Mort violenta d'un fadrí estranger que vivia a la costa del castell de Cardona

 

Inquisitio recepta per I. domine Michaele Joanne de Pons Domicellum domine de Monclar Gubernatore generalem et alter nos in Ducatu Cardone  et Excelentissimis Dominis Duc Cardone et Segorby per la  morte perpetrata in persona Vicenç Saui camperol.

 Aquest procés  forma part del núm. 512 de la secció Batllia de Cardona existent a l’ Axiu Històric de Berga i redactat pel notari  Olzina. En ell es recull que l’ any 1578 es produeix la mort d’un jornaler (laboratoris) . el francès Vicenç Saui  (fadrí estranger ens diu Francesc Capsada) que vivia en el carreró dit Altarriba amb Joan Xanxo i fou trobat mort a casa de la viuda Morera després de ser mort per Joan Xanxo.

Aquest  carrer que en l'actualitat no existeix ,es trobava a la costa del castell sobre l’actual oficina de turisme on hi havia la capella gòtica de la qual tan sols es conserven uns capitells amuntegats amb altres testimonis de la història de la vila de Cardona en un magatzem municipal.
De quan varen desaparéixer les darreres cases que seguien el camí del castell des del rastrillo ens en parla Mn. Joan Riba en la seva tasca de cronista. En uns fulls recopilats sota el nom "Mis principales cosas y donde estas se hallan guardadas"ens diu en relació a les cases de la "calle para subir al castillo". Dichas casas llamabase la 1. o más inmediata a la calle de Graells d'en Sarró que es la que tenia los tres arcos mencionados que descansaban o se apoyaban a las casas de Ignasio Riu, bastero y con la de   (deixa un espai en buit) que ha sido estimada en mil doscientas libras . Su dueño es Antonia y Rafael ALberni @ Sarró. La 2. contingua a la ! y propia de Pablo y Tomás Foraster @Manteró, estimada en setecientos cincuenta y la tercera llamada cal Renoch, que venia destras de las mencionadas acia la parte del Rastrillo y de propiedad de Felix Sanmartí y Anglarill estimada en quinientas libras . Es de saber que ademas de lo dicho por la parte del Castillo havia aun los escombros de la antigua iglesia de Santa Magdalena donde habia funadado el Beneficio de Organista que fuwe destruida en 1822 por el Castillo con ocasion de haberse allí temerariamente parapetado unos cuantos realistas (Faccion de dicha epoca) apoyada de la mayoria de los habitantes de la villa y su vecindario El derribo o expropiacion de estas casas ha tenido dos objetos, a saber el de que se ha hecho merito y el de con la misma piedra formar el ensancho de la Plazuela del mercado  de granos sita al frente de Casa Casades sobre la Plaza de la Fira. El derribo de estas Casas ha importado 2645 ~$ junto con la traslacion de la piedra a la plaza de la Fira ya citada y limpieza de escombros a cargo de  José Robira maestro albañil que fue el mayor Postor en dicha licitación el 27 de marzo anterior. L'enderroc va tenir lloc l'any 1859.
En Joan Riba ens torna a explicar l'enderroc d'aquestes cases a la relació de fets compendiats en un llibre escrit a mà que va batejar amb el nom de "Mi secretario privado don Constante" conservat a l'arxiu Diocesà de  Solsona. En la pàgina 53, que porta per títol Mes de abril el dia 10 de l'any 1859 relata " (..)

Els fets varen tenir lloc  un dilluns  a les set hores apres dinar   del mes de maig de 1578 i les declaracions dels testimonis per a esclarir els fets tenen lloc davant de Miquel Joan de Pons donzell de Montclar i governador general del Ducat de Cardona conduïdes pel fiscal de la Cúria de Cardona, en Gabriel Sala. alguns fills de perdició poch tement a Deu i a la Justicia temporal no haren dubtat matar la persona @ Vicens Tani treballador e abitant en la present vila de Cardona en lo carrero dit d´  Alterriba

Fou trobat mort en la present  casa qual tenia llogada  la  viuda Morera situada en la present vila de Cardona al Carrero dit Altarriba i despullat li fou trobat devall la mamella del costat esquerre una puñalada la qual te d´amplària dos dits poch mes o manco y reconeguda sa persona altra cosa de nafra no li fou trobada  . Y  fou per tres vagades ab publica veu alta per lo Honorable Celdoni Font sotsbatlle cridat  dient : Vicens, Vicens, Vicens. E com fou mort no respongue y sent-hi presents  Joan Serra Ferrer, Celdoni  Oms peraire y Mateu Boldo tots de Cardona.

El francés mort violentament, mantenia una relació adúltera amb la seva veina Caterina Morera i el dia de la seva mort va mantener relacions amb ella. Ell tenia la casa darrera de la de  Caterina, esposa del francés Bernardí Planes, que feia un any l’ havia abandonada i robada segons ella. De Caterina morera en Joan ALtamís ens diu he oit a dir que  un vicari la havie apossada a costa sua y la havie feta dormir ab una altre  vicari. Ens diu tambe que  quan va entrar en aquella casa i va veure alli un capella que estave jugant ab ella i coneixia  bé lo capella i lo qui me obri la porta era una dona ques diu Narossa?, que viu amb la Caterina Morera, dona de reputació dubtosa per la mentalitat de l´ época i que segons es desprèn de les declaracions dels testimonis era un burdell.

Comencem la història amb la declaració de Caterina Morera.

Caterina esposa de  Bernardi Planes fransigene absentis habitatis Cardone (francès absent de la vila de Cardona)  dóna testimoni sota jurament  davant del Governador

Interrogada  si ella @ coneixie un home @ havia una  hora  an mort en una casa de la senyora  Morera al Carrero d alterriba

Et dixit que si  quel conexie y sap se deye Vicens y here francés  y ha molts dies que ella deposant lo tenie en sa casa  venint-hi  a sa casa algunes voltes y altres  hi dormie per lo que dit Vicens estave malalt de febres.

Et dix interrogada que trobat- se ella deposant un dilluns a les set hores apres dinar poch mes o manco en lo Carrero d alterriba quasi davant la casa hont dit Vicens y  y habitave que ere exida a un hort per  aygua, al tornar ha vist allí dos fadrins los quals coneix de vista y no de nom qui parlaven ab Joan Sanxo de la present vila y li deie que heren  bagastres  Y en asso es eixit dit Vicens de la casa on estave i ha dit @ allí no i havie bagastres @ veiés y  miràs ell si ni havie en la casa o al bordell y en asso lo un dels dits fadrins que es  lo qui portave dol  o vestit de dol @ apres ha entes ella  @ (declarant) que es de la Coromina y que es diu Parahís .E ha dit a dit Vicens @ isqués de sa casa, lo qual Vicens es entrat y ha vist ella deposant com exie de sa casa ab una espasa y lo altre companyo del fadri vestit de dol l´ha pres  per les guardes de la espasa  e lo dit fadrí vestit de dol  a tirada una pedrada a dit Vicens y despres a tirat @ una daga aportave al costat y ha dada una puyalada a dit Vicens lo qual en haverla rebuda es caygut en terra y los dits fadrins son donats a fugir per lo carrero avall y ella deposant  ha sentit com lo dit Joan Sanxo vehient @(la declarant) fugit per lo carrero avall e a dit @ (Parahís) - per amunt envers lo Castell. E lo dit Vicens a vist ella deposant  ço del dit colp es restat en terra mort  E  dix interroghada que  front de la casa de dit Vicens esta una dona ques diu na Devins @ diu late son capellà.

En dix interogada si ella deposant  que per Nadal ha fet un any @ . en tenir amor ab dit Vicens que les a continuades ab ell fins la present jornada lo que sabie molt be dit Joan Sanxo lo qual estave ab companyia @ dit Vicens . Es cert yo no se quina ocasió los y ha portats a dits fadrins a fer lo que an fet.

El 21 de maig de 1579 continua la presa de declaracions, essent assessor , J. Grau.

Francesc Capsada  panni parator ville Cardone  qui juravit et dicere  veritate.

Et dixit  que es veritat  que jo conec molt be a Caterina que es una dona segons han parlar passada  y es  casada segons – y segons  yo ohi a ella mateixa que es queixave  un dia que son marit sen ere anat y la havie robada  y se que dita dona viu -----

Y  oi a dir que  Vicens que era una fadri stranger qui estave ab una caseta darrera la casa de la senyora Morera al pendre la costa del Castell que  lo dia  lo mataren tenia amor ab ella dita Caterina.

Joannes Altemis textor ville Cardone (teixidor) qui juravyt y  dicere veritate Et primo fuyt int. Super curie prenentis denuntiait.

Et dixit: que jo conec molt bé a la dita Caterina que es una dona – y se que es casada, que  la casaren ab un ----- del aspirol? y apres tingueren alguns dies y apres son marit sen anà y la dexà.

 Que la dita Caterina  es dona que segons lo publicaven y fama ani desonestament, esta mal de consors y --- yo per haver-ho oit a dir a Joan Xanxo y a Calmet que ara nom recorden y a la mare sa car germa , he oit a dir que  un vicari la havie apossada a costa sua y la havie feta dormir ab una altre  vicari y lo dit Joan Xanxo qui estave en la casa de un fadri quis deia Vicens stranger perque estave ab una caseta darrerre la casa de la senyora Morera al peu de la costa del castell que  por. dies lo mataren ma .. ha dit algunes voltes que --- dita Caterina era en la dita casa y dormie ab lo dit Vicens.

Et dix inte que --- casa de dita Caterina y obriren- me les portes per – que era altri E u yo vaig entrar i  viu  en una part de casa que estave .. que viu alli un capellà que estave jugant ab ella y conegui bé lo capellà i lo qui me obri la porta era una dona ques diu Narossa? que estave  y habitave en la mateixa casa, la qual es dona que viu per lo semblant de conxament conforme la altra  que .. e dir.

Credula oblata per parte sibi procuratoris

Ex meri.. p. Inquisitiones consat distam Caterinam e. Adulteram es .. es .  Et fo vixeris in comen binam cum disto ego uni.. super inser festo quare es .. fi. . exibens predistum inquisitionem ..

XXII maii 1579

D. Gubernator .. ifro ha. Pubicare a co con. .

J grau assessor.

..paratis loci de la coromina partibus ex altera firmet bona et legales inducias sine tregus ad .. sex me.. deci diltg detinetis ad forma? Ducaotis librars et . justitiam publici juxta .. et quad partes primata veniat quiduri ideas firmandurm … als predi. Ad ap prosinone custodia in corp doribus eisdem suplicando et multiplicado . constitutionnis generalium catalonia et curie . 

Grau assessor.

Quia 3ex assertione dita Cateryne et als. Captu ? fuit dista Caterina esse minor XXV annos ut present indiv.   Et veste predat  dunt et Curia .. asignatione curatovis et . dita Caterine . .

Entorn de la casa on tenen lloc els fets: 

Capella de Santa Magdalena

Pàgina 90 del llibre Història de Cardona Llibre IV  L´Església i parròquia de Sant Miquel de Cardona.  J Serra Vilaró.

Estava situada al capdavall de la costa del castell, quan comença el Camí Nou, lloc que al segle XIV se’n deia carreró de ça fortesa. Estava al costat del palau dels nobles cavallers Altarriba, senyors del castell d’ Arenyó.

Per l’acta de consagració de l’ església de SM. consta la consagració d’aquesta capella, feta el 14-VI-1397, pel bisbe consagrant d’aquella, a petició de Guillem Sator, (Serra Vilaró en una anotació marginal a peu de plana diu que el cognom correcte es Sacort), beneficiat d’aquesta capella.

La casa dels Altarriba amb la capella, en 1820, fou destruïda a canonades des del castell, perquè, des d’ella, els reialistes feien foc a la guarnició. Amb tot i amenaçar ruïna, durant molts anys la capella serví de magatzem de fusta.

En 1953 practicàrem una excavació en el lloc on havia existit aquesta capella i encara hi recollírem els dos capitells de la seva porta, capitells que publicàrem en l’ opuscle: El Castillo de Cardona. Es conserven a Casa-la-Vila.