Per un robo de casa d' en Cases de Mosons, Ardèvol (El Solsonès) l'any 1623

 

                                                        Imatge generada pel CHAT GPT

Plet: Per un robatori a casa d'en Cases de Mosons. 

Part demandant: Fiscus ( El fiscal de la batllia actuant com a acusació pública) contra Francesc.(de qui no se sap el cognom) 

Jurisdicció: Curia  Ducal de Cardona. 

Notari: Lluís Olzina. 

Data: Dia 7 de gener, any MDCXXIII (1623). 

Testimoni: (també víctima) 

Jacint Berenguer, pagès, terme d'Ardevol, conegut per mi, notari, d'edat, com assegura, de vint-i-tres anys. 

Declaració de Jacint Berenguer: 

"I interrogat davant la cúria present i denunciat, va dir: Estant a la casa de Francesc Cases de Mosons, a mossos, Francesc, que no sé el nom de casa, i jo, testimoni, el qual vaig estar en aquesta casa alguns vuit dies. I a cap d'aquells, em va prendre (hem d’ entendre l’altre mosso que nomès sap que es diu Francesc )una capa de pastor blanca, flocada de blanc, i unes calses de burell negre, un sombrero i una xarpa d'una capa. Jo ho tenia a la cambra on dormia. I a la butxaca de les calses hi havia 3 sous amb diners de billó (ardits). 

I trobant jo que aquestes coses mancaven, que ell se'n va anar abans de dia, jo vaig anar darrera seu fins prop de la casa dels Piulats. I estant jo [prop d'ell] tenint-li [il·legible], vaig veure [tirar un tret?] que jo vaig veure el foc. Jo aleshores el vaig arremetre i vaig parlar de lluny amb ell i va dir: 'Oh, no vull res del teu'. I en això ell se'n va anar, i com que jo no tenia armes, no el vaig poder aconseguir, que allà mateix el vaig perdre per fer-se fosc. 

I tornat que vaig ser a casa, va dir l'amo d'en Cases que se li havia aportat una xispa [una capa o peça petita de drap] i és veritat: va deixar una capa i se'n va emportar la meva." 

 

Aquest document de 1623 és una font primària extraordinària per entendre la justícia i la vida quotidiana a la Catalunya rural del Barroc. 

Context Judicial i Temporal 

·         Data: 7 de gener de 1623, en ple apogeu del bandolerisme (època de Serrallonga) i la crisi política que precedí la Guerra dels Segadors (1640). 

·         Jurisdicció: El plet es porta a la Cúria de Cardona, la jurisdicció del Duc de Cardona (Senyor  d’aquell territori), que tenia la potestat de jutjar crims al seu terme. 

·         Part Demandant (Fiscus): El fet que sigui la Fiscalia (Fiscus) qui actuï contra Francesc indica que es tracta d'un crim públic (robatori), i no d'un simple plet civil entre particulars. 

El Fenomen del Robatori Domèstic i el Servei 

El text revela detalls sobre la precarietat i la inseguretat al món rural: 

·         Víctima: Jacint Berenguer, un mosso de 23 anys que feia poc que treballava a la masia ("alguns vuit dies"). El lladre, també anomenat Francesc, sembla ser un altre mosso de casa (un treballador temporal) o algú que coneixia la dinàmica de la masia ("Francesc que no sé el nom de casa"). 

·         Béns Robats: La roba (capa de pastor, calces de burell, barret i xarpa) i el petit capital (3 sous en ardits) representaven la totalitat del patrimoni d'un pagès jove. La capa de pastor (flocada de blanc) era un bé valuós, clau per a la seva feina i protecció climàtica. 

·         Mòbil: El robatori d'aquests béns suggereix un bandolerisme de subsistència (o furt de necessitat), molt comú a l'època. 

L'Ús d'Armes i la Justícia Privada 

·         Arma de Foc: El lladre, en ser perseguit, dispara (viu tira que yo viu lo foch), molt probablement amb un pedrenyal o pistola (armes comunes entre bandolers). 

·         Desavantatge de la Víctima: Jacint, tot i ser el legítim propietari, no pot continuar la persecució perquè "no tenia armes" (nol pugui aconseguir que aqui mateix lo perdi per fer fosch). Aquest fet il·lustra perfectament el comentari històric sobre el Barroc: la gent comuna (com el pagès) tenia l'accés a armes restringit (o no se les podia permetre), cosa que els deixava vulnerables davant els malfactors que sí que n'usaven. 

El plet de la Cúria de Cardona, per tant, és un reflex  d'un conflicte quotidià  en el marc de la inseguretat rural, l'ús de la violència i la desigualtat d'accés a la força que caracteritzen el segle XVII. 

Aquesta anàlisi que presentes és excel·lent i capta amb precisió la riquesa d'aquest document de la Cúria Ducal de Cardona. Per tal de completar el teu estudi, podem aprofundir en alguns matisos tècnics i conceptuals que fan d'aquest testimoni una peça clau per a l'estudi del Barroc català. 

 

1. La Cúria Ducal: El Poder de la Justícia Senyorial 

El text ens recorda que el Duc de Cardona no era només un propietari de terres, sinó un administrador de justícia. 

Competència Penal: El fet que la Fiscalia (Fiscus) intervingui demostra que el Duc exercia la jurisdicció criminal (el "mer i mixt imperi"). En un sistema de pluralisme jurídic, la Cúria Ducal actuava com un tribunal d'instància que buscava mantenir l'ordre públic en un territori fragmentat. 

La figura del Notari: Lluís Olzina no és només un escrivà; és el garant de la legalitat del procés. La seva presència assegura que el testimoni de Jacint Berenguer pugui ser utilitzat en un judici formal posterior. 

2. Cultura Material i Preu de la Vida 

La descripció dels objectes robats no és accessòria, sinó que defineix la identitat social del mosso: 

La Capa de Pastor: Era la peça de roba més preuada. "Flocada de blanc" indica que conservava els flocs de llana per repel·lir la pluja. Robar la capa a un pastor era, a la pràctica, impedir-li treballar, ja que quedava exposat a la intempèrie. 

El Burell: Aquest teixit de llana basta i de color fosc (negre/marró natural) era el material estàndard de la roba dels treballadors. 

Els Ardits: Eren monedes de billó (coure amb una mica de plata) molt corrents a l'època. Els 3 sous robats poden semblar poc, però per a un mosso que tot just portava vuit dies a la casa, representaven una part important de la seva liquiditat immediata. 

3. L'Escena del Crim: "Viu lo Foch" 

Aquest detall és d'un realisme impressionant. 

El Pedrenyal: Quan Jacint diu que "va veure el foc", descriu el moment en què la pedrenyera del pany de l'arma fa guspires en colpir la vora de l'acer (el rastell). En la foscor de la matinada catalana de 1623, la guspira d'un pedrenyal era un senyal de mort imminent. 

Psicologia del Lladre: La frase "Oh, no vull res del teu" és altament reveladora. El lladre intenta desescalar la persecució un cop ha fet servir l'amenaça de l'arma. Suggereix que el Francesc (el lladre) no busca un homicidi (que li portaria una persecució molt més ferotge per part de les autoritats), sinó simplement fugir amb el botí. 

4. Sociologia del Treball: La Precarietat del Mosso 

El text il·lustra el mercat laboral itinerant: 

Mobilitat: Jacint és d'Ardèvol però treballa a prop de Cardona. Els mossos es movien constantment buscant millors condicions o jornals estacionalment. 

Falta de Lligams: Jacint no coneix el cognom del seu company de feina. Això demostra l'existència d'una massa de treballadors flotants que compartien sostre i cambra ("la cambra on dormia") sense tenir cap vincle de confiança, fet que facilitava els furts interns. 

5. Conclusió de l'Anàlisi 

Aquest plet és una microhistòria que ens parla de la macrohistòria: 

Inseguretat: El fet que un simple mosso porti una arma de foc demostra que la violència no era exclusiva dels grans bandolers (com Rocaguinarda o Serrallonga), sinó que havia amarat tota la societat. 

Dret de Venjança vs. Justícia: Jacint intenta recuperar les seves coses personalment, però davant l'arma de foc, ha de desistir i recórrer a la via legal (la Cúria), evidenciant el pas de la força privada a la justícia pública. 

 

  

Recerca i transcripció: Santi Perpinyà Ribera 

Fons arxiu de la Batllia de Cardona . AHBerga