Els nans a Cardona. L'origen dels nans de la plaça del Mercat (última modificació 22/01/2023)

El dissabte 3 de setembre de 2002 vaig poder assistir a la presentació del nou gegant d'una de les penyes taurines de Cardona. El programa de la Setmana de la Joventut l'anunciava com un dels seus actes.

 20 hores Plaça de Bous. Organitza Penya Capote i amb la participació de la  Banda de Música de Cardona i la col·laboració dels geganters.

Es continua la tradició de fer figures rèpliques de persones de carn i os   com en el segle XIX per embellir les processons i ara animar a les festes del corre de bou. 

Nou gegant ,obra de l'escultor cardoní Toni Mujal "El tiet Elies" amb l' Elies real que  reprodueix a la perfecció i que es troba ficat a la cargolera.

A continuació veiem els nans de la plaça del Mercat  ara nomenats Minga i Agneta, que tenen el seu dia especial en la celebració de la festa dels carrers, també dita dels barris, en aquest cas la celebració del Corpus del Barri  Mercat, i dels que no tenim data de creació. És  però  Mn. Joan Riba, capellà castrense del Castell de  Cardona i creador del museu de sal que duia el seu nom qui  ens dóna unes pistes de quan , qui i perquè va fer aquests nans. 

En el seu dietari "Mi secretario privado Don Constante" (ADS) on hi anotà ressenyes històriques saltejades amb notícies que ell havia viscut a la vila de Cardona, éssent la més nova de 1872 , ens parla de la construcció d'unes "figuras" les anomena, que bé podrien ser els nans del carrer Mercat de Cardona. Malauradament en aquesta notícia no ens diu l'any en que succeí com si fa en la gran majoria d'anotacions.

En un dels fulls d'aquest llibre que està escrit en tinta negre de la seva mà la titula: 

El Misterio de S. Blasi o Cofradia de los Alpargateros.

"Hay cosas que parecen cuentos y son verdaderas realidades. En otro lugar tengo apuntado cuando y como se hicieron los Misterios de la cofradías de  Cardona, mas debe saberse que la Cofradía esta ha sido siempre de gente de buen humor, y algo entonada que decimos.  Cuando se trató pues de hacer dichas figuras que por cierto si se propusieron sacar unos tipos estraños lo lograron por cierto, encargandolo al escultor de S. Lorenzo y lo advirtieron que la harian un sujeto que querian que copiase igual sin el advertirlo, que era un tal Bacardit @ Matado de la calle del Mercado, y que venia comisionado al efecto: lo copió el escultor tan cabal que así que se puso de manifiesto el misterio, todos los que lo conocian empezaron a una vez a decir lo lo Matado, lo Matado, enfureciendose el en terminos que por poco no acaba con el misterio y se arma una sarracina endiablada.

También se observará en otro misterio del via crucis a un joven con blusa, que es el tipo de una cuadrilla de jovenes que salieron a recibir al hio del Duque que vino desde Montserrate y quedó esto mismo anotado en otro lugar."

Podrien  tractar-se dels dos nans que es coneixen com a nans del barri  Mercat. Tindrien donçs l'origen en les colles de joves agrupades en confraries, en un cas dels espardanyers i en l'altre no aclareix de quina colla però pel que ens diu acompanyava el viacrucis i recreava a un jove del que no ens dóna les dades tan precises com el que reproduïa a un home que es deia Bacardit de cognom i tenia el malnom de Matado (potser Matador). 

Ens diu que una d'aquestes figures fou feta per l'escultor de Sant Llorenç de Morunys. Podem dir que es tractava d 'un escultor  nissaga d'escultors procedent de Gurb 1672 amb Segimon Pujol  que acabaria establint-se a la vila de Sant Llorenç de Morunys i després d'unes quantes generacions acabaria amb  Josep Pujol i Llobet , nat a St. Llorenç de Morunys el 1803 i mort en aquesta vila el 1876. El llibre "Els  Pujol , una nissaga d' escultors de gust Barroc, de Jaume Adam i Vidal, Joan Bosch i Ballbona i Joan Vilamala i Terricabres . Quaderns de la Confraria dels Colls. ens parla exhaustivament d'aquests escultors, ara bé , ves a saber quin d'ells fou l'autor d'aquests nans.

Als començaments del S. XIX trobem a Sagimon  Pujol i Santaló (Folgueroles 1758-Sant Llorenç de  Morunys 1811) comprometent-se a haver fet  el retaule major del convent dels franciscans de Cardona l'any 1804 :Sagimon Pujol i Santaló, "estatutari acreditat ", escultor de Sant Llorenç de Morunys. Joan Vilamala i Terricabres en la revista Oppidum 2011. El fet que estigués una temporada en la nostra vila fa pausible que fós ell qui va realitzar els nans i més tenint en compte que almenys un d'ells era idèntic a un veí de la vila i ho va fer sense que aquest ho sapigués, és a dir , el va replicar sense que aquest posés com a model per a poder-lo fer, cosa que encara li dóna més mèrit al seu auto.

Per altre costat trobem en Sagimon Pujol i Santaló  l'any 1790, conjuntament amb el seu germà Francesc Pujol i Santaló (Folgueroles 1763-St. Llorenç de Morunys 1839) que estaven fent el retaule de Santa Rita i de la Mercè , del mas Mujal de Cardona, i l'any 1796 acabava el retaule major de Sant Pere de Matamargó , per proximitat podria haver fet la figura del carrer Mercat. 

Però qui realment té tots el números d' haver estat l'autor com a mínim d'un nan de la plaça, és Josep Pujol i Llobet, nat a Sant Llorenç de Morunys el 1803 i mort en aquella mateixa vila el 1876.Aquest escultor l'any 1847 construeix i daura el retaule de la Mare de Déu dels Àngels de la capella particular de les Cases de Matamargó i el 1848 planta l'altar major de Sant Martí de Riner (Solsonès). La proximitat d'aquests treballs a la vila de Cardona, fan factible que fós ell qui va fer la figura d'en Bacardit  o bé com diem més endavant, d'en Homs, per aquestes dates. També podria ser que realitzés algún treball a Cardona mateix de qui se n'ha perdut constància documental.

Ara bé, en un llibre de Llevador de l'any 1833 de la parròquia de Sant Miquel de Cardona, hi trobem en Josep HOMS dit Matado, en canvi dels Bacardit que anomena, a cap li atribueix aquest malnom. Trobem en Juan Bacardit sense cap referència a un possible mal nom, a  Anton Bacardit dit Gili de Sagales, Hereus de Ramon Bacardit dit Bonvehí de Castelladral.Així doncs, donat que el Dietari de Mn. Joan Riba es escrit moltes dècades més tard, podria tractar-se d'un error.

Jo tirant-me a la piscina i a l'espera que puguin aparéixer noves dades que afirmin o contradiguin aquesta hipòtesi, diria que en Bacardit era el nan del barret  i el jove l'altre nan amb barretina. Així doncs caldria tornar al seu origen , dos nans homes , i vestir el nan de la barretina amb una blusa i que balléssin junts sense cap pudor.

Aquestes figures en quan que tenien la consideració de Misteris, acompanyaven les processons per dotar-les d'elements que les féssin més vistoses i atractives al públic.

En un determinat moment que caldrà  estudiar, les confraries van deixar de formar part com element participatiu de les processons que es feien en la parroquia de Sant Miquel i quan les processons van passar a ser una part de la festa dels barris, aquestes figures, en el cas que ens ocupa, els nans de la plaça ara per ara es  desconeix el motiu varen passar a ser elements representatius i exclusius del barri del Mercat, que participaria en les processons que tenien lloc en aquest barri i en les seves cercaviles.

  

Processó en motiu del 600 anys de la imatge del Patrocini. Novament els nans  de la plaça encapçalen una processó talment fa 200 anys

Santi Perpinyà Ribera