Properament . Cultellades al carrer de Graells a Cardona . Any 1588

Un grup de veines es trobaven filant al sol ,  al costat del portal de Graells i la pau es va pertorbar per un enfrontament entre elles perquè una va dir que la filla de l'altre era fill del botxí. 

Aquesta afirmació va portar cua .Una dona va patir una cultellada a l'esquena i fugí saltant sobre un pilot de palla i quan  l'home "banyut" se li abraonà al damunt tregué la daga i li volia agredir, van ser els crits de "Via fora" que féu fugir a l'agressor.

Aquesta història ens permet desmitificar la figura del botxi, a qui en una visió esbiaixada, se'l tenia com una persona solitària, despreciada per la població, però en aquest cas està casat i la seva esposa es relaciona amb altres dones de Cardona amb total normalitat. En una declaració del procés, ens parla de l'Agna muller del Jaume Lleo lo botxi que esta a Barcelona El botxi tot i tenir en aquest cas casa a Cardona, es desplaçava a Barcelona  "per motius laborals". Al botxi, se li atribuïa la paternitat d'una noia  fora del seu matrimoni amb una veïna de la casa del botxí. Una de les dones enla seva declaració respecte al fet que l' Eulalia esposa del "Trullayre" tingués una filla del botxi, ella diu :"mestimaria mes que frares y capellans m'ho haguéssen fet que no lo botxi"

  Al redós de la casa del botxi, les dones s' hi aplegaven i conversaven i hi filaven. 

"na Eulalia Trullayra y prengue a la dita Cort y totes dues plegades anaren de la un graho al altre de dit portal y la dita Trullayra la prengue a la dita Cort per lo vel y loy rompe y lo stabella"

"na Trullayra cridava , bagasses , alcavotes, bruixes, metzineres a unes dones que estaven filant al sol prop de casa del botxi y va durar molt bona estona"

 y lo Trullayre arrencar de la spasa y jo pendant que volia pegar a na Comaposada me volgue llansar sobre ella y ella ja nou fou que ja fou fugida y aleshores lo mateix trullayre me tira una stocada en la squena quem paregue que m havia ferida y naffrada y aleshores me tira una cultellada daltabaix y jom llansi de sobre un munt de palla que tenia [....] per lo mig y quant fui caiguda dit Trullayre se llansa sobre de mi y tira de la daga que volia pegar de punyalades y encontinent perque se mogue gran crit de via fora sen ana y son sogre sempre deye dexaume anar u axo deya perque na Soldevila lo tenia pres y sempre deye dexaume anar que jo lacabare y la dita na Soldevila may lo volgue dexar anar

Eulàlia Combes, quan estava detinguda a la presó del castell de Cardona " digue a son marit que jugave ab en Anthoni Comaposada y ab Pere Aldabo que sempre jugava ab balines y banons  y apres digue a na Comaposada ,bagassa , alcavota, bruxa , metzinera y altres pesars"  En un altre procés sabem que es jugava a bitlles a la plaça de la Fira, i en aquest cas estaven jugant al carrer tres homes a balines i banons, suposem un joc de taula.

                                                           Torre del Botxí en l'actualitat.

 La casa que habitava el botxí dels senyors de Cardona estava construïda sobre la muralla i s'hi accedia per l'interior del recinte emmurallat.  Estava lleugerament  aïllada de la resta de cases, però en un lloc assolellat i a la vista de tothom, no exclosa de la protecció de les muralles.  No es considerava per l'ofici del seu estadant, una zona que provoqués rebuig als vilatans ans i així ho veurem en aquest interessant procés on les dones de les cases properes acudien al redós de la casa del botxí, potser atretes per la situació geogràfica que li conferia gaudir de sol i protegits dels vents de la muntanya per la muralla. Allí les dones s'hi trobaven com ens diu una testimoni dels fets, per a filar al costat de la casa del botxí.