El dret de passatge al Portal de la Pietat o de Barcelona a la vila de Cardona, intent d'evasió sense fer el pagament corresponent

Agressió per  no voler  pagar l'impost de pas  pel portal de la Pietat, any 1602

                                                Portal de la Pietat o de Barcelona, avui desaparegut

En aquest procés només  conservem la denúncia d'una adolescent de 14 anys , que tenia l'ocupació d"aplegar  lo passatge" que té mon pare arrendat del portal de la Pietat, el que posteriorment rebria el nom de burot. Es a dir , el seu pare havia guanyat en encant públic la gestió per un any de cobrar els tributs a aquells que traspassaven el portal de la Pietat , portal  que donava accés  al camí de Barcelona,per a situar-nos es l'espai on ara passa la carretera davant del  pavelló municipal i on acaba el carrer de la Fonteta.

En aquest cas veiem que el seu pare va delegar en la seva filla de 14 anys la responsabilitat , però en aquest cas una dona de nom Sala de Sant Cugat (suposem de Sant Cugat del Racó a Castelladral, ara terme municipal de Navàs,  en la comarca del Bages) acompanyada d'un home, l'enganya  tot dient-li que posteriorment li pagarà, però l'endemà quan  ja es troba  a la Coromina per  abandonar la vila, la Margarita li reclama de nou el pagament de l'impost pel passatge i la   Margarita aconseguí  aturar el ruc però na Sala es negà a pagar , i  llavors va intervenir na Sunyera de la Coromina qui li va retreure l'obligació de pagar el passatge i aleshores na Sala va baixar del burro i dient males paraules va llençar una pedra a na Sunyera i la va ferir del braç i també llença una altra pedra a na Margarita que la tocà al front i li " trencà el cap". L'home que acompanyava l'agressora també prendré una pedra però no la va llençar. Com va acabar la història no ho sabem perquè no s'ha conservat la resta del procés.

Fiscus contra Sala de Sant Culgat. Curia de Cardona . Notari Lluís Olzina

Dia XXIII mes març 1602

Margarita doncella de 14 anys, filla de Lluís Felip Molins , sastre de la vila de Cardona diu:

“Sôr estant jo com estic en el lloc de la Coromina per aplegar lo passatge que mon pare té arrendat del portal de la Pietat, ahir “aguent a nou o deu hores ans de migdia venint a Cardona una dona que es diu na Sala de St. Culgat y ab ella un home que no el conec y dita Sala venie a caball ab un burro e yo li demani lo passatge y ella me demana una oreta perque los burros no paguen sino (¿ ) e yo non tingui y ella me digue dema tornaré y tel pagare

E avuy aguent a les dos o tres hores passat mig dia anant-se de Cardona dita dona essent a la Coromina yo he dit me pagas lo passatge y ella me a dit li donés una horeta e yo anant a cercar una oreta dita Sala sen anave E yo corrent-li darrera y havent-la aconseguida prenent-li lo burro y dirme ella nol me volie pagar ella me pagava ab lo ronsal a la ma y en aso era arribada na Sunyera de la Coromina dient-li me pagas lo passatge venint a dir males paraules es dita Sala baixada de cavall y a tirat una pedra a na Sunyera y la tocada al colze y a mí també me ha tirat una pedra y me ha tocada sobre lo front y me ha trencat lo cap y lome anave amb ella apres una pedra pero no la tirada y aso ha passat.

 En aquesta fortografia veiem un burot que comprova les mercaderies que una dona duia en les alforges d'una somera, en aquest cas al Portal de Sant Miquel de Cardona. Fotografia de l' Arxiu Històric de Cardona.

Recerca i transcipció: Santi Perpinyà

 

 

1. Fitxa Tècnica i Contextualització de la Font 

 

• Tipologia documental: Document judicial (procés criminal de la jurisdicció local). 

• Fons i Arxiu: Cúria de Cardona (Arxiu Històric de Berga). 

• Autoritat actuant: Notari Lluís Olzina, actuant com a escrivà de la Cúria. 

• Data cronològica: 23 de març de 1602 (primer terç del segle XVII, regnat de Felip III de Castella i II d'Aragó). 

• Estat de conservació: Fragmentari. Només es conserva la declaració inicial (denúncia) de l'afectada davant del Fiscus (el procurador fiscal o acusació pública de la cort ducal), mancant la resta de declaracions de testimonis, la defensa de l'acusada i la sentència final. 

 

• Protagonistes: 

 

• Margarita Molins: Denunciant i víctima. Jove (doncella) de 14 anys. 

• Lluís Felip Molins: Pare de la denunciant, d'ofici sastre a la vila de Cardona i arrendatari de l'impost. 

• Na Sala: Acusada de frau fiscal i agressió física, veïna de Sant Culgat (Sant Cugat del Racó, actual terme de Navàs, Bages). 

• Na Sunyera: Veïna del barri de la Coromina que intervé a favor de la legalitat fiscal i resulta ferida. 

 

2. Fiscalitat i Economia Familiar al Segle XVII 

A. L'impost de pas i l'«encant públic» 

A l'Edat Moderna, la fiscalitat de les viles i ciutats catalanes es basava fonamentalment en la imposició indirecta sobre el consum i el trànsit de mercaderies, persones i bestiar (lleudes, pontatges, drets de porta o passatges). El cobrament d'aquests tributs no el feien directament els funcionaris municipals o senyorials (en aquest cas, dins del Ducat de Cardona), sinó que s'externalitzava mitjançant el sistema d'arrendament o encant públic(les tabes) 

Lluís Felip Molins havia guanyat en subhasta el dret a recaptar el «passatge» del portal de la Pietat durant un any a canvi de pagar una quantitat fixa a la hisenda local; tot el que recaptés per sobre d'aquesta suma constituïa el seu benefici o salari. Amb el temps, aquesta figura evolucionaria cap a les casetes de cobrament conegudes popularment com a burots. 

B. Pluriactivitat i treball infantil 

Lluís Felip Molins consta d'ofici com a sastre. El fet que arrendés l'impost de pas demostra una pràctica molt habitual a l'època: la pluriactivitat econòmica de les classes artesanes per complementar els ingressos familiars. A més, el text palesa el paper fonamental i sovint invisibilitzat de la mà d'obra infantil i femenina en l'economia familiar. El sastre no podia abandonar el seu taller per estar tot el dia a la porta de la muralla; per això, delegava la tasca física d'«aplegar lo passatge» en la seva filla Margarita, de només 14 anys, la qual era plenament reconeguda socialment com a agent cobrador en representació de son pare. 

3. Geografia, Topografia i Mobilitat Comarcal 

A. L'espai urbà de Cardona 

El relat ens permet traçar la geografia urbana i periurbana de la Cardona de principis del s. XVII: 

• El Portal de la Pietat (o de Barcelona): Era una de les portes fortificades de la muralla que controlava l'accés a la vila per la banda sud. Obria el camí ral cap a la vall del Llobregat i Barcelona (situat on avui conflueixen el carrer de la Fonteta i el pavelló municipal). 

• La Coromina: Nucli o barri extern situat al peu de la vila, prop del riu Cardener. Era un espai de transició per on els viatgers havien de passar abans de començar a enfilar els camins rurals o en sortir de la muralla. 

 

B. La mobilitat rural i el rol de mercat 

La presència de «na Sala de Sant Culgat» (identificada com a veïna de Sant Cugat del Racó, a Castelladral) acompanyada d'un home i viatjant amb burro il·lustra perfectament les dinàmiques de mobilitat quotidiana entre l'entorn rural agrari del Bages/Solsonès i Cardona, que actuava com a centre comercial, administratiu i de mercat de la zona. Els pagesos hi acudien a vendre excedents agraris o comprar productes manufacturats. 

 

 

4. Microhistòria d'un Conflicte: Picaresca, Resistència i Violència 

L'escena descrita al procés judicial és una mostra excel·lent de la microhistòria social del Barroc català, dividida en tres actes: 

Fase del conflicte	Descripció dels fets (22 i 23 de març de 1602)	Significat sociopolític i jurídic
1. L'evasió i la picaresca (Dia 22)	En entrar a la vila, na Sala al·lega un problema de monedes o temps («me demana una oreta perque los burros no paguen sino... e yo non tingui») i promet pagar l'endemà en marxar.	Resistència fiscal quotidiana: Era comú intentar esquivar els peatges urbans amb excuses, aprofitant la falta d'efectiu fraccionari (canvi) o la confiança personal.
2. La retenció o gatge (Dia 23)	Quan na Sala intenta marxar sense pagar per la Coromina, Margarita corre, l'atrapa i li agafa el burro pel ronsal (ramal).	Autotutela del cobrador: Agafar la regna o penyora de l'animal era la forma legal i consuetudinària de forçar el pagament del deutor.
3. L'esclat de la violència	Na Sunyera intervé exigint el pagament. Na Sala baixa del cavall, insulta («males paraules») i llança pedres: fereix na Sunyera al colze i trenca el cap a la Margarita amb una pedrada al front.	Violència en l'Antic Règim: L'ús de les pedres com a arma arllancívola era immediat i habitual en les baralles de camí. La intervenció del Fiscus respon a un doble delicte: agressió física i atemptat contra l'autoritat fiscal.

5. Anàlisi Lingüística i Filològica del Text 

La declaració de la jove Margarita està redactada en el català administratiu i popular del primer terç del segle XVII, un moment d'evolució de la llengua cap al català modern. Hi destaquen diversos trets: 

• Trets fonètics i ortogràfics: 

• Epèntesi consonàntica o ultracorrecció: S'escriu «St. Culgat» en lloc de Sant Cugat (fenomen habitual a l'època en parles centrals per influència de grups consonàntics cultes). 

• Abreviatures notarials: «Sôr» per Senyor. 

• Vacil·lacions en vocals àtones i grafies: «aguent» (havent), «aso / asò» (això), «lome» (l'home), «venie / anave / volie» (imperfets amb terminació en -e, característics de la transició lingüística al català central antic o trets occidentals/locals de transició). 

• Lèxic quotidià i jurídic: 

• Doncella: Terme jurídic per designar una dona jove, fadrina i filla de família. 

• Aplegar lo passatge: Expressió genuïna per referir-se a l'acció de recaptar o cobrar un dret de pas o tribut. 

• Ronsal: Variant fonètica de ramsal o ramal, la corda lligada al cabestre o boç d'una bèstia de càrrega per guiar-la. 

• Trencar lo cap: Expressió clàssica de la casuística judicial catalana (present ja als Usatges de Barcelona i al dret consuetudinari) per descriure una contusió greu amb trau o ferida oberta i sagnant al crani, la qual tenia una tarifació penal de multa i càstig molt específica a l'època. 

• Oreta / horeta: L'ús d'aquesta paraula reflecteix bé una demanda de temps o termini («dóna'm una horeta» de marge) o bé una referència vinculada a monedes de fraile o canvi d'efectiu que complicava el pagament en el moment de creuar la porta. 

6. Conclusions 

El procés Fiscus contra Sala de Sant Culgat de 1602 transcendeix l'anècdota judicial per esdevenir una finestra excepcional a la vida quotidiana de la Catalunya barroca. A través de la veu d'una adolescent de catorze anys, el document testimonia: 

1. La duresa del treball juvenil i la implicació de tota la família en el sosteniment econòmic en les societats preindustrials. 

2. La conflictivitat permanent al voltant de les fronteres fiscals urbanes (els portals de les muralles), on xocaven constantment la voluntat recaptadora del poder local i la resistència dels pagesos i viatgers. 

3. El paper de la dona a l'espai públic, no només com a dependent o transgressora (na Sala), sinó també com a representant de l'autoritat fiscal i com a subjecte actiu de solidaritat veïnal (na Sunyera).