Contracte de masoveria a Cardona el 1820

Jo, Josep Torrabadella, sastre del veïnat i parròquia de Sant Miquel de la vila de Cardona, bisbat de Solsona, entrego a masoveria totes les terres que jo tinc i posseeixo en els annexos de les Rovires, situades en el dit veïnat i parròquia, a Joan Comas, pagès habitant a Capolat, sota els pactes següents. 

Primer: Que el dit Joan Comas haurà de menar (treballar) i conrear les terres de la dita casa, a mitges, a ús i costum de bon pagès, havent de fer tots els anys, mentre les cultivarà, totes les feines que correspongui fer, com són fer les llaurades necessàries, els formiguers corresponents, les cavades planes, les quals hauran d'estar fetes per Sant Joan (al juny). Com, i així mateix, haver de podar i tractar els ceps sense poder-los maltractar, i finalment cultivar els arbres fruiters sense poder-los tallar ni malmetre. Per últim, haurà de fer totes les feines corresponents i necessàries com un bon masover, i tots els fruits que es colliran en aquestes terres seran partits per parts i porcions iguals entre jo i el dit Joan Comas. 

Ítem: Que serà de l'obligació del mateix Joan Comas haver de fer les feines de cavar, traginar i batre; serà a mitges. 

Ítem: Cedeixo la facultat al dit Joan Comas de poder habitar a la meva dita casa, tenint dret d'ús de tota la casa a excepció de la meva cambra. La resta de la casa, com és la llar de foc i els altres llocs comuns, seran tots a mitges, de manera que jo ja em serviré del foc que farà el dit Joan. 

Ítem: Totes les palles que es colliran en les referides terres s'hauran de consumir a la meva casa per fer fems i adobar-les, tenint prohibit, tant l'un com l'altre, vendre'n a cap persona. 

Ítem: La meitat de l'hort que jo tinc a prop de la dita casa es repartirà entre els dos per poder-hi fer les hortalisses que voldrem per al nostre consum. 

Ítem: Totes les llavors que se sembraran en aquestes terres s'hauran de posar a parts iguals. 

Ítem: Que el dit Joan Comas podrà fangar en les dites terres, a la part del rostoll, l'equivalent a mitja quartera de patates cada any, pel seu propi compte. 

Ítem: Pel fet que en aquest present any no es troben les dites terres sembrades, el dit Joan Comas ja podrà sembrar-hi, posant-hi tota l'espècie de grans d'espiga avui mateix, havent de satisfer-me a la signatura d'aquest paper... 

(Anotació al marge): Ítem: Que en cap cas puguin treure els dits fems que faran els bestiars que estaran en el dit mas, tots s'han de quedar en profit i benefici de les terres del dit mas lliures pels jornals que hi hagi esmerçat en cultivar-les. 

Ítem: Que el dit Joan Comas podrà criar a la dita casa de tres a quatre gallines per al seu servei, i de la mateixa manera un ruc de la seva propietat, del qual em podré servir jo per anar a cavall a Cardona en cas que el dit Joan no el necessiti. 

Ítem: Que el dit Joan, o la seva muller, hauran de netejar-me la roba blanca, i jo en recompensa m'obligo a cosir-los la roba que s'hagin de fer, pel seu compte. 

Ítem i finalment: Que l'un a l'altre ens haurem de donar l'acomiadament per Sant Joan, al juny. 

Els quals pactes prometem l'un a l'altre complir i observar sense cap excusa, i aquell qui se n'aparti o no els compleixi podrà donar l'acomiadament a l'altre en la dita data i termini. I perquè consti, ho signem en el present a Cardona a 1 de gener de 1820. 

[Signatura] 

Josep Torrabadella 

Cal afegirla  transcripció de les anotacions escrites verticalment al marge esquerre de la primera pàgina. Tot i que el text està una mica esvaït i tallat per la vora del paper, s'hi pot llegir el següent: 

"Ytem que en ningun cas pugan treure los 

dits fems que faran los bestiars que estaran en 

dit mas, tots se an de quedar en 

profit y benefici de las t[erra]s de dit 

mas" 

Aquesta clàusula afegida al marge especifica que els fems (l'adob) que generin els animals de la masia no es poden treure ni vendre a fora sota cap concepte, sinó que han de quedar-se exclusivament per adobar ("en profit i benefici") les terres del mateix mas. Aquesta era una condició molt habitual en els contractes de masoveria per garantir la fertilitat de la terra. 

A partir de les clàusules que hem llegit, aquí tens els punts clau de com funcionava aquest món:

1. Un món sense gaire diners en efectiu: El sistema "a mitges"

Al segle XIX, el diner en metàl·lic era escàs al món rural. Per això, el contracte estipula que gairebé tot va "a mitges". El masover no pagava un lloguer mensual per la casa i la terra, sinó que pagava amb la meitat de la collita.

• Risc compartit: Si hi havia mala collita per culpa del clima, tots dos hi perdien. Això es veu clarament en la clàusula on s'especifica que les llavors també s'han de pagar a parts iguals.

2. La "cambra de l'amo" i la convivència

Fixa't que en Josep Tornabadella (el propietari) cedeix l'ús de la casa al masover, però es reserva la seva pròpia cambra.

• Això era extremadament comú. Els propietaris, que sovint vivien a la vila (en aquest cas a Cardona mateix), es reservaven una habitació a la masia per anar-hi a passar temporades, supervisar les collites o fugir de la calor a l'estiu.

• A més, estipula que compartiran el foc (la cuina/llar de foc), la qual cosa demostra un nivell de convivència molt proper entre l'amo i la família del masover.

3. L'intercanvi directe de serveis (El sastre i la bugada)

Aquesta és una de les clàusules més humanes i curioses del contracte. En Josep era sastre d'ofici. Com que el masover i la seva dona no tenien diners per pagar roba nova, i l'amo potser vivia sol o necessitava ajuda domèstica, arriben a un acord de bescanvi:

• La dona del masover li renta la "roba blanca" (la roba interior i de llit, que era la més difícil i feixuga de rentar a l'època, sovint amb cendra).

• A canvi, el propietari els cus la roba que necessitin.

• El mateix passa amb l'ase: el masover té dret a tenir un ruc, però l'amo se'n pot servir per baixar al poble. És una economia de pura subsistència i col·laboració.

4. El valor incalculable de l'adob: Fems i "formiguers"

La clàusula afegida al marge sobre els fems és vital. Abans dels adobs químics, la fertilitat de la terra depenia exclusivament dels fems dels animals i de la matèria orgànica.

• Prohibició de venda: L'amo prohibeix expressament que es venguin els fems o la palla. Tot ha de tornar a la terra del mas per no empobrir-la.

• Els formiguers: El contracte obliga el masover a fer "formiguers". Aquesta era una tècnica agrícola tradicional catalana que consistia a fer petits munts de terra, restes vegetals i matolls, i encendre'ls perquè cremessin lentament per dins (com un forn). La terra cuita i les cendres resultants escampades pel camp eren un fertilitzant excel·lent.

5. El calendari agrícola: Sant Joan

L'acomiadament o la renovació del contracte s'havia de fer per Sant Joan (24 de juny). No és una data triada a l'atzar: al juny s'acaba el cicle agrícola d'hivern amb la sega del cereal. És el moment ideal per tancar els comptes de l'any ("fer parts") i decidir si el masover es queda una temporada més o si ha de marxar i deixar pas a un altre abans de començar a preparar les terres per a la sembra de la tardor.

---

Recercqa: Santi Perpinyà Ribera