Romeria tràgica de Cardona al Santuari del Miracle.26 d' abril de 1611.

La Mort d’ un traginer de Puigcerdà a Clariana del Cardener en una professó de Cardona al Santuari del Miracle.

“Aqueixa gent de Cardona ho han fet”

Escala porticada de la casa gran del Miracle on s'allotjaven els peregrins al Miracle.

Aquest procés s’enmarca en un moment de la nostra història en què  les mostres de religiositat com és la processó al Santuari del Miracle per part del poble de Cardona, es barreja amb la violència d’una societat on  qualsevol disputa podia acabar amb la mort violenta d’una de les parts, en aquest cas  la d´ un traginer de la Cerdanya que segons els testimonis feia la ruta habitual  de pas per Cardona i que coincidia amb un tram del recorregut de la processó  de Cardona al Miracle.
L'origen de la discussió que portaria al fatal desenllaç va ser per un costat l'afany recaptatori del mostassaf forani  de Cardona que pretenia cobrar dels traginers el tribut per portar mercaderies    en un territori fora de la seva potestat i per altra un confrare de la capella de la Pietat de Cardona que també volia recollir una almoina dels traginers.

Els protagonistes:

El traginer, mort violentament  en rebre la punyalada   d’una daga. Es tractava de Batista Sabater , Capità de Puigcerdà qui en el dia dels fets anava acompanyat del seu fill i segons Joan Santdiumenge  que en va ser testimoni ” sentí un crit de dia fora que maten mon pare “.

Magí Marsenyac pagès de Su en descriure el malhaurat traginer, diu  : qual te la una cama torta y es barba roig prim y de bona statura vestit de ropilla y calses burelles y uns calsons pardois

L’autor: ens diu Celdoni Giralt àlies Montardit, demanant als tragines qui o havia fet, me respongue un dels traginers ,aqueixa gent de Cardona ho  han fet.

Celdoni Sabater: si be despres digue lo minyó de na Novella que Pere Serra lay avie pegada y despres oi per la vila e entès a molts a dir que la punyalada a dit traginer lay havie pegada lo Consol Joan Planes .

Mort d’ un traginer de Puigcerdà a Clariana en una professó de Cardona al Santuari del Miracle

Aquest procés s’enmarca en un moment de la nostra història en què  les mostres de religiositat com és la processó al Santuari del Miracle per part del poble de Cardona, es barreja amb la violència d’una societat on  qualsevol disputa podia acabar amb la mort violenta d’una de les parts , en aquest cas, la d´ un pobre traginer de la Cerdanya que segons els testimonis feia la ruta habitual per Cardona i coincidia amb un tram del recorregut de la processó del Miracle.

En la transcripció que aquí presento he adaptat part del text a la normativa actual, però he mantingut molts vocables, avui no acceptats, que ens permeten veure com es parlava a la nostra terra fa tan sols 400 anys.

Segons Cebrià  Baraut al llibre “Santa Maria del Miracle”, Publicacions de l’ Abadia de Montserrat  “la més important de les romeries que tradicionalment visitaven  cada any el Santuari (…) era la de la vila de Cardona”S’ha pretès remuntar  fins al mateix any de l’ Aparició l’ origen  d’ aquest lloable costum. De cert, el que podem afirmar és la seva existencia en el segle XVI. Des de l’any  1613 els vells libres de comptes de la vila consignen regularment l’import de les despeses  ocasionades per la “Professó de Nostra Senyora del Miragle”, la qual es desenrotllava segons un cerimonial observat, amb lleus modificacions, durant segles. “  Aquest procés ens permet recular dos anys en la documentació acreditativa de la seva existència, i per la seva lectura es dedueix que aquesta ja tenia una solera que la feria recular un temps actualmente  indeterminat encara.

Però ens trobem també en què un dels desencadenants de l’enfrontament entre els traginers i els de Cardona, és un altre component religiós , la recapta per  la luminària de Nostra Senyora de la Pietat. L’ ermita de la Pietat encara avui dempeus, està situada al coll de la Pietat prop d’on durant molts segles hi havien les dues torres de defensa  de la Pietat que suposaven una perllongació exempta de la muralla de Cardona, per impedir l’atac a la vila des d’aquesta posició elevada sobre el poble.

Explicar el culte a la Pietat.

Els protagonistes:

El traginer, mort violentament  en rebre la punyalada   d’una daga. Es tractava de Batista Sabater , Capità de Puigcerdà qui en el dia dels fets anava acompanyat del seu fill i de

Dia 26  del mes d’abril de l’any 1611 en el terme de  Clariana

Honorable Joannes Miquel pages del lloc de Su medio juramento davant de l’Honorable  Gaspar Gatuelles batlle de la vila i batllia de Cardona,  diu:

 Jo amb Magí  Marsenyac i Antoni  Abat de Cardona  havien mirat lo cadàver que aci jau en terra larch y es veritat que yo no conech de qui es dit cadàver però parmi es un traginer de Cerdanya per haverlo vist passar en lo loch de Su ab sos matxos y dit cadàver havem los tres reconegut y havem trobat y vist tenir a dos dits de sota la mamella esquerra un colp fet ab daga o altre instrument de ferro lo qual colp o forat es de llargària un polse y en lo mateix indret esta foradada la ropilla y la camisola y camisa y vist dit colp y la gran sanch entre que de dit colp es mort y  lo nom de dit  home nol se sinó que es un home barba roig prim y de bona statura ab una ropella y calsas de burell y calsons de drap pardo .

 Per en Joan Miquel firmo jo . Simats la seva declaració.

Magi Marsenyac pagès del  lloc de Su, medio juramento diu:

Senyor  yo en companya de Juan Miquel de Su y de Antoni  Abat de Cardona he mirat lo cadàver que aci en presencia de tots es larch en terra y  de qui es dit cadàver yo nol conech mes se que es un traginer de Cerdanya y aso se per haverlo vist passar en lo lloch de Su ab sos matxos lo qual te la una cama torta y es barba roig prim y de bona statura vestit de ropilla y calses burelles y uns calsons pardois y aquel los tres havem mirat y  vist te dos dits o peraqui sota la mamella esquerra un forat fer ab daga o instrument tallant y en lo mateix indret esta forada la ropilla camisola y camisa y vist dit forat y la gran sanch nes eixida tinc per cert que de dit colp es mort.

Jo Magí Marsenyach firmo esta mia declaració

 Honorable Antoni Abat menor de dies de la vila de Cardona jura:

Senyor per ordre de VM en Juan Miquel  y Magí Marsenyach de Su e yo havíem vist y mirat lo cadaver que aci com tots veuen esta lach en terra lo qual yo no conech ni se com se diu mes de que es un traginer de la banda de Cerdanya y aso dich per haverlo vist moltres vegades en Cardona y fora Cardona amb dos matxos lo qual es home barba roig, prim de bona estatura ab la cama torta y aquell havem reconegut y mirat y haver vist y trobat que te un colp fet amb daga o instrument tallant sota la mamella esquerra y en lo mateix indret la ropilla camisola y camisa estan foradades y vist dit colp y la gran sanch es cert es mort de dit colp

Per en Antoni Abat  firmo jo Magi Marsenyach la sua declaració

L’ honorable batlle per tres vegades cridat  dit cadàver traginer traginer traginer y Guillem Lluys nunci jurat de la Cort Ducal present dit Honorable batlle e dits Joan Miquel, Magi Marsenyach y Antoni Abat e altres  e lo  ferit com fos mort no respongue ..

Eodem die et loco

Joan Santdiumenge pages del mas de Balius terme de Calariana jura i diu tenir cinquanta anys i manifesta:

Senyor ahir aguent a les dos o tres hores de la tarda passave la professó de Cardona qui venie del Miratcla que ja havia passat la vinya del Miquel de Su y passaven en aqueixa ocasió  passaven vuyt tragines ab deset o devuit matxos E yo estava en la finestra de ma casa y senti un crit de dia fora que maten mon pare y tantost senti crits de dia fora morts. E yo acodi als crits y essent en aquest loch ont esta aquest home mort viu que los altres traginés lo instaven dit home que aci esta mort lo qual may parlà y prest mori y viu jo tenie una punyalada sota la mamella esquerra y no viu allí ningú sinó en Pobla y una dona de Cardona que no la conech  y los tragines E yo no conec lo dit home sinó que los demes tragines lo anomenaven Batista. Y digueren tots que eren mossos  de dit Batista Sabater Capita de Puigsarda .

Interrogat dixit yo no se  qui a dit mort li pega y quant yo arribí noy trobí dino los ja dits be es veritat que abans de arribar viu un ramat de homens que sen anaven de dit loch deves la professó dels quals non coneguí cap  home , me digueren  lla dona y los tragines que ab dita gent si que hi havie dos Consols de Cardona ço es Planes y Calvet.

Per Joan Santdiumenge  firmo  Simats .. la seva declaració

Encontinent fou per ordre del senyor batlle mirades les butxaques y bossich de dit home . En lo qual bossich foren trobats 18 reals ab plata y divuit dines entre bons y dolents uns saltiris, un mocador y un albara del tenor següent: Bartomeu  Laparra  pren guiatge per 24 .. de ferro amb sos companyons van venent per Catalunya an promès tornar responsio dins lo temps acostumat per a que engany no li sie fet fals. Fa lo present segellat ab lo segell a acostumat de nostra taula del  General de Puig cerdà lo 10 d abril de 1611 i una corretja amb sa daga en la bayna qui facto fuit atributa licentia que dit cadavaer tradatur ad sepelliendum

Et dicto die Honorable batlle tradit Curie una daga la qual  pujant a Joan Doria al Castell  digué anas a sa casa que y trobarem una daga que laya donada dient que la nit passada layu enava a casa lo Consol Planes  a Juan Munt dient ere la daga del mort y anats a casa la muller de dit Doria la donada y aso a pasat devant de Celdoni Torrabadell y Joan Montorsi.

Et incontiment dicti Torrabadella et Montorsi dixerunt que ells seguint al Senyor Batlle  que pujant Joan Doria al castell on oi que dit   Doria a dit senyor batlle que anas a sa casa que sa muller li darie  una daga dient que Joan Munt lay dona dient ere del home  que ahir mataren en lo terme de Clariana y es una daga ab lo manech de banya descolorit de un palm y quatre de larch oscada un poch al cos_ la qual a dit senyor batlle en nostra presencia li a donada la muller de dit Doria y es la daga asi sens mostre.

 Die XXVII aprilis et anni  p. In villa Cardone

 Celdoni Sabater menor de dies agrícola ville Cardone  diu tenir vint anys i jura : Dilluns prop passat  dia de Sant Mach ana a la professo de Cardona a Nostra Senyora del Miratcle y a la tarda tornant a la que fou  passada la vinya den Joan Miqul de Su viu jo qui anava dels darrers que Bernat Serra anave devers uns traginers qui passaven per lo camí passe  sobre Balius y digue a dits tragines li desen alguna cosa per la luminaria de Nostra Senyora de Pietat los quals respongueren que no havien de donar re y en aso acodí lo Consol Joan Planes , Lluis Balagure lo fill de dit Planes e yo y en arribar allí M. Balaguer ab dient de no moure al duch prengue a un fadrinet que deyen ere den Serra de Su y en Planes acuytave un traginer  ab crits de dia fora , resistència y en aço arribí un altre traginer a cavall dient senyor que volen y baixà del cavall y en açó arribaren molta gent entre los quals me recorde y heren lo Consol Francesc Calvet desarma levant la daga al traginer ere baixat de Cavall E tornant lo traginer que acuytave lo Consol Planes anés per amunt on ere lo traginer que mataren al loch mateix y viu també Latzer Vila major y lo home estant allí en lo mig amb la dagaempunyada dient ningú nos acostas que ell ne aurie quatre punyalades però may tira de la daga. E volentmi  yo acostar y levarli la daga tenie en la beyna me donà un raig de sanch per la ma y lo home camina unes quantes passes y caygué de costat y se torna alsar  y caminà dos passes y caygué de nou .. y viu la qüestió y en de on morí. E los consols y demes sen tornaren a la professó u los demes traginer restare allí ab lo mort oi cridaren diafora y a en Solsona li digueren ja es mort

Senyor allí havie molta gent ab dagues en la ma ço es los dos Consols Latzer Vila, Lluis Balguer dels demes non sabrie dir que Pere Serra sen anave cridant confessió. E yo no se qual li pega a dit traginer que com staven allí tants  ab lo avalot no ho viu – mes vi la sanch y si be despres digue lo minyó de na Novella que Pere Serra lay avie pegada y despresa oi per la vila e entes a molts a dir que la punyalada a dit traginer lay havie pegada lo Consol Juan Planes .

Per no saber de escriure , Saldoni  Sabaté testimoni firmo jo Joan Thomasa la seva deposició.

Die XXVIII aprilis eis deum annis.

Celdoni Giralt @ Montardit agrícola ville Cardone cognitis a me not. Etatis ut asserit quinqugenta annors  qui juravit supo o. Dicti Honorable bajuli:

Et int sup curie prenentis et denuntiatis dixit lo dia de Sant March proppassat que here dilluns venint yo @ ab la professó de Cardona qui ere anada Miratcle, aguent a les tres o quatre hores de la tarda que la profeso  ya here mes avall de la vinya den Joan Miquel de Su, senti crits de diafora dalt en altre  camí que passe sobre Balius. E així yo me posi a córrer devers los crits y darrera mi lo mosso d´en Balius y altra gent que a mi non recorde y ans de arribar al lloch dels crits senti altres crits de  stremantio (extremaunció) y me giri als capellans anaven ab la professó y digui sors  estremantio  criden y demanan als que venen ab mi si hi havie qui portes carabassa y lo mosso de dit baulis men dona una y essent mes prop del loch dels crits viu tres homens que deyen creu traginers la un dels quals tenia un altre sobre los brasos y l altre anave per a qui y lo Consol Juan Planes un poch lluny que ens deye nou si acosteu que nous  maten ab tot arribi als dits homens y viu lo un dels mort y digui aquest home mort es y demanant als tragines qui o havia fet me respongue un dels traginers aqueixa gent de Cardona ho  han fet. Es veritat que ans de arribar al mort lo Consol Planes me leva la una daga dient guarda not maten y ab tot axo y arribi com tinc dit.

Per Saldoni Montardit testimoni firmo yo Antoni Castellet la sua deposició.

Ludovicus Carbonell agrícola ville Cardone

Diu: dilluns proppassat dia de Sant March ani yo @ a Nostra Senyora ddel Miratcle ab la professo de Cardona y quan tornàvem aguent entre tres  y quatre  de la tarda que ya havien passada la vinya de Miquel de Su yo anave darrera de la professo viu per un comellar amunt que es lo camí que va per Balius lo consol Planes y Lluis Balaguer amb uns tragines que tenien pendents que havien de pagar alguns drets i més enllà ab altres traginers en Bernat Serra ,si be es veritat que dit Balaguer abans d anar als traginers dient lo hi, li digueren m. (mossèn Balaguer,  mirau allà quins  traginers y ell respongue al fill d´en Planes que li deia que hi anés que no ho volia fera que ell no ere mostassaf de fora ni era en son districte

E venint-hi  lo Consol Planes  amb dits traginers hhi corregué i veient yo @ tot aaixò hi aní i en  veure lo que era i aixi entengui que un traginer digue Senyors que volen al que respongue dit Planes daunos un sou per matxo y lo traginer respongue que no volien pagar y Bernat Serra a qui era amb altres traginers qui anaven mes davant tornà y senti jo, demanava per la confraria de Nostra Senyora de Pietat dient ell  hi era primer que la confraria y en això arriba un gavaig de Su que jo nol conech  y digue que no havien los traginers de pagar res que ho heren en seu terme y se posa a guiar los matxos aleshores M. Balaguer  prengué dit gavaix qui jo els viu tots pregats per terra y alçats viu dit Balaguer lo tenia per lo collar y en aso arriba un altre traginer dient que no avien de pagar que no eren en son terme y lo consol Planes y Bernat Serra s´hii agafaren y altres qui allí eren que a mi no em recordo y noy fuy en res que viu dit traginer  que es girà dient val deu mort jo  y en aixj yo me´n ani  un poch lluny viu caure dit home de  memona? jo aleshores veient això me´n aní y lo consol Planes y demes se n´ anaren ni tampoch podria dir si Lluys Balaguer avie deixat lo gavaix (tincdit) tenie ni tampoch puch dir qui pegà a dit home ni qui tenia daga ni qui no per estar tots enrollats y tenir lo home en mig sino lo Consol Planes que tenia una daga la qual abans havia levada a un altra traginer. Per Lois Carbonell testimoni firmo io Domingo Cavalera la sua deposició.

Die XXVIIII Aprilis

Joannes Munt pages termini Cardone cogniti a me not etatis ut asserit trigenta quinq annors @ qui juravit.

 Et int sup curie prenentis et denuntiatis dixit lo dia de Sant  March proppassat que ere dilluns yo entre altres ani a Nostra Senyora del Miratcle  ab la professo de Cardona y tornant a la que fan la professo mes avall de la vinya den Miquel de Su en una creu de fusta que ya entre crits de dia fora dia fora estremuntio y sentint dits crits M. Solsona se posa a córrer devers los crits e yo també y altres  que ara nom recorde com heren molts y havent pujat un collet veiérem  ya que venien devers lo lloch  hont aviem sentit los crits lo Consol Juan Planes, Lluys Balaguer, Latzer Vilamajor en Montardit y altres que ara nom recorde com ere gran bolich de gent y lo consol Planes digue no ya per ue anar que ya lo home es mort y axi totom gira. E lo Consol  Planes me dona una daga que aportave tota nusa en la ma y me digue te Munt porta aquesta daga fins a Bergús y essent a Bergús per voler deixar allí la professó y no veient dit Consol Planes doni dita daga a Joan Doria nuntio dientli que la dones al dit Consol Planes e amostrantli la daga dalt mencionada que Joan Doria denuntia tenir en sa casa dixit aquesta es la daga que lo Consol Planes me donà j yo doní a Joan Doria .

Firmo  yo Gabril Salvany  per Joan Munt  testimoni la seva deposició.

Die II aprilis  anno..

Joannes Farran sartor  ville Cardone cogniti a me not etatis ut asserit quadragenta annors @qui juravyt in .. Nonor bajuli..

Et int sup curie prenetis et denuntiatis dixit.

Les imatges:

Altar barroc del Miracle (Riner, El Solsonès),  bastit posteriorment als fets recollits en aquest procés i que actualment és dels pocs retaules  barrocs que presideixen l'altar major que ha aconseguit sobreviure a les moltes guerres que el nostre país ha patit . Al cambril i presidint-lo hi ha una imatge gòtica de la Mare de Déu del Miracle.

Imatge de fusta policromada de Sant Jaume que ocupa una fornícula d'una casa de la placeta de Sant Jaume de Cardona i que un cop l'any presideix l' ou com balla que el veïnat i devots fan en honor seu.
Aquesta imatge porta un dels símbols dels peregrins, un estri per a transportar la beguda com fa  un dels protagonistes d'aquesta història, la carabassa, que en aquest cas va lligada a un bastó per facilitar la caminada del peregrí.

Retaule coetani als fets que aleshores presidia l'altar major i que actualment es troba al santíssim.

Cardona, capella de La Pietat en l'actualitat 

Talla d'alabastre conservada a l' esglèsia parroquial de Cardona de Nostra Senyora de la Pietat

Els mostassaf de Cardona. Eren els encarregats de controlar els pesos i mesures que s'utilitzaven en el municipi de Cardona en les diferents taules, les carnisseries, en el pesatge del pes del gra, mesuratge del ví i aiguardent, en les mesures del pa, etc.  . Es repartien entre els de la vila i els del veinat que eren els coneguts com mostassaf forani.  

A continuació veiem un procés obert pel mostassaf forani  Rafel Ferrer per denunciar els pesos utilitzats pel carnisser de Bergús en  Joan Serra, 

Mostassaf de Bergús

Any 1615

L ‘ honorable Rafael Farrer edilis forà (regidor del veïnat)  , de la present universitat de la vila de Cardona sota jurament, denúncia davant la Cúria el següent:

Avui dimats dia de la festivitat de la Concepció de Nostra Senyora,  jo exercint mon ofici de Mostassaf forani que tinc en la present vila de Cardona, trobant-me en lo lloc de Bergús del terme de Cardona i essent allí,  he reconeguts los pesos de la carnisseria dels quals té Joan Serra  menor de Bergús carnisser de dita taula i aquells reconeixent he trobat un pols de ferro de lliura prima que es tersa carnissera curt i fals de pes de dos pilotes de plom que un poc mes de un quart que per fer-lo de bon pes hi hagi de posar com diu dos pilotes i lo pes de dos diners que dit carnisser tenia,  lo qual pes era d’ un cudadell curt i fals d´ un quart i mig,  lo que veuen els presents  testimonis, Joan Sala de Cardona, Celdoni Pla de Coma i del hereu Garriga de Bergús i per fer mon descàrrech ho denúncia a vostra mercè i a sa cort i també posi pena de vint i cinc lliures a dit Serra Carnicer que per a demà dimecres per tot lo dia comparegués davant lo senyor governador.

Jo Rafael Farrer firmo la sobredita ma denuncia.

Dia 9 de desembre , Honorable Joan Sala paraire de llana de la vila de Cardona, , diu que té cinquanta anys i jura davant l’assessor ducal.

Ahir,  dia de la festivitat de la Concepció de Nostra Senyora, jo em trobava en lo lloch de Bergús en casa de la viuda Garriga i vaig veure com per ordre i manament de Rafel Farrer mostassaf forani de Cardona en Joan Serra  carnisser de Bergús aportà los pesos i s’ en entraren en la sala de dita casa. I jo vaig restar prop lo foc i tantost aní a la Sala on eren dit mostassaf i Carnicer i Celdoni Pala i lo hereu Garriga i viu volien mirar un pes d’ un cudadell de dos diners de carn.  I jo prengué les balances i alçant per mirar dit pes i viu i tots veiérem, era curt d’un quart i mig i així també en vaig mirar un altre de cudadell que deien era diner de carn lo qual fou un poquet llarg i lo mostassaf lo adobà, en lo dels demés pesos jo no hi era i així no vaig veure res , bé vaig oir emperó com dit mostassaf manà a dit  Serra que avui per tot lo dia que  anés ací en Cardona en pena de vint- i - cinc lliures davant del senyor governador.

 Joan Garriga pagès de Bergús  del terme de Cardona , manifesta que jo, trobant-me present quan Rafel Farrer mostassaf forani de Cardona pesava o afinava los pesos de Joan Serra carnisser de Bergus en casa mia que tinc en lo lloc de Bergús, i això era lo dia de la Concepció prop passada i viu com dit mostassaf posà una lliura prima dels pesos de dit Serra en la una balança la qual viu jo com curtajava amb lo pés que dit mostassaf havia posat en l’altra balança que era altra lliura prima i per a afinar la lliura dit Serra dit mostassaf hi posà plom  a la balança de la lliura que era d’en Serra i també viu com dit mostassaf afinà a dit Serra un pes de cudadell que deien que era de dos diners lo qual també  curtejava i això és la veritat.

  Per Joan Garriga firmo jo Francesc Olzina la seva deposició per la seva voluntat.

Celdoni Palà pagès del terme de Cardona , qui té trenta anys , jura:

Senyor lo que jo puch dir i sé sobre dites coses es que jo  em trobava lo dia de la Concepció prop passada en lo lloch de Bergùs en casa de na Garriga i viu allà com Rafel Farrer mostassaf forani de Cardona afinava uns pesos de Joan Serra menor carnisser de Bergús lo qual Serra es trobava allí present i viu com dit mostassaf  posà un pes de dit Serra en la una balança que em sembla que era una lliura prima i després posà altre pes dels que dit mostassaf portava en l´ altra balança que també em  sembla  que era altra lliura prima i pesava manco (menys) lo del dit Serra i viu jo com dit mostassaf per afinar-lo hi posa plom i també viu que afinà dit mostassaf  altre pes de la de dit Serra que era de cudadell que eren los dos diners de carn i també curtejava conforme jo viu que per afinar-lo dit mostassaf hi posà en la balança que era lo dit pes de cudadell aquestos dos pesos que Vostra Mercè me amostre que son un quart i mig i això és la veritat.

 Jo Joan Rius firmo la demunt dita deposició per no saber d’escriure lo sobredit per voluntat sua. 


En una altra ocasió, l'any 1592 , ens trobem una actuació del mostassaf  de la vila de Cardona,  Francesc Balius en el forn de la vila que gestionava Pere Puig sastre de Cardona. El mostassaf actua amb molta violència i sense pesar les quernes i llançant-les al terra.

Transcripció del procés conservat: 

Fiscus versus Francesc Balius

Ludovicus Olzina Not.

Die VII mensis may anno anats domini MDLXXXXII

Petrus Puix sartor ville Cardone @qui juravyt et

Et iny. Sup Curie prenentis et denuntiatis dixit sôr aura vuit o deu dies que lo Honôr Francesc Balius mostassaf que es de la present vila de Cardona me dona  per les quernes Perque so ho flaquer de la present vila E vuy pastant les quernes es arribat dit mostasaff en lo forn y no obstant que les quernes heren bastants conforme lo pes me havien donat apreses dit mostasaf nou o diu quernes y lausantles en terra ab los peus les ha trepitjades Conforme diran los qui hi heren que yo noy here sino per lo que me an dit  y sera portada una y es veritat que alguna volta man dit les dones que pastant  quernes venie lo   mostassaff y ne prenie una y la sen portave sens pesar ni mirarli here curta o no .

 Fuyt sibi lectum et preseveravyt

Eodem die

Ludovicus Molins ville Cardone @ qui juravyt er.

Et int. Sup Curie prenentis et denuntiatis et dixit sôr yo me trobava huy en lo forn josa de la present vila perque so forner es vingut Francesc Balius mostassaf de la present vila axí com se traye les quernes pastave en Puix flaquer o sa muller per millor dir del forn les pesave y no se per quin proposit ne a preses algunes y les a llansades en terra y ab los peus les trapitjave.

Fuyt sibi lectum et preseveravyt

Tornem al Miracle:


Aquest opuscle-estampa ens permet conéixer breument la història del Santuari del Miracle: