Sobre la mort de Joan Costafreda l'any 1595.Súria
Cúria Ducal de Cardona.
Notari Olzina
Exvot del Miracle on un home res l'escopetada d'un malfactor tal i com passa a en Joan Costafreda.
A continuació transcric el procès seguit per determinar l’autoria de la mort de Joan Costafreda de Súria.
Entre claudàtors o bé interrogants, hi ha el que hi ha dubtes en la seva lectura i en punts suspensius fragments per a mí il·legibles.
El text conservat a l’ Arxiu Comarcal del Berguedà, en el fons de la Batllia de Cardona, es troba redactat sense cap mena de signes ortogràfics ni de puntuació en quartilla lligada en cordill i possiblement li manquen fulls.
Les negretes són meves.
HI van apareixent diferents personatges de la vila i d'altres indrets, i ens permet aproximar-nos tot i que de manera somera en els costums de l'època, com l'acollida de passavolants a casa , el menjar , els mercats de productes com la seba, la compra de bestiar, la solidaritat enfront fets luctuosos, però per altra banda, la por dels malfactors que impedeix assenyalar-los i com avui en dia els rumors dels motius que poden arribar a provocar la mort d'una persona. En fi, un document interessant per la petita història de Súria.
Entre claudàtors o bé interrogants, hi ha el que hi ha dubtes en la seva lectura i en punts suspensius fragments per a mí il·legibles.
El text conservat a l’ Arxiu Comarcal del Berguedà, en el fons de la Batllia de Cardona, es troba redactat sense cap mena de signes ortogràfics ni de puntuació en quartilla lligada en cordill i possiblement li manquen fulls.
Les negretes són meves.
HI van apareixent diferents personatges de la vila i d'altres indrets, i ens permet aproximar-nos tot i que de manera somera en els costums de l'època, com l'acollida de passavolants a casa , el menjar , els mercats de productes com la seba, la compra de bestiar, la solidaritat enfront fets luctuosos, però per altra banda, la por dels malfactors que impedeix assenyalar-los i com avui en dia els rumors dels motius que poden arribar a provocar la mort d'una persona. En fi, un document interessant per la petita història de Súria.
Die Veneris ….. anno 1595
Goner Petro Savila baylus termini De Soria … Excelentissimus D. Ducibg Cardone et Sugurbis at medio Juramento denuntiayt curie que fecuntur.
Sor. Ahir dijous me trobava en ma casa y vingue en reguant del lloch de Soria y me pica a la porta y me digue ham crits d dafora a la baix [ .enes] lo moli yo encontment prengui lo padrenyal y ani a veure que ere y ab mi molta gent de dit lloch de Soria y asso here entre dos fosques y essebt mes aval del moli de reguanch en una plana de esta lo camp de tordell que es diu boria trobi allí moltagfent y viu allí en terra an Juan Costafreda y yo digui que nes estart aso que tenya en Costafreda y ell me respongue aci meson exits quatre homens ab crits de no moure al rey y mean fet baixar de Canal y me han tirat ab pedrenyal y aquí mateix lo portaren a reguanch y en un llit lo despullaren y reconegueren y li trobarem en les (fxalles?) quatre forats los tres judicarem eren de pilotes y balyn que ere un poch mes en la judicarem ere de algun pardigo bastart y ningu de dits forats passave a la altra part y aixi lo[ ……] y visque algunes tres hores y aixi mory que yo may lo dexi fins fou mort y li demani moltes voltes si sabie qui ho havie fet y sils havie coneguts y sempre digue que non sabie ni ne havie conegut cap E tambe lo jutj. Abqui tenie pendentes y degui sense sospita y sempre digue que no de ningu y en aso sempre foren presents Jaume reguanch pere badia y molts de altres.
….
Joannes Cases ville St Llaurenty de Morunys qui jura ..(formulisme processal que declararà la veritat)
Dijous yo parti de Sabadell ahont yo {tinch} que he apres lo offici de retoorsedor de llana y anave a la Vila de st lllorens de hont so yo natural y quant fuy prop la Casa de les fexes trobi un home a caval ab un matxo ab albarda que venie de Manresa segons ell digue y sen tornave a sa casa que ere de Soria y tots dos no ne veniem tots plegats {encaraque} ell prengue en una casa y lo cami una dona (amb) una cistella ab planter e seba. E aixi anant fern via quant forem en una plana prop lo riu Cardener en vista del lloch de Soria yo viu quatre homens y axo digui a dit home miran alla tres o quatre homens y ell digue anem anem que nons fara res y los homens venien de [ves] nosaltres y auant forem junts digueren dits homens no moure al Rey y {lahu] se agaffa ab mi y digue als altres { afse gurannos de aquex} y lo que se agaffa ab mi me feu caure la capa y me {lena } lo pitral y los altres feren baixar dit home de Canal y lo reconexi y ell digues que cescan que yo nous dech res a vosaltres y en continenent dient ell axo li tiran y [ …]tiraren tots quatre y lome encontinent caygue en terra y crida diafora. Eyo tambe me posi a cridar diafora y mena ni corrent y may ningu me hoi fins aquí pasada laygua y les hores acudi molta gent Eyo mrn ani al moli de reguanch y allí e dormit anit y vuy demati me an dit que ya here mort y entengui que dit home se deye Costafreda los quatre homens havent fer dit[ cors] sen anaren tot cami(….) dits quatre homens eren homens de myana fratura y ab les cares enmasquerades pero del demes axi per ser casi fosch com que lo […] que tingui nou porredir.
Y ell digue que cescau que yo nous dech res a vosaltres y encontinent dient ell axo es tirau y [ xarm..? tiraren tots quatre y lome encartinent caygue en terra y crida diafora Eyo tambe me posi a cridar diafora y men ani corrent y may ningu me hoy fins aquí passada laygua y les heres acodi molta fent eyo men ani al moli de reguanch y alli edormit anit y vuy demati me an dit que ya here mort y entengui que dit home se deye Costafreda los quatre homens havent fet dit cors feu anaren tot cami .[...formul] [... dixit son dits quatre homens eren homens de myana fratura y ab les cares enmascarades pero del demes aci y per ser cau fosch com quelo [ ...] qye tingui nou porredir.
Eodem die
Beneta reguant termini de Sorea tes que [.... ] dijous arribaren en ma casa al moli dos homens Ço es un de bona grandaria barba castany roix de cara ab robeta blava y l altro ere home petit ab [un sansall] a la cara com ana pesa de quatre y demanaren a sopar asso los vaix aparelar quatre sous so digueren que eren de St llorens y que venien de comprar bestiar yquye havien comprat un parell de bous aen vilella del mas yquye avien aguda desgratia de lo un yque anaven curts de dines ya ques deaven sopat yo vaix contar un real yme donare una peça de vuit reals [noua] y la carera dexa los dines ane reguant per cambiarla yo lidiguerenanauven a vall y sols vaix veure anaven amunt y vaix los -los talagar jooui- que nos mourem questaven aturats yo pres los dexi que men entre yo cap de un quart senti crits de via fora y vuli un menso que cridave que avien mort un home de soria que atre li avien tirtat ya les hores yo ani alli com lo menso digue ere un home de soria -...- en costafreda que estave en terra y que digue que lo abrigas ques moria de fret y axi arriba gent y lo aportaren a casa a ont es mort.
Eodem die
Joana Salipota vidua uxor .... dijous arribaren a nosta casa doshomens que nols conegueren m sino que lo un es un home barba ros queportave unes manegues de cerdalot ? y vull tenie un flaxo ¿? `ere barba ¿..? soparen y yo els demani de hont eren yodigueren de castalar y sopat aguere yo vaix ¿..? tres sous y quatre y me donaren una pesa de vuit reals y no me agradave y tengueren algunes rahon y entre altres me digue lo un que ere de moreno de graua rosa ..... deun poc ma nora veu dos homens apres que anaven descalxos y a neboda que fou a casa ella digue a dits dos homens que ne avia vistos altres dos y ells digueren que no anaven ab ells y diguere ma nora que li avien dit eren de st pador y al vespre saberen que avien mort en costafreda de soria mes no se qui ni qui ho ha fet ni se qui tingues perara penden ...ab nengu.
Decto die?
Catarena Costafreda testes que juravit
.
Dijous que ja ere tart que here una hora de vespre vingueren a a ma casa mos germans yme digueren que avien tirat ? a mon marit Juan costafreda y axi en la hora? Jo ani a casa den reguant y lo trobi que lo havien posat en lo lit y axi li demani moltres voltes si sabia qui o avie fet o fet fer y no me digue res que nom fege res sino quem remetes adeu que no volia posar ab traball sos fills y que los dos ¡ ‘ avea coneguts y may me digue altra cosa.
Into dixit yo no se que tengues pendetes ab nengu molt de temps fa sino quye me digue que quatre homens havien tirat y ¿maique? , sabia res pus y visque fins aprop una hora (..)
Decto die
Joannes Costafreda de Soria tes qui juravit er ,, super curie ,, et demostratis dixit a ser dijous que ja ere una hora de la nit yo estave aguardant a mon pere que ere anat a manresa quant vinie? Y estant azi senti de casa enfora cridar via fora yo pensi que ere a lo moli de reguant y axi acudi al moli trobi gent que me digueren que avien mort o tirat a mon pare y axi ab ells y trobi a mon pare avall dels camps de soria qui gege en tera y jo li demani que ere estat y qui havia tirat y ell me digue que no me ¿--? Al sabero y yo lo fiu a portar a casa den reguant de sura y apres mori al cap de tres o cuatre hores y yo he entes que al moli de reguant arribaren dos homens que se feren aparelar de sopar u no els conegueren y apres entre dia .. los veu una dona que solia na cardona y mon pare no na volgue dir qui eren.
Eodem die Agusting reguant ..... a ser dijous que jo venie de segar farage yo trobi a la vora de Cardoner quatre homens segons me apar los dos se eren de estatura xica y los altre dos de bona grandaria y anaven a la volta de manresa y quan fui a casa senti cridar via fora y en senti los crits ani alli y trobi Juan Costafreda de Soria no molt lluny de alli ont trobi los omens lo qual estave en terra y no me
pogue dir res que no podia parlar.
Jo no se qui eren dits quatre homens lo un me .. amaga la cara y ere un home petit y molt negre y tampoc yo no se ab qui tenia pendentes y no se que nengu le vulle matar.
Dicto die
Jacobus Reguant ... dijous que se ne aposta de sol vengueren al meu moli dos homens lo un desbarbat u estatura vaxia y lo altro barba negre y a mes gran y axi vingueren a sopar y que teniem y digue la mastresa que hous amb cansalada y digue no me lage la cansalada que ja nestic fart y demanaren un parell de hous y los aparelarem y digueren que eren de vacarises y ma muller los digue que no eren ja les hores digueren que eren nodrits a vall molt de temps? Y apres avens sopat demanaren que tenie de taula y digueren que un real y me donaren una pesa de vuit nova yo la vaig cambiar que la .. me deixda los diner y aixi ells sen anaren ja cap de un quart vengue un menso cridant via fora y digue que avien mort un home y jo demani qui ere y em digue que un home que portave seba de manresa y a mi me havien dit que en costafreda ne avie comprada y lo menso me digue ere de soria tamo pensi que seire ell Jo no se que age agudes rahons ab nengu ni se que tengues pendentes ab nengu seno que anaren als crits mos fills y lo aporaten a mia casa y axi mori a cap de tres ores.
Die 8 mes de juny anno 1595
Honesta Beneta reguanc termino de soria ...que jo deposi sobre la mort de juan Costafreda que ara tambe me interroguen me a recordat que los dos homens yo dich en mia depositio soparen al meu moli lo un fou lo del cenyal de la cara me par es un germa den molgosa de Vallmanya en .... ab lo parlar peruq lo havie vist altra volta abn ma casa lo endema de C... a fert un any ab lo hereu Cimats de les terres de Bergus encara que te mes barba que no tenie als hores.
Eodem die et in eodem loco.
..Jacobus reguanc pages termini de soria ... yo no se mes del que ya tinc deposat sino que de les hores ensa ma muller me a dit que li aparexie que lo un fadri dels que fogaren al meu moli fos lo que tengue un senyal a la cara li aparegue era un germa den molgosa de vallmanya perque ab lo parlar lo havie conegut perque era estat altra volta en ma casa
et dixit de les hores ensa sea tingudes moltes ... y me a dit un sastre que li diuen girones que puder en terres de Solernou y haie? Y aso me digue dit girones perque diu lo havien dit que dit torres havie dit que dit girones o avie fet per gelosia de sa muller y me digue dit girones que los dos se trobaren y dient ella dit torres lo que li havien dit que dit torres digue que un tal li havie dit deye mentida y tambe me digue dit girones que si ell agues sabud que dit torres agues dit tal que laguera passat al altre mon y en conclusio sobre dita mort y moltes opinions pero cosa ab ninguna certitut yo no las se.
Eodem die et queodem termino
Sagismunda Gironesa in termino de Soria habitatis juravit.... yo no se cosa ninguna sobre la mort de Juan Costafreda mes de que auan lo agueren mort me digue un minyo fill de casa den reguanch que dels dos homens havien sopat al moli sa mere havie dit ere un molgosa de Vallmanya segons li dona de parer.
Eodem die et in eodem loco
Cristofor? Noves agricola in manso de Costafreda termini de Soria,
jurabit..
fa un mes ? y mix si mal non recordo que en Juan Costafreda me digue que men anas ab ell que volie anar fins a Claret perque digue tenie entes que anave alguna mala gent .... diners Castelltallat y que si li trobaven tenie por no li fessin alguna burla en algun bosch.
...treballat moltes voltes per la heretat ab ell fins ere de nit y may
e congut que temes de res.
Die 10 de juny de 1595 in loco de Claret
Joannes Figueres pages termini castre fals jurabit...
Jo no se que en ningun temps en ma casa ninguna manres ade gent desbaretada y sia estada ni qeu en ella age manjat ni begut.
...Be es m veritat qui es un poc parent de ma muller pero yo no le vist de sant mateu que en fara un any ensa y fou que lo vespre de sant mateu proppassat que ja tots los de ma casa erem ja al llit tocaren a la porta de ma casa y jo demani qui es y respongueren en Puigdellivol e yo baxi obrir y fou en Puigdellivol lo jove ab dit ¿..? que diogueren los havien torbats a Manresa encara que yo al primer encontre nol conegui y soparen y sen anaren al llit y lo endema dia de sant mateu los dos ¿..? en Puigdellivol y dit ¿..? sen anaren de ma casa a sant mateu segons digueren que y havie ballades y may mes le vist.
Eodemdie
Joana Figueres jurabit...
yo no se que en ma casa age arribat ninguna gent desbaretada lo ¿.xinoy lun diu en tam que sant mateu be hi arriba un vespre ab en Puigdellivol jove pero yo no se que dit Xinoy? Se guardas y lo endema sen anaven a sant mateu que y havie ballades que jols viu en la plasa que tamble y here perque es ma parroquia.
Eodem diel
? Montaner pages termini de Castelltallat jurabit..
Lo que yo se es que segons me par alguns dos o tres vespres abans no mataren en Costafreda un moso que estava ab mi que es diu Marti que ara esta a Calaff arribant a casa ya vespre me digue que havie trobats tres homens armats y que li havien demanat de Vilalata quina gent y avia y quina hora se dexaven ... los quals digue troba en lo cami real sobre Figueres y que anaven avall y parme ? me digue tambe que un
mati ne troba que anaven amunt pero yo no may he vist ningu.
Dixit també haura uns quinze dies que ma muller me digue que havien sentit a dir que aquexos homes que naven per aqeui havien dit que volien matar dos o tres homens y entre altres a en Llado de Cererols
e yo digui qui so ha dit y ella mea dit na Figueres.
Hui 11 de juny de 1595 in villa Cardone
Joana Montanera de Castelltallat jurabit...
lo que jo se es que la setmana sobre incogesma? essent yo a casa den Figueres de Castellatallat parlant ab na figueres me digue dita figueres lo Parot figueres sen es anat a Solsona a caurar una vinya que te y te noves quel volen matar que volen matar dos homens de aquesta terra a ell y laltre no se qui es i aqueis dia matex yo ani a casa den Roig se sant mateu y parlant yo digui qui son los dos homens diuen volen matar y las donas digueren Parot Figueres y lareu Llado segons diuen . A mi no me digueren ni tampoch yo o demani qui eren los qui volien fer semblant cosa.
Y ell digue que cescau que yo nous dech res a vosaltres y encontinent dient ell axo es tirau y [ xarm..? tiraren tots quatre y lome encartinent caygue en terra y crida diafora Eyo tambe me posi a cridar diafora y men ani corrent y may ningu me hoy fins aquí passada laygua y les heres acodi molta fent eyo men ani al moli de reguanch y alli edormit anit y vuy demati me an dit que ya here mort y entengui que dit home se deye Costafreda los quatre homens havent fet dit cors feu anaren tot cami .[...formul] [... dixit son dits quatre homens eren homens de myana fratura y ab les cares enmascarades pero del demes aci y per ser cau fosch com quelo [ ...] qye tingui nou porredir.
Eodem die
Beneta reguant termini de Sorea tes que [.... ] dijous arribaren en ma casa al moli dos homens Ço es un de bona grandaria barba castany roix de cara ab robeta blava y l altro ere home petit ab [un sansall] a la cara com ana pesa de quatre y demanaren a sopar asso los vaix aparelar quatre sous so digueren que eren de St llorens y que venien de comprar bestiar yquye havien comprat un parell de bous aen vilella del mas yquye avien aguda desgratia de lo un yque anaven curts de dines ya ques deaven sopat yo vaix contar un real yme donare una peça de vuit reals [noua] y la carera dexa los dines ane reguant per cambiarla yo lidiguerenanauven a vall y sols vaix veure anaven amunt y vaix los -los talagar jooui- que nos mourem questaven aturats yo pres los dexi que men entre yo cap de un quart senti crits de via fora y vuli un menso que cridave que avien mort un home de soria que atre li avien tirtat ya les hores yo ani alli com lo menso digue ere un home de soria -...- en costafreda que estave en terra y que digue que lo abrigas ques moria de fret y axi arriba gent y lo aportaren a casa a ont es mort.
Eodem die
Joana Salipota vidua uxor .... dijous arribaren a nosta casa doshomens que nols conegueren m sino que lo un es un home barba ros queportave unes manegues de cerdalot ? y vull tenie un flaxo ¿? `ere barba ¿..? soparen y yo els demani de hont eren yodigueren de castalar y sopat aguere yo vaix ¿..? tres sous y quatre y me donaren una pesa de vuit reals y no me agradave y tengueren algunes rahon y entre altres me digue lo un que ere de moreno de graua rosa ..... deun poc ma nora veu dos homens apres que anaven descalxos y a neboda que fou a casa ella digue a dits dos homens que ne avia vistos altres dos y ells digueren que no anaven ab ells y diguere ma nora que li avien dit eren de st pador y al vespre saberen que avien mort en costafreda de soria mes no se qui ni qui ho ha fet ni se qui tingues perara penden ...ab nengu.
Decto die?
Catarena Costafreda testes que juravit
.
Dijous que ja ere tart que here una hora de vespre vingueren a a ma casa mos germans yme digueren que avien tirat ? a mon marit Juan costafreda y axi en la hora? Jo ani a casa den reguant y lo trobi que lo havien posat en lo lit y axi li demani moltres voltes si sabia qui o avie fet o fet fer y no me digue res que nom fege res sino quem remetes adeu que no volia posar ab traball sos fills y que los dos ¡ ‘ avea coneguts y may me digue altra cosa.
Into dixit yo no se que tengues pendetes ab nengu molt de temps fa sino quye me digue que quatre homens havien tirat y ¿maique? , sabia res pus y visque fins aprop una hora (..)
Decto die
Joannes Costafreda de Soria tes qui juravit er ,, super curie ,, et demostratis dixit a ser dijous que ja ere una hora de la nit yo estave aguardant a mon pere que ere anat a manresa quant vinie? Y estant azi senti de casa enfora cridar via fora yo pensi que ere a lo moli de reguant y axi acudi al moli trobi gent que me digueren que avien mort o tirat a mon pare y axi ab ells y trobi a mon pare avall dels camps de soria qui gege en tera y jo li demani que ere estat y qui havia tirat y ell me digue que no me ¿--? Al sabero y yo lo fiu a portar a casa den reguant de sura y apres mori al cap de tres o cuatre hores y yo he entes que al moli de reguant arribaren dos homens que se feren aparelar de sopar u no els conegueren y apres entre dia .. los veu una dona que solia na cardona y mon pare no na volgue dir qui eren.
Eodem die Agusting reguant ..... a ser dijous que jo venie de segar farage yo trobi a la vora de Cardoner quatre homens segons me apar los dos se eren de estatura xica y los altre dos de bona grandaria y anaven a la volta de manresa y quan fui a casa senti cridar via fora y en senti los crits ani alli y trobi Juan Costafreda de Soria no molt lluny de alli ont trobi los omens lo qual estave en terra y no me
pogue dir res que no podia parlar.
Jo no se qui eren dits quatre homens lo un me .. amaga la cara y ere un home petit y molt negre y tampoc yo no se ab qui tenia pendentes y no se que nengu le vulle matar.
Dicto die
Jacobus Reguant ... dijous que se ne aposta de sol vengueren al meu moli dos homens lo un desbarbat u estatura vaxia y lo altro barba negre y a mes gran y axi vingueren a sopar y que teniem y digue la mastresa que hous amb cansalada y digue no me lage la cansalada que ja nestic fart y demanaren un parell de hous y los aparelarem y digueren que eren de vacarises y ma muller los digue que no eren ja les hores digueren que eren nodrits a vall molt de temps? Y apres avens sopat demanaren que tenie de taula y digueren que un real y me donaren una pesa de vuit nova yo la vaig cambiar que la .. me deixda los diner y aixi ells sen anaren ja cap de un quart vengue un menso cridant via fora y digue que avien mort un home y jo demani qui ere y em digue que un home que portave seba de manresa y a mi me havien dit que en costafreda ne avie comprada y lo menso me digue ere de soria tamo pensi que seire ell Jo no se que age agudes rahons ab nengu ni se que tengues pendentes ab nengu seno que anaren als crits mos fills y lo aporaten a mia casa y axi mori a cap de tres ores.
Die 8 mes de juny anno 1595
Honesta Beneta reguanc termino de soria ...que jo deposi sobre la mort de juan Costafreda que ara tambe me interroguen me a recordat que los dos homens yo dich en mia depositio soparen al meu moli lo un fou lo del cenyal de la cara me par es un germa den molgosa de Vallmanya en .... ab lo parlar peruq lo havie vist altra volta abn ma casa lo endema de C... a fert un any ab lo hereu Cimats de les terres de Bergus encara que te mes barba que no tenie als hores.
Eodem die et in eodem loco.
..Jacobus reguanc pages termini de soria ... yo no se mes del que ya tinc deposat sino que de les hores ensa ma muller me a dit que li aparexie que lo un fadri dels que fogaren al meu moli fos lo que tengue un senyal a la cara li aparegue era un germa den molgosa de vallmanya perque ab lo parlar lo havie conegut perque era estat altra volta en ma casa
et dixit de les hores ensa sea tingudes moltes ... y me a dit un sastre que li diuen girones que puder en terres de Solernou y haie? Y aso me digue dit girones perque diu lo havien dit que dit torres havie dit que dit girones o avie fet per gelosia de sa muller y me digue dit girones que los dos se trobaren y dient ella dit torres lo que li havien dit que dit torres digue que un tal li havie dit deye mentida y tambe me digue dit girones que si ell agues sabud que dit torres agues dit tal que laguera passat al altre mon y en conclusio sobre dita mort y moltes opinions pero cosa ab ninguna certitut yo no las se.
Eodem die et queodem termino
Sagismunda Gironesa in termino de Soria habitatis juravit.... yo no se cosa ninguna sobre la mort de Juan Costafreda mes de que auan lo agueren mort me digue un minyo fill de casa den reguanch que dels dos homens havien sopat al moli sa mere havie dit ere un molgosa de Vallmanya segons li dona de parer.
Eodem die et in eodem loco
Cristofor? Noves agricola in manso de Costafreda termini de Soria,
jurabit..
fa un mes ? y mix si mal non recordo que en Juan Costafreda me digue que men anas ab ell que volie anar fins a Claret perque digue tenie entes que anave alguna mala gent .... diners Castelltallat y que si li trobaven tenie por no li fessin alguna burla en algun bosch.
...treballat moltes voltes per la heretat ab ell fins ere de nit y may
e congut que temes de res.
Die 10 de juny de 1595 in loco de Claret
Joannes Figueres pages termini castre fals jurabit...
Jo no se que en ningun temps en ma casa ninguna manres ade gent desbaretada y sia estada ni qeu en ella age manjat ni begut.
...Be es m veritat qui es un poc parent de ma muller pero yo no le vist de sant mateu que en fara un any ensa y fou que lo vespre de sant mateu proppassat que ja tots los de ma casa erem ja al llit tocaren a la porta de ma casa y jo demani qui es y respongueren en Puigdellivol e yo baxi obrir y fou en Puigdellivol lo jove ab dit ¿..? que diogueren los havien torbats a Manresa encara que yo al primer encontre nol conegui y soparen y sen anaren al llit y lo endema dia de sant mateu los dos ¿..? en Puigdellivol y dit ¿..? sen anaren de ma casa a sant mateu segons digueren que y havie ballades y may mes le vist.
Eodemdie
Joana Figueres jurabit...
yo no se que en ma casa age arribat ninguna gent desbaretada lo ¿.xinoy lun diu en tam que sant mateu be hi arriba un vespre ab en Puigdellivol jove pero yo no se que dit Xinoy? Se guardas y lo endema sen anaven a sant mateu que y havie ballades que jols viu en la plasa que tamble y here perque es ma parroquia.
Eodem diel
? Montaner pages termini de Castelltallat jurabit..
Lo que yo se es que segons me par alguns dos o tres vespres abans no mataren en Costafreda un moso que estava ab mi que es diu Marti que ara esta a Calaff arribant a casa ya vespre me digue que havie trobats tres homens armats y que li havien demanat de Vilalata quina gent y avia y quina hora se dexaven ... los quals digue troba en lo cami real sobre Figueres y que anaven avall y parme ? me digue tambe que un
mati ne troba que anaven amunt pero yo no may he vist ningu.
Dixit també haura uns quinze dies que ma muller me digue que havien sentit a dir que aquexos homes que naven per aqeui havien dit que volien matar dos o tres homens y entre altres a en Llado de Cererols
e yo digui qui so ha dit y ella mea dit na Figueres.
Hui 11 de juny de 1595 in villa Cardone
Joana Montanera de Castelltallat jurabit...
lo que jo se es que la setmana sobre incogesma? essent yo a casa den Figueres de Castellatallat parlant ab na figueres me digue dita figueres lo Parot figueres sen es anat a Solsona a caurar una vinya que te y te noves quel volen matar que volen matar dos homens de aquesta terra a ell y laltre no se qui es i aqueis dia matex yo ani a casa den Roig se sant mateu y parlant yo digui qui son los dos homens diuen volen matar y las donas digueren Parot Figueres y lareu Llado segons diuen . A mi no me digueren ni tampoch yo o demani qui eren los qui volien fer semblant cosa.
Traducció al català actual:
I ell digué: ¿ Què busqueu?, que jo no us dec res a vosaltres. Imentres ell deia això, es tiraren tots quatre i l’home caigue al terrai cridà “Dia fora”, i jo també em vais posar a cridar “Diafora” i me’nvais anar corrents i mai ningú em va sentir fins aquí, passada l’aiguai aleshores acudí molta gent i jo me’n vaig, anar al molí de Reguant i
allí he passat la nit i avui pel matí m’han dit que ja era mort i he entés que dit home es deia Costafreda .
Els quatre homes se n’anaren.
Aquests quatre homes eren homes de mitjana fractura i amb les caresenmascarades, prò del demés i per ser fosc no ho puc dir.
Beneta Reguant, del terme de Súria, testifica que :
“Dijous arribaren a casa meva, al molí dos homes, ço és , un de bona grandària, barba castanya, ros de cara amb robeta blava, i l’altre era un home petit amb una piga a la cara com una peça de quatre (es refereix a una moneda) i demanaren sopar.
Per això els vaig aparelar (cobrar?) quatre sous.
Digueren que eren de Sant Llorenç de Morunys i que venien de comprar bestiar i que havien comprat un parell de bous a en Vilella del mas, i que havien tingut desgracia d’un i anaven curts de diners, i un cop van haver sopat, els vaig cobrar un real i em donaren una peça de vuit rals nova, i la ... deixà els diners a en Reguant per canviar-la i em van dir que anaven avall i jo només vaig veure que anaven amunt i i .... estaven aturats i després vaig sentir al cap d’un quart crits de “Via fora” i vaig veure un mosso que cridava que havien mort un home de Súria, en Costafreda, que estava al terra i que digué que l’abrigués, que es moria de fred i així arribà gent que el portaren a casa
Digueren que eren de Sant Llorenç de Morunys i que venien de comprar bestiar i que havien comprat un parell de bous a en Vilella del mas, i que havien tingut desgracia d’un i anaven curts de diners, i un cop van haver sopat, els vaig cobrar un real i em donaren una peça de vuit rals nova, i la ... deixà els diners a en Reguant per canviar-la i em van dir que anaven avall i jo només vaig veure que anaven amunt i i .... estaven aturats i després vaig sentir al cap d’un quart crits de “Via fora” i vaig veure un mosso que cridava que havien mort un home de Súria, en Costafreda, que estava al terra i que digué que l’abrigués, que es moria de fred i així arribà gent que el portaren a casa
on és mort.
Joana Salipota, vidua i esposa de
, « dijous arribaren a casa nostre
, « dijous arribaren a casa nostre
dos homes, que no els coneixiem. L’un és un home amb barba rossa, queportava unes manigues de cardalot, i vais veure que tenia un “flaxo”?, a la barba. Varen sopar i jo els vaig demanar d’on eren, i digueren de Castellar, i un cop hagueren sopat, jo els vvaig demanar tres sous i quatre.. i em varen donar una peça de vuit rals i no m’agradava, i tingueren algunes raons i entre altres em digué l’un que era moreno de “grava” rossa... de un poc, la meva nora va veure dos homes después que anaven descalços, i a la nevada que es trobava a casa va dir als dos homes que n’havia vist uns altres dos, i ells digueren que no anaven amb ells i digueren a la meva nora que li havien dit que eren de Santpedor i al vespre varen saber que havien mort en Costafreda de Súria. No sé ni gui ho ha fet, ni sé qui tingués res pendent amb ningú.
Caterina Costafreda.
“Dijous que ja era tard, era una hora al vespre, vingueren a casa meva , els meus germans i em varen dir que havien disparat a mon marit, Joan Costafreda, i axí llavors, vaig anar a casa d’en Reguant i vais trobar-me que l’havien posat al llit i li vaig demanar molts cops, si sabia qui ho havia fet, o fet fer, i no em digué res, que no em fes res, i que m’encomanés a Déu, que no p volia posar problemes als seus fills i que els dos havia conegut i mai em va dir una altra cosa.
Jo no sé que tingués deutes pendents amb ningú de fa molt de temps sinó que em digué que eren quatre els homes que l’havien disparat i no sabia res més i va morir al cap de prop d’una hora.
Joana Costafreda de Súria.
“Dijous quan ja era de nit, jo estava esperant al meu pare , que havia anat a Manresa. I trobant-me aquí,, vaig sentir de foa de la casa cridar “Via fora”, I vaig pensar que era al Molí de Reguant, i i Així que vaig anar al molí, vaig trobar-hi molta gent, que em varen dir que havien mort o disparat al meu pare i vaig anar amb ells i vaig trobar al meu pare , a l’altura dels camps de Súria que jeia al terra i jo li vaig demanar que havia passar i qui havia disparat, i ell em digué que no em .... Al saber-ho el vaig fer dur a casa d’en Reguant de Suria i després morí al cap de tres o quatre hores i jo he entés que al molí de Reguant varen arribar-hi dos homes que es van fer preparar un sopar i no els conegueren i després ¿ de dia els veu una dona que
solia anar a Cardona? I el meu pare no volgué dir qui eren.
Agustí Reguant
Dijous quan jo venia de segar ferratge, em vaig trobar a la vora del Cardoner, quatre homes segons em sembla, dos de estatura xica i els altres dos de bona grandària i anaven de tornada de Manresa
.Quan vaig anar a casa, vaig sentir cridar “Via fora”, i en esntir els crits , vaig anar allà, i vaig trobar en Joan Costafreda de Súria, no molt lluny d’allí d’on vaig trobar els homes, el qual estava al terra i no em va poder dir res perquè no podia parlar.
.Quan vaig anar a casa, vaig sentir cridar “Via fora”, i en esntir els crits , vaig anar allà, i vaig trobar en Joan Costafreda de Súria, no molt lluny d’allí d’on vaig trobar els homes, el qual estava al terra i no em va poder dir res perquè no podia parlar.
Jo no sé qui eren aquests quatre homes, l’un em va amagar la cara i era un home petit i molt negre i tampoc no se si tendia deutes pendents i no sé de ningú que el vogués matar.
Jaume Reguant
Dijous a la posta de sol, varen venir al meu molí , dos homes. L’un desbarbat i de baixa estatura i l’altre de barba negre i més gran.
Varen venir a sopar i demanaren que teniem i va dir la mestressa que ous amb cansalada. I va dir que no m’agrada la cansalada , que ja n’estic fart i demanaren un parell d’ous i quan els els prepararem , varen dir que eren de Vacarisses i la meva muller els va dir que no eren
....
Despré s d’haver sopat, demanaren que tenia de taula i digueren que un ral i m’en donaren una peça de vuit nov. Joo la vaig canviar ...
I així que ells se n’anaren , al cap d’un quart d’hora vingué un mosso cridant “Via fora” i digué que havien mort un home i jo vaig demanar que era i em digué que un home que portava ceba de Manresa i a m im’havien dit que en Costafreda n’havia comprada i el mosso em digué que era de Súria però no vaig pensar que seia ell.
Je no sé que hagi tingut problemas amb ningú, ni sé que tingués coses pendents amb ningú, sino que anaren als crits els meus fills, i el varen portar a casa i així es va morir al cap de tres hores.
Beneta Reguant del terme de Súria,
M’he recordat que els dos homesdels que parlo en la meva declaració. Varen sopar al meu molí , l’un va
ser el del senyal en la cara i em sembla que es un germà de’n Molgosa de Vallmanya i ¿ l’altre amb el parlar peru`q l’havia vist un altre cop a casa meva l’endemà de ... ha fet un any, amb l’hereu Cimats de les terres de Bergús, encara que té més barba que no tenia aleshores.
Jaume Reguant, pagés del terme de Súria.
Jo no sé més del que ja he declarat sino que des d’aleshores ma muler m’ha dit que li semblava que un fadrí dels que s’hospedaren al meu molí fos el que tenia un senyal a la cara, li va semblar un germà d'en Molgosa de Vallmanya perquè amb el parlar l’havia conegut, perquè havia estat una altra vegada a casa meva.
D’aleshores ençà, ha tingut moltes... i m’ha dit un sastre que li diuen Gironès, que potser en terres de Solernou hi era. I això em digué dit Gironès, que ho havia fet per gelosia de la seva muller i em va dir dit Gironès, que els dos es trobaren i dient ella a dit Torres lo que li havia dit , que dit Torres digué que un tal li havia dit ¿que era mentida? I també digué dit Gironès que si ell hagués sabut que dit Torres hagués dit tal cosa, l’hagués passat a l’altre món, i en conclusió sobre dita mort hi ha moltes opinions, però la veritat no la sé.
Segismonda Gironès, habitant del terme de Súria
“jo no sé res sobre la mort de Joan Costafreda, més que quan el varen matar, em va dir un minyó fill de casa d’en Reguant , que dels dos homes que havien sopat al moí, la seva mare havia dit que un era el
Mnolgosa de Vallmanya .
Cristofol Noves jornaler al mas de Costafreda del terme de Súria.
“ Fa un mes i mig si mal no recordo, que en Joan Costafreda, em va dir que me n’anés amb ell , que volia anar fins a Claret perquè li digué que tenia entés que hi anava alguna mala gent... Castelltallat i que si el trobaven tenia por que no li féssin alguna malifeta en algún bosc.
He treballat moltes vegades amb ell per la heretat fins a la nit i mai he sabut que tingués por de res.
Dia 10 de juny de 1595 a Claret
Joan Figueres, pages del castell de Fals,
“jo no se que mai a casa meva hi hagi hagut gent desbaretada
Recerca i transcripció Santi Perpinyà
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada