Any 1602, en lo terme de Soria en les terres del Quer de Samunta. Un nou episodi violent
En la Cúria Ducal de Cardona, éssent Lluis Olzina Notari
Any 1602, en lo terme de Soria en les terres del Quer de Samunta. Un nou episodi violent
Dia 21 de maig in loco de Soria
Francesc Puigfarrés agricultor oriünd del lloc de Soria davant de Pau Calvet batlle de Cardona en la seva Curia denúncia:
S. Balle ahir dilluns que comptavem XX del corrent mes de maig y a la tarde una hora de pondres lo sol ,estant Joan Vilar y yo treballant en una boyga de Montserrat Vilafreda en lo terme de Soria y en les terres del Quer de Samunta vingueren alli en nostra , Nofre Carrio de Castellnou y lo guerxo Balaguer tambe de Castellnou lo qual Carrio venie sens capa ab dos pedrenyals y un basto .
Un pedrenyal encorat vers mi y dit Balaguer portave un pedrenyal a la ma esquerra y un panart de desembaynat a la dreta y en ser arribats hont yo ere perquat y a dit Joan Vilar sen ere anat me digue dit guerxo Balaguer a Cap tacany que ara tens de morir procurant danyarme sempre al cap ab lo panart empero per repararme yo ab un panart vell tenie alli per sboigar, me toca en lo bras dret terriblement y dit Onofre Carrio ab lo basto aportave me dona una bastonada en lo cap la qual me llança per terra y essent me alçat los dos me donaren molts colps ab lo bastó y penart damnificantme en extrem y me deyen quem valgues de la Comissio y que vinguesen los de Cardona a llevarme lo mal y que se ells me..
Die marti XXI mes may anno domini in loco de Soria depositate no sequent
Joannes Vilar agricola oriünd del terme de Salcelles provins in loco de Soria cultor:
Estant treballant yo ahir que comtave 20 del corrent mes de maig de 1602, en lo terme de Soria en les terres del Quer de Samunta en compañia de Francesc Puigfarrer als . vingueren alli dos homens armats ab sos pedrenyals dels quals yo no conegui sino lo un qui ere lo Guerxo Balaguer de Castellnou los quals essent arribats alli ya devie ser tart una hora ans del sol post me digueren a mi Joan apartat sino tambe haura per a tu aleshores yo isert del que serie y per tement lo cars se segui me allunyi un cop de dit Francesc Puigfarrer ananat dits dos homens vers ell portant los pedrenyals en les mans esquerres encarats vers dit Puigfarres y los panarts a les dretes nusos. Al qual com foren molts cerca casi a dos passes li digue lo un de dits dos homens qui ere dit Balaguer , a cap tacany que ara tens de morir y no te ha de valer comissió que ben poran fer un altre, y parlaren entre ells encara que ab molt breu temps algunes paraules parlant de Comissio que per ser yo un tant lluny de ells no les pogue ben compendre y en lo mateix punt dientli dit Balaguer a lladre que ara tens de morir li dona dit Balaguer a dit Puigrarres ab lo panart un colp en lo bras dret no cessant lo un y laltre de ferir a dit Puigfarres fins a tant lo tingueren en terra yo aleshores confiant lo havien mort prucuri acudir al present lloc a donarne raho al M. Sor Balle com de fet yo fiu y no pogui per dit(fet) . veure a hot anaren despres dit Balaguer y son companyo y asso es lo que yo se y puc dir acerca de lo que so interrogar per la virtut del jurament tinc prestat
Int. Si conegue al compaño que anave ab dit guerxo Balaguer
Segons ya te deposat nol conegue be es veritat ere home de comuna estatura Costerut? Vestit ab una cuera de cuyro gros y venie sens capa tambe com dit guerxo Balaguer.
Fuit sibi lectum et perseveraviyt . honôr Paulo Calvet bajulo Cardona
Home damunt d'una buïga. Fragment de fotografia de l' Arxiu Històric del Solsonès
Die XXII . in disto loco
Honôr Francesc Torroella pages del terme de Soria
Sr a vint del corrent y a la tarde trobant me yo en lo terme de Balsareny y al bals de la vinya vella venint vers ma casa, viu passar un home que tot corrent exie del ducat tirant al terme de Balsereny lo qual me apar portave pedrenyal y per ser un tant lluny de mi nol pogui ben affigurar y en lo mateix punt senti repicar les Campanes al present lloch y crits y aleshores y per cert del que fore acudit. A ma casa ahont com fuy informat me ab mon nebot Joan Serra dit mon nebot me digue que Joan Balaguer dit lo guerxo fugint devant de la mia era lo havie cridat y li havie dit si sabie lo loc de la ferrera ahont ere y ell li respongue que no sabie leshores dit Guerxo li digue que ell lo havie batut al torrent fondo y que y ana perque nol mori y sens detenirse fugi dret al real o la baronia de balserenya y com yo sabes axo en compañia de dit mon nebot ani vers dit torretfondo ahont tesbi en terra ya casi mort a Francesch Puigfarres alies CO. Qui perdie molta sanch que per lo mateix punt lo Reverent vicari de Soria arriba alli y lo extremunitià fentlo despres lo balle portar al present lloch.
Firma Francesc Torroella
Joan Serra cultor termini de Soria :
Sr. Stanyo en la casa den Francesch Torroella mon oncle dilluns y a casi aposta de sol y comptave vint del corrent mes de maig les dones de casa me digueren que un home me demanave y yo per veurer lo que ere isquí a la porta de Casa y viu al canto de la era a Joan Balaguer dit lo Guerxo que portve un pedrenyal al coll y un panart a la xarpa lo qual Balaguer en veurem me digue si sabie ahont ere lo Co de la Farrera
Yo li digui que no y dit Balaguer me die mira fes compte que yo he batur en lo torretfondo correui Al marge : que lo gavatx es escapat no se si sera arribat encara a Soria perque nos muyra y no detenintse gens se posa a correr vers la baronia de balsereny y yo men torni a casa y leshores arriba a casa mon genre . Torroella y dientli yo lo que passave los dos nos posarem en cami de dit torretfondo ahont arribats sentirem repicar les campanes de Soria y trobarem al Francesch Puigfarres al ies lo Co en terra ya casi mort y molt nafrat de hont despres de extremunat lo feru posar la balle de Soria al present lloch.
Int quines rahons tingue ab dit Joan Balaguer alies guerxo antes de despedirse que li digueren havies batut a dit Puigfarres alies CO
Et dixit no altres mes de les que se referirse sino que ell lo havie batut pero que dit Comissari de M Sra Duquessa y lo tenie en nosa? De capturarlo a ell
Int diumenge proppassat essent elll testimoni en Santpedor en compañia de Joan Balaguer quines paraules li digue dit Balaguer
A mi Joan Balaguer estant nosaltres en presentia de Onofre Carrio tractant de alguens coses me digue Joan aquesta setmana volen batre lo CO y com li demana yo quin tenie de fer, ell me dix que encara nou estave del tot cert empero que tenie per cert serie Joan Balaguer lo guerxo y Onofre Carrio de Castellnou qui alli era y yo li digui per quin respecte lo volien batre a dit Co, dit Joan Balaguer me digue leshores que perque lo Co lo havie pres a ell com a official de nostra Sra la Duquessa y axi nos dexarem de tractar de axo .
Y ya venint- nos- ne A Soria dit Joan Balaguer y yo lo dilluns proseguent que ere exint del corrent quan forem a la riera de vall . al cap de un marge havent yo primer vist un home fora del cami me digue dit Joan Balaguer . ja es quai lo Guerixo Balaguer per aquell negoci y lo mateix dia lo damnificaren .
Illustre sôr Governador
Recerca i transcripció: Santi Perpinyà Ribera
Aquí tens la feina dividida en les dues parts que has demanat: primer la transcripció adaptada per a una lectura clara i entenedora, i tot seguit l'anàlisi històrica del document.
PART 1: Transcripció al català normatiu
He actualitzat l'ortografia, la sintaxi i la puntuació al català actual, mantenint algunes paraules d'època (com pedrenyal, panyard o boïga) perquè no perdin el seu sentit històric.
A la Cúria Ducal de Cardona, sent Lluís Olzina Notari
Any 1602, al terme de Súria, a les terres del Quer de Samuntà. Un nou episodi violent.
Dia 21 de maig in loco [al lloc] de Súria.
Francesc Puigfarrés, agricultor oriünd del lloc de Súria, davant de Pau Calvet, batlle de Cardona, a la seva Cúria denuncia:
"Senyor Batlle, ahir dilluns, que comptàvem a 20 del corrent mes de maig, i a la tarda, una hora abans de pondre’s el sol, estant Joan Vilar i jo treballant en una boïga [terreny erm que s'està desbrossant] de Montserrat Vilafreda, al terme de Súria i a les terres del Quer de Samuntà, vingueren allí on érem Nofre Carrió, de Castellnou, i el guerxo Balaguer, també de Castellnou. El qual Carrió venia sense capa, amb dos pedrenyals i un bastó.
Un pedrenyal encarat vers mi, i el dit Balaguer portava un pedrenyal a la mà esquerra i un panyard [arma blanca, ganivet llarg o espasa curta] desembeinat a la dreta. I en haver arribat on jo era, i com que el dit Joan Vilar se n'havia anat, em digué el dit guerxo Balaguer: «Ah, cap tacany, que ara has de morir!», procurant danyar-me sempre al cap amb el panyard. Però, per reparar-me [protegir-me] jo amb un panyard vell que tenia allí per esboïgar, em tocà al braç dret terriblement, i el dit Onofre Carrió, amb el bastó que portava, em donà una bastonada al cap que em llançà per terra. I un cop em vaig alçar, els dos em donaren molts cops amb el bastó i el panyard, damnificant-me en extrem, i em deien que em valgués de la Comissió i que vinguessin els de Cardona a llevar-me el mal, i que si ells em..."
*Dia dimarts 21 del mes de maig, any del Senyor, al lloc de Súria, diposita el que segueix:*
Joan Vilar, agricultor oriünd del terme de Salelles, però cultivador al lloc de Súria:
"Estant treballant jo ahir, que comptàvem a 20 del corrent mes de maig de 1602, al terme de Súria, a les terres del Quer de Samuntà en companyia de Francesc Puigfarrés [...], vingueren allí dos homes armats amb els seus pedrenyals, dels quals jo no coneguí sinó l'un, qui era el Guerxo Balaguer de Castellnou. Els quals, un cop arribats allí —ja devia ser tard, una hora abans de sol post— em digueren a mi: «Joan, aparta't, sinó també n'hi haurà per a tu». Aleshores jo, incert del que passaria i tement el cas que va seguir, em vaig allunyar de cop del dit Francesc Puigfarrés.
Els dits dos homes van anar vers ell portant els pedrenyals a les mans esquerres, encarats vers el dit Puigfarrés, i els panyards a les dretes, nus [desembeinats]. Al qual, quan foren molt a prop, gairebé a dues passes, li digué l'un dels dits dos homes, qui era el dit Balaguer: «Ah, cap tacany, que ara has de morir, i no t'ha de valer la comissió, que ben podran fer un altre». I parlaren entre ells, encara que amb molt breu temps, algunes paraules parlant de "Comissió" que per ser jo un tant lluny d'ells no vaig poder comprendre bé.
I en el mateix punt, dient-li el dit Balaguer «Lladre, que ara has de morir!», el dit Balaguer li donà al dit Puigfarrés amb el panyard un cop al braç dret, no cessant l'un i l'altre de ferir el dit Puigfarrés fins que el van tenir a terra. Jo aleshores, confiant que l'havien mort, vaig procurar acudir al present lloc a donar-ne raó al Senyor Batlle, com de fet vaig fer. I no vaig poder veure on anaren després el dit Balaguer i el seu company, i això és el que jo sé i puc dir sobre el que soc interrogat per la virtut del jurament que tinc prestat."
*Int: Si conegué el company que anava amb el dit guerxo Balaguer?
"Segons ja he deposat, no el vaig conèixer bé. És veritat que era un home d'estatura comuna, costerut [esquena ampla/geperut], vestit amb una cuera de cuir gros i venia sense capa, també com el dit guerxo Balaguer."
Fuit sibi lectum et perseveravit. Honorable Pau Calvet, batlle de Cardona [Li fou llegit i s'hi ratificà].
Dia 22, en el dit lloc.
Honorable Francesc Torroella, pagès del terme de Súria.
"Senyor, a vint del corrent i a la tarda, trobant-me jo al terme de Balsareny i al balç [cingle] de la vinya vella, venint vers casa meva, vaig veure passar un home que, tot corrent, eixia del ducat tirant cap al terme de Balsareny, el qual m'aparegué que portava pedrenyal, i per ser un tant lluny de mi no el vaig poder ben figurar [reconèixer]. I en el mateix punt vaig sentir repicar les campanes al present lloc, i crits. I aleshores, per saber què fóra, vaig acudir a casa meva, on, un cop vaig ser informat amb el meu nebot Joan Serra, el dit meu nebot em digué que Joan Balaguer (dit el guerxo), fugint per davant de la meva era, l'havia cridat i li havia dit si sabia on era el lloc de la Farrera, i ell li respongué que no ho sabia. Aleshores el dit Guerxo li digué que ell l'havia batut [apallissat/agredit] al torrent Fondo i que hi anés perquè no es morís. I sense detenir-se, fugí dret al reial de la baronia de Balsareny.
I com que jo sabia això, en companyia del meu dit nebot vaig anar vers el dit torrent Fondo, on vaig trobar per terra, ja gairebé mort, a Francesc Puigfarrés (àlies Co), el qual perdia molta sang. I al mateix punt el reverend vicari de Súria va arribar allí i l'extremuncià, fent-lo després el batlle portar al present lloc."
Signa Francesc Torroella.
Joan Serra, cultivador del terme de Súria:
"Senyor. Estant jo a la casa de Francesc Torroella, el meu oncle, dilluns gairebé a la posta de sol, i que comptàvem a vint del corrent mes de maig, les dones de casa em digueren que un home em demanava. I jo, per veure el que era, vaig eixir a la porta de casa i vaig veure, al cantó de l'era, a Joan Balaguer (dit el Guerxo) que portava un pedrenyal al coll i un panyard a la xarpa [cinyell]. El qual Balaguer, en veure'm, em digué si sabia on era el Co de la Farrera. Jo li vaig dir que no, i el dit Balaguer em deia: «Mira, fes compte que jo he batut al torrent Fondo...» *(Nota al marge: «que el gavatx ha escapat, no sé si deu haver arribat encara a Súria»)* «...perquè no es mori». I no detenint-se gens, es posà a córrer vers la baronia de Balsareny, i jo me'n vaig tornar a casa. I aleshores va arribar a casa el meu oncle Torroella, i dient-li jo el que passava, els dos ens posàrem en camí del dit torrent Fondo, on, arribats, vam sentir repicar les campanes de Súria i trobarem a Francesc Puigfarrés (àlies el Co) a terra, ja gairebé mort i molt nafrat, d'on després de ser extremunciat el va fer portar el batlle de Súria al present lloc."
*Int: Quines raons tingué amb el dit Joan Balaguer (àlies guerxo) abans d'acomiadar-se, que li digueren que havia batut al dit Puigfarrés (àlies Co)?*
"Ell va dir: No d'altres més de les que he referit, sinó que ell l'havia batut perquè el dit Comissari de la senyora Duquessa el tenia en nosa de capturar-lo a ell."
*Int: Diumenge proppassat, essent ell testimoni a Santpedor en companyia de Joan Balaguer, quines paraules li digué el dit Balaguer?*
"A mi, Joan Balaguer, estant nosaltres en presència d'Onofre Carrió tractant d'algunes coses, em digué: «Joan, aquesta setmana volen batre el Co». I com que li demanés jo qui ho havia de fer, ell em va dir que encara no ho sabia del tot cert, però que tenia per cert que serien Joan Balaguer (el guerxo) i Onofre Carrió de Castellnou, que era allí. I jo li vaig dir per quin respecte [motiu] el volien batre, al dit Co. El dit Joan Balaguer em digué aleshores que perquè el Co l'havia pres a ell com a oficial de la nostra senyora la Duquessa, i així deixàrem de tractar d'això. I ja venint-nos-en a Súria el dit Joan Balaguer i jo, el dilluns prossegüent [...], quan fórem a la riera de Vall, al cap d'un marge, havent jo vist primer un home fora del camí, em digué el dit Joan Balaguer: «Ja és aquí el Guerxo Balaguer per aquell negoci». I el mateix dia el van damnificar."
Il·lustre senyor Governador:
"Per quant plenament consta en l'enquesta rebuda contra Onofre Carrió, de Juan Balaguer (àlies el guerxo) i els seus socis, que als vint del mes de maig proppassat, amb ànim danyat i amb gran traïció, poc tement a Déu i a la justícia temporal, estant aguardant a ras, no dubtaren a maltractar, i fins a matar a ganivetades, la persona de Francesc Farrera (àlies el fiscal de la seva excel·lència)..."
(Recerca i transcripció original: Santi Perpinyà)
-PART 2: Estudi Històric
Aquest document notarial és una peça excepcional per entendre la societat catalana a principis del segle XVII (1602). Ens situa de ple en l'època daurada del bandolerisme barroc a Catalunya i ens proporciona molta informació sobre justícia, jurisdiccions, societat i violència.
1. Context cronològic i el problema del Bandolerisme
Els fets ocorren el maig de 1602. Som en el període d'auge del bandolerisme, durant el regnat de Felip III (a Catalunya, Felip II). Aquesta és l'època en què les faccions dels nyerros i cadells començaven a polaritzar el país. El document reflecteix una societat rural armada i avesada a resoldre els conflictes mitjançant la violència i l'emboscada. L'ús de malnoms ("El Guerxo", "El Co") és una pràctica constant en la identificació d'aquests individus.
#### 2. L'armament
Un dels detalls més reveladors és la descripció exhaustiva de les armes:
Els pedrenyals: Armes de foc curtes i fàcils d'amagar sota la roba (el text recalca curiosament que anaven "sense capa" per facilitar la mobilitat al camp). Eren l'arma predilecta dels bandolers de l'època fins al punt que els virreis en van prohibir repetidament la fabricació i la tinença.
El panyard / ganivet: Armes blanques utilitzades per "danyar al cap". El fet que una eina agrícola serveixi de defensa a la víctima o que vagin armats d'aquesta manera per treballar la terra denota l'alta perillositat dels camins.
3. El conflicte Jurisdiccional (El territori)
El document és un testimoni de la complexa teranyina jurídica del feudalisme català.
L'agressió passa al terme de Súria, dins el Ducat de Cardona.
Quan "El Guerxo" comet el crim, fuig ràpidament "dret a la baronia de Balsareny". Això no és casual. Creuant una frontera invisible entre senyorius, sortia de la jurisdicció de la Duquessa de Cardona i de la capacitat d'acció del Batlle de Cardona, trobant així impunitat temporal (l'anomenat "dret d'asil" geogràfic).
4. El Mòbil de l'Atemptat
La víctima, Francesc Puigfarrés ("El Co"), no és un simple pagès. En l'interrogatori final es revela el veritable motiu: la víctima actuava com a Comissari, oficial o fiscal de la Duquessa de Cardona. L'agressió és un acte de represàlia i un desafiament a l'autoritat senyorial. "El Guerxo" i "Onofre Carrió" van intentar assassinar un agent de la llei que els feia nosa (el text diu expressament que en el passat "el Co l'havia pres a ell com a oficial"). Els agressors es burlen explícitament del seu càrrec quan l'estan apallissant: "no t'ha de valer la comissió, que ben podran fer un altre".
5. La moralitat paradoxal de l'assassí
Un aspecte sociològic molt interessant és l'actitud de "El Guerxo" després de l'atac. Tot i fugir corrent, s'atura a avisar un veí perquè vagi a socórrer la víctima ("li digué que ell l'havia batut al torrent Fondo i que hi anés perquè no es morís"). En la mentalitat catòlica del segle XVII, matar era un pecat greu, però deixar morir algú sense rebre l'extremunció condemnava la seva ànima a l'infern. Els bandolers, tot i la seva violència, compartien aquestes pors religioses; avisant on és el cos moribund per facilitar que el vicari l'extremunciï (com acaba passant), l'agressor intentava salvar la pròpia ànima de la culpa divina eterna.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada