Per haver tirat a Lluis Merola amb pedrenyal. Any 1601
Imatge generada per CHAT GPT
Fiscus contra
Per aver tirat a Lluis Merola ab pedrenyall
Die XII mensis decembrids MDCI
Elisabet Marola uxor Ludovici Marola panni paratoris ville Cardone testes que juravyt in manu et posse Honorabilis Pauli Calvet bajuli et &
Et interrogatis super curie prenentis et denuntiatis dixit Despus ahir disapte entre les nou y deu hores de la nit stant en ma casa que mon marit here anat a cercat moxons que volie anar a casar senti que me obrien les portes E yo cridi qui es axo y respongueren dexau la lum y venyu E yo torni dir qui sou y pensant y fos mon marit digui en Marola y els tornaren dir dexau la lum y baxau y tornat a dir yo qui sou digue un copdegreu nom conexeu y a mi me dona de parer ab la veu ere Mossen Anthoni Vilansosa E yo baxi ab una criatura tinc sota la axella y me fiu a la porta y digui que voleu y viu dos homens que sen anaven deves la volta de Mossen Olzina y reyen pero jo non conegui vertaderament ningu sino quem dona deparer eren dit Mossen Anthoni Vilansosa y Raffel Farrer E yo nom mogui de la porta fins mon marit fou vingut y dits dos homens sen heren baxats per la trencada y tantost los viiu a la volta de Mossen Callar que a mon parer heren los matexos perque aportaven capes de pastor la un blanca la altra roja u essent dalt mon marit sen puja a la Cambra mes altra E yo me fiu a la finestra baxa y los viu passar fins a la volta de Mossen Olzina E yo tanqui la fiNestra E mon marit baxa y essent en la Cambra ont yo here sentirem altra volta dit mon marit y yo soroll per lo carrer y mon marit se feu a la finestra y yo senti un gallet de padrenyal y digui en Marola levamnnos de aqui y encontinent tiraren una scopetada y on marit recodi y les pilotes entraren en casa y mon marit se torna fer a la finestra y lin tiraren altra y aso fou lo que passa
Int& dixit Sôr yo verdaderament no puc dir fossen dits Vilansosa y Farrer sino que moa par
Fuit sibi lectum et perseveravyt
Dicto die
Honôr Blasius Solsona sartoris ville Cardone testes qui juiravit et Interrogatis super curie [...] et denunciatis sôr dissapte vespre proppassat que serien entre nou y deu hores jo senti dos trets de arcabus o pedrenyall encara que yo ja ere al llit y axi jo digui qui gallege jo demani [...] la gent ere en casa sive digueren que si e jo digui la [...] dormie y no me llevi ja que senti en Merola que digue los tacays sa pres lo endema entengui avien tirat a les finestres den Merola pero yo no se qui o a fet ni qui no / no se res mes
Fuit sibi lectum et perseveravyt
Dicto die
Ludovicus Merola parator ville Cardone testes qui jutavit et
Et Interrogatis suoer curie prenents et denunsiatis dicit sôr dissabte mes proppassat entre nou o deu hores de la nit lo ani acompanyar lo Sôr rector Mossen Francesc Alsina que erem devant casa fins a la rectoria squant no ne anavem dos o mes vestits ab capes de pastor encara que lo una ere mes blanca que no l altra nos veien de darrera squant lo senyor rector fou dintre los homens eren a la volta de la rectoria e yo los me [...] y ells nom digueren res y apres yo me ani a casa i quant fui alli ho digui a ma cunyat Grabiel Pala que anasen a sercar los muxons i axi quant nos ne anarem trobarem los mateixos homes de la volta de Mossen Alxina y jo pasi y no me digueren res y quant fuy tornat a ma casa yo me estiguie al carrer e viu los dits a la volta de Mossen Callar que aganstaven e essent en ma casa me digue ma muller que li avien tocat a la porta e que li digueren baixas que no li calie baixarla parlam y axi ella baixa ab lo lum a la ma e isque a la porta y los homens que se meteren a riure y sen anaren y apres quant jo me fiiuu entrat en casa yo ani a tancar la finestra essentme a la finesta viu los dos homes al carrer lo un al canto den Solsona y lo altre devant la porta den Solsona en aver oberta la finestra que men volie anar al llit que volie tancar me tiraren dos colps de pedrenyall so es lo un que estave al canto den Solsona y despres lo altre de la[...] sive pasaren la finestra ab dos polotes conforme an vist ab la visura y apres yo isque de la casa no viu nengu perque en aver tirat tals fugeren
Int& si ha conegut cap ni si sap qui son et dicit que no nea conegut nengu ni sap qui son
Fuit sibi lectum et perseveravyt
A continuació tens la transcripció en català actual, seguida del resum
i del comentari històrico-tècnic del document.
He mantingut la precisió filològica però adaptant el llenguatge per fer-lo
plenament llegible.
1. Transcripció en català actual
Fiscus contra (causa criminal del fisc)
Per haver disparat a Lluís Merola amb pedrenyal.
Dia 12 del mes de desembre de 1601
Declaració d’Elisabet Marola, esposa de Lluís Marola, paraire de la vila de Cardona
Ella testifica i jura en mans i poder de l’honorable Pau Calvet, batlle.
Interrogada sobre els fets denunciats diu:
«Després d’ahir, dissabte, entre les nou i les deu de la nit, estant a casa meva —el meu marit havia anat a buscar uns moixons perquè volia anar a caçar— vaig sentir que m’obrien les portes.
Jo vaig cridar: “Qui és això?”, i respongueren: “Deixeu la llum i veniu!”.
Jo vaig tornar a dir: “Qui sou?”, i pensant que fos el meu marit vaig dir: “En
Marola?”.
I ells respongueren: “Deixeu la llum i baixeu!”.
Torní a dir: “Jo? Qui sou?”.
I un, amb to de greu, digué: “No em coneixeu?”. I a mi em va semblar que era la
veu de mossèn Antoni Vilansosa.
Vaig baixar amb una criatura que duia sota l’aixella i em vaig posar a la porta i vaig dir: “Què voleu?”.
I vaig veure dos homes que se n’anaven cap a la volta de mossèn Olzina i reien. Però jo no vaig conèixer ningú amb certesa, només que em va semblar que eren el dit mossèn Antoni Vilansosa i Rafael Farré.
No em vaig moure de la porta fins que el meu marit va tornar.
Els dos homes havien baixat per la trencada (carreró o baixada), i de seguida els vaig veure a la volta de mossèn Callar. Em va semblar que eren els mateixos, perquè portaven capes de pastor: una de blanca i l’altra de vermella.
Quan el meu marit va pujar a la cambra de dalt, jo em vaig posar a la finestra baixa i vaig veure com passaven fins a la volta de mossèn Olzina.
Vaig tancar la finestra.
El meu marit va baixar, i estant a la cambra on jo era, vam sentir altra vegada soroll pel carrer. El meu marit es posà a la finestra, i jo vaig sentir un gallet de pedrenyal.
Vaig dir: “En Marola, aixequem-nos d’aquí!”, i tot seguit van disparar una escopetada. El meu marit es recolzà i les bales entraren dins de casa.
El meu marit tornà a posar-se a la finestra i li’n dispararen una altra.
Això fou el que passà.»
Interrogada si podia assegurar que fossin Vilansosa i Farré, diu que no ho pot dir certament, sinó que només li ho va semblar.
Declaració d'Honorat Blasi Solsona, sastre de Cardona
Jura i declara:
«Dissabte al vespre passat, que seria entre nou i deu, jo vaig sentir dos trets d’arcabús o pedrenyal, encara que ja era al llit.
Vaig preguntar qui feia aquell soroll. Vaig demanar si la gent era a casa, i digueren que sí. Jo vaig dir a la meva dona que dormís i no em vaig aixecar.
L’endemà vaig entendre que havien disparat a les finestres d’en Merola, però no sé qui ho ha fet ni res més.»
Declaració de Lluís Merola, paraire de Cardona (víctima)
Jura i declara:
«Dissabte passat, entre nou o deu de la nit, vaig anar a acompanyar el senyor rector mossèn Francesc Alsina. Érem davant de casa fins a la rectoria.
Quan ens n’anàvem, dos o més homes vestits amb capes de pastor —una més blanca que l’altra— ens veien des del darrere.
Quan el senyor rector fou dins, els homes eren a la volta de la rectoria. Jo els vaig mirar, però no digueren res.
Després me’n vaig anar cap a casa. Quan hi vaig ser, vaig dir al meu cunyat Gabriel Palà que anéssim a buscar els moixons.
I així, quan marxàvem, vam trobar els mateixos homes a la volta de mossèn Alsina. Jo vaig passar i no em digueren res.
Quan vaig tornar a casa, em vaig quedar al carrer i vaig veure els dits homes a la volta de mossèn Callar, que avançaven.
Quan era a casa, la meva dona em digué que li havien trucat a la porta i li havien dit que baixés, però que no calia baixar-la llum.
Ella va baixar amb la llum a la mà, sortí a la porta i els homes es posaren a riure i se n'anaren.
Després, en entrar a casa, vaig anar a tancar la finestra. Estant-hi, vaig veure els dos homes al carrer: un al cantó de casa Solsona i l'altre davant la porta de casa Solsona.
En obrir la finestra —volia anar-me’n al llit després de tancar-la— em dispararen dos trets de pedrenyal: un des del cantó de casa Solsona, l’altre des… (fragment perdut). Les bales van travessar la finestra, com s’ha vist a la visura.
Quan vaig sortir de casa, no vaig veure ningú perquè, en disparar, havien fugit.
Interrogat si n’havia reconegut algun, diu que no ha reconegut ningú ni sap qui són.»
2. Resum del contingut
El document és un procés criminal de 1601 instruït pel batlle de Cardona
arran d'un atac amb arma de foc (pedrenyal) contra Lluís Merola,
paraire.
Els fets:
- Cap a les 21–22 h del dissabte uns homes encaputxats o amb capes de pastor (una blanca i una roja) truca a la porta de casa Merola exigint que baixin la llum i surtin.
- Elisabet, l’esposa, baixa amb un infant i veu dos homes, rient, marxar cap a la volta de mossèn Olzina.
- Poc després, dos trets de pedrenyal són disparats contra la finestra de casa. Les bales entren a l’interior.
- Els testimonis (veïns) confirmen haver sentit els trets.
- Tant Elisabet com Lluís Merola sospiten dels mateixos individus (mossèn Antoni Vilansosa i Rafael Farré), però no poden jurar-ho i ho atribueixen només a semblança de veu, capes o comportament.
- No es produeixen ferits, però es confirma l’entrada de bales a l’habitatge.
3. Comentari històrico-tècnic
a) Context jurídic
El document pertany al fiscus o fiscal de justícia senyorial (el del
castell i ducat de Cardona).
A finals del segle XVI i començament del XVII, els processos d’agressió armada
eren competència del batlle senyorial, que actuava en nom del poder ducal.
L’estructura segueix el model de la inquisitio:
- Denúncia i denúncia d’ofici (els trets contra un habitatge públicament).
- Testimonis examinats sota jurament (juravit).
- Interrogatori segons el qüestionari fix de la cort (super curie prenentis et denunciatis).
- Lectura i ratificació, fórmula final: fuit sibi lectum et perseveravit.
b) Valor històric
El cas descriu:
- Violència de carrer a la vila de Cardona en un context de tensions socials pròpies del 1600.
- L’ús habitual d’armes de foc curtes (pedrenyals, primeres armes de mà amb gallet i foguera).
- L’existència de conflictes personals entre menestrals, clergues i altres habitants —sospita sobre un clergue (mossèn Vilansosa)—, cosa molt sensible legalment.
- La circulació nocturna i l’ús de capes de pastor (peça de camuflament).
- La detallada topografia urbana: volta de mossèn Olzina, volta de mossèn Callar, casa Solsona, rectoria…
c) Tècnica diplomàtica
El text mostra:
- Català popular barrejat amb llatí jurídic, típic del notariat català del XVI–XVII.
- Ús sistemàtic de fórmules com:
- Interrogatis super curie prenentis...
- denunciatis dixit…
- fuit sibi lectum…
- Presentació en forma de declaracions consecutives, no en forma de sentència.
- L’escriptura conserva formes fonètiques i expressions orals (“los tacays”, “gallege”, “moxons”, “cap de greix” → cop de greu).
d) Valor social
El text revela elements importants:
- El paper de les dones com a primer testimoni i defensa de la llar.
- Por nocturna, rerefons de delinqüència armada o venjances.
- El recel envers persones conegudes però no identificades formalment.
- Destaquen les relacions veïnals immediates: sastre, rector, cunyat, mossens del barri.
«Un tret a mitjanit»: Violència i justícia a la Cardona del 1600
Col·lecció Santi Perpinyà – Història local de Cardona
Introducció
El 12 de desembre de l’any 1601, a la vila de Cardona, un matrimoni menestral —Lluís Merola, paraire, i la seva esposa Elisabet— visqué un episodi violent que acabaria enregistrat als llibres de justícia del batlliat ducal. Dos trets de pedrenyal disparats contra les finestres de casa seva van activar el mecanisme judicial senyorial: declaracions, reconeixement dels impactes i la recerca d’uns sospitosos que, en realitat, ningú s’atrevia a identificar amb certesa.
Aquest cas, petit en aparença, és una finestra privilegiada per entendre com funcionava la justícia, quin ambient social es vivia a la vila i quines formes prenia la violència quotidiana a inicis del segle XVII.
1. El cas Merola: una nit de trets i por
La nit dels fets, entre les nou i les deu, mentre el paraire Lluís Merola era fora, la seva esposa Elisabet va sentir com algú obria la porta de casa. Les veus exigien que apagés la llum i baixés. Pensant que podia ser el seu marit, va respondre; però els homes insistien amb to greu i autoritari.
Quan ella baixa, amb un infant a coll, veu dos homes amb capes de pastor —una blanca i una vermella— que riuen mentre s’allunyen. No els reconeix, però li sembla identificar les veus de mossèn Antoni Vilansosa i Rafel Farré, dos noms coneguts al barri. No obstant, davant del batlle només declara que “li ho sembla”, sense jurar que eren ells.
Poc després, amb el marit ja a casa, la parella sent un clic característic: el gallet d’un pedrenyal. I immediatament:
· Un primer tret travessa la finestra.
· Un segon impacta instants després.
Les bales entren a l’interior de l’habitatge, però ells escapen il·lesos.
2. Testimonis: la veu del veïnat
Els testimonis del carrer confirmen que aquella nit se sentiren dues detonacions d’arma de foc. El sastre Blasi Solsona, des del llit, no s’atreveix a sortir. L’endemà, tothom parla dels trets contra casa Merola. Però ningú reconeix ningú, ningú assenyala cap sospitós, ningú vol problemes.
El mateix Lluís Merola confessa que havia vist dos homes rondant el barri, primer prop de la rectoria, després a la volta de la casa Solsona… però tampoc gosa dir noms. A l’època, assenyalar algú sense proves era extremadament perillós, sobretot si es tractava d’homes armats o de membres del clergat.
3. Context: la violència quotidiana a la vila ducal
La Cardona de 1600 era un espai viu, actiu i sovint tens. Diversos factors ho expliquen:
3.1. Les capes de pastor: un camuflament habitual
L’ús de capes àmplies, que tapaven espatlles i part del rostre, facilitava moviments nocturns sense ser reconegut. Eren peces de vestir del camp, però molt útils per a qui volia passar desapercebut.
3.2. Les armes de foc curtes: pedrenyals i arcabussos
El pedrenyal era una arma de foc petita amb pany de
roda o de pedrenyal, força estesa entre pagesos i menestrals. No era estrany
veure’n, tot i que l’ús dins nuclis habitats estava prohibit.
Els trets disparats contra una casa eren considerats un atac greu,
proper al delicte d' homicidi frustrat o intimidació armada.
3.3. Rivalitats personals, veïnals i professionals
Molts conflictes naixien de:
· Debats i enveges entre oficis (paraires, adobers, sastres).
· Deutes i préstecs informals.
· Enfrontaments familiars i de carrer.
· Tensions amb membres del clergat o de l’administració local.
Els noms esmentats pels Merola apunten a conflictes previs no explicitats en el document, però intuïts.
4. La justícia senyorial: com funcionava?
Cardona, com a vila ducal, tenia un batlle nomenat pel duc, encarregat de:
· rebre denúncies,
· prendre declaracions,
· aixecar actes notarials,
· ordenar visures o inspeccions,
· detenir sospitosos, si s’identificaven.
Aquest procés segueix el patró clàssic:
1. Inici d’ofici per perill públic (trets dins el nucli habitat).
2. Interrogatoris sota jurament (juravit).
3. Lectura i ratificació (fuit sibi lectum et perseveravit).
4. Visura dels impactes, per verificar que les bales havien travessat la finestra.
5. Valoració de sospitosos (en aquest cas, sense proves suficients).
És un exemple perfecte del model llatino-català de justícia
escrivànica, on la barreja de català oral i fórmules llatines és
típica:
interrogats super curie prenentis… denunciatis dixit…
Les declaracions dels afectats, testimonis i acusats es prenien per un notari per a donar autenticitat al procés criminal. En cas de minori d'edat, 21 anys aleshores era preceptiu l'auxili d'un curador que assistia les declaracions del menor. Si l'acusat estava detingut en la presó , se'l treia per a prendre-lo declaració a la sala d'audiències destianada a aquest efecte.
5. Per què ningú va ser condemnat?
El cas resta probablement sense culpables identificats. Les raons són clares:
· Ningú vol comprometre’s.
· Els sospitosos eren persones influents o temudes.
· Declarar contra un clergue podia implicar represàlies.
· Les capes i la foscor dificultaven el reconeixement visual.
La justícia del 1600 era eficaç en certs delictes, però molt limitada quan dependia de testimonis que no volien dir noms.
6. Què ens revela aquest document sobre la Cardona del 1601?
— Una vila amb vida nocturna activa i certa inseguretat.
Carrers amb voltes, carrerons, trencades… espais estrets on era fàcil emboscar algú.
— Un teixit veïnal dens i observador.
Tothom escolta, tothom sap, però no tothom parla.
— Una societat amb armes de foc presents i accessibles.
El pedrenyal era un instrument habitual, no només militar.
— Un poder ducal formal però depenent de la col·laboració local.
La justícia funciona, però només fins on la comunitat ho permet.
Conclusió
El cas Merola és més que un incident amb trets. És una escena viva de la Cardona barroca: carrers foscos, capes de pastor, por nocturna, tensions veïnals i una justícia que intenta imposar ordre entre persones que sovint prefereixen el silenci.
El document ens mostra una ciutat que respira humanitat, conflictes, relacions i pors —i ens ajuda a entendre com vivien i convivien els cardonins fa més de quatre segles.
Recerca i transcripció: Santi Perpinyà Ribera
Fons: Arxiu Batllia de Cardona AHBerga
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada