Sants Martirs Celdoni i Hermenter , estatuetes relicari. Església Parroquial de Sant Miquel de Cardona

Fins ara la historiografia atribuia la paternitat d'aquestes estatuetes de plata a l'argenter manresà  Antic o Antoni Lloreda  però la troballa d'una documentació fins ara inèdita a la Biblioteca de Catalunya ens permetrà saber qui en va ser el veritable autor. 

En J. Serra Vilaró a Història de Cardona Llibre IV . L'esglèsia i parròquia de Sant Miquel de Cardona que va veure la llum en l'any 1962 en referir-se a elles diu: "Foren un altre joiell adquirit durant el seu rectorat [refererint-se al rectorat de Francesc Olzina (1601-1612)]les dues estàtues d'argent de Sant Celdoni i Sant Ermenter, contractades amb l'argenter cardoní Antoni Lloreda el 30 de setembre de 1605.[remet a  R.P.III,38, es a dir a Ramon Puig i Martí, Efemèrides de Cardona III vols, en quart, en poder de l'autor. Ben aprofitables els fets que narra del seu temps]. Aquestes artístiques estatuetes portaven l'any 1606 a la peanya. Desaparegudes l'any 1936."

És a dir l'any 1962 quan en Serra Vilaró edita el llibre , les estàtues encara estaven desaparegudes, ignoro quan i on es van recuperar i varen retornar a la parròquia on es veneraven. El que si podem veure és que varen retornar amb mancances com les palmes, les espases, l'aureola o corona i els vidres per a poder col·locar-hi  les relíquies segons estipula el contracte amb el seu autor. L'autor ens diu que va ser el cardoní Antoni Lloreda quan aquest és manresà tal i com consta en un contracte de 1601 en que els Cònsols de Cardona li encomanen a Lloreda argenter de la Ciutat de Manresa fer lo peu de la Custodia y adobar lo demes de la iglesia parroquial de Cardona.

L'historiador cardoní Dr. Andreu Galera i Pedrosa en el llibre editat per la confraria dels Sants àrtirs-Manuel Sala i Queralt amb el títol Sant Celdoni i Sant Hermenter: sis-cents anys a Cardona. En referir-se  a aquestes estatuetes diu: Temps després, durant el rectorat de dit Francesc Olzina, es va ampliar la col·lecció d'orfebreria litúrgica relacionada amb el culte dels Sants Màrtirs. El 30 de setembre de 1605, es van encarregar a l'argenter cardoní, Antoni Lloreda, dues estatuetes d'argent dels Sants. En la seva peanya, ambdues figures portaven gravat l'any 1606. I remet a Serra Vilaró, J. L´església i parròquia de sant Miquel, pag.227. 

marca del punxó en una de les estatuetes que ens diu que foren fetes a Barcelona. (foto spr)

El contracte conservat es de data de setembre de 1605 que coincideix amb la data que ens dóna en Ramón Puig i Martí, però l'artista a qui se li encomana la creació de les dues figures no és Antoni  Lloreda sinó en Salvador Verdera, argenter ciutadà de Barcelona.

En Mn Joan Riba capellà castrense al castell de Cardona i creador del Museu de Sal en el seu dietari "Mi Secretario  privado don Constante " (ADS) ens diu en l'apunt del mer se setembre que el dia 30, Cardona manda hacer dos efigies de plata de los Santos Martires a Salvador Verdera. 1605.

Per saber qui era en Salvador Verdera en Joaquim Graupera Graupera en la seva tesi doctoral , L'art gòtic al Baix Maresme  (segles XII al XVI) consultable per internet ens diu : " "Salvador Verdera mestre argenter de Barcelona, va aprovar el seu examen de passanties el 10 de juny del 1589 amb un traçat geomètric d'una motlluira per realitzar mitjançant l'embotit i el cisellat. A la nostra comarca li podem atribuir dues obres. El 2 d'abril del 1602 va firmar una àpoca de 83 lliures a Antoni Morera, pagès i obrer de la parròquia de Sant Andreu de Llavaneres, per import de la plata per l'obra d'una bacina i salpasser que ja havia lliurat a la parròquia. Anys més tard, el 20 d'octubre del 1620 va signar una altra àpoca a l'haver cobrat 210 lliures i 5 sous per l'obra d'uns canelobres d'argent per la parròquia de Sant Martí de Teià. L'11 de gener del 1605 se li va contractar l'obra de la creu d'argent de la parròquia de Sant Just i Pastor, que cobrà 100 lliures a compte de les 600 convingudes. Aquesta creu seria el model per a la realització de la creu processional de Mataró per  Gabriel Ramon i Domènec Baró el 1610."

Obertura on hi manca el vidre per on s'introduïren les relíquies i podien contemplar-se

 Detall del bust l d'una de les dues imatges

                                 Localització de la marca de punxó a la peanya entre els dos peus de l'estatueta


El contracte per fer les dues figures de plata dels Sants Celdoni i Hermenter va ser convingut entre els cònsols de la vila i els priors de la confraria  Jaume Castelló i  Vicenç Vilansosa  amb el mestre argenter de Barcelona Salvador Verdera, que els havia de lliurar en un termini de divuit mesos i havien de ser "judicades" , aprovades un cop examinades per a quatre experts.
Vet ací el contracte:

Dia de setembre de 1605

Sobre lo fer dues figures de plata per als gloriosos Sants Celdoni i St. Armenter cossos sants y patrons de la present vila de Cardona es estat pactat convingut y concordat entre los honorables Joan Pejuan, Andreu Balius, Jaume Garrigó, Consols en lo any present de la dita vila Jaume Castalló y Vicens Vilansosa priors. En lo present any de la confraria de dits benaventurats martirs de una part i M. Salvador Verdera argenter ciutada de Barcelona ab los pactes y cocordia seguents:

E primerament es estat pactat convingut y concordat entre dites parts lo dit M. Salvador Verdera segons pacte comú y en bona fe promet que dins spai y termini divuit mesos del dia se li lliurara la plata devall scrita En avant contador fara y donara acabades com... les dites figures de St. Celdoni i St. Ermenter ab ses peanyes de altaria des de la peanya y a al cap de la Corona de dos pams y mitg de cana y de …. quiscuna de dites figures de quinse marchs poc mes o manco y en les peanyes que (h)an de ser ciselades ? Al devant a de ser lo nom dels Sants y a cada costat un cart y a les altres parts resten en dites peanyes obrat com llor les apareixera y les figures amb se palmes y espasa.

Item dits honorables Consols y priors prometen en dits noms donar al dit M. Salvador Verdera trenta marchs de plata o ab pesses de vuit o altra plata bona y rebedora y al temps se li lliurara dita plata dit Verdera a de donar y dona cautio en Barcelona a coneguda de M. Gabriel Banet...

Item es pactat que dit Verdera cada una de dites f guras en las peanyas a de fer una obertura ab sos vidres conforme la atxura de les figures per a poder si possar dites reliquies de dits Benaventurats.

Item es pactat y concordat que acabada dites figures aquestes ayen de ser judicades per quatre persones expertes nomenades dos per cada part y encontinent dits consellers y priors prometen a dit Verdera pagar-li per sos traballs y mans lo que sera judicat per dites quatre persones.

..capitula fuerunt formata er jurata per ditas partes pro tu quem se tangunt et conservunt promettistits tenere et obligantes dicti consolis et priores bona universistatis et confrarie . Et disti Verdera propia .. et jurantes sunt.. Petrus Possa prebere et rector de Bergus et Ilustre Carolus de Calders domicellus domine de Llanera

I .. sun alio ,,, diste Verdera ff apocham dictis consulibus et prioribus die sex marchs ert sex unsas Argenti reciptas yn presentia notari et testimoni ?

Et sunt predictin


El contracte que es conserva en que els consols de la Univestitat de Cardona encomanen a Antoni Lloreda ciutadà de Manresa l'elaboració del peu de la custòdia  y adobar lo demes de la iglesia és el següent:

Dia 2 de maig de 1601

Capitulario y Concordia feta y firmada entre los honorables Martin Rossinyol y Jaume Goncer y Joan Planes Consols en lo any present de la Vila de Cardona de una part Antius Lloreda argenter de la Ciutat de Manresa de part altra a cerca de fer lo peu de la Custodia y adobar lo demes de la iglesia parroquial de Cardona es estat pactat e convingut y Concordat lo seguent:

Primerament lo dit Honorable en Antius Lloreda ab sos propis treballs y gastos a de fer lo peu de dita custodia ço es dels ¿vincles? avall conforme la traça que a dit efecte a feta ab setze figures so es sis a cada oart t dues a cada costat (…) de mig relleu y netejar y adobar lo restant de dita custodia en amunt y los dos angels que ja vuy son en dita custodia possats en la forma que estan possats en dita custodia y aquella acabada. Ha de daurar y la de marcha ab sa marcha (marcar?) y si a dits consols aparra acabada que si fes visurar, axí se fera de bon plata si esta acabada conforme de art de bon argenter estant dit Lloreda enn lo que dits vissors y experts diran per lo qual dits Honorables consols convenen, prometen segons pacten donar y pagar a dit Lloreda per ses mans y traballs sexanta set lliures en continent que la dita obra sia acabada confessant dit Lloreda que te haguda y rebuda la dita custodia la qual pessada en presencia de dites parts ab una romana de dit Honorable Joan Planes la qual pessa deu lliures y set onzes ...y feta sia la obra li an de pagar tota la plata que pessar ademes dita custodia y tambe li an de donar pera sobredaurar dita custodia lo or y argent vui sera per a daurar y dita obra los promet donar bo y acabada de asi a vuit mesos y per a (?) y complir tot lo demunt dit y donar res de la plta se li comene ne done per fermances y principals observadors amb Gabriel Salvans (…) y M.Jaume Vilatorrada los quals excepten y confesse dit Lloreda que la trasa de dita custodia li han los dits consosl tornada per a fer aquella ha hony estan dits consols firmats.

Acaba el contracte amb una clausula en llatí en la que son testimonis Gaspar Gatuelles notari i Gabriel Anglarill sastre de Cardona.

Recerca a la Biblioteca de Catalunya, fotos i transcripció Santi Perpinyà