Els costums funeraris a Cardona, Sant Just d'Ardèvol i Vallmanya de Pinós al s. XVIII i el XIX

           

COSTUMS FUNERARIS A LA CATALUNYA CENTRAL S.XVIII i XIX

En el procés de les oferines mantingut en un llarg període de temps entre la Col·legiata de Sant Vicenç del Castell de Cardona i l’església parroquial de Sant Miquel  de Cardona ens explica  alguns  aspectes dels costums funeraris a Cardona   els segles XVII i XVIII , així com altres ofrenes que els devots donen en diverses ocasions.

En la Iglesia de San Miguel de dicha villa de Cardona se dizen y suponen las cosas siguientes: (…) Que en la Iglesia parroquial de San Miguel de tiempo antiguo y hasta el dia de oy, se han acostumbrado a hacer y se hacen diferentes especies de oblaciones; unos que se dicen de mano besada, y en el pie del altar en las misas solemnes conventuales de los días de Domingo y otros días festivos de precepto eclesiático…

La segunda especie de dichas oblaciones es de aquellas que se hacen en las misas de entierros de difuntos, novenas y cabo de año, que se llaman oblaciones de dinero y velas.

La tercera especie de oblaciones que se hacen en la Iglesia de Sant Miguel de Cardona son de pan y vino que se ofrecen en los entierros de niños con entierro sencillo y sin cantarles missa alguna.

La quarta especie es de las oblaciones de algunas velas y dineros que se hacen en las missas de nupcias a Bendicion de los recién casados , y de parteras.

La quinta especie es de las oblaciones que se hacen en la adoración del jueves y viernes santo en el tiempo que el Señor esta en el monumento.

La sexta especie de oblaciones son de velas y dineros, pan y vino que se ofrecen en la misa vulgarmente nombrada de eixir a absoldre.

La séptima especie de oblaciones de aquellas que se llaman en lengua vulgar offerinas annuals de pa, vi y diners, que por devoción o consuetut antigua acostumbran los fieles ofrecer en dicha Iglesia en los días de fiesta de precepto extra actum celebrationis missorum conventualicum solemnias- en qualquier tiempo y lugar y estas se dan non gratuito et mere voluntatie sed per nodum stipendy- manuali, mas dos o tres responsorios, letanias y otros sufragios y oraciones que reza el párroco o sus vicarios por las Almas de los difuntos de aquellos bienechores  según lo mas o menos que importa el valor de dicha oblata.

En un protocol notarial ara custodiat a l' ACA, trobem una part d'un plet entre la comunitat de preveres de l' esglèsia parroquial de Sant Miquel de Cardona i el capítol de canonges de  la col·legiata de Sant Vicenç del castell de Cardona. Un més dels moltíssims plets entre ambdues comunitats que tenien enfrontaments seculars. Aquest plet ens permet conéixer un altre tipus  d'enterrament anomenat "mig general" (on es cantava un nocturn o laude). 

Lo Rnt. Dr. Dn Bernat de Albi Rector dela Iga. p[arr]o[qui]al de St. Miguel dela Vila de Car= 

dona, y la Molt Rnt. Comunitat de P[rever]es de dita Iga. per son Sindich y pro= 

curador y autor del sindicat y actoria del qual Consta ab acte rebut per 

lo Sr Hermenter Font not[ari] publich de dita Vila en jornada dels 6 de 

[setem]bre del corrent any 1714. Responent a la p[rese]ntada requesta y vo= 

luntari protest que instant lo Rnt. Sindich del Rnt. capítol de Canon= 

ges de la Iga. Collegiata de St. Vicens del Castell de dita Vila los fonch 

lo dia 6 del corrent mes, del p[rese]nt any presentada disenten y 

contradiuen en primer lloch al requerit y protestat; Y més 

avant se admiran que dit capítol alleguia lo estar en posses= 

sió o quasi de assistir absolutament ab sos individuos en tots 

los enterros en los quals generalm[en]t se canta un nocturno, o laude, vul= 

garment dit, mitg general; Per que en estos solament assisteix un de 

dits canonges, si los altres no y son convidats, o cridats per los difunts, 

sos hereus, o Marmessors: de conformitat, que sab molt bé que no 

essent cridats tots los dits canonges, solament y assisteix un de 

aquells, y ab assistencia de aquel sol canonge Lo dit P[are] R[ect]or 

y Molt Rnt. comunitat celebran las misas, cantan epístolas, ev= 

angelis, aporten las capas y tunicals, levan capas y bordons, y fan 

tot lo que pertoca fer en los enterros, novenas, y caps de any en dita 

Esglesia parroquial de Cardona ; Y de ferse axi han estat de esta part , de deu  

Vint, trenta,quaranta y mes anys y estant de presents dits Reverents y rector, 

 y comunitat en quieta y pacifica possessió la qual entenen 

y volen continuar, confortada y corroborada ab lo declarat 

en un capítol de la sentencia arbitral feta en la causa del com= 

promis fet entre lo Molt Rnt. Abad y Capítol de Canonges 

de dita Iga. de St. Vicens, y los Rnts. Rectors, y Comunitat de P[rever]es 

de dita Iga. de St. Miquel. Y finalment se admiran tam= 

bé del dir, que sa incivil pretensió estiga corroborada ab al= 

guna pretesa concòrdia mencionada en dita requesta. Perque 

semblant concordia no esta feta, ni pactada pel cas requerit y 

en algun temps observada. Perco donant la p[rese]nt per congrua y 

sufficient resposta requereixen a V[ostra] M[ercé] Sr Not[ari] que sens fer 

en son salari continu la p[rese]nt a la peü de dita requesta, y que 

no donia copia de aquella sens inserta la p[rese]nt resposta, protes= 

(Enllaça amb la nota al marge) 

Nota al Marge (Marge Inferior Esquerre) 

Al marge esquerre hi ha una anotació amb diverses línies ratllades i la conclusió de l'última paraula del text principal ("protestan"): 

• En cas que tambe 

[Aproximadament 4 línies completament ratllades i il·legibles] 

y protes- 

tan contra dit capi- 

tol de tots gastos, y 

danys, Rnt de p[rotes]tant. 

Aclariments d'Abreviatures Històriques 

Per si et resulta d'ajuda contextualitzar el text, aquí tens el significat d'algunes de les abreviatures freqüents en aquest tipus de documents notarials/eclesiàstics del segle XVIII que apareixen a la imatge: 

• Rnt. / Rnts.: Reverend / Reverends. 

• Iga.: Iglésia (Església). 

• P[rever]es: Preveres (Sacerdots). 

• St.: Sant (Fa referència a Sant Miquel i a Sant Vicenç de Cardona). 

• p[rese]nt: present. 

 

A partir de la transcripció del document, ens trobem davant d'un conflicte de drets i privilegis eclesiàstics. Hi ha una protesta inicial i el document que estem llegint és, en realitat, una contra-protesta o resposta a aquesta. 

Aquí tens el detall de qui fa què i els motius: 

Qui fa la protesta (els protagonistes del conflicte) 

En el document hi intervenen dues parts enfrontades de la vila de Cardona: 

1. Els qui emeten aquest document (Els que responen i contra-protesten): El Dr. Bernat de Albi, Rector de l'església parroquial de Sant Miquel de la vila de Cardona, juntament amb la Comunitat de Preveres (sacerdots) d'aquesta església, representats pel seu síndic i procurador. 

2. Els qui havien fet la protesta inicial (A qui va dirigida la resposta): El Capítol de Canonges de l'Església Col·legiata de Sant Vicenç (situada al Castell de Cardona). 

Per què protesten? (El motiu del conflicte) 

El conflicte és una disputa sobre qui té el dret d'assistir i oficiar als enterraments (i cobrar-ne els drets o tenir-ne el prestigi, presumiblement), concretament en un tipus d'enterrament anomenat "mig general" (on es cantava un nocturn o laude). 

• L'argument dels Canonges de Sant Vicenç (la protesta inicial): Ells al·leguen que tenen la possessió o el dret absolut d'assistir amb tots els seus membres (tots els canonges) a aquests enterraments. 

• L'argument del Rector i els Preveres de Sant Miquel (la contra-protesta d'aquest text): Ells "dissenteixen i contradiuen" aquesta afirmació amb els següents motius: 

• Costum i pràctica: Afirmen que, en realitat, a aquests enterraments només hi acostuma a assistir un sol canonge, a menys que la família del difunt (els hereus o marmessors) convidin expressament la resta. 

• Qui fa la feina: Defensen que, amb l'assistència d'aquest únic canonge, són ells (el Rector i la Comunitat de Sant Miquel) els qui realment celebren les misses, canten les epístoles i evangelis, porten les capes i fan tota la feina associada a l'enterrament, novenes i caps d'any. 

• Suport legal: S'emparen en el fet que estan en "quieta i pacífica possessió" d'aquests drets i que això ja va quedar corroborat en una "sentència arbitral" dictada en el passat entre ambdues esglésies. 

Conclusió de la protesta 

El Rector de Sant Miquel demana al notari que no doni per vàlida la petició dels canonges ni en doni còpia sense incloure-hi aquesta resposta en contra. A més, a la nota del marge i al final del text, protesten contra el capítol de canonges per reclamar-los "tots els gastos i danys" que aquest conflicte els pugui ocasionar. 

En resum: És una baralla entre dues institucions religioses de Cardona per veure qui té el dret i el protagonisme en les cerimònies funeràries importants. 

En un procès de 1751, per l’ herencia de casa Armengous prop del santuari del Miracle a la parroquia de Sant Just d’ Ardèvol  parla de “ Por haver visto el testigo muchísimas veces y todos los días de fiesta que el testigo fue a missa en dicha parroquia de Sant Justo, como por muerte de Maria Armengous  Call se ponían por cuenta de dicho Juan Armengous las candelas encendidas en los candelabros llamados Estadals, de dicha parroquia.”…”Si dicho Juan no lo hubiese executado, le hubiesen obligado a ello”

El testigo en los entierros, novenas y cabo de año que hizo a sus padres,y candelas que se dieron a los Sacerdotes, Parientes, y demás asistieron en dichas funciones. Y por la cera se quemó en los días de fiesta del año del luto,cuando se decía la missa) En un Estadal echo como un (il·legible) que trahe la que lleva la oferina, qual Estadal se pone en tierra y enfrente la persona que lleva la tal oferina, gastó quatro libras de cera, poco mas o menos….”

En un testament d’ Isidre Vilalta pagès natural del poble de Sant Pere de Vallmanya y veí de Sant Pere de Matamargó fill de Josep Vilalta i de Monica Santasusagna conjugues difunts.” Elegesch en marmessors al Rt Rector que es y per temps será de la parroquia de Vallmanya , a Josep Vilalta dueño de la casa Vilalta mon Nebot, a Francisco Santasusagna  mon cusí y a Salvador Vilalta i Gilet pagès del poble de Salo als quals junt i a soles dono ple poder per cumplir tot lo que trobaran per mi ordenat. Enterro ab asistencia de quatre sacerdots  y nou en la novena y cap d’any en la Parròquia de Vallmanya donantlos la caritat acostumada y refrecció corporal en la casa Vilalta , una lliura de bon pa a tots els pobres o sia a cada un d’ells que assistiran a la casa Vilalata lo dit dia de la novena y cap d’any.

Institueixo hereu universal a Josep Vilalta Nebot meu , amo de casa Vilalta.

24 d’octubre de 1855 . En poder del notari J. Tomasa de Cardona.

Fragment d'un exvot on s'hi veu un escolà que du un fanalet i el capellà que porta una candela encesa i el contenidor dels sants olis per la unció dels malalts

En un testament de Jaume Gabarrós y Parcerissa de Cardona , de 19 de juliol de 1831 aplegat en un manual notarial de Tomasa de Cardona ens diu : “ Sepultura de mon cadáver al fosar de la parroquial esglèsia de Sant Miquel ab assistència del capítol de canonges de la colegiata de esta vila, la reverent comunitat de la mateixa y religiosos del convent de Pares observants de ella gastant lo que sia menester a disposició de mos marmessors."

En aquest cas a Cardona veiem que si era possible econòmicament, es volia l’assistència de les tres comunitats existents, els preveres de l’església parroquial, el canonges de la Col·legiata de Sant Vicenç del Castell i finalment els franciscans o pares observants del convent de Sant Diego. Un funeral podia esdevenir així una cerimònia multitudinària.

Recerca: Santi Perpinyà i Ribera

Fonts: Protocols notarial de Cardona , conservats a l' AHB i ACA