La vigilància d'un perer acaba amb el propietari ferit de pedrenyal pel mostassaf de Cardona. Any 1604

Ens trobem a la Cardona del 26 de juliol de 1604. En Lluís Balaguer negociant de la vila de Cardona té un perer  “en lo qual tenie moltes peres” , però encara faltaven dies per a poder-les collir. Estava preocupat perquè feia uns dies ja n’hi  havien robat  i temia que els hi prenguéssin  “per la penúria que hi ha aquest any de fruites  “.

En Lluís Balaguer es va adreçar al mostassaf foràni,  Joan Capdevila, perquè la finca on tenia el perer de nom  el Prat, es trobava en el terme  ample, si hagués estat dintre del terme  estret de la vila,  el competent hagués estat el mostassaf de la vila.EL paratge del Prat és localitzava per la zona de Anyítols i Coma.

 Joan Capdevila li prometé que junt amb Joan Molins anirien  aquell mateix dia de Sant Jaume a vetllar dit perer i Lluís Balaguer li va recomenar fer la vigilància des d’una figuera que hi havia prop del perer,  però abans de ser el vespre li vingué Joan Molins i li digué que  no hi podien anar i que hi anés ell mateix a vigilar que aquella nit no li robéssin .

En Balaguer va anar a cercar a Maties Cardona i li digué que se n’anés amb ell a vigilar el perer, així “los dos  prenguérem ço es dit Balaguer una mandusana? ( més endavant ens aclareixen que es una daga ) i dit Maties Cardona un bordó (Bastó alt del qual se servien els pelegrins en llurs viatges pedestres). entre les deu i onze hores de nit poc mas o manco nos ne anarem los dos ab pensament de posarnos en la mateixa figuera predita per a des d’allí guardar dit parer y a l’ arribar prop de dita figuera isqueren de ella tres homes y ab quatre paraules qui va , qui son , tiraren lo un de dits tres homens ab pedrenyal y me tocaren al taló del peu dret y me han trevasat aquell amb dos pilotes i jo caguí en terra  rebut dit colp  y aleshores dits tres homes me feren “moleres submitions” dient ere cas desgraciat  i que jo dissimulàs  i aleshores conaguí jo  dits tres homes los quals son dit Joan Capdevila,  mostassaf, Joan Molins i Lluis Merola i jo los diguí mirau açò es cosa que tothom ho ha de saber i així ells diguereren que anirien a cercar un matxo i jo  me n’aní com pugué a casa i no els veié més.

Quan es interrogat per si sap qui dels tres que eren allà li va disparar en Balaguer va respondre que no ho sabia.

Maties Cardona teixidor de la vila de Cardona , de 35 anys  es el següent a prendre-li declaració  per part de Pau Calvet batlle de Cardona, a qui explica que ahir diumenge que era dia de Sant Jaume a boca de nit estant jo en lo carrer de Capdevila amb M. Barral , M.Lluis Balaguer me envià son fill per a que  anés fins a casa sua  E jo y aní y essent allí a par de algunes rahons me digué si men volie anar ab ell a guardar un parer en lo qual tenie moltes peres en un tros de terra (que)  te en les partides del prat. E jo li digui en això que y vaja lo mostassaf i lo Molins que es guarda y ell me digué ja els ho he dit y m’ ho  havien promès i aprés me han dit que no y podien anar que y tenien altre a fer y jo aleshores li diguí anem,  i aixi entre deu y onze hores dos partirem i al partir digui y així  anirem com uns matrassos sense armes? i ell prengué una daga llarga e jo un bastó anàrem al prat i essent prop lo parer mirarem lo parer i veierem los arsos ell hi tenie posats  i jo li digue  no masa es nit, anem allí a la figuera que hi ha i essent prop la dita figuera sentirem alsar gent i jo  senti acotar tres gallets de pedrenyal i dir :  qui hi ha, qui hi ha ?  i,  que feu ?  y tirar un colp de padrenyal i encontinent dit Balaguer caygué y caygut en terra acodirem a ell .

 Dos de dits tres homens ço es Juan Capdevila, mostassaf foraneo i Lluís Merola dient Verge Maria,  M. Balaguer no us espanteu y lo alsarem assegut i dit Capdevila lo reconegué y trobarem com tenie travessat lo taló ab una pilota i dit Capdevila li estangué la cama perquè no le escolés i després Lluis Merola  anà a casa d’ en Navanques a cercar un matxo.  E jo digui al mostassaf si vos no hi  anau no li en daran i ell hi anà  i aleshores M Balaguer i jo nos ne vinguérem a poc a poc i nols veierem més. Lo altre home era Juan Molins si be aquest  mai digué res i  es veritat que dit Juan Capdevila  prega molt a M. Balaguer dient M. Balaguer ja veu en estat desastre feume per non digau res y M. Balaguer digué com puch deixar de dir sent una cosa que totom a de saber perquè me he de curar y aso es lo que passà.

Per últim conservem la declaració del pagès Joan ?

  aquí teniu el seu nom que no he arribat a descifrar.¡ perquè ho feu vosaltres.

“Senyor diumenge mes proppassat dia de St Jaume que devia ser entre deu y onze hores de la nit arribà a ma casa ço és en lo prat que ere de la senyora Alzina a on jo estave, un home lo qual me tocà a la porta i sentint jo los colps me leví i jo li digué que es això i ell digué en Merola,   li digué que voleu que fassi i  digué lo mostassaf vos demane que aneu fins al prat d´en M Balaguer a cercar un home que han nafrat e jo aleshores digué que vingués lo mostassaf que jo ja  hi aniria i així encontinent  Juan Capdevila mostassaf foràneo me digué  feu-me plaer de prendre un matxo albardat, veniu fins al prat d´en M. Balaguer que hi ha un home nafrat i a portau-lo a Cardona e jo volgué saber qui era lo home.

Me digué dit mostassaf que era M. Lluis Balaguer e jo aleshores digué que és estat i lo dit Capdevila me digué  que al seu parer avem tingut una escaramussa y no sabia si era nafrat o que era estat. I  me digué vos no haveu sentit res de casa vostra ? ,  e jo digui que no,  i així jo aleshores  aní amb lo matxo i amb dit Merola i Capdevila mostassaf  i (Juan Molins,,apareix tatxat), i un que no el conegué també era amb ells .

 I quan forem al prat,  dit mostassaf me digué que jo cridés al  Cardona i així jo lo cridà i lo mostassaf també lo cridà un crit dient:  Cardona,  i mai ningú respongué  i anavem cridant, el  mostassaf se n´ anà amb lo Merola que lo altre ja se n´ere anat. Jo demanant per lo camí que havia fet lo altre home i dit mostassaf me digué que me n’anés  i lo endemà dilluns dia de Santa Anna jo aní a casa dit Lluis Balaguer e viu estave en lo llit nafrat  i no se més.

Per no saber escriure Joan Navanques ,   Jaume Vilatorrada firma  la sobredita declaració.

Ens falten les declaracions del mostassaf forà  Joan Capdevila i  del guarda Joan Molins  i Lluís Merola que ens servirien per aclarir perquè el mostassaf i el guarda  li varen dir que no hi  podien anar a vigilar aquella nit i finalment  hi varen anar  acompanyats d’un tercer, en Lluís Merola .  Un cop al lloc  en Lluís Balaguer acompanyat per Maties Cardona  es van veure sorpresos pel mostassaf i companyia que en sentir soroll i crits de  “qui hi ha?”, el mostassaf va disparar el pedrenyal amb la mala fortuna  que  va ferir a l’amo del perer Lluís Balaguer al taló de la cama.

El robatori dels fruiters a la vila en són una constant al llarg dels anys, ja l'any 1659  als primers de juliol, el Consell de la vila acorda que "per lo abus que es fa de robar fruites y hortalises y anar devorant lo terme y lo mostassaf no sia bastant tot sol per a donar remey  a dites coses y li sera be elegir adjunts. Foren elegits per adjunts, Joan Casals , Geronym Malet y Joan Cots.