Obiols de Berga el "Set homes" agredeix a la rectoria de Correà Joan Farrer mestre de cases de Berga

 

                                Imatge generada per CHAT GTP

Fiscus contra + Obiols ville Berge

 Scriba Ludovicus Olzina

 

Die  II mensis septembris anno a nativitate domine MDLXXXVII

 Joannes Farrer magister domors in villa Berge habitor testes qui juravyt et &

Et interrogatis sup Curie prenentis et denuntiatis dixit sôr air dimats a la vesprada que here lo primer del corrent mes de setembre yo ab companyia de Anthoni Tardiu texidor de la vila de Berga arribi a la rectoria de Correa y arribant a la rectoria yo demani si hi ere lo rector  y en Jaume Gatuelles son pare de dit rector nos respongue que lo rector here a Monmajor y lo  scola digue assi a un parayre de Berga que deyen Obiols y dit Toni Tardiu mon  companyo digue que lo set homens y les hores dit Olbiols isque de la rectoria y digue que aixo gavaix que vol dir set homens y ab una barra portave me pega y yo gaffi la barra y el alesores tira de la daga  y me paga  ab la daga a la barra de ont asida molta sanc.

                                                               Fuit sibi lectum et perseveravyt

 Eodem die

Anthonius Tardiu  textor lini ville Berge testes qui juravyt et &

 Et interrogatis sup Curie prenetis et denuntatis dixit sôr air a la vesprada  yo ab companya de Joan Farrer mestre de cases de la vila de Berga arribarem a la rectoria de Correa perque dit Farrer mon companyo havie menester lo rector y arribats forem demanarem del rector y son pare nos digue que noy here y stant parlant fora la rectoria ab lo pare de rector lo scola que y digue que en la rectoria havie un ome de Berga ques deye  Olbiols E leshores yo digui deu ser lo set homens perque en Berga de sobrenom li diuien set homens y les hores dit Obiols isque de la rectoria  ab una barra den les mans digue que vol dit sethomens digue que vol dit set homens gavaix fotuts mals homens y volgue pagar ab la barra y dit Farrer mon companyo li gaffa la barra y dit Olbiols lesores tira de la daga y pega un colp a dit Farrer en les barrers y sen torna entrar dintre la rectoria y yo ani a mon companyo perque li exie molta sanc del colp

                                                Fuit sibi lectum et perseveravyt

 

Interrogatus dixit yo be oi dir al moso del Farrer del Spital balle de Correa que digue a son amo nostre deu lo Verdaguer que sino li portau sopar que el sen morie

Els llocs en la grafia actual  són: Correà, Montmajor, i el cognom que tant surt com Obiols com Olbiols , actualment és  Obiols.

 

 

Fiscus contra Obiols, vila de Berga
Escrivà: Lluís Olzina

Dia 2 del mes de setembre de l’any de la nativitat del Senyor 1587

Joan Farrer, mestre de cases, habitant a la vila de Berga, testifica —haver jurat i etc.—
I, interrogat sobre la qüestió que ocupa la Cort i advertit, va dir:

“Senyor, ahir dimarts a la vesprada, que era el primer del present mes de setembre, jo amb la companyia d’Antoni Tardiu, teixidor de la vila de Berga, vaig arribar a la rectoria de Correà. I en arribar-hi vaig preguntar si hi havia el rector, i en Jaume Catuelles, pare del dit rector, ens va respondre que el rector era a Montmajor. I l’escolà digué que allí hi havia un paraire de Berga que en deien Obiols.
I el dit Toni Tardiu, el meu company, digué que era ‘lo Set Homens’, perquè així el sobrenomenaven. Llavors el dit Obiols sortí de la rectoria i digué això : " gavatx", què vol dir ‘set homes?

I, amb una barra que portava, em volgué pegar, i jo vaig agafar la barra, i ell aleshores tragué la daga i em pegà amb la daga a la barra, d’on en sortí molta sang.”

Fou llegit davant d’ell i perseverà.

---

El mateix dia

Antoni Tardiu, teixidor de lli de la vila de Berga, testifica —haver jurat i etc.—
I, interrogat sobre la qüestió que ocupa la Cort i advertit, digué:

“Senyor, ahir a la vesprada, jo amb la companyia de Joan Farrer, mestre de cases de la vila de Berga, arribàrem a la rectoria de Correà perquè el dit Farrer, el meu company, necessitava parlar amb el rector. I quan hi arribàrem, demanàrem pel rector i el seu pare ens digué que no hi era.
I, mentre parlàvem fora la rectoria amb el pare del rector, l’escolà digué que a la rectoria hi havia un home de Berga que es deia Obiols. I aleshores jo vaig dir: ‘Deu ser el Set Homens’, perquè a Berga de sobrenom li deien ‘Set Homens’.
I llavors el dit Obiols sortí de la rectoria amb una barra a les mans i digué —referint-se al sobrenom— ‘Set Homens, gavaix,  fotuts mals hòmens’. I ens volgué pegar amb la barra.
I el dit Farrer, el meu company, li agafà la barra, i el dit Obiols aleshores tragué la daga i pegà un cop al dit Farrer a les barres (les mans o braços), i se’n tornà a entrar dins la rectoria. I jo vaig anar al meu company, perquè li sortia molta sang del cop.”

Fou llegit davant d’ell i perseverà.

Interrogat, digué:
“Jo vaig sentir dir al mosso del Farrer, de l 'Hospital , batlle de Correà, que digués al seu amo Nostra Senyor lo Verdaguer, que si no li portaven sopar, que es moria.”

---

2. REESCRIPTURA EN CATALÀ ACTUAL 

Processos del fisc contra l’home anomenat Obiols, de la vila de Berga.
2 de setembre de 1587

Declaració de Joan Farrer, mestre de cases, de Berga:

Explica que el dia 1 de setembre, a la tarda, ell i Antoni Tardiu van anar a la rectoria de Correà buscant el rector. El pare del rector els diu que és absent, i l’escolà comenta que dins hi ha un paraire de Berga, de nom Obiols, conegut com “Set Homes”.
Obiols surt amb una barra, profereix insults i intenta agredir Farrer. Aquest li agafa la barra, i Obiols treu una daga i li fa un tall que sagna abundantment.

Declaració d’Antoni Tardiu, teixidor:

Confirma els fets. Afirma que Obiols surt enfurismat, insulta (“gavaix, fotuts mals hòmens”) i intenta colpejar-los amb una barra. Farrer li la pren, i Obiols reacciona traient una daga i ferint-lo. Després es retirà dins la rectoria.
Tardiu assisteix el seu company, que sagna molt.

---

3. COMENTARI HISTÒRICO-LEGAL

3.1. Naturalesa del document

Es tracta d’un processament penal d’ofici (Fiscus contra X), on el fisc —és a dir, l’autoritat pública— obre causa per agressió armada (ferida amb daga) i alteració de la pau pública.
La formulació “Fiscus contra Obiols” indica que és un delicte perseguit per la jurisdicció ordinària, independentment de si les víctimes volen denunciar.

3.2. Procediment judicial

El procediment és típic del dret català baixmedieval i modern, encara vigent al s. XVI:

• Declaracions jurades davant l’escrivà (Lluís Olzina , notari).
• Estructura formal: jurament, interrogatori “super Curie praenentis et denuntiatis” (preguntes sobre el fet concret denunciat).
• Lectura final (“Fuit sibi lectum et perseveravit”): l'acte es llegeix al declarant, que confirma que és correcte.

Aquest sistema judicial prové de la tradició romana i canònica i és característic de les corts de vegueria, batllia o senyoria.

3.3. Delictes i responsabilitat

El relat descriu:

• Agressió amb arma blanca (daga): delicte greu segons les Constitucions de Catalunya, especialment si provoca hemorràgia.
• Intent de ferir amb barra: agressió o amenaça armada.
• Injúries (“fotuts mals hòmens”): delictes menors, però agreujants si van lligats a violència.

El fet que l’incident passi a la rectoria de Correà pot implicar competència:

• Eclesiàstica (si l’agressor era clergue o es trobava en “recers”),
• o civil (si és laic, com  és el cas).

No hi ha cap indici que Obiols tingués condició clerical; per tant, la causa es tramita per la justícia  senyorial ja que Correà estava sotmesa a la senyoria dels Cardona on hi tenien el mer i mixt imperi.

3.4. Context social

El document reflecteix aspectes socials del Berguedà de 1587:

• Els sobrenoms (“Set Homens”) eren habituals i substituïen sovint els cognoms.
• La presència de teixidors i mestres de cases mostra professions urbanes a Berga.

El conflicte sembla sorgir de forma espontània, però l’actitud violenta d’Obiols podria indicar:

• consum d’alcohol,
• enemistat prèvia,
• o fama de persona conflictiva dins la comunitat, d’aquí el malnom el “set homes”

3.5. Valor històric

Es tracta d’una font primària de primera mà, extremadament valuosa per entendre:

• la vida quotidiana a la Catalunya interior del s. XVI,
• la pràctica judicial de l’època,
• la sociabilitat rural al voltant de les rectories,
• i l’ús d’armes curtes (daga) en disputes ordinàries.

 

Recerca i transcripció: Santi Perpinyà Ribera

Fons: Batllia de Cardona . AHBERGA