Sobre una ginebrada o embrutada amb almànguena a la porta de la casa d'Inglabaga, de Terrassola.

 Sobre una ginebrada o embrutada amb almànguena a la porta de la casa d'Inglabaga, de Terrassola. 

 

 

 

Investigació rebuda contra Montserrat Sociats, pagès, habitant al terme de Terrassola. 

Fou remesa [...] trenta lliures en moneda barcelonina [...] com consta la quota del deutor [...] 

Al registre de la Cúria Ducal de Solsona es refereix. 

Sobre una ginebrada o embrutada amb almànguena a la porta de la casa d'Inglabaga, de Terrassola. 

Escrivà: Josep Castellar, notari. 

Dia 14 del mes de novembre de l'any del Naixement del Senyor 1606. 

A notícia del curador fiscal de la Cort i Estació Ducal ha arribat novament que aquests dies passats, alguns fills de perdició poc tement a Déu i a la justícia temporal —entre els quals s'entén que el principal és Montserrat Sociats, habitant al terme de Terrassola—, en companyia d'altres, no han dubtat a anar de nit i a deshora a fer una ginebrada a les portes de la casa de na Inglabaga, del terme de Terrassola, terra de la jurisdicció criminal de l'Excel·lentíssima Duquessa de Cardona. I com que dites coses són dignes de gran punició i [...] les denuncio a Vostra Mercè, il·lustre senyor Governador, perquè, un cop consti [...] dit delicte, sigui ell amb els de la seva companyia condignament punit i castigat, quedant els drets fiscals sempre estalvis. 

Per a l'ofici de l'advocat. En el dit dia. 

Jaume Ginebrosa, pagès natural de la parròquia i terme de Terrassola [...] 

El qual va jurar davant l'Honorable senyor Governador de l'esmentat Ducat de Cardona [...] sobre els quatre Evangelis amb les mans, que diria i deposaria la veritat [...] sobre els fets denunciats pel dit procurador fiscal. 

I fou interrogat sobre el que presentava la cúria i el denunciant. 

I va dir: "Senyor, farà un any poc més o menys, un dia trobant-me jo en el terme de Terrassola en companyia de Montserrat Sociats del mateix terme, i venint entre els dos a parlar de certes coses, entre altres em digué que ell li havia fet una ginebrada, i que si haguessin estat tres o quatre l'hi haurien fet un dia de dissabte al vespre; i adonant-nos del dit negoci, em va dir el dit Sociats el que veritablement ell havia fet i que l'havia enganyat la dita vídua. I això va dir que en feu ell, dit Sociats, perquè la vídua [...] demanada per marit, havia dit que cap dels que l'havien tractat no li havien agradat [...] amb qui ella s'havia casat". 

Interrogat, va dir: "Senyor, és veritat que interrogat jo sobre quina companyia havia tingut per a fer dit negoci, [...] dit Sociats em va dir que Joan Serra, major d'edat, de la Llena, l'havia ajudat a fer dit negoci". 

[...] Li fou llegit i s'hi va ratificar en presència de l'Il·lustre senyor Governador. 

Firmo jo la damunt dita deposició pel denunciant, per Jaume Ginebrosa, per no saber ell escriure. 

En la declaració de la dona desitjada per Montserrat Sociats, Inglabaga: 

[...] "Després he sentit a dir que a la meva casa havia posat dita almangarada Montserrat Sociats, germà del rector de Terrassola. L'ocasió i motiu perquè es feu, deuen ser perquè jo no volia casar-me amb el dit Sociats. Jo no li faig instància cap, sinó que la justícia el castigui conforme ell mereixi". 

Interrogada, va dir: "Veritat és que sí que em va tractar [proposar] si em volia casar". 

En el dit dia. 

Joan Serra, pagès del terme del castell de la Llena, d'uns trenta-sis anys poc més o menys, testimoni citat i conegut, qui va jurar a Déu Nostre Senyor a les mans i en poder de l'Il·lustríssim senyor Governador General del Ducat de Cardona de dir la veritat. 

I fou interrogat [...] i va dir: "Jo sé, un dia de dissabte que farà quatre anys poc més o menys, que de nit a casa meva, Montserrat Sociats, pagès habitant al terme de Terrassola, em va importunar moltíssim que jo l'acompanyés a Terrassola. Al que jo, per ser de nit i a tal hora, li vaig dir per què volia que hi anés a aquella hora; i ell em replicà que no era per a cap mal i que li havia de fer aquest plaer d'acompanyar-lo. I així jo vaig determinar fer-li companyia. En dit camí, i quan fórem prop de l'església de la Llena, aleshores dit Sociats em va dir a mi que les seves dones, això és, la germana i la mare, havien tingut raons [discussions] amb na Inglabaga de Terrassola i que ella els ho havia de pagar. En venjança d'això digué que li volia fer una almangarada i així, traient un tupí que portava de sota la capa, em mostrà una olla amb què portava oli de ginebre i almànguena. I així aleshores, com que jo havia sortit en aquella hora de casa per fer-li companyia, el vaig persuadir que no ho fes perquè no en podia sortir res de bo, i aleshores dit Sociats em digué que endavant, que ell em respondria en tot i per a tot. I així continuàrem el camí fins a l'Aigua Salada [la Ribera Salada]. Li vaig dir jo: "escolti, jo això no tinc remei de passar-ho per aquí". Aleshores ell digué que em passaria l'aigua al coll, i com de fet em va passar l'aigua a coll. I un cop passat, s'acostà a l'aigua i tornà a l'altra part a cercar l'olla de ginebre i almànguena i vaig veure que hi posava aigua de la ribera dins dita olla i digué "així tinc el que necessito". Arribats que fórem davant la casa d'Inglabaga, ell, el dit Sociats, prengué un ramet de farigola i boix i començà a almangarar la porta de la casa de dita Inglabaga de Terrassola, la qual cosa puc dir i afirmar que és la dita casa de na Inglabaga, tot i que fos de nit, per la gran notícia que tenia de dita casa d'Inglabaga. I un cop va haver fet dita almangarada a dita porta de dita casa, prengué la dita olla i la penjà en una estaca que hi havia a la part de damunt de dita porta de dita casa. I fet això ens en tornàrem els dos a casa meva. I he sentit des d'aleshores ençà, per algun altre a qui havia explicat dit negoci i que es gloriava d'haver-ho fet, que dita almangarada l'hauria feta perquè la dita Inglabaga no s'havia volgut casar amb ell. I això és el que jo he vist i el que jo hagués callat molt bé, però com que ell se n'ha vantat i ha arribat a notícia de Vostra Mercè, ara mitjançant jurament he hagut de dir la veritat". 

Jo Francesc Camp firmo la damunt dita deposició pel damunt dit Joan Serra per no saber ell escriure. 

Li fou llegit i s'hi ratificà en presència del Magnífic senyor Assessor ordinari. 

Dit dia i any. 

Montserrat Sociats, pagès, habitant ara al terme de Terrassola, capturat i detingut a les presons del castell Ducal de Solsona [...] el qual va jurar [...] de dir la veritat. 

I interrogat per vós, "Com us dieu?", va dir: "Jo em dic Montserrat Sociats, habitant a la rectoria de Terrassola". 

Int: Que digui el reu deponent quants anys té més o menys. Va dir: "Senyor, jo tinc uns quaranta o poc més anys". 

Int: Que digui el reu deponent per què està pres. Va dir: "Senyor jo no sé per què estic pres". 

Int: Que digui el reu deponent si coneix a Joan Serra de la Llena. Va dir: "Senyor, sí que el conec a dit Joan Serra de la Llena, tots som veïns". 

Int: Que digui el reu deponent si, trobant-se ell reu a la casa del dit Serra en dissabte al vespre farà quatre anys poc més o menys, ell reu deponent li digué a dit Serra que l'acompanyés d'allí a Terrassola. Va dir: "Senyor, no és veritat". 

Int: Que digui el reu deponent per què diu no ser veritat que l'acompanyés... 

I va dir: "Senyor, no em va acompanyar". 

Int: Que digui el reu deponent si fa temps que li interroguen, que farà quatre anys, si ell reu [estava] a casa de dit Joan Serra. Va dir: "Fa més de cinc anys que jo no he anat a casa seva". 

Int: Que digui el reu deponent si en aquell temps de vespre que l'interroga, fent-li companyia a dit Serra per anar a Terrassola on li havia demanat que l'acompanyés, si quan foren al costat de l'església de la Llena, ell reu deponent li va dir [...] "que les meves dones, això és, la meva dona i la meva germana, estan barallades amb la Inglabaga, i jo determino fer-li una almangarada a la porta de casa seva". Va dir: "No senyor, jo no li he dit tal paraula perquè jo no hi he anat amb ell". 

Int: Que digui el reu deponent si quan li va dir tals paraules al dit Serra, ell reu li mostrà un tupí en el qual portava l'oli de ginebre i almànguena. Va dir: "No senyor". 

Int: Que digui el reu deponent la veritat, si quan arribaren a la Ribera Salada i estaven al passar, si li va dir a dit Serra que per anar [...] no podia passar d'allí endavant. Va dir: "Senyor, que jo no...". 

Int: Que digui si ell reu deponent, com que ell anava coix, se'l va posar al coll. Va dir: "No senyor". 

Int: Que digui el reu deponent si, després d'haver passat la Ribera Salada, hi va posar de l'aigua de dita Ribera dins el dit tupí, i l'oli i almànguena. Va dir: "Senyor, això és maldat [fals]". 

Int: Que digui el reu deponent si, continuant dit camí, un cop foren arribats a la porta de la casa de la Inglabaga, ell reu deponent prenent de l'oli, almànguena i aigua que estava dins del dit tupí amb un brot de farigola o boix, si va almangarar la porta de la casa de dita Inglabaga de Terrassola. Va dir: "Senyor, jo no he fet tal cosa". 

Int: Que digui si, després d'haver ell reu deponent fet l'almangarada a la porta de dita Inglabaga, si prengué el dit tupí amb què portava dita almangarada i si el va penjar en una estaca que hi havia a la part de damunt de la dita porta de dita casa. Va dir: "Senyor, jo no he fet tal cosa". 

Int: Que digui el reu deponent si després d'haver fet la dita almangarada s'ha jactat i gloriat entre alguns amics d'haver fet la dita almangarada a les portes de la dita casa de la Inglabaga. Va dir: "No senyor". 

Int: Digui el reu deponent si ha tingut pensament i va tractar matrimoni entre ell i la vídua Inglabaga, quan fou vídua del primer marit. Va dir: "Senyor, no". 

Int: Que digui el reu deponent si, per no haver fet elecció la dita vídua Inglabaga de la seva persona per marit, si per malícia d'això li va pegar la dita ginebrada o si fou per les raons que ell reu deponent digué a Joan Serra. Va dir: "Senyor, jo no he fet tal cosa, ni per la meva mare ni per la meva germana, per respecte als meus deutes, ni perquè hagin tingut baralles dites la meva mare i germana amb la dita Inglabaga". 

Per Montserrat Sociats firmo jo Pere Gausens. 

Li fou llegit i s'hi ratificà present l'Il·lustre senyor Governador General. 

Dia dijous setze del mes i any predits. 

Jeroni Serra, pagès habitant a la ciutat de Solsona, d'edat segons afirma de trenta anys poc més o menys, citat i conegut, qui va jurar a Déu [...] 

I interrogat [...] va dir: "Farà quatre anys més o menys que, trobant-me una nit a casa de Joan Serra de la Llena, i trobant-se també a dita casa Montserrat Sociats, entre altres raons que tingueren digué el dit Montserrat Sociats com ell havia fet la ginebrada a la porta de la casa d'Inglabaga de Terrassola. I d'això se'n reia i se'n vantava entre nosaltres, i digué que el rector de Terrassola, el seu germà, es pensava que ell [el rector] ho hagués fet, puix havia dit a la porta de l'església que alguns havien anat a fer el salpàs i que no volia que ell hi hagués estat primer, referint-se a la dita ginebrada doncs havia succeït aquell dia. I això és el que jo sé i he sentit dir del mateix Montserrat Sociats". 

Jo Jaume Deulofeu firmo la present deposició pel damunt dit Jeroni Serra per no saber ell escriure. 

Dia divendres disset del mes i any predits. 

Francesc Clop, pagès del terme del castell de Timoneda, d'edat segons afirma de vint-i-nou anys poc més o menys [...] 

I interrogat [...] va dir: "Jo sé, si farà set o vuit mesos poc més o menys, estant jo en el terme de Terrassola en companyia de Montserrat Sociats, pagès habitant en el dit terme de Terrassola, li vaig dir jo a dit Sociats que havia sentit a dir palesament que ell havia donat o posat la ginebrada i almangarada a la porta de la casa de la Inglabaga de Terrassola. I en haver-li dit jo aquestes paraules, es posà a riure dit Sociats i em digué a mi, testimoni, que no ho havia fet, però que si n'hi hagués de fer o posar-ne una altra de ginebrada, que ell la posaria de manera que s'hi coneixeria molt millor que no aquesta i que no la traurien tan fàcilment com n'havien tret aquesta. I això és el que recordo, i si d'alguna cosa més d'aquí endavant me'n recordés, pel jurament que tinc prestat, ho denunciaré a Vostra Mercè senyor Batlle". 

Jo Gaspar Faneca firmo la damunt dita deposició pel damunt dit Francesc Clop per ell no saber escriure. 

Dia dilluns vint del mes i any predits. 

Antoni Isanta, pagès i habitant a la ciutat de Solsona, d'edat segons afirma de quaranta anys poc més o menys [...] 

I interrogat [...] va dir: "Jo, testimoni, sé que farà dos anys poc més o menys trobant-me un dia dins del terme de Terrassola en companyia de Montserrat Sociats [...] em va dir com certament ell, dit Sociats, havia posat la ginebrada i almangarada a la porta de la casa de la Inglabaga de dit terme de Terrassola. I em digué que ho havia fet perquè havia tractat matrimoni ell amb la dita vídua Inglabaga de Terrassola, i que després ella s'havia casat amb un altre, i que deia dit Sociats que la dita vídua Inglabaga es burlava d'ell dit Sociats. I per aquest motiu em digué a mi, testimoni, que li havia fet dita almangarada a la dita porta de casa seva de dita Inglabaga. I això és el que jo, testimoni, he sentit a dir al dit Montserrat Sociats". 

Jo Joan Miralles, sabater, firmo la damunt dita deposició pel damunt dit Antoni Isanta per no saber escriure. 

En un nou full: 

[Fórmules legals d'acusació de la fiscalia ducal contra Montserrat Sociats on es demana que sigui punit i castigat legalment]. 

El 24 de novembre de 1606 es fa la present inquisició pública, es concedeix còpia al dit Sociats amb llicència i un termini de sis dies de detenció [...] 

Fou intimada i notificada la cèdula d'intimació en dia diumenge 26 del mes i any [a la presó] al dit Montserrat Sociats, trobat personalment a les presons ducals de Solsona, per Pere Sales, nunci jurat de Solsona. 

 

Anàlisi del Procés Criminal 

1. Context Històric i Geogràfic 

El text ens situa el novembre de 1606 (MDCVI) sota la jurisdicció criminal de l'Excel·lentíssima Duquessa de Cardona (probablement Caterina d'Aragó i de Cardona), un dels dominis senyorials més poderosos de Catalunya en aquell moment. Els fets tenen lloc prop de Solsona, a la Vall de Lord i rodalia (Terrassola, La Llena, Timoneda, el riu Ribera Salada), territoris històricament integrats al Ducat. 

2. El Delicte: La "Ginebrada" o "Almangarada" 

El procés investiga una ofensa a l'honor coneguda com a "ginebrada" o "almangarada". Es tractava d'una pràctica d'escarni públic, pròpia del dret consuetudinari o justícia popular (com els esquellots o charivari), que consistia a embrutar la porta de la casa de la víctima amb una barreja pudenta i difícil de netejar. En aquest cas, l'acusat utilitza: 

• Oli de ginebre: Conegut per la seva forta i penetrant olor. 

• Almànguena (almanguera/almangarada): És ocre roig (òxid de ferro), un pigment que tenyeix profundament la fusta i la pedra i costa molt de fer desaparèixer. 

• Aigua del riu, farigola i boix: Usats com a pinzell o escombreta improvisada per escampar la barreja a la porta. 

Aquesta pintada era una denigració pública de la reputació de la dona assenyalada. El fet de deixar l'olla (el tupí) penjada sobre la porta funcionava com a signatura de l'ofensa. 

3. El Mòbil: El rebuig matrimonial 

El motiu principal es desprèn de les declaracions dels testimonis (Ginebrosa i Isanta) i de la mateixa víctima (la vídua Inglabaga). Montserrat Sociats pretenia casar-se amb Inglabaga quan aquesta va enviudar del seu primer marit. En ser rebutjat per ella —la qual afirmava que cap dels pretendents li agradava i es va acabar casant amb un altre—, Sociats es va sentir burlat i ferit en el seu orgull. Això el va motivar a planificar aquest acte de venjança masclista d'ordre reputacional per estigmatitzar públicament la dona. Secundàriament, esmenta a un testimoni unes "raons" (discussions) prèvies de la seva mare i germana amb la víctima. 

4. El Procediment Judicial 

El text recull una inquisitio (fase d'instrucció criminal): 

• Iniciació: D'ofici, mitjançant el curador fiscal, ja que la "ginebrada" alterava la pau pública i posava en dubte l'autoritat ("fills de perdició poc tement a Déu i a la justícia"). 

• La prova (Testificals): El nucli del procés és l'aportació de testimonis. El testimoni clau és Joan Serra, a qui Sociats enganya perquè l'acompanyi en plena nit per fer-lo còmplice ("li vaig dir que jo això no tinc remei de passar-ho... aleshores ell digué que em passaria l'aigua al coll"). Els altres tres testimonis (Jaume Ginebrosa, Jeroni Serra, Francesc Clop i Antoni Isanta) aporten testificals de referència: tots relaten com l'acusat s'havia vantat en públic a les tavernes o cases d'haver comès la malifeta. 

• L'Interrogatori de l'acusat: Tot i el pes de les proves, Montserrat Sociats adopta la clàssica estratègia de negar-ho absolutament tot en bloc. Nega el fet, nega haver estat amb els testimonis, nega haver travessat el riu ("això és maldat") i nega haver tractat matrimoni amb la vídua. 

• Resolució instructora: Finalment, el fiscal formalitza els càrrecs i se li dona un termini de 6 dies a la presó de Solsona (notificació feta en diumenge per Pere Sales) per preparar la seva defensa o ser sentenciat. 

És un document molt ric sociològicament perquè mostra com funcionava el control social i l'escarni a la Catalunya rural del Barroc, i com les confessions de taverna (els "fardaires" que es vantaven de les seves bretolades) eren la prova cabdal que usava la justícia senyorial per condemnar els culpables. 

 Recerca i transcripció: Santi Perpinyà Ribera

Fons Batllia de Cardona (AHBerga)