Fins ara la historiografia atribuia la paternitat d'aquestes estatuetes de plata a l'argenter manresà Antic o Antoni Lloreda però la troballa d'una documentació fins ara inèdita a la Biblioteca de Catalunya ens permetrà saber qui en va ser el veritable autor.
En J. Serra Vilaró a Història de Cardona Llibre IV . L'esglèsia i parròquia de Sant Miquel de Cardona que va veure la llum en l'any 1962 en referir-se a elles diu: "Foren un altre joiell adquirit durant el seu rectorat [refererint-se al rectorat de Francesc Olzina (1601-1612)]les dues estàtues d'argent de Sant Celdoni i Sant Ermenter, contractades amb l'argenter cardoní Antoni Lloreda el 30 de setembre de 1605.[remet a R.P.III,38, es a dir a Ramon Puig i Martí, Efemèrides de Cardona III vols, en quart, en poder de l'autor. Ben aprofitables els fets que narra del seu temps]. Aquestes artístiques estatuetes portaven l'any 1606 a la peanya. Desaparegudes l'any 1936."
És a dir l'any 1962 quan en Serra Vilaró edita el llibre , les estàtues encara estaven desaparegudes, ignoro quan i on es van recuperar i varen retornar a la parròquia on es veneraven. El que si podem veure és que varen retornar amb mancances com les palmes, les espases, l'aureola o corona i els vidres per a poder col·locar-hi les relíquies segons estipula el contracte amb el seu autor. L'autor ens diu que va ser el cardoní Antoni Lloreda quan aquest és manresà tal i com consta en un contracte de 1601 en que els Cònsols de Cardona li encomanen a Lloreda argenter de la Ciutat de Manresa fer lo peu de la Custodia y adobar lo demes de la iglesia parroquial de Cardona.
L'historiador cardoní Dr. Andreu Galera i Pedrosa en el llibre editat per la confraria dels Sants àrtirs-Manuel Sala i Queralt amb el títol Sant Celdoni i Sant Hermenter: sis-cents anys a Cardona. En referir-se a aquestes estatuetes diu: Temps després, durant el rectorat de dit Francesc Olzina, es va ampliar la col·lecció d'orfebreria litúrgica relacionada amb el culte dels Sants Màrtirs. El 30 de setembre de 1605, es van encarregar a l'argenter cardoní, Antoni Lloreda, dues estatuetes d'argent dels Sants. En la seva peanya, ambdues figures portaven gravat l'any 1606. I remet a Serra Vilaró, J. L´església i parròquia de sant Miquel, pag.227.
marca del punxó en una de les estatuetes que ens diu que foren fetes a Barcelona. (foto spr)
El contracte conservat es de data de setembre de 1605 que coincideix amb la data que ens dóna en Ramón Puig i Martí, però l'artista a qui se li encomana la creació de les dues figures no és Antoni Lloreda sinó en Salvador Verdera, argenter ciutadà de Barcelona.
En Mn Joan Riba capellà castrense al castell de Cardona i creador del Museu de Sal en el seu dietari "Mi Secretario privado don Constante " (ADS) ens diu en l'apunt del mer se setembre que el dia 30, Cardona manda hacer dos efigies de plata de los Santos Martires a Salvador Verdera. 1605.
Per saber qui era en Salvador Verdera en Joaquim Graupera Graupera en la seva tesi doctoral , L'art gòtic al Baix Maresme (segles XII al XVI) consultable per internet ens diu : " "Salvador Verdera mestre argenter de Barcelona, va aprovar el seu examen de passanties el 10 de juny del 1589 amb un traçat geomètric d'una motlluira per realitzar mitjançant l'embotit i el cisellat. A la nostra comarca li podem atribuir dues obres. El 2 d'abril del 1602 va firmar una àpoca de 83 lliures a Antoni Morera, pagès i obrer de la parròquia de Sant Andreu de Llavaneres, per import de la plata per l'obra d'una bacina i salpasser que ja havia lliurat a la parròquia. Anys més tard, el 20 d'octubre del 1620 va signar una altra àpoca a l'haver cobrat 210 lliures i 5 sous per l'obra d'uns canelobres d'argent per la parròquia de Sant Martí de Teià. L'11 de gener del 1605 se li va contractar l'obra de la creu d'argent de la parròquia de Sant Just i Pastor, que cobrà 100 lliures a compte de les 600 convingudes. Aquesta creu seria el model per a la realització de la creu processional de Mataró per Gabriel Ramon i Domènec Baró el 1610."
Obertura on hi manca el vidre per on s'introduïren les relíquies i podien contemplar-se
Detall del bust l d'una de les dues imatges
Localització de la marca de punxó a la peanya entre els dos peus de l'estatueta
El contracte per fer les dues figures de plata dels Sants Celdoni i Hermenter va ser convingut entre els cònsols de la vila i els priors de la confraria Jaume Castelló i Vicenç Vilansosa amb
el mestre argenter de Barcelona Salvador Verdera, que els havia de lliurar en un termini de divuit mesos i havien de ser "judicades" , aprovades un cop examinades per a quatre experts.
Vet ací el contracte:
Dia de setembre de 1605
Sobre
lo fer dues figures de plata per als gloriosos Sants Celdoni i St.
Armenter cossos sants y patrons de la present vila de Cardona es
estat pactat convingut y concordat entre los honorables Joan Pejuan,
Andreu Balius, Jaume Garrigó, Consols en lo any present de la dita
vila Jaume Castalló y Vicens Vilansosa priors. En lo present any de
la confraria de dits benaventurats martirs de una part i M. Salvador
Verdera argenter ciutada de Barcelona ab los pactes y cocordia
seguents:
E
primerament es estat pactat convingut y concordat entre dites parts
lo dit M. Salvador Verdera segons pacte comú y en bona fe promet que
dins spai y termini divuit mesos del dia se li lliurara la plata
devall scrita En avant contador fara y donara acabades com... les
dites figures de St. Celdoni i St. Ermenter ab ses peanyes de altaria
des de la peanya y a al cap de la Corona de dos pams y mitg de cana y
de …. quiscuna de dites figures de quinse marchs poc mes o manco y
en les peanyes que (h)an de ser ciselades ? Al devant a de ser lo
nom dels Sants y a cada costat un cart y a les altres parts resten en
dites peanyes obrat com llor les apareixera y les figures amb se
palmes y espasa.
Item
dits honorables Consols y priors prometen en dits noms donar al dit
M. Salvador Verdera trenta marchs de plata o ab pesses de vuit o
altra plata bona y rebedora y al temps se li lliurara dita plata
dit Verdera a de donar y dona cautio en Barcelona a coneguda de M.
Gabriel Banet...
Item
es pactat que dit Verdera cada una de dites f guras en las
peanyas a de fer una obertura ab sos vidres conforme la atxura de les
figures per a poder si possar dites reliquies de dits Benaventurats.
Item
es pactat y concordat que acabada dites figures aquestes ayen de ser
judicades per quatre persones expertes nomenades dos per cada part y
encontinent dits consellers y priors prometen a dit Verdera pagar-li
per sos traballs y mans lo que sera judicat per dites quatre
persones.
..capitula
fuerunt formata er jurata per ditas partes pro tu quem se tangunt et
conservunt promettistits tenere et obligantes dicti consolis et
priores bona universistatis et confrarie . Et disti Verdera propia ..
et jurantes sunt.. Petrus Possa prebere et rector de Bergus et
Ilustre Carolus de Calders domicellus domine de Llanera
I ..
sun alio ,,, diste Verdera ff apocham dictis consulibus et prioribus
die sex marchs ert sex unsas Argenti reciptas yn presentia notari et
testimoni ?
Et
sunt predictin
El contracte que es conserva en que els consols de la Univestitat de Cardona encomanen a Antoni Lloreda ciutadà de Manresa l'elaboració del peu de la custòdia y adobar lo demes de la iglesia és el següent:
Dia 2 de maig de 1601
Capitulario y Concordia
feta y firmada entre los honorables Martin Rossinyol y Jaume Goncer y
Joan Planes Consols en lo any present de la Vila de Cardona de una
part Antius Lloreda argenter de la Ciutat de Manresa de part altra
a cerca de fer lo peu de la Custodia y adobar lo demes de la iglesia
parroquial de Cardona es estat pactat e convingut y Concordat lo
seguent:
Primerament lo dit
Honorable en Antius Lloreda ab sos propis treballs y gastos a de fer
lo peu de dita custodia ço es dels ¿vincles? avall conforme la
traça que a dit efecte a feta ab setze figures so es sis a cada oart
t dues a cada costat (…) de mig relleu y netejar y adobar lo
restant de dita custodia en amunt y los dos angels que ja vuy son
en dita custodia possats en la forma que estan possats en dita
custodia y aquella acabada. Ha de daurar y la de marcha ab sa marcha
(marcar?) y si a dits consols aparra acabada que si fes visurar, axí
se fera de bon plata si esta acabada conforme de art de bon argenter
estant dit Lloreda enn lo que dits vissors y experts diran per lo
qual dits Honorables consols convenen, prometen segons pacten donar y
pagar a dit Lloreda per ses mans y traballs sexanta set lliures en
continent que la dita obra sia acabada confessant dit Lloreda que te
haguda y rebuda la dita custodia la qual pessada en presencia de
dites parts ab una romana de dit Honorable Joan Planes la qual pessa
deu lliures y set onzes ...y feta sia la obra li an de pagar tota
la plata que pessar ademes dita custodia y tambe li an de donar
pera sobredaurar dita custodia lo or y argent vui sera per a daurar y
dita obra los promet donar bo y acabada de asi a vuit mesos y per a
(?) y complir tot lo demunt dit y donar res de la plta se li comene
ne done per fermances y principals observadors amb Gabriel Salvans
(…) y M.Jaume Vilatorrada los quals excepten y confesse dit Lloreda
que la trasa de dita custodia li han los dits consosl tornada per a
fer aquella ha hony estan dits consols firmats.
Acaba el contracte amb
una clausula en llatí en la que son testimonis Gaspar Gatuelles
notari i Gabriel Anglarill sastre de Cardona.
Recerca a la Biblioteca de Catalunya, fotos i transcripció Santi Perpinyà
A continuació es presenta un resum executiu de la recerca i un estudi històric detallat basat en la documentació inèdita aportada sobre l'autoria de l'orfebreria litúrgica de la parròquia de Sant Miquel de Cardona.
1. Resum Executiu
Fins ara, la historiografia local i tradicional de Cardona (amb autors com J. Serra Vilaró, Ramon Puig i Martí, i el Dr. Andreu Galera) havia atribuït erròniament l'autoria de les dues estatuetes d'argent dels patrons de la vila —Sant Celdoni i Sant Ermenter— a l'argenter Antoni Lloreda, a qui es situava com a nadiu de Cardona.
La troballa de documentació inèdita a la Biblioteca de Catalunya, investigada i transcrita per Santi Perpinyà, corregeix aquest error històric i estableix dues realitats fonamentals:
L'autor real de les estatuetes (1605): Van ser contractades el 30 de setembre de 1605 i executades per Salvador Verdera, mestre argenter ciutadà de Barcelona, amb un termini lliurament de 18 mesos i sota estrictes condicions de qualitat i control (judici per quatre experts).
L'origen de la confusió històrica (1601): Antoni Lloreda no era cardoní, sinó de Manresa. Els cònsols de Cardona el van contractar el 2 de maig de 1601 per a una obra litúrgica anterior: fer el peu de la custòdia i reparar altres elements d'argent de la parròquia. La proximitat cronològica d'ambdós encàrrecs, sota el rectorat de Francesc Olzina, va provocar la confusió historiogràfica.
2. Estudi Històric: L'Orfebreria Litúrgica a Cardona a principis del segle XVII
2.1. Estat de la qüestió i revisió historiogràfica
La història de l'art i la historiografia local havien consolidat una atribució que no es corresponia amb la realitat contractual. En l'obra de referència Història de Cardona (Llibre IV) del reverend J. Serra Vilaró (1962), així com en publicacions més recents del Dr. Andreu Galera, s'afirmava que el 30 de setembre de 1605 s'havien contractat les estàtues de plata dels sants màrtirs a "l'argenter cardoní Antoni Lloreda".
L'error historiogràfic prové d'una barreja de referències documentals de l'arxiu parroquial o municipal recollides per Ramon Puig i Martí en les seves Efemèrides de Cardona. El dietari del capellà castrense Mn. Joan Riba (Mi Secretario privado don Constante) ja apuntava correctament al nom de Salvador Verdera, dada que ara queda plenament corroborada amb els contractes originals de la Biblioteca de Catalunya.
2.2. Les dues intervencions artístiques: Lloreda vs. Verdera
Per comprendre l'evolució del tresor parroquial de Sant Miquel sota el rectorat de Francesc Olzina (1601-1612), cal diferenciar clarament les dues comandes orfebres:
A) La Custòdia d'Antoni Lloreda (Contracte: 2 de maig de 1601)
L'artífex: Antoni Lloreda, mestre argenter de la ciutat de Manresa (mentida la suposada naturalesa cardonina).
L'encàrrec: Elaboració d'un nou peu per a la custòdia parroquial "dels vincles avall", seguint una traça prèvia amb 16 figures de mig relleu (6 a cada part i 2 a cada costat). A més, se li encarregava netejar, adobar i sobredaurar la resta de la peça, incloent-hi dos àngels ja existents.
Condicions econòmiques i tècniques: Pagament de 67 lliures per la mà d'obra ("treballs i mans"), a més del cost del pes de la plata afegida i l'or/argent per daurar. Es fixà un termini de 8 mesos i l'obligació de passar una inspecció ("visurar").
B) Les Estatuetes dels Sants Màrtirs de Salvador Verdera (Contracte: Setembre de 1605)
L'artífex: Salvador Verdera, prestigiós mestre argenter de Barcelona (aprovat en l'examen de passantia de la ciutat el 10 de juny de 1589). L'estudi de Joaquim Graupera demostra que Verdera era un orfebre de referència a la costa catalana, amb obres rellevants a Sant Andreu de Llavaneres (1602), la creu d'argent de Sant Just i Pastor (1605) o els canelobres de Sant Martí de Teià (1620).
L'encàrrec: Creació de dues estatuetes d'argent de Sant Celdoni i Sant Ermenter (patrons de la vila), encarregades conjuntament pels Cònsols de la Vila de Cardona (Joan Pejuan, Andreu Balius, Jaume Garrigó) i els Priors de la confraria (Jaume Castelló i Vicenç Vilansosa).
Especificacions iconogràfiques i tècniques:
Alçada: 2 pams i mig de cana des de la peanya fins a la punta de la corona/aureola.
Pes i material: Aproximadament 15 marcs de plata per figura, finançats amb 30 marcs lliurats per la vila en "peces de vuit" o plata rebedora.
Atributs i decoració: Sants representats amb palmes de martiri, espases i corones. Peanyes cisellades amb el nom dels sants al davant i un escut ("cart") a cada costat.
Funció reliquiària: Cada peanya havia d'incloure una obertura amb vidres per allotjar i permetre la contemplació de les relíquies dels sants.
Control de qualitat: Termini de 18 mesos. Es va estipular un rigorós sistema d'intervenció gremial: l'obra acabada havia de ser "judicada" (avaluada) per quatre perits experts (dos nomenats per cada part) per determinar la qualitat del treball i fixar el preu final de les mans de l'artista. La marca del punxó de Barcelona a la peanya de les peces conservades certifica aquesta procedència.
2.3. Vicissituds històriques de les peces de Verdera
Les estatuetes, que portaven gravada l'any 1606 (data de finalització i lliurament), van formar part del patrimoni litúrgic de Cardona fins a l'esclat de la Guerra Civil. L'any 1936 van desaparèixer en el context de les destruccions i incautacions de patrimoni eclesiàstic.
Quan les peces van ser recuperades i retornades a la parròquia de Sant Miquel (en una data posterior a l'edició del llibre de Serra Vilaró del 1962, on encara es donaven per perdudes), presentaven importants mutilacions derivades de l'espoli: pèrdua dels elements postissos o més fràgils d'argent com les palmes, les espases, les aureoles/corones i els vidres de les relíquies. No obstant això, la pervivència dels busts i les peanyes amb el punxó de Barcelona ha permès, juntament amb la recerca documental, restituir la veritat històrica sobre la seva gènesi.
3. Taula Comparativa dels Encàrrecs Orfebres (1601 - 1605)
| Aspecte | Antoni Lloreda | Salvador Verdera |
| Procedència de l'argenter | Ciutat de Manresa | Ciutat de Barcelona |
| Data del contracte | 2 de maig de 1601 | Setembre de 1605 (lliurament el 1606) |
| Pariats / Comitents | Cònsols de la Vila de Cardona | Cònsols de la Vila i Priors de la Confraria |
| Obra encomanada | Peu de la custòdia i restauració general d'elements d'argent de l'església. | Dues estatuetes-reliquiari d'argent de Sant Celdoni i Sant Ermenter. |
| Termini d'execució | 8 mesos | 18 mesos |
| Sistema de control | Inspecció per visors ("visurar"). | Avaluació per 4 experts ("judicades") per fixar el preu de la mà d'obra. |
| Marca de punxó | (No aplicable a les estatuetes) | Punxó de Barcelona (localitzat a la peanya). |
4. Conclusions
La investigació documental a la Biblioteca de Catalunya realitzada per Santi Perpinyà marca una fita en la historiografia de Cardona. Desmunta el mite de l'argenter local Antoni Lloreda com a creador de les imatges patronals, situant aquest artífex al seu lloc d'origen (Manresa) i associant-lo a una altra obra rellevant (la custòdia).
Alhora, incorpora el nom de Salvador Verdera al patrimoni artístic cardoní, confirmant que a inicis del segle XVII, sota el rectorat d'Olzina, la vila i la confraria dels màrtirs tenien la capacitat econòmica i l'ambició artística de recórrer als millors mestres argenters de la capital catalana per engrandir el seu tresor sacre.
 |
|
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada