Segrest i pagament d'un rescat a Sant Llorenç de Morunys

 

Claustre del monestir de Sant Llorenç de Morunys

 

S

  

Segrest de minyons per bandolers a Sant Llorenç de Morunys. Any 1598

En la caràtula del procés:

Informatio recepta [just..] Joannes Ginebrosa sup detentione Ludovicis fily suis

Curie

Ludovicus Olzina notari

 

Comença amb una carta relligada al procés.

Continua amb el procés pròpiament dit.

Die vigessimo mensis martiis et anni millesimo quinquentessimo nonagessimo octavo

 

Petrus Joannes Sans pagensis termini de Lorens testes qui juravit in manuet posse nobilis assessores ad dominum deum et&

Et int&dixit senyor jo se molt be y entes publicament a dir per tota la vila de St. Llorens que los bandoles avien pres a quatre menyons de St. Llorens entre los quals y avie un fill de na  Ginebrosa que no recorde lo nom jo be el conec molt be lo sen aportat  en Fransa los bandoles  y ara lo volen rescatar  en dos centes lliures  y los han de portar  en fransa  y entenc que no tenen  diners per a pagar  dit rescat  per aquella cantitat  [..] se venen bens inmobles so es algunes propietats  jo ho se molt be

Fuit sibi lectum et perseveravit

 

 

 

 

 

 

 

Dicto die

Francesc Grau termini de Llinas testes qui juravit et &

Et  int& super comitentis in suplicatione et dixit jo se molt be que en dies passats los bandoles prengueren dos o tres menyons de la vila de St. Llorens entre los quals prengueren a un fill de la viuda Ginebrosa  qual se diu Lluis y lo sen portaren en Fransa  de manera que demanen per lo rescat de dit minyo dos centes lliures y jo se molt be  que dels bens de dit [minyo] que es pubill que no ha diners per a poder pagar dites dos centes lliures [...] no venen propietats dels bens de aquell y aso es lo que pase.

Fuit sibi lectum et perseveravit

 

Dicto die

Joannes Gall parator ville St. Laurieti  de Morulls testes qui juravit et &ç

Et int& super contentes in [...] Et dixit Jo se molt be que los bandoles prengueren tres menyons de la vila de St. Lorens y los portaren a Fransa de tal manera que  jo so anat alli per a sercar un fill de na Ginebrosa de St. Llorens lo qual prengueren amb los altres  y lo avem tractat rescatar en dos centes lliures y se molt be que per a pagar dites dos centres lliures no te dines la viuda sa mare per a pagarlos ni en la eretat no ya bens sino [...] inmobles suos pot pagar sens venen bens inmobles y aso es lo que jo se

Fuit sibi lectum et perseveravyt

 Die 30 marty 1598 visa sup. Di presenti per honestam Joana Ginebrosa vidua relicta honorabilis Iohanis Ginebrosa  parator vile St. Laurentis de Moronys oblata ni et cum qua pro redemptione Ludovicus  filis dictorum Ginebroses captione sub quam per Francigenas detentur ad prisens petit et suplicat co quod alia nô sunt bona mobilia quibus proxima sit pecunio numerata nu alies en quibus possit [...] diste redemptionis captyure et detentio mi bona immobilia alienari posse concedi et diste alienatione autoritate et deccretum interponi et aliis si dicta super contentis ad quad fiat relatio visa decretatione mi dicta sup.  Escelentisimus Domina mia ducissa cardone et comissione infrascripto  asssessori facta et [..] acceptatione et informatione sup dista sup. Recepta et aliis [...] en dicta informatione qua alia via quan. Redeptiones presum interviniente redimi dictus Ludovicus Ginebrosa  liberari no potest qui etiam constat [...] bona mobilia nu pecuni en quibus prediu redeptiones [...] effectuari possit cum de iure no. Solum libera [...] et bona restitutione [...] pro causa necesaria alienari cum redeptionis causa sit necesarissima providest et declarat licentiam vendendi impignorandis arrendati seu quis. Modi distrahendi  incarricandi ad censuali et seu  violarium aut etiam emadi aliguas meres et prediu illaren sup hereditate assurandi it en bonis inmobilis hereditatis ni dicta super contentis concidenda  fore et esse dicto [...] affectatione quod illorum presenti negotio iure aprobant distam litentia vendendi alienandi impignorandi et ad arrenadadi diste bona [...]  ad quantitate violarium censuale [...] ducentum librarum mi dista sup. Contentatis sum aliam minori aut majori pro dicta redemptione finda necesaria concedimus et diste alienatione seu alienatio nibis [...] pro tunc suam interponit mio [...] sui Excelentisumius autoritate pariter et decretum ista et [...]

 Domine Hono. A Vega assessoris

 

Recerca i transcripció: Santi Perpinyà Ribera.

Fons de la Batllia de Cardona

Resum en català del segrest de minyons per bandolers a Sant Llorenç de Morunys (1598)

El document, conservat a l’Arxiu Històric de la Batllia de Cardona, relata el segrest de diversos nois de Sant Llorenç de Morunys per part de bandolers l’any 1598. Entre els raptats hi havia Lluís Ginebrosa, fill de la vídua Joana Ginebrosa. Els bandolers els van portar a França i van exigir un rescat de 200 lliures per alliberar-los.

Testimonis clau

1.       Pere Joan Sans afirma que els bandolers van segrestar quatre nois, inclòs el fill de Na Ginebrosa. La família no tenia els diners del rescat i havia de vendre propietats per pagar.

2.       Francesc Grau confirma que els bandolers van agafar dos o tres minyons, entre ells en Lluís Ginebrosa, pubill (hereu) sense diners líquids. Per tant, calia vendre béns immobles.

3.       Joan Gall explica que va anar a negociar el rescat, però la vídua Ginebrosa no tenia efectiu i només podia pagar alienant terres o cases.

Petició judicial de la vídua Ginebrosa

La mare del noi raptat, Joana Ginebrosa, va demanar permís a la cort de la Batllia de Cardona (sota la jurisdicció de la duquessa de Cardona) per:

·         Vendre, empenyorar o llogar béns immobles (terres, cases) de l’herència del seu fill.

·         Reunir fins a 200 lliures per pagar el rescat.

·         Obtenir aprovació legal urgent, ja que no hi havia altra manera d’alliberar el noi.

Conclusió i importància històrica

Aquest cas il·lustra:

·         L’activitat dels bandolers a la Catalunya interior, que segrestaven per obtenir rescats.

·         Les dificultats econòmiques de les famílies rurals, obligades a vendre propietats per a fer front als rescats.

·         El paper de la justicia feudal (Batllia de Cardona) en autoritzar transaccions forçades per raons humanitàries.

És un testimoni valuós de la violència bandoleresca i les estructures judicials del segle XVI.