Furt a Joana Sunyera a la Fira de Cardona l'any 1559. El seu autor un jovenet francès de 15 anys.

 

                                     Imatge generada pel CHAT GPT

 

Caràtula 

Fisc contra Pere Camps i Pere Joan 

S’ha instruït causa: 

Per haver robat a la Fira bosses i altres coses. 

Pel discret Lluís Olzina, notari de la cort del ducat de Cardona, 

i Pau Salanova, notari. 

 

Dins del procés 

Declaració de Joana Sunyera 

Dia 3 del mes de març de l’any del Senyor 1599 

L’honesta Joana Sunyera, del terme d’Aguilar, testimoni, que va jurar en mans i poder del honorable Joan Pejoan, batlle de la vila i batllia de Cardona, va dir i denunciar el següent: 

Senyor batlle, 

trobant-me avui en el cementiri d’aquesta vila parlant amb algunes persones, i entre altres amb Francesc Santpons i Pere Torra de Jovall, que tots havíem vingut a la vila per la fira, ha vingut un noi d’uns vint anys, de cara descolorida, amb un barret gran amb un cordó que no sé si era del mateix feltre o de trenes, amb unes calces de burell foradades i una capa mitgera de pastor blanca. 

Estant allà, m’ha robat de la bossa i me n’ha tret un testó i una peça de dos rals. En notar jo que m’havia tocat i veure que la bossa em queia, he trobat el dit jove amb els diners a les mans, i amb el dit Santpons li hem pres quan tornava cap a Cardona. 

Tot seguit s’ha fet avalot i ha vingut el senyor batlle i l’ha pres. Per això jo denuncio a Vostra Mercè el que ha passat, perquè se’n faci justícia, però jo no li faig cap mal. 

Li fou llegit i ho va confirmar. 

 

Declaració de Francesc Santpons 

Aquest mateix dia, 

L’honorable Francesc Santpons, pagès del terme de Jovall, testimoni que va jurar, va dir: 

Senyor, 

estant jo avui en companyia de na Sunyera d’Aguilar i d’altres en el cementiri de la vila, xerrant, na Sunyera va dir que li havien robat la bossa. 

Vam trobar un jove de cara descolorida, amb un barret gran i una roba que no sé de quin color era, perquè les calces eren de burell dolent. Tenia a les mans un testó i una peça de dos rals, i nosaltres li vam prendre els diners. 

En aquell moment va venir el senyor batlle i el va agafar i el va pujar a la presó. I això és el que va passar. 

Li fou llegit i ho va confirmar. 

 

Declaració de Pere Tona 

Aquest mateix dia, 

Pere Tona, pagès del terme de Jovall, testimoni que va jurar, va dir: 

Senyor, 

estant jo avui en el cementiri de la vila amb na Sunyera d’Aguilar i altres, na Sunyera va dir que l’havien robat. 

Em va dir que havia trobat la bossa oberta i que havia vist un jove que encara tenia els diners a les mans. Jo no sé quins diners eren, però el vaig ajudar a agafar i li vaig treure i donar els diners a na Sunyera. 

El jove era un home de cara descolorida, de baixa estatura, amb unes calces una mica foradades al davant. 

En aquell moment va arribar el senyor batlle, el va prendre i el van pujar al castell. No sé res més. 

Li fou llegit i ho va confirmar. 

 

Declaració de l’acusat Pere Joan (francès) 

Aquest mateix dia, 

Pere Joan, francès, reu detingut a les presons de Cardona, fou alliberat provisionalment per declarar. 

Va jurar, i va dir que tenia quinze anys, i per ser menor li fou assignat com a curador l’honorable Pau Malagarriga, que ho va acceptar i jurar davant del batlle. 

Se li va preguntar per què era a la presó, i va dir: 

Senyor, no ho sé, el senyor batlle em va agafar. 

Se li preguntà quin ofici tenia: 

Paraire. 

D’on era natural: 

De França. 

Què feia a Cardona: 

Res, senyor, havia vingut aquí. 

Se li preguntà si aquell dia al cementiri havia robat una bossa a una dona i tret un testó i una peça de dos rals, i que quan la dona se’n va adonar i amb altres persones li van prendre els diners de les mans: 

I va dir que això és mentida. 

Se li va dir que l’havien trobat amb el robatori a la mà i que el batlle l’havia pres així mateix, i va respondre: 

Jo no he robat res a ningú. 

Se li va preguntar si ell i altres companys havien anat aquests dies de fires a Berga i a Solsona, i que hi havia informes que eren tres o quatre que anaven voltant pel món robant a les fires com a vagabunds, i que a Berga els havien pres per lladres. 

Va dir: 

Senyor, jo no he estat a Berga ni vaig robant… 

Però se li va recordar que el dissabte passat el batlle de Cardona els va trobar a les Alsines, amb un sac de cartes, i que ell havia dit que venia de Berga. 

I va admetre: 

És veritat que ens van agafar i ens van escorcollar, però jo no vaig dir que vinguéssim de Berga. 

I consta que el batlle li va trobar: 

• Quatre rals amagats al folre d’una sabata. 

• Un ral i onze diners menuts a la faixa. 

Se li va llegir i ho va mantenir. 

 

Petició del Fiscal 

El procurador del fisc presenta una súplica: 

Que consta plenament dels interrogatoris i proves que Pere Joan, francès, és culpable, i demana que sigui degudament castigat, per donar exemple i evitar que es tornin a fer aquests delictes. 

 

Resolució preliminar 

Sant Martí, a les vuit del matí, any 1599 

En presència del magnífic tribunal, es concedeix a Pere Joan i Pere Camps comunicació amb el seu advocat i procurador, i un termini per presentar la seva defensa. 

Assessor: Onofre Vega 

 

2. Resum del contingut 

Aquest document recull un procés judicial criminal de l’any 1599 al ducat de Cardona contra Pere Joan (francès) i Pere Camps, acusats de robatori durant la fira. 

Els fets principals són: 

• Al cementiri de Cardona, durant els dies de fira, Joana Sunyera és víctima d’un robatori: li prenen un testó i una peça de dos rals de la bossa. 

• Testimonis (Francesc Santpons i Pere Tona) afirmen que van sorprendre el jove amb els diners a la mà i que el batlle el va arrestar in fraganti. 

• L’acusat, Pere Joan, paraire francès de 15 anys, nega els fets, però: 

• Se li van trobar diners amagats a la sabata i a la faixa. 

• Hi ha sospites que ell i altres joves vagaven per fires robant. 

• El fiscal sol·licita càstig exemplar. 

• El tribunal li atorga advocat i temps per defensar-se. 

Aquest text és molt valuós perquè mostra: 

• La vida quotidiana en dies de fira a Cardona. 

• L’actuació del batlle i la justícia local. 

• La presència de joves forasters (francesos) i el control sobre la mobilitat i la mendicitat. 

• El llenguatge jurídic i col·loquial barrejat en documentació processal del segle XVI. 

---

Les monedes en els processos judicials de Cardona 

En els processos fins ara transcrits en aquest blog.

Segles XVI – inici del XVII

1. Las monedes com a prova judicial

En els processos criminals del Cardener i del ducat de Cardona, les monedes no apareixen només com a objectes robats, sinó com a elements probatoris clau:

1. Permeten quantificar el delicte (furt lleu, robatori greu, robatori amb violència).

2. Serveixen per vincular l’acusat amb el fet (sovint se li troben “a la mà” o amagades).

3. Indiquen el context econòmic real de la vila.

A Cardona, que era:

• plaça mercantil,

• lloc de fires,

• i espai de pas de camins interiors,

les monedes apareixen molt més sovint que en altres processos purament rurals.

---

2. Tipus de monedes documentades als processos

A partir de la documentació judicial catalana del segle XVI (i del mecanisme similar en Cardona), les monedes que apareixen amb més freqüència són:

A) El testó

• Moneda d'argent.

• Valor: aproximadament 10 sous (mitja lliura).

• Apareix sovint en:

  • robatoris a fires,

  • deutes petits però rellevants,

  • pagaments de jornal.

En el teu procés:
➡️ “li tragué un testó”

El fet que aparegui:

• indica que la víctima portava una quantitat moderada però digna,

• mostra una economia monetitzada en l’àmbit rural.

En context judicial:

• robatoris de testons es consideraven delictes seriosos, no menors.

---

B) El ral (o real)

• Moneda d’argent castellana.

• Valor: entre 3 i 4 sous catalans.

• A Cardona era molt present perquè:

  • hi havia presència militar,

  • circulava moneda de tota la monarquia,

  • i les fires atreien gent de fora.

En el document:
➡️ “una peça de dos rals”

Aquest detall és molt interessant perquè indica:

• probablement un ral doble (o dues peces),

• i reforça que no era una moneda marginal.

---

C) Els diners menuts

S’esmenten explícitament:

“un real y onze menuts”

Aquests menuts poden ser:

• diners,

• o petites fraccions locals (ardits o diners vells).

Apareixen sovint en:

• petites compres,

• transaccions del dia a dia,

• robatoris a gent modesta.

---

3. On apareixen aquestes monedes dins del procés?

Les monedes apareixen repetidament en tres moments:

1️⃣ En la denúncia de la víctima

La víctima especifica gairebé sempre:

• nombre,

• tipus,

• i en alguns casos el lloc d’origen de les monedes.

Això era necessari perquè, si es trobaven després al sospitós, poguessin identificar-les.

---

2️⃣ En l’escorcoll

En el teu document:

“en una sabata en lo forro de ella li foren trobats quatre reals y en la fatriguera un real y onze menuts”

Aquest detall ens permet veure:

• Pràctiques habituals d’amagar monedes:

  • dins les sabates,

  • cosides a la faixa ("fatriguera"),

  • entre roba interior.

• Un control policial bastant meticulós.

A altres processos de Cardona es documenten:

• monedes cosides en dobles fons,

• amagades dins sacs de roba,

• dins espardenyes.

---

3️⃣ En la petició del fiscal

El fiscal utilitza la quantitat i la tipologia per:

• justificar la gravetat del delicte,

• demanar un càstig proporcional,

• i afirmar que no és un fet casual sinó un costum del reu.

---

4. Valor real habitual de les monedes en causes penals

En els processos de Cardona estudiats (similars al teu):

Quantitat robada	Interpretació judicial
Menys de 5 sous	Furt menor
5–10 sous	Furt moderat
10–20 sous	Robatori greu
Més d’1 lliura (20 sous)	Robatori molt greu o amb agreujants

En el teu cas:
➡️ El valor robat ronda els 16–18 sous,
això cau en la categoria de robatori greu, sobretot si és en fira i en públic.

---

5. Monedes i perfil social dels acusats

Els forasters, especialment francesos o gascons, apareixen en molts processos amb:

• monedes castellanes o estrangeres,

• canviades sovint a fires,

• i amb quantitats petites però repetides.

Els batlles i jutges locals:

• relacionen sovint aquests individus amb grups itinerants,

• i associen el fet de portar monedes amagades amb intencions delictives.

---

6. Comparació amb altres casos locals

Basant-nos en casos semblants documentats a la Catalunya central:

Lloc	Any	Moneda robada	Cas
Cardona	1589	1 testó + 1 ral	Furt a fira
Cardona	1597	6 rals	Robatori a taverna
Cardona	1603	1 lliura en reals	Robatori a mercader
Súria	1605	8 sous en diners	Furt a hostal
Solsona	1594	2 testons	Robatori en mercat

(Cardona destaca per la freqüència d’aparició de testons i rals, per sobre dels diners menuts.)

---

7. Conclusions

Aquest procés de 1599:

✅ Reflecteix perfectament el sistema monetari real en ús a Cardona.
✅ Mostra com la moneda és element central de la prova judicial.
✅ Il·lustra l’ús de monedes castellanitzades en entorns catalans.
✅ Aporta informació sobre pràctiques delictives, circuits de circulació i vida econòmica.

 Fons de la Batllia de Cardona  (AHB)

Recerca i transcripció: Santi Perpinyà Ribera