Desafiu a Riner (Solsonès)

 

                                                Esglèsia de Sant Martí de Riner i rectoria

En la caràtula del procés: 

Fiscus

 

Un desafiu fet a Antoni Armena (a) Vilar

 

Curie Ducalis Cardona

Ludovicus Olzina notari

 

Ja en el cos del procés:

Die XXVI mensis february MDCXIIII

Franciscus Vilaro pages termini de Riner cognitis a me notari etatis ut asserit trigenta annors @ qui juravyt in posse Honôr bajuli

Et Interrogatis sup curie prenentis et denuntiatis dixit despus air diluns a fet vuyt dies que entrant yo @ en lo corral den Anthoni Armena del mas vilar de Santa Susanna ab qui yo stich a pastor viu a la devalant de un terrat queya viu na buscalla ab un paper lligat E yo no fiu cas y essent dins casa digui a la Companya de casa lo que avie vist y si ningu ho havie fet en aso ana lo hereu de casa que tambe se diu [Toni] y prengue dit paper y nol legirem per no haveri ningu lo sabes llegir y divenres proppassat arriba en dita casa de mon amo un picapadrer qui traballe en dita casa y sab llegir  dit paper lo qual en summa deye que si lo hemonem a maria sins sis dies que de sofrimen a ell y a mi y es aqueix que VM me amostre y na llegit (dient del paper esta posat y socit en la present enquesta que per mi notari deval scrit ha stat llegit)

Int. dixit sôr yo no se de hont me pot venir perque may meso baralla ab ingu fins que per quant Miquel Font qui sta a Bolsegura de Riner dexave entrar sos bous als sembrats  de mon amo un dia yo li digui que  guardas los bous dels blats sino que mon amo li farie pagar lo ban y ell per axo me falta enla cara y me digue molts pesas y despres digue a mon amo que yo li avie dits pesas y axi penso no que jou sapie que de aqui me ve  Per  Franciscus Vilaro firmo yo Agosti Font la sua deposisio

Fuit sibi lectum et perseveravyt

 

Eodem die

Anthoni  Armena mansi del Vilar termini de Riner cognitis a me notari etatis ut assarit quinquaginta quatror annors @ qui juravyt in posse honor bajuli

Et int. sup curie prentis et denuntiatis dixit Dimecres proppassat mon fill Antoni Armena me mostra un paper dient lo avien trobat [...] al  corral  y perque no sabien de llegir no sabien que deye y arribat a ma casa mise Rafell mestre de cases que sap llegir yo lou fiu llegir y contave que dins sis dies [...] lo pastor per ma la legua sino que no fas dells y es aquest paper ara veig aci en la Cort y mes stat legit.

Int. sôr yo no se qui a fet dit desafiu mo penso perque lo pastor no se tingue pendentes ab ningu perque no es home per axo vem digue dit pastor que tingue algunes paraules abm Miquel Font qui es ab el Segura y no se mes-

Per Antoni Armena firmo yo Agusti  Font la sua depositio

 

El desafiu va cosit al procés, com a prova. Del procés no es conserven  més diligències  com serien  les d’interrogatori al sospitós d’haver fet el desafiu i la sentència per a castigar els fets.

 

 

Fiscus
Un repte fet a Antoni Armena (també dit Vilar)

Curia Ducal de Cardona
Ludovicus Olzina, notari

Ja en el cos del procés:

Dia 26 del mes de febrer de 1614

Francesc Vilaró, pagès del terme de Riner, conegut per mi, notari, i que diu tenir trenta anys, va jurar en mans de l’  honorable batlle.

Interrogat per la Cort present i després de rebre l’advertència judicial, va dir:
"Des de dilluns fa vuit dies, quan jo entrava al corral d’Antoni Armena del Mas Vilar de Santa Susanna (amb qui sóc pastor), vaig veure a sota d’un terrat un paper lligat a una estaca. Jo no hi vaig fer cas, però un cop a casa ho vaig explicar als de la casa. Com que ningú no sabia llegir, l’hereu de la casa (que també es diu Antoni) va agafar el paper. El divendres passat va arribar a casa del meu amo un picapedrer que treballava allà i sabia llegir. El paper deia, en resum, que si no invocàvem la Mare de Déu en sis dies, tant ell com jo patiríem. Aquest paper és el que ara em mostreu i que s’ha llegit en aquesta audiència (i que per mi, notari, ha estat transcrit)."

Preguntat sobre el motiu, va dir:
"Senyor, jo no sé d’on pot venir això, perquè mai he tingut baralla amb ningú. Tot i que, fa temps, en Miquel Font, que està a Bolsegura de Riner, deixava entrar els seus bous als camps del meu amo. Un dia li vaig dir que vigilés els bous perquè no entressin als blats, sinó el meu amo el faria pagar la multa. Llavors ell em va insultar i em va dir moltes paraules grolleres. Després va anar a dir al meu amo que jo l’havia insultat. Suposo que potser per això em vol fer mal, però no en sé res més."

Francesc Vilaró (signatura o marca)
Jo, Agustí Font, vaig escriure la seva declaració.
Li va ser llegit i va ratificar el seu testimoni.

El mateix dia

Antoni Armena, masover del Vilar (terme de Riner), conegut per mi, notari, i que diu tenir cinquanta-quatre anys, va jurar en mans del batlle.

Interrogat per la cort, va dir:
"Dimecres passat, el meu fill Antoni Armena em va mostrar un paper dient que l’havien trobat al corral. Com que no sabíen llegir, no sabíen què deia. Quan vaig arribar a casa, vaig fer llegir el paper en Rafel, mestre de cases, que sap llegir. El paper deia que en sis dies el pastor i jo patiríem si no fèiem alguna cosa (no recordo què exactament). Ara veig aquest paper aquí a la cort i s’ha llegit."

Preguntat sobre el possible autor, va dir:
"Senyor, jo no sé qui ha fet aquest desafiu . No crec que el pastor tingues enemistats amb ningú, perquè no és home de problemes. Només sé que el pastor va tenir algunes paraules amb en Miquel Font, que és el Segura, però no en sé res més."

Antoni Armena (signatura o marca)
Jo, Agustí Font, vaig escriure la seva declaració.

 

Aquest document és un testimoni judicial del 1614 sobre un desafiament trobat a la masia d’Antoni Armena.

 Les parts implicades són:

·         Francesc Vilaró pastor  del Mas Vilar.

·         Antoni Armena un pastor que treballa amb  Francesc Vilaró

·         Miquel Font ,  el sospitós d’haver fet el “desafiu” que és un mosso que està al mas Bolsegura de Riner  amb qui el pastor  Antoni Armena va tenir una discussió perquè deixava els seus bous pasturar als camps del seu amo.

                                                El "desafiu" original, conservat en el procés

Recerca i transcripció: Santi Perpinyà Ribera