Incautació de les muralles de Cardona 1866

 

T                                                        Torre del portal de Graells en procés de restauració

Provincia de Barcelona                                               Villa de Cardona

 

Celedonio Sanmartí Secretario del Ayuntamiento de Cardona

 

Certifico: que con esta fecha  el  Administrador  Subalterno del partido de Berga, para la incautación de la Murallas de esta villa ha hecho levantar y entregar original el acta siguiente.

“En la villa de Cardona a 12 de Setiembre de 1866. Ante el Sr. D. Celedonio Casals Teniente 1º de Alcalde regente  compareció D. Juan Casals Administrador  subalterno de propedades y otros del Estado del partido deBerga, que habiendo hecho  entrega al acto del traslado de su oficio de la Hacienda publica de la provincia del 30  de .. agosto , en que  se le ordena la incautacion de las Murallas , y  en correspondiente acta, S.M asociado del mismo e ..... se constituyeron personalmente el lugar que los mismos ocupan, empezando por el Portalet en donde la Muralla tiene sesenta pies castellanos de largo y donde la Muralla tiene sesenta pies  castellanos  de largo y dos metros de ancho, con una abertura  que sirve de puerta dando paso publico, luego siguen las casas del Valle  de propiedad particular , que sirven de Muralla y una via publica por la parte externa  hasta la puerta de san Miguel, quedando intermedios  algunos huertos de propiedad particular .Se incautó también desde la torre superior de la puerta de S. Miguel  a los Rediles a poniente  y norte de la villa de ocho cientos cincuenta pies castellanos de muralla un metro o metro y medio de espesor , sin glacis por perteneceer en la parte interior contigua a propiedad particular, y por la exterior a una via publica y cementerio viejo, y el edificio Degollador intermedio, luego sigue la pared Muralla sosteniendo finca de un particular compradas a la Desamortizacion , con un cercado , un huerto, y el Hospital de S. Jaime,: en seguida se incautó desde este punto a casa Pabracas  que se  midieron 250 pies al norte de la vila siguiendo por la parte externa una cañada muy antigua y por el interior tierras de propiedad particular , luego se incautó de otro pedazo de Muralla que medía al norte des de casa  Pabracas a la Torre del Verdugo de 90 pies castellanos de longitud y un metro de latitud, en seguida se les puso en posesión  de 160 pies mas de Muralla  de dos metros de espesor  al Este de la villa  que existe desde la torre citada a la otra torre de la Puerta de Graells propia de Esteban Pujol de 140 pies mas que hay del mismo espesor desde esta torre a la de la [....]perteneciendo la parte  externa a propiedad particular y la interna a las casas antiguas.  Tambien se incautó de 120 pies mas que hay de Muralla al Este de la expresada Torre al primer cuerpo de guardia que hay antes de llegar a la puerta de Madoz, correspondiendo la parte externa al fuerte .Y finalmente se incautó de 170 pies castellanos al Sud de la villa que se han medido desde la Torre  por la cual se dirige al Castillo hasta otra Torre contigua a la Puerta de  Barcelona, dejando de hacerlo desde este punto hasta el Portalet por servir de muralla las casas o las paredes de las paredes de los huertos de propiedad particular, o de la plaza de la Fira de propiedad comunal. Y no resultando glacis alguno en las murallas en esta villa mas el terreno  que las mismas  ocupan. S.M dió por concluido el acto de incautación , resultando a favor de la Hacienda un Muro de piedra de un metro o dos de espesor, de unos 1850 pies castellanos de longitud y de 3 a 6 metros de elevación aproximadamente , y se levantó  esta acta que firmo con el comisionado subalterno de que certifico= El Teniente 1º de Alcalde = Celedonio Casals= El Administrador Subalterno = Juan Casals= Celedonio Sanmarti Secretario

V. .                                                                        Es copia

EL Alcalde                                                          Firma de Santmartí secretari

Resum i contextualització del document

El document, datat el 12 de setembre de 1866 a Cardona, és l'acta d'una incautació (apropiació per part de l'Estat) de les muralles medievals de la vila. Aquesta acció es realitza per ordre de l'Administració de Hisenda Pública de la província de Barcelona.

Un administrador estatal del partit judicial de Berga, juntament amb el tinent d'alcalde de Cardona, recorren i mesuren tot el perímetre de les muralles, descrivint-ne l'estat, les dimensions i la relació amb les propietats particulars i els espais públics adjacents. L'acta detalla diversos trams, portes (com el Portalet, Sant Miquel, Graells o Barcelona) i torres (com la del Botxí), i especifica que en molts sectors la muralla ja serveix de paret posterior a cases particulars o horts. Es constata la manca gairebé total de glacis (espai lliure defensiu). Finalment, es quantifica el bé incautat: aproximadament 1850 peus castellans de longitud(uns 516 metres), amb un gruix d'1 a 2 metres i una alçada de 3 a 6 metres.

El secretari de l'Ajuntament, Celedonio Sanmartí, certifica i copia aquesta acta per als arxius municipals.

Aquest document és una peça clau per entendre la transformació urbana i el patrimoni a l'Espanya del segle XIX, específicament en el context de la Desamortització i les polítiques liberals.

1. Context històric i jurídic:

Desamortització civil (de Madoz, 1855): L'incautació s'insereix en aquest procés, que tenia com a objectiu alienar bens de "mans mortes" (ajuntaments, beneficència, etc.) per generar ingressos per l'Estat i alliberar terrenys per al mercat. Tot i que les muralles no eren un bé eclesiàstic o comunal típic, l'Estat les reclamava com a seva propietat, sovint argumentant la seva antiga funció defensiva i reial. L'ordre prové d'Hisenda, no de Cultura (concepte inexistent llavors).

Canvi de funció i valor: La muralla, símbol medieval de defensa i privilegi, havia perdut la seva utilitat militar. En el nou paradigma liberal, era un obstacle per a l'expansió urbana i un immoble sense rendibilitat. El seu valor passa a ser el del terreny que ocupa i el dels seus materials (pedra), susceptibles de venda o reutilització.

2. Estat de les fortificacions a mitjan segle XIX:

   *  Abandó i integració a l'urb:L'acta descriu una realitat comuna: les muralles estan engolides pel creixement urbà Serveixen de paret posterior a cases, limiten amb carrers, horts particulars o fins i tot amb el cementiri vell. La funció defensiva és nul·la.

   *  Fragmentació i pèrdua d'integritat: El recorregut descrit és un puzle de trams, amb portes que encara funcionen com a accessos (Portalet) i altres trams que simplement són murs de contenció. La "incautació" és més un tràmit jurídic que una presa de possessió física d'una estructura coherent.

3. Dades tècniques i mètriques:

   *   Sistema de mesures: Ús del peu castellà (uns 27.86 cm), mostrant la transició cap al sistema mètric decimal (que s'imposarà oficialment uns anys després), ja que també s'usa el metre per al gruix.

   *   Dimensions: Els 1850 peus (uns 516 m) només són una part del recinte original, ja que molts sectors ja es consideren parts integrants de cases particulars. L'alçada (3-6 m) indica que possiblement ja estaven esbocades o que mai van ser muralles molt altes, tret de les zones properes al castell.

   *   Arquitectura militar absent: La reiterada observació "sense glacis" és significativa. El glacis era un element essencial en la fortificació moderna (segles XVI-XVIII). La seva absència a Cardona confirma que les muralles eren bàsicament un recinte medieval no adaptat als setges amb artilleria.

4. Procés administratiu i actors:

   *   Burocracia estatal: Es mostra l'arrelament de l'Estat liberal, amb una administració capaç d'emetir ordres des de la província i executar-les a nivell local mitjançant comissionats (l'Administrador Subalterno).

   *   Paper de l'Ajuntament: Les autoritats municipals (Tinent d'Alcalde, Secretari) actuen com a testimonis i certificadors, mostrant una subordinació a la política estatal. L'acta és un document híbrid entre l'administració central i la local.

   *   Particulars vs. Estat: El text menciona repetidament propietats particulars confrontant amb la muralla. Aquesta relació serà clau per al futur: en moltes ciutats, la muralla acabarà sent enderrocada per pressió dels propietaris que volien expandir les seves cases o obrir nous carrers.

Conclusió:

Aquest acta no és només un inventari de pedres. És la certificació de la mort funcional d'un element urbà medieval i el seu traspàs al nou règim de propietat i valoració de l'Estat liberal. 

Marca el moment en què les muralles deixen de ser una estructura viva de la vila per convertir-se en un actiu immobiliari més, preludi del seu probable enderrocament parcial o total en les dècades següents. És, per tant, un document fonamental per a la història urbana de Cardona i per comprendre els mecanismes de pèrdua i transformació del patrimoni fortificat a Catalunya durant el segle XIX.

Recerca i transcripció: Santi Perpinyà Ribera