La prostitució a Cardona l'any 1580

Batllia de Cardona . Llibre dels Consols de la vila de Cardona

En els llibres d'acords municipals de la vila de Cardona hi quedaven registrats tots els contractes que la Universitat (Municipi) a traves del consell de la vila establia amb particulars per a fer-se càrrec d'activitats que oferien serveis als ciutadans del poble. Per accedir-hi calia entrar en una subhasta, conegut com encant públic, i sortir-ne el millor postor. Al guanyador se li oferia el dret de gestionar aquella activitat amb els consequents guanys econòmics que aquella concessió li proporcionaven. Pensem per exemple amb l'arrendament de les fleques, de la botiga de pesca salada, de la botiga de l'oli ,de les carnisseries , dels portals de la muralla on es cobraven els tributs pertinents per la mercaderia que es volia introduir dintre la vila, la taverna ,etcètera.

Però l'any 1´any 1580 trobem el contracte de l'arrendament de la domos luponaris, es a dir la casa on s'exercia la prostitució a Cardona. En aquesta ocasió qui se'n fa càrrec de la seva explotació és el paraire de draps Miquel Torrebadella de Cardona.

L'exercici d'aquesta activitat dóna dret al dit Miquel Torrebadella a exigir a la dona o dones “que volran estar en dita casa “sis diners cada dia de la habitació i en cas que dit Torrebadella els hi dona o presta algúna cosa podrà resarcir-se.

Aquesta casa hem de suposar que era de titularitat municipal i ens la situa que limita per orient amb l' hort de Damià Foncalda , a migdia amb el forn de pa superior (entenc amb les degudes prevencions que es refereix al forn que actualment és el Bar Forn de la Munició) conegut com a forn subirà enfront al forn jussà que es trobava a l'actual plaça de Santa Eulàlia, a occident amb l'hort de Blai Solsona i a ponent amb el carrer del partit (ignoro a quin carrer es refereix).

Amb aquest contracte,es pretenia controlar la prostitució i que s'exercís únicament en aquesta casa i per la literalitat del text presumim que qui allà l'exercia, ho feia voluntàriament “les dones volran estar en dita casa”, però es bastament sabut que el que empenyia a les dones a exercir aquesta activitat era la pobresa, sovint eren dones deixades, es a dir abandonades pel seu marit o vídues que no tenien cap mitjà de subistència i en moltes ocasions a més havien de fer-se càrrec dels seus fills.

Cal suposar que la moralitat de Cardona no debia ser gaire diferent de la localitat veïna de Solsona , Antoni Llorens Soler en la seva obra “Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya” en referir-se a la moralitat . “La preocupació per la moralitat pública queda reflectida en les ordinacions relatives a les dones públiques. Ni aquestes, ni els jueus, no podien tocar res de menjar que s'exhibia al mercat. Només podien assenyalar-ho amb el dit i , en tot cas, una vegada manejat, havien de comprar-ho. “Ninguna fembra pública, ni juheu, no gos tenir pa, carn , ni peix, ni fruyta seca no tenrà, en deguna altra cosa ortaliça, entrò que comprat ho age”.Així mateix cap dona pública , “ni soldadera”, ço és, que es fes amb soldats, no podia ficar la mà als sacs de blat per veure´l; no podia portar “ni mantell, ni capa, ni manteta, no manto, sots ban de cinc sous, ni cap home de la vila, “havent muller”, no podia “menjar, ni beure, ni jaure en casa de fembra pública, sots ban de deu sous”; ningú no podia “recullir ninguna fembra pública, ni ningun alcauet, en son alberg, per menjar, ni per dormir, ni per estar” Podien menjar i beure a les tabernes, mes sense dret a cuina.

Antoni Llorens afegeix a peu de pàgina que : La casa de les dones públiques estava sota la cura i vigilància del Consell, que així en tenia el control.

XXVIIII August MDCLXXX

Honôr Joannes Calvet, Damianis Foncalda, Francesc Balius et Paulus Calvet, consules anno presentis universtitates ville Cardone cum pactos( infra) gratis etcetera notre ville universitatis stabilerunt infieosin dederunt et concesserunt Michael Torrebadella panni paratori ville Cardone (..) etcetera totam Domani sive domos luponaris prefate ville Cardone cum suo horto et pertinentys sivis universis ex (abisso) in celam put terminantur ab orientecum horto honôre Damani Foncalda a meridie cum furno superior dicte ville ab occidente cum horto honôr Blasy Solsona et a iteque? Septeptrione cum vico del partit hec etcetera sicut melius etcetera cum pactis et condicionibus quem predictus Torrebadella tingue de tenir la dita casa del partit portes y taulada de aquella en concret com se pertany per lo qual dit Torrebadella pugue haver y exigir de les dones volran estar en dita casa que dita dona o dones hagen de donar al dit Torrebadella de la habitació tan solament de dita casa sis diners cada dia y si li done o preste ningunes coses en pugue haver lo ques aumentara ab elles Et (…) etcetera dederunt etcetera distis Torrebadella acceptant cum dictis pactos [ continua en llatí la clausula de tancament del document]

Testes sunt Celdoni Farres et Celdoni Ferrer paratores Cardone

Bust de dona que està confrontat amb un escut amb els cards dels Cardona al poble vell de Súria. Podria ser una carassa que indicava als passavolants que en aquell lloc s'hi exercia la prostitució. A Cardona , l'actual carrer de la Creu era conegut antigament com a carrer de les carasses, podria indicar que en aquell indret hi havia hagut una casa dedicada a aquesta activitat.