Procés contra Pau Casals , sabater de Cardona per aver injuriat y amansat an al procurador M. Bru tresorer. 1569
TRANSCRIPCIÓ DEL TEXT
(He respectat ortografia, puntuació i formes originals tant com ha estat possible.)
Contra Pau Casals, sabater de Cardona, per haver injuriat i amenaçat el procurador M. Bru, tresorer (1569).
En el document va relligada una carta amb el text següent:
Tenie per molt cert aurie V.M. Libertat a Casals fins vuy, e en la visita per part seva se zalonada una supplica molt querellosa, y ço és la veritat que dit Casals encara tingués enquestes y promissios a capiatur, estava publicament quiet en sa casa fins al die que assistí al comissari Verdeny. Ha paregut al Sr. Regent que estos s.ors del consell que milite gran sospita de esserse feta sa captuara en emulatio de la assistentia que dit Casals feta a dit Comissari; y an me manat yo scriga estos renglos a V.M. y de part de tots li demane de gratia sie servit donar dit Casals a maleuta y ab ella relaxar-lo dels carcers per dita raho. Jo he pres aquest càrrec de bona gràcia per parer-me convé al servei del Sr. Duc. Que vuyes faça axí y que nos aguarde altra punició. Apart dit Casals es molt amich del magnífic M. Miquel Ferrer y deu se a sa persona aquesta y major consideratio. Supplique per ço a V.M. que servir relaxar a dit Casals ab maleuta, y si des... anat dit Casals fa lo que deu y sota sosegar, molt gran servei haurà fet V.M. a Déu y a sa Excelencia en haver recollit lo vassall; y si en lo venidor dit Casals se desma, sempre restarà a V.M. loch de castigar-lo; y estarà V.M. fora de la suspita que ara concorre de fer-se en simulatio de la regia cort.
Assí no diuen moltes noves de bandolers; plàcia a Déu tinga bon effecte la persecutio que contra ells ha ordenada sa Excelencia del Sor. Virrey.
Al Magnífic M. li bese les mans; guarde nostre Senyor espere la [...] persona y vos ade V.M.
Açò sos servicis desitja de Barcelona, Agost onze 1571.
Dies 18 augusti 1571 assessor littera misiva magnifici Joan Franquesa del consell reial.
“Pauly Casals tradatur…”
Molt cert servidor qui les mans a V.M. besa,
Marty Franquesa
Die decimo quinto Januari anno Domini 1579, vila de Cardona, diòcesi d’Urgell.
Micael Alberny, de la vila de Calaf… digué al magnífic senyor Martino Joanni Desporter, procurador general del ducat de Cardona, mitjançant jurament:
Molt magnífic senyor.
Jo com a procurador general que sóc per lo magnífic M. Gilibert, tresorer de sa Excelencia, per exigir los demés dels arrendaments del present ducat, en dit nom sóc vingut vuy a presentar-me així com a Pau Casals, sabater, per les rendes que ell n’hagué del terme y parròquia de Clariana, les quals el dit Pau Casals no hagués complit segons conveni, per les quals resta deutora molt gran quantitat, segons que consta ab lo memorial que dit tresorer a mi ha donat.Lo qual Pau Casals, vuy dia…, en paga de dit deure y en presència dels honrats en Joan Clusa, Luis Merola, Armenter Coma y Joan Caus, no solament m’ha dit moltes injuries verbals, sinó encara ha amenaçat a mi y al missatge Joan Riu de la cort ducal de pegar-nos de bastonades y de llançar-nos a la bofia; y que més davant que li pega de bastonades ab lo girador de les sabates…
Per lo que suplico a V.M. que rebie informació de les coses sobredites y que, si són constants, conforme a justícia castigar al dit Pau Casals.
Interrogatori de testimonis
1. Luis Merola, mercader:
Estant a la meva botiga amb Joan Clusa, Armenter Coma, Joan Caus y Miquel Alberni, passa Pau Casals pel mercat avall y, quan fou davant nosaltres, digué al dit Alberni, procurador del tresorer, que per què li havia tramès lo missatge a casa seva; y que no l’hagués enviat si no volia que ell li donés bastonades.
També digué que amb lo girador de les sabates els pegaria de bo.
2. Armenter Coma, teixidor:
Confirma la narració anterior: que Pau Casals passà pel mercat, increpà Miquel Alberni i amenaçà amb bastonades a ell i al missatge.
Context
El document recull un poblema judicial contra Pau Casals, sabater de Cardona, entre 1569 i 1579, per injúries, amenaces i conflictes amb els representants del Duc de Cardona encarregats de cobrar arrendaments i rendes.
1. La carta de 1571
Una carta enviada al Regent i al Consell explica que:
-
Pau Casals estava en llibertat, tot i tenir una ordre de detenció (capiatur).
-
El Consell sospita que la seva captura ha estat feta per represàlia perquè ell havia col·laborat amb un comissari (Verdeny).
-
Diverses persones demanen que se’l deixi en llibertat sota fiança (maleuta), per evitar sospites d’actuació injusta per part de la cort senyorial.
-
S’indica que Casals és amic de Miquel Ferrer, un personatge influent, i que això també recomana tractar-lo amb consideració.
-
El text es tanca amb notícies sobre bandolers i la persecució ordenada pel virrei.
2. Els fets de 1579: la discussió i les amenaces
El 15 de gener de 1579:
-
Miquel Alberni, procurador del tresorer del Duc, va anar a reclamar a Pau Casals un deute important corresponent a rendes del terme de Clariana.
-
Davant diversos testimonis, Pau Casals:
-
el va insultar verbalment
-
va dir que els pegaria amb bastons
-
va amenaçar de llançar-los a la bofia
-
i fins i tot va aixecar el girador de sabates (una eina de fusta) com a arma.
-
Els testimonis (Luis Merola, Armenter Coma i d’altres) confirmen les amenaces i les paraules injurioses.
3. Petició al tribunal
Miquel Alberni demana formalment que:
-
es reuneixi informació,
-
es validin les acusacions amb testimonis,
-
i, si es confirma, es castigui Pau Casals segons justícia.
Conclusions
El conjunt del document mostra:
-
Un personatge conflictiu, Pau Casals, que ja tenia antecedents de problemes amb l’administració ducal.
-
Un sistema judicial basat en:
-
declaracions jurades,
-
comprovació de testimonis,
-
possibilitat de llibertat sota fiança (maleuta).
-
-
Les tensions habituals entre pagesos/arrendataris i administració senyorial en l’època moderna.



Comentaris
Publica un comentari a l'entrada