Calonge de Segarra, any 1595. Fugida o rapte? de la muller d' Antoni Joan Cardona del mas de la Roca

Mapa planimètric de Calonge de Segarra de  l'  ICGC

En el següent enllaç hi trobareu el mapa més actual i en color i podreu localitzar el mas la Roca i la font esmentada en el procés i els altres llocs del municipi.

 https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/topo5000/id/8932/

Els fets tenen lloc al mas la  Roca (Al procès és escrit com a Rocha i Roca) del terme municipal de Calonge de Segarra.  Per entendre la vinculació d’aquest municipi amb els senyors de Cardona, ens remet al  “Mapa del Patrimoni Cultural Calonge de Segarra Memòria tècnica.“ Redacció Jordi Seró i Martí Picas, [IN] SITU S.C.P. Gestió Cultural Agost 2013 Ajuntament de Calonge de Segarra:

 “Així, amb l’avenç de l’edat mitjana Sant Vicenç de Cardona passarà a senyorejar els termes d’Aleny, Sant Pere de l’Arç i Dusfort, mentre que els termes de Mirambell i Calonge restaran dins el vescomtat de Cardona, que el 1375 esdevenia comtat i el 1491 ducat. Aquesta situació es mantindrà fins a les reformes liberals del segle XIX, que aboliran totes les senyories, drets i privilegis d’origen feudal.”

El procés es planteja contra els que van robar la muller i la minyona d’ en Roca de Calonge, en   Joan Cardona  tot i que sembla més aviat que la muller va fugir per decisió pròpia pels maltractes que rebia del seu marit. La present història podria ser part d' una novel·la . 

És una història trista que un cop més té per protagonista la dona, que en els casaments concertats que tenien lloc en la nostra societat de l' època, sovint suposaven per una noia jove l'enllaç amb un home amb molta més edat, abocada a dur una vida que ben segur poc tenia a veure amb els seus desitjos i expectatives.

Les casualitats de la vida fan que un veí un temps després  de la fugida de les noies , se les trobi casualment  a Barcelona, on ella planyensa li diu: " que desde sen here anada de son marit havie fet de dona de be y que digues a son pare y a sa mare la anasen a cercar a Barcelona". La noia volia deixar clar de nou que era una dona de bé, que no practicava la prostitució, activitat a la que desgraciadament les dones vidues o deixades (abandonades) es veien abocades per a poder subsistir. A més el fet de voler que els seus pares la vagin a buscar, denota la fragilitat i encara puerilitat que traspuava. Bé, llegiu per vosaltres mateixos i recordeu, en aquestes declaracions preses al dictat , no hi ha signes de puntuació i en Pompeu encara trigaria uns quants segles per a estandaritzar el català. 

Castell de Calonge de Segarra

Esglèsia de Santa Fe de Calonge

En la caràtula del procés :

Fiscus contra / Los que han robada la muller y  minyona den Roca de Calonja

 

Signa: Joannes Forn, notari

En la primera plana del procés:

Noverunt Universi anno a Nativitate Domine 1595 y a 5 del present mes de Setembre de dit any es comparegut enAnthony Joan Cardona alies del mas de la Rocha , terme de Calonge devant dels Honorables  M(ossèn, tractament no càrrec) Ferran Puig balle (batlle) del present villa de Calaff  per  los Excelentísims  Duc y Duquessa  y Joan Muntala balle del dit terme de Calonge lo qual ha pres de jurament al sobredit en Anthoni Joan Cardona alies de la rocha que diga la veritat del que sera interroghat lo qual ha jurat a Deu y als seus quatre evangelis que dira la veritat.

Et dixit-

Señor Balle En dies passats vingueren quinze homes per la mia vinya y vingueren dret a ma casa pot aber quinze dies poch mes o manco aguent arribat en mea casa com dit es –

Digue tot primer Deu vos guart y mes abans demana com se diu aquesta casa y jo li respongui perque ho demanava y ell digue no per res de mal y demani jo mes de hont ere ym digue que  here deves  Manresa , anava deves Portell y me demanam quel venes hun parell de bous y jo li digue que no antenia y ell sen ana y anantse lo cami encontra  na Vila Salona del mateix terme y li digue Deu vos guart na Rocha, no pretendreu lo que aveu promes a la capella de Conill y ella respongue non aveu parlat als  den Cos y a baso sen anaren pper la ribera avall fins a casa den mas  y apres la semana entrant arribaren  dos homens a ma casa   y abans de arribar se asegueren baix de hun torrent sota de les salses nes de quarte hores y lo meu minyo que alli  y guardava un parell de bous li demanaren a hont hi havia una font per a beure  y lo minyo les amostra  y asso mestave yo mirant  de casa enfora y que ja nom agradaven gaire. Encontinent me posi a dinar ab companyia de ma muller y la mossa de casa y en havent dinat y exint de casa los torni a veure debaix de una alzina sobre la hera que seren acostats a casa serque de un tirat de pedray encontinent per quan  com dit  es no em feien ningun goig sopitan de alguna cosa me pusi a fustejar un vental y abeurar y en aso ells sen anaren per lo terme enlla deves la Serra sobre casa y poch apres quells arribaren en ma casa lo hu tot primer lo qual jo no puc coneixer y en arribant y quant vingue aportava lopallet del pedreanyal acalat li digui jo  cal se(r) fiat y ell me respongue que si que amichs som y estant en aso que arriba un companyo seu y quant los tenia [---] los vui  En aquestos llochs que tinch dit tot plegats y per a  + Soteres De St. Marti de Sesgeioles germa den +_ Soteres qui vuy es casat En dit Sant Marti lo qual jo conegui molt be y en arriba dit Soteres me digue que lo balle de[  Segueioles]  enviava alli per aguardar les herbes jpo el digui que [be fossen ]arribats  y encontinent los feu treure pa y vi quells en menjaren y en havent menjat sen anaren, En continent-

Apres lo endema vingue lo escola de lo Rector de Conill a casa den Mas de la Ribera vehi meu y arribant alli digue a la muller den Mas que digues a na Vilasalona que lo que aquell home que troba lo dia abans per lo cami de la Ribera que es lo cami de casa de lo dit Mas que lo que dit home li avia dit que per ninguna via non digues res a ningu_______ y aso se jo que na Solera mo a dit-

E mes avant vos balle vos denuncio com lo dia de Sant Gil i Sant Llop quees la festa major de Tora  jo era anat a Tora per a  parlar  amb lo Senyor tresorer de Cardona y quan arribi al vespre en ma casa que podria ser  deu hores  de la nit en entrant en casa  trobi les portes obertes  de ma casa y furanes de bat en  bat que be se n entrant per casa posim a cridar a ma muller y la mossa y ningu nom respongue y aqui mateix encengui llum per quant y trobi bon foc y me posi en  serque de ma muller per  casa y primer mena ni a la cambra per a veure si lay trobaria y apres juntament tota casa y noy trobi  dita ma muller ni la mossa-  En aso Coegui que sen eren anadas.—

Ma muller com tot lo  mon sap es filla den + Cos de Conill anomenada ella Lluisa de hedat vint i dos anhys poch mes o manco , prima de cara y de cos molt blanca , anava vestida ab una faldilla de blanquinos y una [ adserena] de fraret  ab hunes maneques blanques y la  mossa hera filla de Madona Joana del regne de Fransa- majordona qui buy es del Rector de Conill anomenat Mossen Segura y la mossa podria tenir de quinze fins a setze anys poch mes ho manco , anava vestida  tota de burell y te la cara rodona y morena de cara.-

Y mes anant sercant per casa pensant y sospitant si me hauriant robat alguna cosa trobí En la Caixa hahont acostumava a tenir  algunes coses y particularment trobi me faltaven dos anells lo hu de hor y lo altro de plata  y huna roba de llana beuta- no trobat que  aqui aso que mi faltava ni p tampoc la dita Lluisa ma muller y la mossa anomenada  Llorens amen abaixa baix hont estan los estadants anomenats  en Vilasalona y sa muller predita y piqui a la porta de la Cambra hon dormien y despertats los demani si sabien noves de ma muller y ells me respongueren que la habian deixada dalt ab la mossa que sen volien  anar al llit y no se altra cosa mes  ni fins en aquesta hora no ne sabut res mes-

Fuit sibi lectum et perseveravit   presens dits  Honorables balles dit dia y any-

 

Tony Sala del terme de Calonge abitant en casa den Anthoni Cardona alies de la  Rocha  de dit terme lo qual a jurat en ma y poder del  Honorable  Señor Balle predit a Deu y als seus quatre Evangelis quen dira la veritat del que here interrogat .

Et dixit Señor Balle lo que jo se sogre lo que me intorrogau  Es que  dibendres mes poppassat que hera la Festa Major de  Toa que ja habian tocat  a la ave maria quant jo arribi a casa hont estich de  Rocha de Calonge que venia de la boiga trobi na Rocha que deia que ella y la mossa eren vingudas de Conill y quant en Rocha ere anat a Tora quella lo aguarda una estona y veient que no venie tots plegats nos posarem a sopar Com agueren sopat aguardaren que dit Rocha arribas y vent que habian tot esperat y no venia y per ser ja serque les deu hores  de nit jo y ma muller nos ne anarem a dormir y deixarem dita >Rocha y la mossa ab hun minyo que guarda los bous de dalt y  poch apres estant >En lo llit sentirem ma muller y jo cridar a dit >>Rocha demanantnos si sabiam hont hera sa muller y la mossa y nosaltres li responguerem que la haviam deixada de dalt  y encontinent dit Rocha se possa a sercar de sa mulller y fins abuy no crec ne aje sabut res.-

Et mes dit Int. que estant parlant sa muller y ell li digue que anant a casa den Mas de la Ribera troba hun home per lo cami que la prengue per na Rocha y que li digue que dins pocs dies se lan volian hamanar –y apres se que en Ros de Conill lo pare de dita Rocha li vingue a parlar y no se lo que se han tractat y no se altra cosa mes----

 

Fuit sibi lectum et perseveravit   presens dits  Honorables balles dit dia y any-

 

Coloma Vilasalona muller dên Tony Vilasalo abitant en casa den Rocha de Calonge qui ha jurat en ma y poder del Honorable balle a Deu y als seus  sants quatre evangelis que dita la veritat del que sera interrogada-

Et dixit-

Señor balle lo que jo se y puch dir sobre lo que mehu interrogat__ Es que pochs dias anant a casa del mas de la Ribera enoncri hun home per lo cami lo qual jo no conegui qui em digue  Deu vos guart y jo responentli be siau vingut me digue no mabeu volgut vendre bous y jo li respongui ja els tenia venuts y que nols podria tornar a vendre y ell me digue  que no hi ere per los bous sino  que tota la nit avia estat per los [trons] y volia esser al  torrent com estenieu la roba y pensant que em veuria algu noy ani y mes avant me digue que dins pocs dias men avian demanar si jo hi volia nar y jo respongui nou crech y ell replica  que estaria ab ma llibertat y mes abant que hun home ley enviava que si men volia anar ab ells que isques a la casa nova den Mas y mes avant me dix dit home que abans no mena nas  de casa den Mas que es hores y arribarem que li tornas resposta del que mavia dit  si hi volia anar poc o no  que jo no li torni resposta  per quant coneixia ab ell que me prenia per na Rocha – y nol viu mes-

Et mes dix dita interrogada com pocs dias apres que here lo dia de la Festa Major  de Tora anarem na Rocha y la mossa que es filla de la majordona del Rector de Conill a Conill y al vespre com tornaren que son marit hera a Tora apres de averlos aguardat huna estona soparem tots plegats y com era ja molt tart y dit Rocha no hera vingut de>Tora que hera anat  y mon marit y jo nos ne anarem al llit  y deixarem dita  Rocha y la mossa  de dalt y poch apres que forem al llit sentirem a dit Rocha que driadava demanant si sabiam noves de sa muller y quant no la trobaren en casa y axi nosaltes li direuem com la haviam deixat de dalt ab companyia de la mossa y se que deleshores ensa  no aparegut en casa mes- y asso es lo que jo se  y no altre mes-

Segueix cosida al procés una nota manuscrita on hi diu :

En Roca donau la roba mia a ma mare sino jaus citare devant lo virrei perque la culpa de serem jo anada es tota vostra i lo apartarme jo de vos no es estat per viure mal com vos i altres docenes  mal parla pensau sino per tan del pesar em feieu viure  Deu vos dara la paga que meresceu i no ho tingau a burles Donau  me la mia roba a mamare be sabeu lo mal vos poria fer enlos inquisidors empero no vull fer vos dany . tornau me la roba que nous deu res i feu demostreu prou que tal me fare i [ a la ---] i los altres que malparlan de mi restaren confusos i Deu i la gent conexera que jo no men so anada per mal viure als XVI de novembre MDCXXXXVII

En la part posterior de la carta : en mans den Thoni Roca de Calonja en Calonge

Tot seguit també hi ha cosida una altra carta

Oblata per Joannem Roca

Exm. Senor

En lo mes de setembre propassat algun fill de perditio no dupta de robar y aportarsen de casa den Anthoni Joan Cardona del terme de Calonge ana Luisa muller de aqeull, comenten rapto y adulteri ,  y los pares de dita Lluisa saltim de paraula asi volgut calumniar al dit Roca pretenent que ell la avia morta y ocultada , an estat sense  saber noves de ell fasian a poch fa que es vingut a noticia del dit  Rocha que Joan Millet del terme de Mirambell en companya de altres  es anat a parlar ab la dita Lluisa y que te plena notica del robador y Adultero ajudadors y soscias de aquell y porta a la authoritat de V: Ex. Y bona administracio de la Justicia saber la [---] de dit delicte ,per a poder en tot cars punir y castigar lo delinqüent o delinqüents, [---] par so quant humilment pot lo sobredit Anthony Joan Cardona que  que sie de sô servey de  v(ostra) Ex(el·lència)  manar al governador que ab tota solicitut y cuidado se informe del dedhuit y [---] y los culpables [proveir] de capturar y prendre a fi que un cors de tan mal exemple no reste impunit lo real offici de V. Ex. Humilment implorant [sigles formals]

06.21marty 1596  [formulisme en llatí] signat per (Il·legible) assessor

                                                                                                                             Altisimus [---]

Continua el procés:

Die XXX mensis marty anno a Nativitate Domine  MDLXXXXVI

Joannes Mullet pages termini de Mirambell @ qui juravyt et.

Et int. super Curie prenentis et denuntiats dixit Sôr enlo mes de octuvbre o novembre que me recorde yo tenie en casa lo vi al cup me trobava yo Barcelona en lo Hostal de na Guillella  que esta al carrer del spital stant en la porta de dit hostal ab un altre home que deye ere de Santa Coloma per una altra porta de dit Hostal entraren dos dones tapades ab los mantells  y la una delles tantost crida en Mullet en Mullet digui yo que feu vos quem conexeu y ella me digue yo nous conec  aci a una dona quens conex yo digui qui es y ella me digue vengue ensa y voremho y acostave yo viu here la muller den Anthoni juan Roca de Calonge y ella me digue que desde sen here anada de son marit havie fet de dona de be y que digues a son pare y a sa mare la anasen a cercar a Barcelona yo li digui que u farie [---] y lo que em digue fou parlant de seren anada de son marit que sen here anada ab un home vell y una minyona E yo li demani  yo qui hereu may mo voogue dir del home sino de la minyona que stava ab ella en casa de son marit que here filla de una gavatxa E yo lo que poch ho he entes que dita Roca esta pera vuy en Manresa pero yo no se ni he entes a dir que la robà de son marit  ni qui la estava [--]

                Fuit sive lectum et perseveravyt

 

Recerca i transcripció: Santi Perpinyà Ribera