Any 1543 L’assassinat de Pere Pla, del terme de Miravé, i Jaume Vilanova, del terme de Clarà(El Solsonès).
L’assassinat de Pere Pla, del terme de Miravé, i Jaume Vilanova, del terme de Clarà.
🗡️ Descobriment dels cossos
Els batlles i testimonis locals troben els dos homes morts al bosc de les Cases del mas Gilpert (Miravé).
Les ferides observades:
-
Jaume Vilanova: dues punyalades (una al coll i una al cap).
-
Pere Pla: un gran tall al coll, ferides a la mà esquerra, al cap, a la cuixa i a la cama (fetes amb espasa).
Andreu Castellar, escriptor
Dins el procés:
Sigui notori a tothom que, el dia deu del mes de gener, any del naixement del Senyor mil cinc-cents quaranta-tres, present Bartomeu Meix, batlle de la vila de Celsona [...] del duc de Cardona, i amb en Antoni Castellar, escrivà del curat present [...] de la inquisició, en Pere Puig, batlle, i en Gabriel Gilpert, del terme [...] de Miravet, i en Antoni Caselles, batlle del terme del castell de Sant Climent, testimonis cridats especialment per als esdeveniments, foren vists i reconeguts en Pere Pla, del terme del castell de Miravet, i en Jaume Vilanova, anomenat Esglésies, del terme del Castell de Clarà. I foren trobats els dits Pere Pla i Jaume Vilanova morts en el terme de Miravet, en el lloc anomenat el bosc de les Cases del mas de Gilpert del dit castell. Un cop trobats que eren morts, foren vistes i reconegudes [les ferides], és a dir, al dit Jaume Vilanova, dues punyalades, una al costat del coll i l'altra al cap, amb un punyal; i l'altre dit Pere Pla, una gran ganivetada al coll i una altra a la mà esquerra, que és gairebé el puny llevat, i una altra al cap, i a la cuixa una ganivetada, i a la cama una altra, fetes amb espasa.
I després fou demanat als sobredits testimonis si coneixien qui eren aquells homes que eren en el dit lloc del terme del castell de Miravet. Els quals testimonis digueren i respongueren que eren en Pere Pla, de Miravet, l'altre en Jaume Vilanova, de Clarà. I foren demanats si coneixien si eren morts o vius, els quals respongueren i digueren que ben coneixien que eren morts i que tenien les sobredites ferides.
I després fou vist i reconegut pel dit batlle si els dits Pere Pla i Jaume Vilanova [pulsaven o respiraven] i foren trobats pel dit batlle que estaven amb els ulls [...] que no pulsaven ni respiraven, i vestits: l'un amb un jupó foradat dolent i uns calçons de llana marineres velles, amb un [...], sense barret; i l'altre amb un jupó foradat negre dolent, i uns calçons blancs vells, i un cosset de [...], i sense barret.
I després fou vist pel dit batlle, que reconegué els colps amb què eren estats fets, i troba que les [...] eren punyalades i l'altre eren ganivetades, de les quals ferides, i vista corporal i presumpció de qui [...], els dits Pere Pla i Jaume Vilanova són estats morts.
I després, pel dit batlle, foren donats [...] amb gran veu i tres vegades tres crits a la [...] de l'orella dels dits morts, és a dir, i cada vegada nomenats [...] pel seu nom. Fou vist, en presència de tots els testimonis aquí presents i esmentats, que ells no responien, ans eren morts. De la qual mort es prengué la deposició o enquesta, presents.
Dia X del mes de gener, any del naixement del Senyor MDXXXXIII (1543)
Gabriel Gilpert, agricultor del terme del Castell de Miravet, testimoni que va jurar en poder de l'honorable Bartomeu Meix, batlle de la vila de Cerdanyola [...] del duc de Cardona, i [...] i dipositar [...] manera [...] veritat sobre allò de què es tracta.
I primer, fou interrogat: [...] Quan van arribar a casa vostra en Pere Pla i en Jordi, germà? I digué: [...] La veritat és aquesta, mossèn Batlle: els sobredits Plans van venir a casa meva dilluns al vespre passat, perquè el dit Pere Pla tenia a casa meva la seva muller, que m'és cunyada, i per estar malalta dita la seva muller, ell la va venir a veure, i va estar tot el dimarts fins a posta de sol a la meva casa. I jo vaig venir una mica abans que no se n'anaren tots dos germans, i es van tirar quasi a sobre de casa meva.
Interrogat: Vostès van tenir notícia de com van sortir els dits Plans? I si van conèixer les persones que els van sortir? I digué: [...] Mossèn Batlle, jo no en vaig tenir cap notícia fins abans que em vingués la nora dels Ramells a casa meva i em digués com el seu sogre havia sentit un esclafit de ballesta i crits que deien "a mort, a mort!", i el dit mon sogre llavors va cridar grans crits de "via fora!", que no veià ningú, perquè ja era de nit, i així em va trametre la dita nora per donar-me avís.
Interrogat: Quan vau tenir vosaltres notícia de tot el que s'era seguit dels morts? I digué: Que en Vanrell, que habita a Correa, em va dir a casa meva com en Pere Pla i en Jaume Vilanova eren morts costat per costat, i que en Tarda, fill d'en Ramon de Miravet, era ferit.
Interrogat: Vostè sap o ha sentit a dir qui els ha morts, i per què, i quants eren? I digué: [...] Que no sap cap cosa, més del que ha dit.
Li fou llegit [el seu testimoni] i va perseverar.
Aquest mateix dia
Joan Ramells, del terme del castell de Miravet, testimoni que va jurar en poder del sobredit batlle, de dir i dipositar la veritat [...].
I primer fou interrogat: [...] Què sap vostè de les morts que s'han seguit d'en Pere Pla de Miravet i d'en Jaume Vilanova de Clarà? Que de tot el que sap o ha sentit a dir o vist, digui la veritat. I digué: [...] Que dimarts a posta de sol passat, fent jo uns formiguers a prop d'on es van trobar els dos homes morts, quan va arribar la posta de sol i jo retornant-me cap a casa meva, on era juntament amb mi el meu net, li vaig dir que anés a buscar dues someres que eren al meu terme. I quan vaig ser a prop de casa meva, vaig sentir un esclafit de ballesta i, com que jo em [...], vaig estar al voltant, a quina part s'era disparada dita ballesta, i allà mateix vaig sentir un crit que deia "a mort, a mort!". I llavors vaig tenir dubte que alguns atacants no haguessin ferit el meu net. Vaig cridar un gran crit de "via fora!" i llavors el meu net em va sentir, va dir-me: "Què és això?" [...] i va anar. I llavors jo li vaig dir: "No sé què és, retraguem-nos a casa". I llavors, quan jo vaig ser a casa, vaig dir a la meva nora que s'allargués al mas de Gilpert per a dir-los si sabien res dels crits que jo havia sentit.
Interrogat: Vostè sap o ha sentit a dir qui eren els que van sortir als Plans? I digué: [...] Que jo no ho sé, no hi he sentit a dir, sinó que he sentit a dir que en Tarda, fill d'en Ramon Estranger. D'altra manera, jo no ho sé.
Interrogat: Vostè ha vist el germà del Pere Pla, que es diu Jordi? I digué: [...] Que tan aviat com jo vaig sentir els crits, al cap d'una estona, el dit Jordi Pla va passar per casa meva i va cridar un crit o dos. I jo vaig anar a la porta i llavors el vaig veure, i li vaig dir: "Com vas així?". I ell em digué llavors: "Al meu germa li han sortit els Ramons de Miravet i li han mort el meu germà, i a mi m'han travessat per el sagí". I llavors jo li vaig dir: "Mostra per on t'han travessat". I ell me'l va mostrar: que el tret li entrava pel nus de l'anca i li eixia el tret per l'argonell. I llavors jo li vaig dir: "Mes val que et quedis aquí i et farem donar recapte". I ell em digué: "No vull quedar-me, jo me'n vull anar, tant com pugui tirar". I anant, així se n'ana.
Interrogat: Pel jurament que teniu prestat, sabeu o haveu sentit a dir on és el dit nafrat, o si es va quedar a casa vostra? I digué: [...] Que jo no sé que sigui a casa cap del ducat, ans sé molt bé que es tirarà en alguna baronia. I una altra cosa, jo no ho sé.
Interrogat: Vostè sap o ha sentit a dir qui els ha morts als sobredits, i [...]? I digué: [...] Que jo no sé qui els ha morts, ni quants eren, sinó que he sentit a dir que eren els Ramon de Miravet.
Interrogat: Quan es van fer les dites morts? I digué: [...] Que dimarts passat [...] es van fer les dites morts en el dit terme de Miravet. I més, jo no ho sé.
Li fou llegit [el seu testimoni] i va perseverar.
Aquest mateix dia
Pere Puig, batlle del terme del Castell de Miravet, testimoni que va jurar en poder del sobredit batlle, de dir i dipositar [...].
I primer fou interrogat: Què sap vostè de les morts que s'han fet aquests dies passats d'en Pere Pla de Miravet i d'en Jaume Vilanova de Clarà? Que de tot el que sap o ha sentit a dir, digui la veritat. I digué: [...] Que havia fet unes tres hores que el sol era post, em va venir a casa meva el fill d'en Gilpert i em digué: "Mossèn Batlle, ben serà que vingueu avall a casa meva, perquè tinc por que hagin mort algun home". I llavors jo li vaig dir: "Com ho sabeu vosaltres?". I ell, dit Gilpert, em digué que havia sentit grans crits a sota casa seva. I així, jo me'n vaig anar amb ell a casa seva. I quan hi vaig ser, vaig trobar el seu pare i [...], i jo els vaig dir: "Què és això?". I llavors dit Gilpert em digué: "El meu cunyat amb el seu germa han sortit a posta de sol de casa meva, i jo tinc por que els hagi seguit algun encontre". I llavors jo els vaig dir: "Com sabeu vosaltres que els hagi seguit algun encontre?". Em digueren: "En Ramells us ha tramès la nora a casa meva i ens ha dit com el seu sogre la trametia aquí, que havia sentit un esclafit de ballesta i grans crits". I llavors jo els vaig dir: "Quin remei? Bé seria que anéssim tots fins a Sant Climent per haver gent". I llavors anàrem a Sant Climent, i allà ens estiguérem fins que fou de dia, perquè no teníem prou gent. I quan fou de dia, partírem de Sant Climent, i quan forem en el terme de Gilpert, ens vam ficar en [...] per veure si trobàvem res, i així vam trobar el dit Pere Pla de Miravet i en Jaume Vilanova de Clarà morts, l'un al costat de l'altre.
Interrogat: Vostè sap o ha sentit a dir qui ha mort el dit Pere Pla i el dit Jaume Vilanova? I digué: [...] Que és fama pública que els Ramons de Miravet, tots els germans, amb en Jaume Vilanova, van sortir als dos germans Plans, d'on es mostra que els Ramons han mort en Pla, i han travessat el seu germa, i el Pere Pla ha mort el dit Jaume Vilanova amb una punyalada. I això, perquè he vist els dits colps i he sentit a dir que ells ho havien fet.
Interrogat: Vostè sap o ha sentit a dir qui s'ha endut el Tarda Ramon que es va travessar, si s'ha anat per les seves cames o si se l'han endut a [...] i on és? I digué: [...] Que no en sé res, fins que ha molt bé dit Tarda és [...] a casa del seu pare.
Interrogat: Quan foren les morts dels sobredits? I digué: [...] Que dimarts passat a la vesprada, en el terme de Miravet. I més, jo no ho sé.
Li fou llegit [el seu testimoni] i va perseverar.
1. Context Històric i Tipus de Document:
Aquest text és la transcripció d'un document judicial, procés criminal de l'any 1543, pertanyent a l'època de l'Antic Règim a les terres catalanes. El procés està datat sota l'autoritat del batlle de Solsona, que es nomentat pel Duc de Cardona, reflectint l'estructura feudal del poder, on els senyors jurisdiccionals administraven justícia als seus territoris. El document és una inquesta o sumari judicial per aclarir un doble homicidi, mostrant el procediment legal de la seva època.
2. Fets Narrats :
Es descriu la investigació de la mort de Pere Pla (de Miravet) i Jaume Vilanova (de Clarà), trobats morts amb múltiples ferides d'arma blanca (punyals, ganivets, espasa) i possiblement de ballesta, en un paratge anomenat "el bosc de les Cases del mas de Gilpert". Les declaracions dels testimonis apunten a una emboscada o "encontre" perpetrada, segons la "fama pública", pels germans Ramons de Miravet, amb la possible participació del mateix Jaume Vilanova (una de les víctimes), suggerint conflictes interns o venjances. També es menciona un ferit, Jordi Pla (germà de Pere), que va sobreviure a un tret de ballesta.
3. Tècnica Judicial i Procediment:
El document il·lustra el mètode d'investigació de l'època:
Inspecció Cadavèrica: El batlle i els testimonis examinen els cossos, descrivint detalladament les ferides, la roba i l'absència de signes vitals.
Crida als Morts: Procediment formal i simbòlic de cridar els morts en veu alta tres vegades per constatar oficialment el seu decés.
Declaracions Testimonials: Es recullen els testimonis sota jurament. Es interroga sobre els fets, els sospitosos ("los Ramons") i els rumors ("fama pública").: La conclusió sobre els autors es basa en la inspecció de les ferides, les declaracions i la fama pública, més que en proves materials directes.
4. Valor Lingüístic i Cultural:
El text és un exemple valuós de català administratiu i judicial del segle XVI. Es troba en una fase de transició, amb formulismes i termes en llatí (com la data i les frases introductòries) barrejats amb la llengua vernacla. La llengua mostra arcaïsmes i característiques pròpies de l'època (ex: "Mossen Batlle", "holdanes" [velles], "cunyada", "argonell"). La toponímia i els antropònims reflecteixen la realitat social i geogràfica de l'època.
Recerca i transcripció: Santi Perpinyà Ribera
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada