La Curia Ducal de Cardona contra Joan Molgosa de Vallmanya (Pinós) i Miquel Riera de Meià (Salo), Sant Mateu de Bages

 Fiscus Curie Ducalis Cardone contra Joannes Molgosa de Valmanya  et Michael Riera de Meya 

 

Escriba Curie  Ducalis Ludovicus Olzina notari 

  

Die dominica secunda mensis novembris MDLXXXXVI 

 

Salvador Costa pagensis ville Prators Regis (Prats de Rei) testes qui juravit etcétera dicere veritatem 

Et interrogatis super Curie prenentis et denuntiatis dixit sôr  lo diumenge abans del dia de Sant Juan de juny mes proppassat anant yo ab companyia de Barthomeus Comes de les Coromines sufragánea de Castellar de la vila de Cardona envers Castelltallat de la qual vila de Cardona partirem de vesprada que ere de una ora de sol poc mes o manco y quant  forem prop de la casa de la Rovira de Salo que ha havie una estona here de nit sentirem xarar gent que venien devers nosaltres. E sentint la gent nosaltres nos posarem sota un marge y ells acostantse a nosaltres quens posarem a cerca de dues pases caminant ells sentirem parlar a Janot Molgosa  qui ab la veu lo coneguerem molt be que digue mira Miquel Riera de aquestes ginebrades que haveu donada a la porta de na  Rovira de Salo mira queu tingueu ben secret que asso es cosa de molt gran crim que si la justicia de Cardona o sabie y ha un Batlle que es lo diable e aleshores respongue Miquel Riera de Meya a Janot tu com es cagat mira tu de les arnes  que robarem com may o a sabut ningu tu tens ben secret  y no ayes […] de mi E lo dit Janot Molgosa respongue besta tu es ajudat de la cera que yo may ne hagut res E lo Miquel Riera digue mira tu Janot Molgosa fas gran cas de una ginebrada si mot me fa entrare yo dins Cardona a fonarme i si ere menester fer una scopetada al Batlle E nosaltres no sentirem  parlar sino los dits Janot Molgosa uqe es del terme de Valmanhya y Miquel Riera los quals yo conegui molt be perque los tinc en pratiga y ne sentiren parlar  ningu altre Empero be empar nheren mes e dos y tambe digueren  com restaras ben empudegada la buiteta de na Rovira  ella ben restara pero be si conexaras e aso anaven parlant tot caminant y son cami y les darreres paraules sentí fou que digueren tornem al llit que los de casa non aguessen sentiment. 

Fuit sibi lectum et  presente Honorabilis bajulo perseveravyt 

 

Dicto et eodem die 

 

Barthomeus Comes de les Coromines de Castellar testes qui juravyt etcétera dicere veritatem etcétera 

Et interrogatis Super Curie prenetis et denuntiatis dixit sôr  en lo mes de juny proppassat quem par here lo diumenge abans de St. Juan en la vesprada quey podie haver una hora de sol partirem de la vila de Cardona en Salvador Costa dels Prats de Rey y yo anant nos envers Castelltallat  e arribant prop dCasa de la Rovira de Meya a Salo que ha here fosc bona estona havie sentirem parlar gent  que venien envers nosaltres y sentint la gent lo dit Salvador Costa y yo deposant  nos amagarem sota un marge que ere molt fosca y sentirem parlar a Janot Molgosa de Vallmanya quel coneguerem molt be que digue tu Miquel Riera mira que aso que havem get de posar ginebrada a les portes de na Rovira que tingues ben secret perque es cosa de gran crim y si la justicia de Carona o sabes palcat que hi ha un  Batlle ques lo diable quens perseguirie molt. 

E aleshores respongue Miquel Riera valdeu Janot cxom es tu cagat mira de les arnes que robarem com may o a sabuty ningu lo dit Riera tambe coneguerem molt be que tenirie tambe ab pradiga E responent dit Molgosa digue a dit Riera bastant be tes valgut de la será y yo no ne agut res E tambe sentí com dit Miquel Riera digue pardes tu Janot fas gran cas de una ginebrada si molt ere menester entrarie yo a darne una enmix de Cardona y si ere menester tirar una escopetada al Batlle mes com stara be ara na Rovira ella be crec yo o rentara nosaltres tornemnos en prest al llit perque los de casa non aguessen sentiment E aso anaven dient tot caminant y par heren mes de dos conforme lo trapix pero no sentí parlar sino dits Janot Molgosa y Miquel Riera  

Fuit sibi lectum et presente Honôr bajulo perseveravyt. 

 

Recerca i transcripció: Santi Perpinyà Ribera 

Fons de la batllia de Cardona (AHBerga) 

 

 

És un document fascinant! Aquest procés judicial ens ofereix una finestra increïble a la vida quotidiana, la conflictivitat rural, la picaresca i el llenguatge del segle XVI a la Catalunya central. 

A continuació et presento la transcripció adaptada al català actual per facilitar-ne la lectura, seguida de l'estudi històric detallat. 

Part I: Transcripció al Català Actual 

Fisc de la Cúria Ducal de Cardona contra Joan Molgosa de Vallmanya i Miquel Riera de Meià. 

Escriba de la Cúria Ducal: Lluís Olzina, notari. 

Diumenge, 2 de novembre de 1596. 

[Testimoni 1] 

Salvador Costa, pagès de la vila de Prats de Rei, testimoni que jurà, etcètera, dir la veritat. 

I interrogat sobre [les qüestions] de la Cúria present i les denúncies, va dir: 

«Senyor, el diumenge abans del dia de Sant Joan de juny, del mes proppassat, anant jo en companyia de Bartomeu Comes de les Coromines, sufragània de Castellar, de la vila de Cardona cap a Castelltallat (de la qual vila de Cardona vam partir de vesprada, quan devia quedar una hora de sol poc més o menys), i quan vam ser a prop de la casa de la Rovira de Saló, que ja feia una estona que era de nit, vam sentir xerrar gent que venia cap a nosaltres. 

I, en sentir la gent, nosaltres ens vam posar sota un marge. Ells es van anar acostant fins a posar-se a prop de dues passes de nosaltres. Mentre caminaven, vam sentir parlar a Janot Molgosa —a qui vam conèixer molt bé per la veu—, que digué: 

—Mira, Miquel Riera, d'aquestes ginebrades que heu donat [posat] a la porta de na Rovira de Saló... mira que ho tingueu ben en secret, que això és cosa de molt gran crim! Que si la justícia de Cardona ho sabia... i hi ha un batlle que és el diable! 

I aleshores va respondre Miquel Riera de Meià a Janot: 

—Tu, com ets de cagat! Mira tu, de les arnes que vam robar com mai ho ha sabut ningú! Tu ho tens ben en secret i no tinguis por de mi. 

I el dit Janot Molgosa respongué: 

—Bèstia! Tu t'has ajudat [beneficiat] de la cera, que jo mai n'he tret res! 

I el Miquel Riera digué: 

—Mira tu, Janot Molgosa, fas gran cas d'una ginebrada! Si molt em fa, entraré jo dins de Cardona a esfondrar-me [ficar-me fins al fons/amagar-me] i, si és menester, a fotre una escopetada al batlle! 

I nosaltres no vam sentir parlar a ningú més sinó als dits Janot Molgosa, que és del terme de Vallmanya, i Miquel Riera, als quals jo vaig conèixer molt bé perquè hi tinc pràctica [els conec de tractar-hi], i no vam sentir parlar a ningú altre. Això no obstant, bé em va semblar que n'eren més de dos, i també van dir: «Com quedarà de ben empudegada la buiteta [entrada/porta] de na Rovira! Ella bé hi restarà, però bé s'ho coneixerà!». I això ho anaven parlant tot caminant fent el seu camí, i les darreres paraules que vaig sentir van ser que deien: «Tornem al llit, que els de casa no se n'adonin».» 

(Li fou llegit i, en presència de l'honorable batlle, s'hi va ratificar). 

[Testimoni 2] 

Bartomeu Comes de les Coromines, de Castellar, testimoni que jurà, etcètera, dir la veritat, etcètera. 

I interrogat sobre [les qüestions] de la Cúria present i les denúncies, va dir: 

«Senyor, en el mes de juny proppassat, que em sembla que era el diumenge abans de Sant Joan, a la vesprada, quan hi podia haver una hora de sol, vam partir de la vila de Cardona en Salvador Costa, dels Prats de Rei, i jo, anant cap a Castelltallat. I arribant a prop de casa de la Rovira de Meià, a Saló, que ja feia una bona estona que era fosc, vam sentir parlar gent que venia cap a nosaltres. I, en sentir la gent, el dit Salvador Costa i jo ens vam amagar sota un marge, perquè era molt fosc, i vam sentir parlar a Janot Molgosa de Vallmanya, a qui vam conèixer molt bé, que digué: 

—Tu, Miquel Riera, mira que això que hem fet de posar ginebrada a les portes de na Rovira ho tinguis ben en secret, perquè és cosa de gran crim, i si la justícia de Cardona ho sabés... mal pecat, que hi ha un batlle que és el diable i ens perseguiria molt! 

I aleshores respongué Miquel Riera: 

—Vàlgam Déu, Janot, com ets de cagat! Mira de les arnes que vam robar com mai ho ha sabut ningú! —Al dit Riera també el vam conèixer molt bé, perquè també hi tenia pràctica—. I responent el dit Molgosa, digué al dit Riera: 

—Bastant bé t'has valgut de la cera, i jo no n'he hagut res! 

I també vaig sentir com el dit Miquel Riera deia: 

—Pardéu! Tu, Janot, fas gran cas d'una ginebrada! Si molt fos menester, entraria jo a donar-ne una al mig de Cardona i, si fos menester, a tirar una escopetada al batlle! Però com estarà de bé ara na Rovira! Ella, bé crec jo, s'ho rentarà. Nosaltres tornem-nos de pressa al llit perquè els de casa no se n'adonin. 

I això ho anaven dient tot caminant, i semblava que eren més de dos, conforme al trepig [soroll de passos], però no vaig sentir parlar sinó als dits Janot Molgosa i Miquel Riera.» 

(Li fou llegit i, en presència de l'honorable batlle, s'hi va ratificar). 

Part II: Estudi Històric del Document 

Aquest expedient de la Cúria Ducal de Cardona del 1596 és una font primària de gran valor per entendre la sociologia, la criminalitat i el dret a la Catalunya de l'Època Moderna. A continuació, se'n destaquen els elements històrics clau: 

1. Context Jurídic i Institucional 

• La Cúria Ducal de Cardona: Al segle XVI, el Ducat de Cardona era una de les jurisdiccions senyorials més importants de Catalunya. El Duc exercia l'alta i la baixa justícia (la capacitat de jutjar i condemnar) dins dels seus territoris. El Batlle era la màxima autoritat judicial local delegada del senyor, una figura sovint temuda pels vilatans (com demostra la frase "hi ha un batlle que és el diable"). 

• Procediment Inquisitiu: L'ús del llatí en les fórmules notarials ("Fuit sibi lectum...", "Et interrogatis...") ens mostra un procediment judicial formal on els testimonis declaren sota jurament ("juravyt dicere veritatem"). La figura del notari (Lluís Olzina) dota de fe pública el document. 

2. El Delicte Principal: La "Ginebrada" i el control social 

• El document gira entorn d'un acte vandàlic o de difamació anomenat "ginebrada", que consisteix a posar branques de ginebró o altres elements (probablement acompanyats d'excrements o substàncies pudents, ja que diuen "restarà ben empudegada") a la porta de la casa d'una dona ("Na Rovira de Saló"). 

• A l'Època Moderna, els rituals de difamació (com els esquellots o les enramades fetes amb males herbes) eren mecanismes comunitaris per assenyalar i avergonyir públicament a persones que, segons els autors, havien trencat alguna norma moral o social (una vídua que es tornava a casar, sospites d'infidelitat, enemistats personals). Que ho considerin "cosa de molt gran crim" denota que la justícia senyorial perseguia aquestes alteracions de la pau pública. 

3. El Delicte Secundari (Confés): El robatori d'arnes 

• Durant la conversa, els acusats s'autoincriminen en un delicte anterior: el robatori d'arnes (ruscos d'abelles). 

• En les societats rurals i d'Antic Règim, la cera era un producte extremadament car i valuós (molt més que la mel), utilitzat principalment per a l'enllumenat de les esglésies i les cases benestants. El retret de Molgosa ("t'has ajudat de la cera i jo mai n'he hagut res") reflecteix els típics conflictes en el repartiment del botí i l'alt valor econòmic d'aquest robatori. 

4. Violència Rural i Armes de Foc 

• La fatxenderia de Miquel Riera dient que "si és menester, tirarà una escopetada al batlle" és el reflex perfecte de la Catalunya de finals del segle XVI. Som a les portes del moment àlgid del bandolerisme català (època de Nyerros i Cadells, de Perot Rocaguinarda i Joan de Serrallonga pocs anys després). 

• La possessió d'armes de foc curtes (escopetes, pedrenyals) per part dels pagesos era un problema endèmic que els virreis de Felip II no aconseguien controlar. L'amenaça directa contra l'autoritat (el batlle) demostra el clima d'insubordinació i violència armada al món rural. 

5. Toponímia i Xarxa Social 

• L'espai geogràfic és precís i es correspon a les actuals comarques de l`Anoia ,Bages i el Solsonès: Prats de Rei, Cardona, Castellar, Castelltallat, Saló i Vallmanya. Tota aquesta zona de masies disseminades facilitava el trasllat nocturn d'aquests individus ("tornem al llit que els de casa no tinguin sentiment"), mostrant la mobilitat d'aquesta petita delinqüència rural emparada per la foscor. 

 

 

 

 

A l'època moderna, la reputació i l'honor no eren només conceptes abstractes, sinó béns tangibles. Perdre'ls significava l'aïllament social i econòmic. En aquest context, les "ginebrades" eren una eina letal. 

Aquí tens una anàlisi detallada del que representaven aquestes pràctiques: 

1. La justícia del poble: L'escarni públic 

En llocs on l'autoritat (el batlle o el senyor) no podia arribar a regular tots els aspectes de la vida privada, la mateixa comunitat s'erigia en jutge. Aquestes accions s'emmarquen dins del que els antropòlegs anomenen justícia popular o justícia comunitària (molt lligada als esquellots o xarivaris). L'objectiu era castigar públicament aquells que havien trencat les normes morals o no escrites del poble, assenyalant-los literalment a la porta de casa seva perquè tothom ho veiés en fer-se de dia. 

 

2. La doble cara de l'Enramada 

L'acte d'enramar la porta d'una casa tenia, tradicionalment, dues cares oposades depenent de l'època de l'any i del material utilitzat: 

• Les enramades d'amor (o de festeig): Típiques de la primavera (el Maig). Els joves fadrins posaven branques d'arbres florits, flors boscanes i herbes aromàtiques a les portes de les noies solteres per declarar-los el seu amor o fer-los un homenatge. 

•  

• Les enramades d'insult, refús o "ginebrades": Eren l'anvers tenebrós. S'utilitzaven plantes espinoses, lletges o pudentes. Es col·locaven branques de ginebró (que té fulles punxents), argelagues, cards o, com suggereix el document de 1596, s'hi afegien excrements o animals morts (d'aquí la frase "restarà ben empudegada"). Era una manera física i molt visual de dir: "Aquesta casa està podrida moralment". 

 

3. Què s'amagava darrere d'aquest atac a Na Rovira? 

Encara que el text no especifica el motiu exacte pel qual Janot i Miquel ataquen Na Rovira de Saló, històricament aquests actes anaven gairebé sempre dirigits a les dones i tenien un fort component de control patriarcal i sexual. Els motius més habituals per patir una ginebrada eren: 

• Sospites d'infidelitat o adulteri: Si corria el rumor que una dona enganyava el seu marit, el poble s'encarregava de fer-ho públic. 

• Vídues que es tornaven a casar (o que tenien amants): Les segones núpcies sovint eren molt mal vistes per la comunitat, especialment si hi havia diferència d'edat. 

• Rancúnies per rebutjos amorosos: Un pretendent rebutjat podia venjar-se difamant la dona, embrutant la seva puresa i espantant altres possibles pretendents. 

• Dones considerades "massa lliures": Qualsevol dona que desafiés el seu rol de submissió dins la família (que tingués massa caràcter, que fos vista com a "fustigadora" o rondinaire) podia ser objectiu d'aquests atacs per retornar-la a la submissió a través de la vergonya. 

 

4. El secretisme i l'autoria 

Aquestes accions es feien sempre amb nocturnitat i traïdoria. Encara que tothom al poble podia intuir qui ho havia fet (sovint eren grups de joves solters, o veïns amb disputes per terres o herències), l'anonimat protegia els autors de les represàlies legals. Per això, quan el Janot Molgosa adverteix al Miquel Riera que ho mantingui en "ben secret, que això és cosa de molt gran crim", sap perfectament que, si els descobreixen, la justícia oficial (el batlle) actuarà no per defensar l'honor de la dona, sinó per castigar l'alteració de la pau pública i el trencament de l'ordre.