Immigració francesa al s. XVII a la Catalunya central, el cas de Salo, Sant Mateu de Bages

                                        Mola d'un molí i balança i pesos (Oñati fotografia meva)

 En l’ Arxiu històric de Berga hi ha conservat una part dels fons de la Batllia de Cardona i entre

els processos que custòdia, en trobem un de l’any 1643 éssent notari Lluís Olzina.

En aquest procés s’hi esmenta l’arribada d´ immigrants francesos .En aquells temps era molt

nombrosa la immigració del sud de l’actual França, Occitans, Gascons i Provençals on hi havia

un excés de mà d’obra i a Catalunya hi varen trobar ocupació i s’hi integraren fàcilment. Eren

tants que en moltes poblacions hi trobem Confraries religioses integrades exclusivament per  per

immigrants francesos.

En aquest cas concret, el document ens remet a la població de Saló on entre aquests francesos

hi ha la primera menció dels Pelfort, en el procés també s’hi escriu Pellfort de qui ens diu que

havia estat a Salo i va retornar a França d’on provenia i on s’hi va estar molts anys i finalment

va retornar a Salo, per establir-se definitivament a Catalunya. No sabem els motius que el

portaren a retornar molts anys a França , però si que finalment va retornar . Tot i el pas dels

anys, el primer que va fer va ser reclamar un deute que els Esquius de Salo tenien amb ell,

això ens permet aventurar que el retorn a França fou sobtada ja que marxà sense haver pogut

recobrar el deute i que tot i romandre anys a França, retornà a la nostra terra.

Quan retornà, intentà recuperar el deute arribant fins a recórrer a la justícia civil, en aquest

cas al Batlle de Cardona qui a priori tenia la jurisdicció civil sobre el lloc on es contragué el

deute.. Finalment , tot i que en el procés conte que el mas on es va produir , pertanyia a la

jurisdicció de l’ Abat de Cardona, resol que se li retorni la quantitat d’una quartera de blat que

els Esquius a través d’ en Prat li devien.

En el procés cronològicament explica segons la declaració del rector Bartomeu Garriga que en

Pelfort un cop arribat a Salo, va anar a la seva rectoria de la parròquia de Sant Pere i Sant

Feliu de Salo per si ell Bartomeu Garriga guardava un escrit on constés un deute que segons

en Pelfort havia contret en Valentí Esquius pare de Cristòfol Esquius vers ell.

El rector li demana a en Pelfort , si el deute era blat o diners, a la qual cosa en Pelfort digué

que no ho sabia. El rector va dir que ell tenia actes del Valentí Esquius firmats a molts

estrangers i que totes aquestes quantitats eren pagades.En Pelfort li diu al rector que del dit

deute ell en faria el que voldria i hauria menester.

El dia 8 de novembre de 1643, declara en Miquel Esquius oriünd moliner de Testagorda per

part de Cristòfol Esquius. Va manifestar: Senyor lo que jo sé sobre el que jo lo [...] es que un

dia d’estos anys propassats que ho fes o ho tenia abans mi Francesc alies Prat qui habita en lo

mas y casa d’en Valentí Esquius pare del Cristòfol Esquius y un matí li digué que jo me’n

anat a la boiga que ell dit Forn alies Prat no podia anar per causa que ell dit Forn alies lo Prat

tenia [...] del dit Pelfort que a Salo li deyen lo Galonardi i que se n’anave a demanar justícia al

batlle de la [vila] de Cardona com a senyor del dit mas Esquius perque li fes pagar al dit Valentí

Esquius qui encara era viu una quartera de blat que restaria a deure al dit Pelfort com principal

i així viu que allí en fora Batlle lo senyor Abat de Cardona y li dona deu dies al dit Valentí

Esquius per a que pagàs la dita quartera de blat que restava a deure dit Valentí Esquius a dit

Pelfort principal de dit [...]alies Prat y en açò fui jo present. Empero no sé quin dia [..]

La declaració va tenir lloc davant del Batlle Gabriel Sala i en deixà constància el notari

Thomasa.

Recerca i transcripció: Santi Perpinyà Ribera