Per un robo de casa d' en Cases de Mosons, Ardèvol (El Solsonès) l'any 1623

 

Plet: Per un robatori de casa d'en Cases de Mosons.

Part demandant: Fiscus ( El fiscal de la batllia actuant com a acusació pública) contra Francesc.(de qui no se sap el cognom)

Jurisdicció: Curia  Ducal de Cardona.

Notari: Lluís Olzina.

Data: Dia 7 de gener, any MDCXXIII (1623).

Testimoni: (també víctima)

Jacint Berenguer, pagès, terme d'Ardevol, conegut per mi, notari, d'edat, com assegura, de vint-i-tres anys.

Declaració de Jacint Berenguer:

"I interrogat davant la cúria present i denunciat, va dir: Estant a la casa de Francesc Cases de Mosons, a mossos, Francesc, que no sé el nom de casa, i jo, testimoni, el qual vaig estar en aquesta casa alguns vuit dies. I a cap d'aquells, em va prendre (hem d’ entendre l’altre mosso que nomès sap que es diu Francesc )una capa de pastor blanca, flocada de blanc, i unes calses de burell negre, un sombrero i una xarpa d'una capa. Jo ho tenia a la cambra on dormia. I a la butxaca de les calses hi havia 3 sous amb diners de billó (ardits).

I trobant jo que aquestes coses mancaven, que ell se'n va anar abans de dia, jo vaig anar darrera seu fins prop de la casa dels Piulats. I estant jo [prop d'ell] tenint-li [il·legible], vaig veure [tirar un tret?] que jo vaig veure el foc. Jo aleshores el vaig arremetre i vaig parlar de lluny amb ell i va dir: 'Oh, no vull res del teu'. I en això ell se'n va anar, i com que jo no tenia armes, no el vaig poder aconseguir, que allà mateix el vaig perdre per fer-se fosc.

I tornat que vaig ser a casa, va dir l'amo d'en Cases que se li havia aportat una xispa [una capa o peça petita de drap] i és veritat: va deixar una capa i se'n va emportar la meva."

---

Aquest document de 1623 és una font primària extraordinària per entendre la justícia i la vida quotidiana a la Catalunya rural del Barroc.

Context Judicial i Temporal

·         Data: 7 de gener de 1623, en ple apogeu del bandolerisme (època de Serrallonga) i la crisi política que precedí la Guerra dels Segadors (1640).

·         Jurisdicció: El plet es porta a la Cúria de Cardona, la jurisdicció del Duc de Cardona (Senyor  d’aquell territori), que tenia la potestat de jutjar crims al seu terme.

·         Part Demandant (Fiscus): El fet que sigui la Fiscalia (Fiscus) qui actuï contra Francesc indica que es tracta d'un crim públic (robatori), i no d'un simple plet civil entre particulars.

El Fenomen del Robatori Domèstic i el Servei

El text revela detalls sobre la precarietat i la inseguretat al món rural:

·         Víctima: Jacint Berenguer, un mosso de 23 anys que feia poc que treballava a la masia ("alguns vuit dies"). El lladre, també anomenat Francesc, sembla ser un altre mosso de casa (un treballador temporal) o algú que coneixia la dinàmica de la masia ("Francesc que no sé el nom de casa").

·         Béns Robats: La roba (capa de pastor, calces de burell, barret i xarpa) i el petit capital (3 sous en ardits) representaven la totalitat del patrimoni d'un pagès jove. La capa de pastor (flocada de blanc) era un bé valuós, clau per a la seva feina i protecció climàtica.

·         Mòbil: El robatori d'aquests béns suggereix un bandolerisme de subsistència (o furt de necessitat), molt comú a l'època.

L'Ús d'Armes i la Justícia Privada

·         Arma de Foc: El lladre, en ser perseguit, dispara (viu tira que yo viu lo foch), molt probablement amb un pedrenyal o pistola (armes comunes entre bandolers).

·         Desavantatge de la Víctima: Jacint, tot i ser el legítim propietari, no pot continuar la persecució perquè "no tenia armes" (nol pugui aconseguir que aqui mateix lo perdi per fer fosch). Aquest fet il·lustra perfectament el comentari històric sobre el Barroc: la gent comuna (com el pagès) tenia l'accés a armes restringit (o no se les podia permetre), cosa que els deixava vulnerables davant els malfactors que sí que n'usaven.

El plet de la Cúria de Cardona, per tant, és un reflex  d'un conflicte quotidià  en el marc de la inseguretat rural, l'ús de la violència i la desigualtat d'accés a la força que caracteritzen el segle XVII.