Ball de Carnaval l'any 1836 a Cardona

.

La festa de Carnaval ha pervingut fins els nostres dies, adaptada als gustos de cada moment. En un document conservat a l' Arxiu Històric Municipal de Cardona , trobem un document que té pel seu format l'aparença d'un ban municipal i fa referència a la celebració d'un ball de Carnaval que organitza l' Administració de l' hospital de Sant Jaume de Cardona. No ens fa referència de la gratuïtat de l'espectacle i podem especular que s'organitzava amb finalitat benèfica a favor de l' Hospital tan mancat de recursos i més quan pocs anys abans havia estat destruït l'any 1812 per motius estratègics. L'hospital aleshores es trobava ja des de 1820 en una casa al carrer de Sant Miquel al costat del portal de Sant Miquel i l'any 1831 es va comprar una casa contigua per a ampliar-lo. En l'actualitat és la casa d'en Barons on hi ha una placa de marbre dedicada a les monges carmelites pel seu pas en aquest immoble i una altra placa metàl·lica  que fa referència al seu ús com hospital militar i civil . A aquests usos cal afegir el seu ús com a presó aspecte  que podeu llegir en una altra història quotidiana d'aquest bloc.

L'administració de l' Hospital com ens diu Agustí Fuentes en l'article dedicat a l' Hospital de Sant Jaume (Segles XVI-XX) del llibre Mil anys d'assistència hospitalària a Cardona. Residència 3a edat Sant Jaume.editat per la Junta de la Residència 3a edat Sant Jaume setembre 1995, anava a càrrec dels canonges de la canònica de Sant Vicenç i dels regidors de la vila.
Per a conéixer un xic més com era l'administració de l' hospital ens podem remetre a una escriptura que consta en un protocol notarial de Josep  Gravoleda  i Goncer, notari real i public de la vila de Cardona, de l'any 1833:
" En nom de Déu sia a tots notori que los Molt Reverent Dn. Ramon Muntaner Prebere Canonge de la Iglesia Collegiata de Sant Vicenç Martir de la present vila de Cardona, Ilustre Dn. Josep Perez Davila Gobernador Militar de la Plassa de ella y Dn. Ramon Combellas Regidor Decano de la propia vila en qualitat de Administradors que al present se troban ser del Hospital de Sant Jaume de Pobres malats de esta mateixa vila."
 L'any en que es celebra aquest ball, ja des de 1831 les tasques assistencials de l'hospital a més de l'ensenyança de les nenes de la vila i veinat de Cardona, anava a càrrec de les Germanes Carmelites de la Caritat.

 Aquell mateix any del Carnaval, la vila va declarar l'estat d'excepció per una epidèmia, que va fer que l'hospital de reduïdes dimensions estés curull de malalts fet que obligà a fer hospitals provisionals fora de les muralles, entre altres a la capella de la Santíssima Trinitat on hi ha l'actual cementiri.

La “autoritat militar i civil “ de esta plaza , és a dir el Governador militar de la “plaza” terminologia militar per referir-se a la seu militar a Cardona, com a part integrant  de l'administració de l' hospital de Sant Jaume conjuntament amb la civil, representada per l'alcalde, aleshores el Baró d' Abella, signen el present ban en que queda estipulat com es desenvoluparà el ball organitzat per l' Administració de l' Hospital.

Les idees liberals havien fet fortuna: “Todas las personas concurrentes seran consideradas en igualdad social, sin observación de la graduación ni estado”, és un ball on tothom es benvingut sense fer distincions per l'estatus social, una de les principals premises d'un carnaval popular .

Per altra banda atenent a les convulsions social de l' època, els anys 1820, 1822 i 1831 s'havien produit tres pronunciaments absolutistes i l'any 1833 va ser el començament de la primera guerra carlina que finiria el 1840, el ball doncs té lloc en plena activitat bèlica, per aquest motiu en la primera prevenció s'estableix que ningú podrà accedir amb armes ,ni bastó així com capa , manta o gorro i en la segona prevenció també prohibeix l'entrada amb la cara coberta.

Introdueix la figura del “bastonero”, qui té cura de l'ordre i és ell qui té conferida la potestat de fer que els músics toquin o deixin de fer-ho, s'entèn com a vigilant per a que el desenvolupament de l'acte es realitzés en pau i armonia.

En la quarta prevenció veiem que la pauta musical no deixava peu a la improvització. Suposem que la visió militar de l'ordre va fer que tot l'acte es desenvolupés d'antuvi en un rigurós ordre que s'aniria repetint fins a la conclusió del ball. El toc militar per dir-ho d'alguna manera també deixà l'empremta en el fet que el començament de l'acte fos amb l' Himne de Riego, tota una declaració d'intencions, ja que aquest himne ja va ser utilitzat com a himne d' Espanya en el Trieni Liberal (1820-1823) i el govern d'Espanya aleshores estava sota el mandat de la Reina Isabel II en minoria d'edat i en la regència de Maria Cristina de Borbón i amb un govern liberal.

Continuem amb l'ordre estipulat pel ball carnavalesc: s'establia que l'ordre de les dances fos: “ Una contradanza Española, una de Francesa, otra de Española y en seguida valz; observandose esta alternativa hasta la conclusion del Baile”. Els cardonins i cardonines d'aleshores, ballaven tant les conrtadances españoles com les franceses, i un ball que feia poc temps havia arribat de centre europa, el vals, ja s'estava fent un lloc en els balls de la cultura popular.

Llàstima que no tenim informació de qui eren els músics que interpretaven les peces a ballar, però el fet que s'interpretés l' Himne de Riego ens permet pensar que podien ser músics militars qui ho féssin, no oblidem que fins la desparició del darrer contingent militar de Cardona, les bandes militars ambientaven moltes celebracions a Cardona.


En Mossén Joan Riba,en el seu anecdotari Mi secretario don Constante ens dóna més dades però de forma molt esquemàtica, de la celebració del carnaval a Cardona, concretament el dia 19 de febrer de 1860: "Domingo de Carnaval pequeña batalla entre disfraces", entenem que la batalla fou en clau de festa.

El text del ban és el següent:

La autoridad militar y civil de esta Plaza
Para que los Bailes que la Administración del Hospital ha resuelto dar en estos dias de Carnabal,se verifiquen con el orden y decoro que se requiere, se hacen las prevenciones siguientes=
1era...Todas las personas concurrentes seran consideradas en igualdad social, sin observación de lagraduación ni estado; por lo que, nadie tendra entrada con armas ni baston, así como con capa, manta , ni gorro.
2ª.... Asi mismo será prohibida la entrada a toda persona que se presente con la cara cubierta.
3ª.....Como habrá un bastonero que cuide del orden anterior, solamente este será el que tenga facultad de prevención a los musicos que toquen o paren de hacerlo.
4ª.....El Baile se abrirá con el Himno de Riego; y el orden de las danzas, será el siguiente: Una contradanza Española, una de Francesa, otra de Española y en seguida valz; observandose esta alternativa hasta la conclusion del Baile.
5ª.....Para el que quiera dejar su capa u otra prenda guardadas, habra comisionado al efecto.
6ª.....Una diputacion de la Administración estara prevenida para salir a recibir al Excmo. Sor 2º General para en caso que su Excª se dignase favorecer la concurrencia Cardona 13 de febrero de
1836
El Governador El Alcalde 1ro
Narciso Vilanova Baron de Abella

De orden del Ayuntamiento
Ramon Puigneró Secretario

Transcripció i documentació: Santi Perpinyà Ribera.

                                                         

        Fragment del Carnaval a l' Audiència de Parcerissa . Litografia de la meva co·lecció