, també participaven en les "salvas", millor dit en "continua salva".


I les anotacions que feu Mn. Joan Riba al seu Mi secretario  privado Don Constante  (ADS) ens permet saber que el costum de galejar continuava ben viu a les darreries del s. XIX, però estava sotmès a l'autorització governativa i no es permetia la seva realització sense el conseqüent permís, així l'any 1870 es produeix la " Captura de un tal Cervera por tirar tiros sin tenir permiso al toque de alleluya".
Actualment en les celebracions litúrgiques en diades especials, Corpus, Festa de la Patrona...a l'església de Sant Miquel en el moment de l'elevació de l' hòstia sagrada es fa una tronada que substitueix aquesta pràctica del galeig, i en ocasions es substitueix per una traca valenciana i quan hi ha mitjans una tronada de tota la vida. Cal tenir present que el control  molt restrictiu que exerceix el govern estatal en quan a l'ús de la pòlvora dificulta enormement la pràctica de les nostres  festes tradicionals.

Aquest costum aquest d'embellir determinades celebracions religioses amb una tronad, la trobem documentada l'any 1846 ,En  motiu de les festes de celebració de la boda de la reina Isabel II  amb l’infante Francisco de Asís  que va tenir lloc el 10 d’octubre de 1846 , es relata en una carta adreçada al Governador Militar del castell els detalls dels festejos.

“La vigília de la fiesta se anunciarà con un repique general de campanas como los dies de mayor solemnidad  desde el anochecer hasta las nueve de la noche recorrerá las calles de la población toda la música de esta villa disponéndose la iluminación general de este vecindario durante dichas horas.

El dia de la fiesta y a la salida de Misa Mayor se cantará en la Iglesia Parroquial de esta villa un solemne Tedeum al que seran invitados todas las corporaciones Civiles, Militares y eclesiásticas y demàs persones de alguna representación en esta villa. Anunciará la salida del Tedeum una carrera vulgo tronada de fuegos artificiales.

Desde las tres de la tarde hasta el anochecer habrá corrida de Bueyes en la plaza de la Constitución. Seguirán a la corrida los fuegos artificales, finalizandose los festejos con un Bayle publico que durarà hasta las tres de la noche.”

Fragment de la tronada de la Festa Major de 2019  a la plaça del  Mercat durant l'ofici religiós del dilluns amb la presència de mascles que li dónen més relleu .

Les galejades per la presència dels militars al castell  en ocasions foren fetes a canonades. També és  en el seu anecdotari , Mn. Joan Riba esmenta:

- Jura solemne de la Constitución de 1869, esto es, la parte militar bajando del Castillo toda la fuerza hiba de servicio con el Gobernador y oficialidad. Guarnecia el Castillo dos Compañias del Regimiento Infanteria de Saboya nº y era su Jefe el Capitan Don Joaquin Alameda de Lincaourd. El Castillo hizo salva disparando 21 cañonazos al toque de Diana, al medio dia, y al anochecer. 1869

 -  L'any 1871; Jura del Rey Amadeo 1º por las tropas de la guarnición que guarnecía el Castillo , dos Compañias de Saboya, tiraron 21 cañonazos al salir el sol, 21 al mediodía, y 21 a la posta del sol.

En quan la colla de trabucaires en actiu actualment,  trabucaires de Sant Ramon de Cardona, veiem en aquest record que varen editar en motiu de la seva estrena, uns apunts històrics dels trabucaires a Cardona. El relat curt i sense referències concretes que sembla més una aproximació als trabucaires  bucòlica que històrica.