Joan Bausa buscaraons acaba abatut pel somatent i pocs dies després mor. Cardona 1598

 

                                                  Imatge generada per Google Gemini

Fisc contra Joan Bausa, alies lo  molinaret

Per haver fet resistència i haver tirat amb pedrenyal al sotsbatlle.

 

Notificació

Que ho sàpiguen tots. L'any del naixement del Senyor 1598, el dia quatre del mes de juliol.

 

Interrogatoris realitzats davant l'Honorable Joan Pejuan, batlle de la vila i batllies de Cardona

 

Primer testimoni: Gabriel Sala, procurador fiscal

Comparegué Gabriel Sala, procurador fiscal de la Cort i estació ducal de Cardona, qui denuncià a la seva cort el següent:

"Ha arribat a notícia de Gabriel Sala, procurador fiscal de la Cort i estació ducal, que havent Vostra Mercè degudament i amb la bona administració de la justícia manat a Joan Bausa, anomenat 'el moliner', sota certa pena, que buidés la vila de Cardona, dit Bausa avui dia present no ha dubtat de tornar a la present vila i de fer-se veure malament anant per ella ocasionalment amb el seu pedrenyal a la xarpa i el seu punyal, provocant i buscant ocasions contra uns i altres per cometre mals. I havent arribat a oïdes de l'honorable Celedoni Selvasembrada, sotaballde de la present vila, per a remeiar que no es seguís escàndol, no ha dubtat dit Bausa, anomenat 'el molineret', amb el seu ànim obstinat i poc temor a la justícia, fer resistència a dit sotaballde. I no tan solament amb paraules, sinó encara de fet li ha tirat un cop de pedrenyal. I encara que dit pedrenyal hagi treballat de roda i canó, ha estat servit que no hagi danyat ni a dit sotaballde ni a ningú dels qui li assistien ajudant a la justícia. I com aquestes coses mereixen càstig i punició, demana i suplica el procurador fiscal de la Cort i estació ducal que de totes les dites coses i altres depenents d'elles es tingui informació degudament i es faci compliment de justícia, salvant sempre els drets fiscals".

 

Pels advocats del fisc

El dia 4 del mes de juliol de l'any del naixement del Senyor 1598.

 

Inspecció mèdica

I per procés de paraula de consell, els nobles assessors ordinaris del Ducat de Cardona, actuant per l'honorable Pau Calvet, cònsol del present any de la Universitat de Cardona, regint la batllia d'aquesta vila pels excel·lentíssims ducs de Cardona i Segorb, es feu visura de les lesions trobades en la persona de Joan Bausa, reu detingut en les presons del castell de Cardona, de la manera següent:

 

Constituïts personalment el dit regent la batllia o castlà de batlle, els honorables mossèn Jeroni Borràs i Antoni Vilansosa, cirurgians de la dita vila de Cardona, per a dit efecte cridats i nomenats, en presència de mossèn Lluís Olzina, notari i escrivà de la cort ducal, i dels testimonis devall escrits, fou pels dits senyors cirurgians inspeccionada i mirada la persona de dit Joan Bausa. I en aquella, mercè d'això, li fou trobat un forat en el braç esquerre en un lloc entre el colze i el muscle, el qual forat els dits senyors cirurgians digueren que era fet amb una bola rodona de plom o altre metall, amb tir de canó, i que té trencada la canella del braç. I que per estar a prop de la juntura, diuen que és un colp mortal.

 

Aquesta relació feren, presents els esmentats cirurgians dit Borràs i presents també l'honorable Pau Malagarriga alcaide, Paulo Salanova i Francesc Vilaformiu, escrivans de Cardona.

 

Segon testimoni: Celedoni Selvasembrada, sotsbatlle

Dit dia, l'honorable Celedoni Selvasembrada, sotsbatlle de la vila de Cardona, que mitjançant jurament prestat per ell mateix en mà i poder dels nobles assessors, es disposà a dir i denunciar tota la veritat.

 

I digué: "Senyor, estant jo avui mateix a la plaça dita del Mercat, a casa d'en Lobet, que comprava merluça, em vingué en Marsall (o manescall) i em digué: 'Sotaballde, aneu a la fira, que 'el molinet' matarà algú. El qual porta pedrenyal i punyal, i va molt provocatiu'. I així, en l'hora, jo hi aní. I quan fui allà, dit moliner sentí que s'barallava amb tothom. I quan fui prop d'ell, viu que tenia el pedrenyal i el punyal gairebé mig fora. Jo li digui: 'Moliner, aplaieu-vos! Què és això? No moveu al duc!'. I ell em digué: 'Vos em prendreu merda per a vos!' I em encarà el punyal i encara el pedrenyal amb el gallet aixecat. Jo cridí: 'No moveu al duc!'. I ell isqué a recules de la vila. Quan fou fora del portal, desafiava a tots que isquessin si eren homes. I així, ja veient l'avalot i el que es podia seguir, aní per a pendre'l, cridant grans crits: 'No moveu al duc!'. I ell em volgué tirar. Jo cridí resistència al duc moltes vegades. I aleshores vingué mossèn Bernat Vilatorrada amb l'espasa a la mà, dient: 'No moveu al duc! I no feu resistència!'. I en l'hora, dit moliner em tira un cop de pedrenyal i tira del punyal, i no em toca a mi ni al dit Vilatorrada. I fugí dit moliner, que jo per la meva mal astúcia no li podia anar darrere. I així, aní amb tot i molta gent també darrere d'ell, i ell fent armes amb el punyal sempre, que mai es volgué tenir per molt que cridéssim resistència. I així, jo arribí al cap dels horts del molí de l'Areny, i quan el viu, el viu a terra nafrat, dit molinet, i molta gent amb ell. Això és el que passà".

 

Tercer testimoni: Joan Vaxeres, jornaler

Joan Vaxeres, jornaler, habitant de la vila de Cardona, testimoni que jura per Déu, interrogat pels termes de la cort, digué:

"Vull dir que ja era vespre, el Moliner d'aquesta vila i Rafel Farrer tenien algunes raons sobre que el moliner deia que el Rafel li devia alguns diners, i el Rafel deia que ja l'havia pagat. I el moliner el tractava molt malament de paraules, de tal manera que en Jaume Foncalda i mossèn Vilatorrada i el seu germà baixaren i digueren que callàs. I ell aleshores els havia amb tots amb el pedrenyal que portava i el punyal, desafiant a tothom. I així vingué el sotaballde i digué: 'Moliner, què és això? No moveu al duc!'. I aleshores el dit moliner corregué cap al portal amb el pedrenyal a la mà i el punyal, dient: 'Tacaieu! Ixiu!'. I el sotaballde hi ana darrere, cridant: 'No moveu al duc!'. I ell li encarà el pedrenyal. I cridà el sotaballde: 'Resistència! I ajudeu-me, que jo tot sol no puc!'. I mossèn Bernat Vilatorrada, que era amb mossèn Foncalda, amb l'espasa a la mà, digué: 'No feu resistència!'. I aleshores el dit moliner tira un cop de pedrenyal i s'acotaren, i no els toca. Aixecat, m'ha dit mossèn Vilatorrada que si els toca a tots dos els mata. I dit moliner es posà a fugir, havent tirat. I el sotaballde, cridant 'No moveu al duc! Resistència!', demanant ajuda, li anava darrera. I jo també, i aní amb la daga que tenia, i l'ajudí, que mai el poguí aturar perquè portava el punyal tirat, i em tira moltes punyalades. I jo cridant 'No moveu al duc!', pensant que quan em tira m'havia tocat algú, li aní darrera fins al cap dels horts del molí de l'Areny. I quan forem allà, ja hi havia molta gent, sentí que cridaven 'Mort o pres!', però no sé qui cridava. I així li tiraran un colp de pedrenyal, però no sé qui li tira, sinó que viu que estava nafrat. I amb tot això no volia deixar el punyal. I així arribà Onofre i molta altra gent, i li varen guaitar. I això passà".

 

Quart testimoni: Salvador Xixo, paraire de llana

Salvador Xixo, paraire de llana, testimoni que jura per Déu, interrogat, digué:

"Avui ha vespre, el Moliner i Rafel Farrer tenien algunes raons, segons diu la gent, que jo no hi era a les raons, sinó que viu el sotaballde que hi anava. Aní jo també, i quan fiu allà amb el sotaballde, viu el dit moliner tenia el pedrenyal al costat i el punyal. I el sotaballde li digué: 'No moveu al duc!'. I ell digué: 'Vols que jo et deixi merda per a tu?'. I el sotaballde s'acostà per voler-lo agafar, i ell es posà a fugir i s'enana al portal. I quan fou allà, digué: 'Ixiu si sou homes!'. I el sotaballde hi ana cridant 'No moveu al duc!'. Jo viu que el dit moliner es tregué el pedrenyal devall la capa i aixecà el gallet, i l'encarà a dit sotaballde, el qual cridà: 'Via fora! Resistència!', demanant ajuda. I així viu que mossèn Bernat Vilatorrada vingué amb l'espasa i cridà: 'No moveu al duc! I no goseu fer resistència!'. I dit moliner li tira un cop de pedrenyal i, havent tirat, es posà a fugir. I tothom li ana darrera amb el sotaballde cridant 'Resistència!' i 'Via fora!'. I ell fugí, passà Cardoner, a les palanques del molí de l'Areny, i quan fou fora del molí per una feixa gran, sentí que cridaven 'Mort a pres!', però no sé qui ho digué. I així anava molta gent, i l'assistiren amb un marge i un mosso del moliner es volgué acostar, i li digué pel cap: 'Si t'acostes, et mataré!'. I feu moltes armes amb el punyal. I estant en això, sentí que tiraran un cop de pedrenyal i viu que l'havien tocat. I aleshores arribà molta gent i l'agafaren. I el mosso del moliner li feu deixar el punyal. I això passà."

 

Cinquè testimoni: Joan Tapies

Dit dia, Joan Tapies, testimoni que jura, interrogat, digué:

"Això que devia ser passades les tres o quatre hores, em trobava jo, testimoni deposant, a la plaça de la fira, i sentí que Joan Bausa, anomenat 'el molineret', tenia raons amb Rafel Farrer, dient-li amb bravates que havia de pagar alguna cosa, que jo no sé què era, més del que viu que molta gent es posaren pel mig, que digueren a dit moliner: 'Ves en bona hora, que si et deu res, et pagarà'. I dit molineret, fent amenaces, se'n baixa plaça avall. I quant fou al llindar del portal, a les dites raons, acudí el sotsbatlle. I veient dit sotsbatlle que arribava, li digué a dit molineret que anés en bona hora i s'apartàs, que el sotsbatlle venia. I arribat dit sotsbatlle, li digué: 'Moliner, ves en bona hora, no mogués qüestió', senyalant-li que si no s'en anava, el capturaria. I aleshores dit molineret, passant al pedrenyal que portava i calant el gallet, digué: 'Que vosaltres em prendreu merda per a vosaltres!'. I aleshores dit sotsbatlle cridà: 'No moveu al duc! Resistència!', donant molts crits als quals acudí alguna gent. I volent-se dit sotsbatlle capturar al dit molineret, el molineret li tira amb el pedrenyal que portava, el qual trague de roda i canó. I aleshores començaren a cridar més i amb majors crits 'Resistència! Visque el duc!'. I corrent darrera dit molineret, dit moliner amb el punyal arrencat anava fugint pel camí de mossèn Morera cap a la sal , després es girava cap als horts. I sentia molts crits de 'Tenim al duc! Resistència!'. I jo vaig seguir una mica de camí i em vaig aturar quan viu que dit moliner corria tant."

 

Sisè testimoni: Rafel Garrigo, paraire de pells

El dia 6 del mes de juliol, l'honorable Rafel Garrigo, parador de pells, testimoni que jura en mà i poder dels nobles assessors per Déu, interrogat, digué:

"Dissabte passat ja vespre, que devien ser les quatre o cinc hores, estant jo, testimoni deposant, en la volta d'en Freixes, sastre de la present vila, arribà Joan Moliner, el qual arribat vingué acompanyat de Rafel Farrer, i tenien algunes raons sobre alguns diners que dit Moliner demanava a dit Farrer, de tal manera que el tractava molt malament de paraules. I aleshores isqueren mossèn Jaume Foncalda, mossèn Vilatorrada, son germà, i jo, i els diguerem que callessin, que ho demanés per justícia. I dit moliner es posà més enfurismat i els havia amb tots. I així el departírem el millor que poguerem, encara que departint, em toca dit moliner amb una bufetada a la galta, i portava el pedrenyal i punyal a la xarpa. I a cap d'una estona, arribà el sotsbatlle I arribat al dit moliner, li digué: 'Moliner, calla i vés-te'n!'. I ell aleshores isqué fora del portal, encarant-se i amenassant tots els qui eren allà. I així, el sotaballde el volgué pendre, i ell posa mà al pedrenyal i al punyal, i cridant 'No moveu al duc!' i 'Resistència al duc!', arribà Bernat Vilatorrada amb l'espasa a la mà. I dit moliner acalà el gallet al pedrenyal i el punyal tirat a la mà, i tira un cop de pedrenyal a dit sotsbatlle i Vilatorrada, el qual trague de roda i canó. I en l'hora es posà a fugir, i el sotsbatlle li ana darrera amb grans crits de 'No moveu al duc! Resistència al duc!'. I molta gent el seguí, jo també entre els altres li anava darrera. I fugint dit Moliner, passa les palanques de l'Areny o del molí. I quan fou passat, jo anava amb altres per la Coromina, i quan foren al cap dels horts de dit molí, viu que el tenien a dit Joan Bausa, anomenat moliner, el tenien assetjat en unes ribes, el qual tenia el punyal tirat a la mà, dient que n'havia de matar un. I així arribà gent, i viu, i sentí que li tiraran dos tirs de pedrenyal i el nafraren, però no sé qui li tira. I així arribà molta gent i l'assessor, i el prengueren. I això és el que jo sé."

Setè testimoni: Celedoni Montorsi, teixidor de llana

El dia 8 del mes de juliol, l'honorable Celedoni Montorsi, teixidor de llana, testimoni que jura, interrogat, digué:

"Dissabte passat que serien les tres o quatre hores de la vesprada, Joan Bausa, anomenat 'Comdinaret' (o el molineret), vingué allà a la meva botiga i demanà a Rafel Farrer, i se'l menà cap a casa d'en Castallet. I quan foren allà, es barallaren, i barallant-se tornaren a la meva porta. I el dit Moliner portava pedrenyal i punyal a la xarpa, i tractava molt malament de paraules a dit Farrer, i es posaren a departir-los mossèn Foncalda i mossèn Vilatorrada i son germà. I ell aleshores els havia amb tots. I a cap d'una estona vingué el sotsbatlle i li digué algunes paraules que jo no les entenguí, sinó que viu que el moliner es posà a córrer amb el pedrenyal i punyal cap al portal, i el  sotsbatlle li ana darrera al portal. I quan fou al portal, desafiava tots dient que baixessin si eren homes, que si algun hi baixava, n'agafaria una pelotada. I així, el sotsbatlle cridà: 'No moveu al duc! Resistència al dit!'. I el dit moliner li encarà el pedrenyal i tira del punyal, i el dit  sotsbatlle cridant grans crits de resistència i 'Feume assistència!', arribà mossèn Bernat Vilatorrada amb l'espasa a la mà i li digué: 'Taca, no goseu resistència!', i el sotsbatlle al seu costat. I viu que el dit moliner tira un cop de pedrenyal a dit sotsbatlle i Vilatorrada, el qual trague de roda i canó, i havent tirat, es posà a fugir i s'enana costa avall i posà als oliveres de mossèn Calvet, i el sotsbatlle de darrera seu amb grans crits de 'No moveu al duc! Resistència!'. I el dit moliner portava el punyal tirat, i tirant grans punyalades als qui li anaven a prop. I jo prenguí el camí cap a la Coromina, i ell es passa les palanques al molí de l'Areny, i quan fou al cap de l'horta de dit molí, s'atura en una mata, i amb ell estaven (és a dir, el Marsall que li estava dient que es donés), i mai es volgué donar, ans estava amb el punyal fent moltes armes i amenaces als qui arribaven allà. Estant allà, però, no es volia donar ni tampoc es gosava acostar per temor que amb el punyal no matés algú. Viu que li tiraran dos cops de pedrenyal, els quals el nafraren en el braç esquerre. I amb tot no es volia donar. Mes, els cops no sé qui tira, que no ho poguí veure: l'un més, l'altre tira de l'aigua enfora, el criat del senyor governador. I estant ja nafrat, viu que mossèn Jaume Vilatorrada se li llançà sobre d'ell dient i cridant: 'Toca, donat!'. I això és el que passà, i li llevaren el punyal."

 

Declaració de l'acusat: Joan Bausa, anomenat "el molineret"

El dia 7 del mes de juliol de l'any del naixement del Senyor 1598.

Joan Bausa, anomenat "el molineret", natural de la Vall de Querol, reu detingut en les presons del castell de Cardona, en la sala dita de Perot Call, interrogat, digué:

 

Sobre quin dia el prengueren: "Dissabte a la vesprada."

Sobre on: "Vora l'aigua, a la riba de la Coromina."

Sobre per què el prengueren: "Senyor, jo m'estava a la... prop de la font amb uns criats de mossèn, el comte, i allà arribà Rafel Farrer i em digué: 'Joan, què diuen que ens devíem?'. Jo li respongui que havia anat amb ell a Barcelona i havia estat cinc dies, i m'havia donat sis reals, i que pretenia més, havia de donar quatre i mig. I més avant, que també mossèn Farrer em devia deu reals per un camí que m'havia fet fer a Vallmanya, i que pagués. Pel dit Rosell Farrer respongué que no volia pagar. I ens tinguérem raons. I Bernat Vilatorrada es mesclà en les raons, havent-les contra mi. I mossèn Foncalda em digué: 'Joan, vés-te'n!'. I ens ajuntàrem cap al portal on jo era. I davant dit sotaballde es posà el dit Bernat Vilatorrada, i el Jaume Vilatorrada també em carregà la mà i em digué: 'Borratxo ebri, que no vull embrutar-me les mans amb tu!'. I així com dit Bernat Vilatorrada es posa davant del sotaballde amb l'espasa tirada, venint cap a mi, jo li digui moltes voltes que s'en anés i s'apartàs. I tornant enrere, el pedrenyal es disparà, no volent tirar. I després em posí a fugir, i m'alsaren fins allà on em van pendre sense fer jo cap contradicció."

Sobre per què no s'aturà quan el sotsbatlle li cridà "No moveu al duc!": "Jo no sentí res."

Sobre per què després, quan dit sotsbatlle li venia darrere cridant "No moveu al duc! Resistència!", no es detingué: "Jo no el viu al sotsbatlle."

Sobre com, si ell reu deposant no havia tirat i el pedrenyal se li desarmà de desgràcia, no havent-ho fet a posta, fugí: "Perquè em corria darrere el Vilatorrada amb l'espasa tirada."

Sobre per què, després que ja fou molt endavant del Vilatorrada i veu que molta gent de la vila el seguia i sonava el repic de campana pel tir de pedrenyal que ell havia fet, però no havia fet mal, per què no s'aturava: "Siguia que ell em venia amb l'espasa tirada darrere. Com m'havia jo d'aturar?"

Sobre com, si ell fugia per temor de dit Vilatorrada i no per altra cosa, no es va amagar al molí de mossèn Alsina, ja que passà davant d'ell: "No vaig tenir aquella habilitat."

Sobre com, si no sabé acudir a posar-se en dit molí, trobant a la molinera allà al camp amb un bastó que tenia a les mans, anant ell tot sol, que ningú no li anava darrere, almenys que fos molt a prop, digué a dita dona 'Per què no la tires?', veient que fugia, 'Deixeu-me passar, que allà es batien dos, i vaig jo per posar-los en pau'.** "És molt gran mentida. I el Marsall m'anava molt a prop. No crec jo que digués tal cosa."

Sobre per què, després, quan fou a la vora del riu, que arribaren allà molta gent amb crit del duc, per què no s'atura i es deixa pendre: "Jo digui: 'Senyors, no em feu mal, que jo no faré mal a ningú'. I per això no pararen, que en tiraran tots plegats. I després arribà Jaume Vilatorrada amb un... tirat, si volgué degollar vora l'aigua."

Sobre per què, allà al temps que el prengueren, sentint ell crits de "No moveu al duc!", feia armes, defensant-se amb uns i amb altres, no deixant-se capturar, fent vàlida resistència amb el punyal a la mà, no fiant, com li... amb el punyal a un dels qui anaven amb la família dels oficials del duc, mon senyor: "És maldat, que jo amb el punyal no toqui ningú."

Sobre per què, ell sabent que per crits reials i ducals està prohibit en el ducat de Cardona portar per places i pobles pedrenyals, portava ell dit pedrenyal a la dita plaça, principalment sent arma prohibida, i portant-la armada de roda i canó: "Si portava el pedrenyal, era vingut aleshores de buscar la lletra de la comtessa, madama."

Sobre qui li havia donat a ell llicència de portar arma prohibida, principalment en les poblacions i de la manera que està dit: "Senyor, ningú no m'ha dit, sinó fóssin els tacaies perquè no em trobessin sense armes. Per això portava pedrenyal."

Sobre ell tenent manament que no entrés en el ducat de Cardona, o per millor dit, en la batllia de Cardona i batllies d'aquella, com així és tornat ací a Cardona: "Si jo sóc tornat a Cardona, madama m'ho ha manat i mossèn Cornet."

Sobre ell, que enemistat té i de quant en sa coneix a mossèn Amigant de Manresa: "Senyor, no tinc cap amistat, sinó la suplicació que en va fer..."

 

-

Informe mèdic i alliberament condicional

El dia 9 de juliol.

Antoni Vilansosa, cirurgià, que mitjançant jurament prestat per ell mateix feu relació següent:

I digué: "Senyor, jo em descarrego i faig relació a Vostra Mercè, senyor batlle, que atès que jo curo la persona de Joan Baura, anomenat 'el molinet', el qual està mal del cop de pedrenyal, et dic a Vostra Mercè que és cosa certa i saludable per a ell treure'l de la presó i posar-lo en lloc segur i casa a la vila, perquè si li dono recapte, altrament perilla la seva vida. Per això ho denuncio a Vostra Mercè perquè faci el seu descàrrec".

I dit dia, per virtut de dita pietosa consideració, fou manat llevar dit Baura sota jurament i caucionant, a casa de Gabriel Sala, present el batlle, i sota pena de ...

Els testimonis són Francesc Vilaformiu i Antoni Farrer, de Cardona.

 

 

Carta adjunta al procés ( cosida)

Il·lustríssim senyor governador,

Magnífic senyor Batlle,

Joan Baura detingut en el castell de la present vila està molt mal i posat amb grandíssim perill de la seva vida, de tal manera que segons relació del cirurgià que el cura, a penes té remei per ser la nafra mortal i molt perillosa. I com il·lustre senyor, les presons siguin inventades per a custòdia, i no sigui cosa justa que mori dit Joan Baura d'aquesta manera i sense assistència de persones que tinguin compte de la seva cura i al que més li convindria, pel temor de Déu, preguem a Vostra Mercè que prengui jurament i caucionant, prompte a assumir en finalitats, i manar relatar-ho que idoniament pugui estar, o en l'hospital, o a casa seva, o d'algun particular. I en tot, que se li administri compliment de justícia l'ofici del qual etc.

Altíssim etc.,

Martínez

 

 

Acord sobre la carta anterior

El dia ... 1598 ... presents super i vista la relació del cirurgià, com miseri mana proveir que dit Joan Baura ... en elegida casa en la present vila de Cardona, sota jurament i homenatge que allà tindrà arrest, i durant el temps que altrament no sigui provat, i es faci pena de diners ...

Don Honorius Vega, assessor.

 

 

Mort de l'acusat

A continuació, en un nou full:

El dia 3 de juliol de 1598.

Davant l'honorable batlle de la vila de Cardona comparegué Gabriel Sala, present el noble assessor i mi notari, i exposà el següent:

"Senyor, aquesta nit passada, a les deu hores de la nit, després de ser estat el barber a casa meva, on està Joan Baura, anomenat moliner, amb arrest, li prengué una basca, de la qual trobant-se allà mossèn Puixoriguer, viatger, i mossèn Flotats i altres... morí dit Joan moliner".

I l'honorable batlle, de consell dels nobles assessors, que ha constat dit Joan Baura, anomenat molinet, desés, concedeix llicència de sepellar el cadàver d'ell, present mi notari, Gabriel Sala i Joan Gener.

 

Declaració d'últim testimoni: Antoni Lagrandia

El dia 18 del mes de juliol, Antoni Lagrandia, famolenc i moliner de mossèn Alsina, testimoni que jura, interrogat, digué:

"Senyor, avui a quinze dies que jo, testimoni, em trobava de l'aigua de Cardona en un camp prop del molí de mossèn Alsina, que estava en companyia de la meva ama que regava, i així que devien ser entre quatre a cinc hores de la vesprada, sentirem grans crits de la present vila que cridaven 'No moveu al duc!' i molta gent que corria. I a dits crits, volent-nos tornar cap a casa la meva ama i jo, varem veure córrer un home cap a nosaltres, que venia amb un punyal a la mà, que no es deixava acostar. Foren prop de mi, coneguí que era Joan Baura, anomenat 'el moliner'. I com jo estava a l'encontre, em digué que m'apartés d'ell, amenaçant. Com de fet, veient-lo així, el deixi passar. I després venia corrent darrere d'ell un gandul que està a la plaça de la fira, i un poc més endarrere, Jaume Corejoles, i digueren: 'Al traïdor que ha tirat al sotaballde!'. I em digué que venia cansat, que jo li anés darrere i em donà la seva espasa. I així jo corregui darrere d'ell, i passà a través d'unes feixes cap a Cardoner i saltà un marge. Jo penso que volia passar el riu, i com fou allà, jo el vaig assolir. I de l'altra part del riu també hi havia gent, i així jo m'acostí per pendre'l i detenir-lo. Com sentí que cridaven uns i altres 'No moveu al duc!', el dit moliner es defensava sempre amb el punyal, que no es deixava acostar. I als altres que també estaven prop d'ell, els digué que no s'acostessin, que els mataria algú, i digué que no li tiràs. Però no es volgué deixar mai pendre. I sentí un colp de pedrenyal, però jo no viu qui el tira, sinó que després entenc a dir que l'havia tirat Toni Gasconet. I encontinent, de sobre d'un marge, cridà algú que se'n va i, dient que se n'anava, sentí també que van cridar 'Mort o pres!'. I entenguí a dir després que l'assessor havia cridat. I encontinent que sentí aquestes paraules, viu que de dins de l'aigua disparà el pedrenyal el criat del governador. I havent tirat el criat del governador, dit molinet es deixa caure a terra. Jo viu que estava nafrat. I les hores s'aixeca i vingué cap a mi amb el punyal a la mà. I aleshores, amb l'espasa, em posí contra d'ell i li diguí que em donés el punyal. I així aleshores vingué la justícia i una altra gent, i el prengueren i s'asseguraren d'ell. I això és el que jo sé."

 

Comentari:

 

Aquest extens procés judicial de 1598 és un document excepcional per a la història social i legal de la Catalunya moderna. Ofereix una finestra a la vida quotidiana, les tensions socials, l'administració de justícia i l'ús de la violència a la vila ducal al final del segle XVI.

 

1. Context Històric i Jurisdiccional:

*   Ducat de Cardona: El procés es desenvolupa sota la jurisdicció dels "excel·lentíssims ducs de Cardona i Segorb". Cardona era un dels senyorius més potents de Catalunya, amb amplis privilegis jurisdiccionals. El batlle (bajulo`) i els seus oficials (com el sotsbatlle`) administren justícia en nom del duc.

*   La invocació "No moveu al duc!": Aquesta fórmula, repetida incessantment pels agents de l'ordre i els testimonis que  els auxilien, és molt més que una simple crida d'auxili. És la invocació ritual i legal de la sobirania del senyor. Al cridar-ho, el sotsbatlle està proclamant públicament que l'agressió no es fa contra la seva persona, sinó contra l'autoritat del duc mateix. Això converteix la resistència de Bausa en un delicte de lesa majestat senyorial, greument agreujant les penes. Al mateix temps, és una crida a la col·laboració ciutadana obligatòria (“feu-me assistènsia”), el que serà conegut com a somatent.

 

2. La Dinàmica Social i el Conflicte:

*   El perfil de l'acusat Joan Bausa, "el molineret", és un individu marginal i conflictiu. És foraster ("natural de la vall de Querol"), havia rebut ordres prèvies d'allunyament ("manament que no entras en lo ducat"), i apareix com a deutor i barallaire. El seu sobrenom ja l'estigmatitza.

*   El conflicte inicial:El nucli del problema són deutes impagats. A la societat preindustrial, el crèdit i la confiança eren fonamentals, i els impagaments eren motiu freqüent d'interaccions violentes que podien escalar ràpidament.

*   La societat urbana: Es percep una xarxa densa de relacions. Els testimonis són teixidors, parairess, jornalers, cirurgians... Intervé la "gent benestant" local (els Vilatorrada, Foncalda) intentant apaivagar els ànims, cosa que indica un cert control social informal exercit pels notables.

 

3. La Violència i les Armes:

*   L'arma de foc: El pedrenyal (una arma de foc primitiva de roda, més cara i complexa que l'arcabús d'olla) és un element clau. És una arma prohibida de portar a places i pobles dins del ducat. El fet que Bausa la porti, i a més armada ("de roda y cano"), és en si mateix un delicte greu i un indici d'intenció violenta.

*   L'arma blanca: El panart/penart (punyal o daga llarga) és l'arma de defensa personal comuna. La seva exhibició i ús formen part d'un codi d'honor i amenaces molt present.

*    L'escala de la violència: El procés descriu perfectament l'escalada: paraules amenassadores, exhibició d'armes, intent d'arrest, ús de l'arma de foc, fugida, resistència desesperada amb l'arma blanca, i finalment l'ús de força letal per part dels perseguidors.

 

4. L'Administració de la Justícia:

*   El procés judicial: Segueix un formalisme acurat. Es recullen testimonis (sovint de primera mà i molt visuals), es fa una inspecció mèdica per part dels cirurgians (figures amb autoritat tècnica), i finalment s'interroga l'acusat.

*   La tortura i les lesions: L'ús de la visura mèdica per constatar lesions (el "forat... ab balla rodona de plom", la "canella trencada") no només serveix per al procés, sinó que en aquest cas condueix a una mesura humanitària inesperada: l'alliberament condicional per raons de salut, perque "perilla la seva vida". Aquesta carta del cirurgià i la posterior del suplicant  l’advocat Martínez mostren una certa preocupació per l'humanitat del pres, tot i la gravetat dels càrrecs.

*   La mort i el final: La mort de Bausa a casa de Gabriel Sala (el procurador fiscal que l'acusava) pocs dies després, potser per les ferides o per una "basca" (malaltia sobtada), tanca el cas de manera tràgica. La llicència per enterrar el cadàver és l'últim acte administratiu.

 

5. Valor Lingüístic i Documental:

*   La llengua: El text és un exemple magnífic de català administratiu i judicial de finals del segle XVI, amb la típica barreja de formes arcaiques (aver fet, vuy), llatinismes jurídics (fiscus, coram), i una sintaxi viva i directa que transmet la urgència dels fets.

*   Estil narratiu: Les declaracions dels testimonis són petites narracions amb un gran sentit del detall i l'acció.

 

En conclusió, aquest procés és molt més que la simple crònica d'un fet de sang. És un microcosmos que ens mostra el funcionament de la justícia senyorial, les tensions d'una comunitat petita, a l'època dels Àustries. La figura de Joan Bausa, el foraster violent i desafiant que acaba morint després d'una persecució èpica, és gairebé un personatge de tragèdia o de romanç de bandolers.

 

Recerca  i transcripció: Santi Perpinyà Ribera

Fons Arxiu de la batllia de Cardona (AHBerga)