Sobre no aver alçat sometent quant mataren el Perella y aver fet vestits als bandolers

 

 

Ja dintre el procés :

Die lune VI aprilis MDCXV in civis Celsone  [---]

Petrus Santandreu aglo per dit termini dels Torrents diocesis urgell etatis [---] dixit sexaginta annors parum plus vel minus @cognites a me –qui juravit et in posse Ilustrisim Francisci de Tord Gubernatoris ducatis Cardone .

Et interrogatis super cvcurie presuntis et denunciatis

Et dixit lo que jo se y  puc dir cerca dites coses es que quant mataren a  Agostí Perella ara poc ha fet un any y mig poch mes o manco ques deia publicament lo mataren los Minguets bandolers , ladres y de seguida en lo terme de Puig de pons dels Torrents per ocasió  de dita mort nos mogue ningu ni batlle ni altra persona y axi no sen feu ningu cas y en dit temps era batlle dels  Torrents lo qui vuy es ques anomene Pere Ventolra sastre del mas y heretat de Foix dels Torrents e tambe he entes a dir ell @publicament per lo terme dels  Torrents y en altres parts circunvehins que dit Pere Ventolra es lo sastre qui feya y ha fet la roba que March Minguet a fet essent bandoler a sa muller fent lay fer dit March Minguet y asso a lo que ell @sab y no altra cosa- Jo Joan Pau Busquets chirurgia firmo la demunt depossitio de voluntat de Pere Santandreu  per no saber ell de escriurer.

                Fuit sibi lectum et perseveravyt  presente dominio gubernatore et magnifico assessore ducati Cardone

 

Diste die et anno

Petrus Santandreu aglo parroquia  de Sant Julia dels Torrents etatis proceet dixit trigenta annors parum plus vel minus qui juravyt et in manu deposse notari  dicti dominie gubernatore..

Et interrogate super curie prenentis et denuntiatis

Et dixit senyor lo que jo se serca dites coses es que lo dia que los bandolers Minguets y altres de sa camarada mataren a Agostí Perella quel mataren al mas de Puigdepons dels Torrents ducat de Cardona que aura serca de un any y mitg trobant me jo@ aquell dia en una boiga sembrant blat viu jo @ que per ocasio de dita mort que nos mogue lo batlle ni altra somatent ningun crit contre los bandolers y tambe he entes a dir publicament que dit batlle qui es Pere Ventolra sastre  ha fet un vestit  a la muller de March  Minguet un de dits bandolers al temps que seguia fent li fer dit vestit dit March  Minguet bandoler. Jo Joan Pau Busquets chirurgia firmo la demunt dita depossitio de voluntat de Pere  Santandreu menor per no saber ell descriurer.

 Fecis sibi lectum et perseveravyt presente magnifico domini gubernatore et assessore

 

Die martis VII aprilis MDCXXV

Joanes Cajola aglor parroquia dels Torrents diocesis Urgellis etatis promet dixit quadragenta annors parum plus vbel minus @cognitis a me notari qui juravyt in manu domine gubernatoris se direcre

Et int. supe curie prenentis et denuntiatis.

Et dixit que lo que jo se serca dites coses es que quant mataren a Agosti Perell dels Torrents quel mataren los bandolers Minguets y sa camarada que aura serca de un any y mitg al cap de ubaga de Puig de pons dels  Torrents ducat de Cardona y jo @estava alli present quant lo mataren que tots estavem junts treballant y per ocasio de dita mort jo @ania (Vaig anar) a Olivelles  a dirli que avissas al batllle que los Minguets avian mort al Perella y de fet dit Olivelles y ana avisarlo y per ocasio de dita mort no viu ell @ sen mogues ningun crit sino que al vespre arriba alli dit batlle y lo rector ab dos fadrins y sen portaren lo cos.

Jo Grabiel  Miauel firmo la present deposicio de coluntat de dit Cajola.

Fuit sibi lectum eet perseveravyt presente ilsutrisimo domino gubernator et magnifico assessore Cardone

4 aprilis 1617

[ formulisme llatí]

 

Die [domenica] mensis aprilis MDCXVII in civitate Celsone

Raphael Munalt aglo mansis Cavall parroquia dels torrents diocesis urgellensis @cogniis a me notari [--] magnifico bajuli [---]

Et int. super curie prenentis et dicit que es veritat que ell a entes a dit publicament que los bandolers  dits los dos germans Minguets mataren en lo terme dels Torrents a Agosti Perella y no se alça somatent y també es veritat que he entes a dir publicament per la dita parroquia dels Torrents que dits Minguets bandolers feien fer vestit per llurs mullers que digue publicament que Pere Ventolra  batlle dels Torrents que es sastre los avia fet y apres anant lo somatent del terme de Castelló trobaren moltes talladure en una spluga en lo meu terme del Cavall y asso es la veritat .

Jo Gaspar Mascaró firmo la sobredita deposicio de voluntat de Miquel Manault.

Fuit sivbi lectum et perseveravyt [present dicti assessore bajuli]

 

Recerca i transcripció : Santi Perpinyà Ribera

Fons Batllia de Cardona, AHBerga

Sobre no aver alçat sometent quant mataren el  Perella y aver fet  vestits  als bandolers 

 

 

 

 El procés en la seva caràtula diu: Sobre no aver alçat sometent quant mataren el  Perella y aver fet  vestits  als bandolers 

 

Ja dintre el procés : 

Die lune VI aprilis MDCXV in civis Celsone  [---] 

Petrus Santandreu aglo per dit termini dels Torrents diocesis urgell etatis [---] dixit sexaginta annors parum plus vel minus @cognites a me –qui juravit et in posse Ilustrisim Francisci de Tord Gubernatoris ducatis Cardone . 

Et interrogatis super cvcurie presuntis et denunciatis 

Et dixit lo que jo se y  puc dir cerca dites coses es que quant mataren a  Agostí Perella ara poc ha fet un any y mig poch mes o manco ques deia publicament lo mataren los Minguets bandolers , ladres y de seguida en lo terme de Puig de pons dels Torrents per ocasió  de dita mort nos mogue ningu ni batlle ni altra persona y axi no sen feu ningu cas y en dit temps era batlle dels  Torrents lo qui vuy es ques anomene Pere Ventolra sastre del mas y heretat de Foix dels Torrents e tambe he entes a dir ell @publicament per lo terme dels  Torrents y en altres parts circunvehins que dit Pere Ventolra es lo sastre qui feya y ha fet la roba que March Minguet a fet essent bandoler a sa muller fent lay fer dit March Minguet y asso a lo que ell @sab y no altra cosa- Jo Joan Pau Busquets chirurgia firmo la demunt depossitio de voluntat de Pere Santandreu  per no saber ell de escriurer. 

                Fuit sibi lectum et perseveravyt  presente dominio gubernatore et magnifico assessore ducati Cardone 

  

Diste die et anno 

Petrus Santandreu aglo parroquia  de Sant Julia dels Torrents etatis proceet dixit trigenta annors parum plus vel minus qui juravyt et in manu deposse notari  dicti dominie gubernatore.. 

Et interrogate super curie prenentis et denuntiatis 

Et dixit senyor lo que jo se serca dites coses es que lo dia que los bandolers Minguets y altres de sa camarada mataren a Agostí Perella quel mataren al mas de Puigdepons dels Torrents ducat de Cardona que aura serca de un any y mitg trobant me jo@ aquell dia en una boiga sembrant blat viu jo @ que per ocasio de dita mort que nos mogue lo batlle ni altra somatent ningun crit contre los bandolers y tambe he entes a dir publicament que dit batlle qui es Pere Ventolra sastre  ha fet un vestit  a la muller de March  Minguet un de dits bandolers al temps que seguia fent li fer dit vestit dit March  Minguet bandoler. Jo Joan Pau Busquets chirurgia firmo la demunt dita depossitio de voluntat de Pere  Santandreu menor per no saber ell descriurer. 

 Fecis sibi lectum et perseveravyt presente magnifico domini gubernatore et assessore 

  

Die martis VII aprilis MDCXXV 

Joanes Cajola aglor parroquia dels Torrents diocesis Urgellis etatis promet dixit quadragenta annors parum plus vbel minus @cognitis a me notari qui juravyt in manu domine gubernatoris se direcre 

Et int. supe curie prenentis et denuntiatis. 

Et dixit que lo que jo se serca dites coses es que quant mataren a Agosti Perell dels Torrents quel mataren los bandolers Minguets y sa camarada que aura serca de un any y mitg al cap de ubaga de Puig de pons dels  Torrents ducat de Cardona y jo @estava alli present quant lo mataren que tots estavem junts treballant y per ocasio de dita mort jo @ania (Vaig anar) a Olivelles  a dirli que avissas al batllle que los Minguets avian mort al Perella y de fet dit Olivelles y ana avisarlo y per ocasio de dita mort no viu ell @ sen mogues ningun crit sino que al vespre arriba alli dit batlle y lo rector ab dos fadrins y sen portaren lo cos. 

Jo Grabiel  Miauel firmo la present deposicio de coluntat de dit Cajola. 

Fuit sibi lectum eet perseveravyt presente ilsutrisimo domino gubernator et magnifico assessore Cardone 

4 aprilis 1617 

[ formulisme llatí] 

  

Die [domenica] mensis aprilis MDCXVII in civitate Celsone 

Raphael Munalt aglo mansis Cavall parroquia dels torrents diocesis urgellensis @cogniis a me notari [--] magnifico bajuli [---] 

Et int. super curie prenentis et dicit que es veritat que ell a entes a dit publicament que los bandolers  dits los dos germans Minguets mataren en lo terme dels Torrents a Agosti Perella y no se alça somatent y també es veritat que he entes a dir publicament per la dita parroquia dels Torrents que dits Minguets bandolers feien fer vestit per llurs mullers que digue publicament que Pere Ventolra  batlle dels Torrents que es sastre los avia fet y apres anant lo somatent del terme de Castelló trobaren moltes talladure en una spluga en lo meu terme del Cavall y asso es la veritat . 

Jo Gaspar Mascaró firmo la sobredita deposicio de voluntat de Miquel Manault. 

Fuit sivbi lectum et perseveravyt [present dicti assessore bajuli] 

  

Recerca i transcripció : Santi Perpinyà Ribera 

Fons Batllia de Cardona, AHBerga 

Aquest és un document fascinant. Ens submergeix de ple en la Catalunya del segle XVII, en l'època més crua del bandolerisme, i ens mostra de primera mà com funcionava (o fallava) la justícia local i quines eren les xarxes de complicitat al món rural. 

A continuació tens, primer, l'adaptació del text al català normatiu actual per facilitar-ne la lectura i, seguidament, l'estudi històric i jurídic del cas. 

 

1. Transcripció al català normatiu 

S'ha modernitzat l'ortografia, la sintaxi més confusa i s'han traduït les fórmules llatines per fer el text plenament comprensible, mantenint-ne el sentit jurídic i històric. 

 

Ja dins el procés: 

Dia dilluns, 6 d'abril de 1615, a la ciutat de Solsona. 

 

Pere Santandreu, pagès del terme dels Torrents, bisbat d'Urgell, d'edat —segons va dir— de seixanta anys, poc més o menys, conegut per mi, que va jurar en poder de l'Il·lustríssim Francesc de Tord, governador del ducat de Cardona. 

I interrogat sobre les qüestions presents de la cúria i les denúncies. 

I va dir: «El que jo sé i puc dir sobre aquestes coses és que quan van matar Agostí Perella, ara fa poc un any i mig poc més o menys, es deia públicament que el van matar els Minguets (bandolers i lladres). I de seguida, en el terme de Puig de Pons dels Torrents, per ocasió d'aquesta mort no es va moure ningú, ni el batlle ni cap altra persona, i així no se'n va fer cap cas. En aquell temps era batlle dels Torrents el qui avui ho és, que s'anomena Pere Ventolrà, sastre del mas i heretat de Foix dels Torrents. I també li he sentit dir a ell públicament, pel terme dels Torrents i en altres llocs circumveïns, que l'esmentat Pere Ventolrà és el sastre que feia i ha fet la roba que Marc Minguet ha fet fer a la seva muller essent ell bandoler, fent-la-hi fer el dit Marc Minguet. I això és el que ell sap i no altra cosa». 

Jo, Joan Pau Busquets, cirurgià, firmo la damunt dita deposició per voluntat de Pere Santandreu, per no saber ell escriure. 

[Fórmula llatina: Li va ser llegit i s'hi va ratificar, essent present el senyor governador i el magnífic assessor del ducat de Cardona]. 

 

El mateix dia i any. 

 

Pere Santandreu, pagès, de la parròquia de Sant Julià dels Torrents, d'edat de trenta anys, poc més o menys, qui va jurar en poder del notari i de l'esmentat senyor governador. 

I interrogat sobre les qüestions presents de la cúria i les denúncies. 

I va dir: «Senyor, el que jo sé sobre aquestes coses és que el dia que els bandolers Minguets i altres de la seva colla van matar Agostí Perella (que el van matar al mas de Puig de Pons dels Torrents, ducat de Cardona, fa prop d'un any i mig), trobant-me jo aquell dia en una boïga sembrant blat, vaig veure que amb motiu d'aquesta mort el batlle no es va moure, ni va fer cap crit de somatent contra els bandolers. I també he sentit a dir públicament que l'esmentat batlle, que és Pere Ventolrà, sastre, ha fet un vestit a la muller de Marc Minguet, un d'aquests bandolers, en el temps que ho continuava sent, fent-li fer dit vestit l'esmentat Marc Minguet, bandoler». 

Jo, Joan Pau Busquets, cirurgià, firmo la damunt dita deposició per voluntat de Pere Santandreu menor, per no saber ell escriure. 

[Fórmula llatina: Li va ser llegit i s'hi va ratificar, essent present el magnífic senyor governador i l'assessor]. 

Dia dimarts, 7 d'abril de 1615 [Nota: el text original posa 1625, però per la seqüència cronològica lògica (6 d'abril i mateixos fets) és un error del document original o de la còpia; ha de ser 1615] 

 

Joan Cajola, pagès, de la parròquia dels Torrents, bisbat d'Urgell, d'edat —segons va dir— de quaranta anys poc més o menys, conegut per mi el notari, qui va jurar en mans del senyor governador dir la veritat. 

I interrogat sobre les qüestions presents de la cúria i les denúncies. 

I va dir: «El que jo sé sobre aquestes coses és que quan van matar Agostí Perella dels Torrents, que el van matar els bandolers Minguets i la seva colla (farà prop d'un any i mig) al cap de l'obaga de Puig de Pons dels Torrents, ducat de Cardona, jo estava allà present quan el van matar, ja que tots estàvem junts treballant. Amb motiu d'aquesta mort, jo vaig anar a [la masia de] l'Olivelles a dir-li que avisés el batlle que els Minguets havien mort el Perella. De fet, l'esmentat Olivelles el va anar a avisar. I amb motiu d'aquesta mort no vaig veure pas que es mogués cap crit [de somatent], sinó que al vespre va arribar allà el dit batlle i el rector amb dos fadrins, i se'n van emportar el cos». 

Jo, Gabriel Miquel, firmo la present deposició per voluntat de l'esmentat Cajola. 

[Fórmula llatina: Li va ser llegit i s'hi va ratificar, essent present l'il·lustríssim senyor governador i el magnífic assessor de Cardona]. 

4 d'abril de 1617 

[Formulisme llatí] 

 

Dia [diumenge] del mes d'abril de 1617 a la ciutat de Solsona. 

 

Rafel Munalt, pagès, del mas Cavall, de la parròquia dels Torrents, bisbat d'Urgell, conegut per mi el notari [...] del magnífic batlle [...]. 

I interrogat sobre les qüestions presents de la cúria, diu: «És veritat que he sentit a dir públicament que els bandolers anomenats 'els dos germans Minguets' van matar en el terme dels Torrents a Agostí Perella, i no es va alçar el somatent. També és veritat que he sentit a dir públicament per la dita parròquia dels Torrents que aquests Minguets, bandolers, feien fer vestits per a les seves mullers. Es deia públicament que Pere Ventolrà, batlle dels Torrents, que és sastre, els els havia fet. I després, anant el somatent del terme de Castelló, van trobar moltes talladures [de roba] en una espluga [cova] en el meu terme del Cavall, i això és la veritat». 

Jo, Gaspar Mascaró, firmo la sobredita deposició per voluntat de Miquel Munalt [Nota: el document l'anomena Rafel a l'inici i Miquel al final]. 

[Fórmula llatina: Li va ser llegit i s'hi va ratificar, essent present l'esmentat assessor del batlle]. 

 

2. Estudi històric i jurídic 

 

Aquest procés criminal il·lustra a la perfecció la dinàmica social de la Catalunya interior de principis del segle XVII, just abans de la Guerra dels Segadors, un territori plagat per l'activitat de colles de bandolers. 

L'interrogatori no busca condemnar els assassins materials (els germans Minguet, que estan fugits), sinó depurar les responsabilitats de l'autoritat local, el batlle Pere Ventolrà, per deixadesa de funcions i complicitat activa amb els criminals. 

 

El context geogràfic i jurisdiccional 

Els fets ocorren al terme d'Els Torrents i Puig de Pons (actual municipi de Lladurs i rodalia del Solsonès), una zona de muntanya aspre i boscana, ideal per a l'amagatall. Judicialment, pertanyia al Ducat de Cardona, una de les senyories jurisdiccionals més poderoses de Catalunya. L'interrogatori el dirigeix personalment el Governador del Ducat, Francesc de Tord, fet que demostra la gravetat institucional del cas: la corrupció ha arribat al representant del Duc al territori. 

 

Els fets: Assassinat i Omisió de Socors 

 

El crim principal va passar la tardor de 1613 (fa "un any i mig" des de les declaracions de 1615). Una colla de bandolers ("la camarada"), liderada pels germans Minguet, assassina el pagès Agostí Perella al cap de l'obaga de Puig de Pons, a plena llum del dia i davant de testimonis que estaven treballant la terra ("sembrant blat"). 

El delicte jurídic que s'investiga aquí, però, és l'incompliment del deure del batlle. En la Catalunya d'època moderna, l'ordre públic depenia del somatent (de l'expressió so emetent, fer soroll). Quan es cometia un crim, la població tenia l'obligació legal de fer tocar les campanes, cridar "via fora!" i perseguir els delinqüents. El batlle era l'encarregat legal d'alçar aquest somatent. 

Les declaracions demostren que va haver-hi un avís directe (el testimoni Joan Cajola envia un missatger, l'Olivelles, a avisar el batlle), però Pere Ventolrà "no es mogué ni va fer cap crit". Simplement, va anar a la nit, de forma discreta i acompanyat del rector, a fer l'aixecament del cadàver. Aquesta omissió era un delicte molt greu. 

 

La xarxa logística del bandolerisme 

El punt més sucós de la declaració és l'acusació de complicitat material. Per què el batlle va protegir els assassins? Perquè formava part de la seva xarxa logística i de proveïment. 

Els bandolers no podien sobreviure al bosc sense suport logístic dels pobles. El batlle dels Torrents, Pere Ventolrà, era sastre d'ofici ("sastre del mas i heretat de Foix"). Les declaracions deixen palès que Ventolrà confeccionava roba per a la dona del líder bandoler, Marc Minguet, per encàrrec d'aquest. 

Aquesta connivència es demostra físicament a l'última declaració (1617): el somatent d'un poble veí (Castelló) descobreix l'amagatall dels bandolers en una cova ("espluga") al mas Cavall, on hi troben "moltes talladures" (restes de confecció tèxtil), la qual cosa prova no només que s'hi amagaven, sinó que rebien manufactures del batlle-sastre directament a la cova. 

 

El procediment notarial i la societat analfabeta 

El document ens mostra la rigorosa maquinària judicial de l'època, amb l'ús de fórmules mixtes de català per a les declaracions (la llengua viva) i llatí per a la validació notarial i processal. 

És molt revelador l'estat d'alfabetització del món rural: cap dels quatre pagesos que testifiquen sap escriure. Han de recórrer a "testimonis instrumentals" —persones lletrades que es trobaven a la cúria o la plaça, com el cirurgià Joan Pau Busquets o el notari Gaspar Mascaró— perquè signin el document donant fe que aquella és la voluntat i la declaració del pagès analfabet.