Pragmàtica sanció de l'emperador Carles I i la seva mare Joana 1539
Durant el regnat de Carles I, el Lloctinent General era el braç dret del monarca a Catalunya, l'home de la seva màxima confiança per als assumptes polítics i militars, mentre que el Governador General era el garant de l'administració de la justícia i el funcionament de la maquinària legal del territori, sempre sotmès a l'autoritat del virrei. Aquesta estructura de govern reflectia el compromís de la monarquia entre imposar la seva autoritat i respectar les lleis i institucions pròpies de Catalunya.
La Pragmática, 1539-03-07 en la seva versió impressa es pot consultar a internet tan per la biblioteca virtual Cervantes com per la Biblioteca de Catalunya. Tot seguit us passo la que facilita la Cervantes.
Libro
|
Título |
Pragmatica sanctio feta per la Sacra Sesarea Catholica y Real Magestat
del Emperador don Carles y per... dona Joana mare sua, Reys de Castella y de
Arago y deles dos Sicilies, &, dada en Toledo a vij dies del mes de Març
del any Milcinchcents XXXIX ; |
|
Lugar de publicación |
[S.l.] |
|
Editorial |
[s.n.] |
|
Fecha de publicación |
[1539?] |
|
Descripción física o extensión |
[4] p. |
|
Dimensiones |
Fol. |
|
Forma del contenido |
Texto (visual) |
|
Tipo de medio |
sin mediación |
|
Participante |
|
|
Nota |
Letra gótica Portada xilográfica arquitectónica con escudo xilográfico real Sign.: [ ]² Inicial grabada |
|
Nota de
publicación |
Impreso en España, probablemente en Barcelona, por Carles Amorós,
alrededor de 1539 Posible monagrama de Carles Amorós en portada |
Pragmatica sanctio feta per la sacra sesarea catholica y
real magestat del emperador don Carles y per la molt alta i excellentissima
senyora dona Joana mare sua, reys de Castella y de Arago y deles dos Sicilies,
&c., dada en Toledo a VIJ dies del mes de març del any mil cinch cents
XXXIX
Registre bibliogràfic
·
Autor: España
·
Publicació: Alacant : Biblioteca
Virtual Miguel de Cervantes, 2002
·
Publicació
original: [Barcelona,
Carles Amorós, post. a 1539].
·
Notes
de reproducció original: Reproducció digital de l'edició de [Barcelona, Carles
Amorós, post. a 1539].
·
Forma/gènere: text, Facsímil
·
Idioma: català
·
Encapçalament
de matèria:
o Seguretat de l'estat --
Dret i legislació -- Espanya -- S. XVI
o Seguridad de estado --
Legislación -- España -- Siglo 16º
·
Nom
relacionat:
o Espanya. Monarca
(1516-1556 : Carles I)
·
CDU:
o 351(460)"15"
·
URI: https://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmc89154
Reproducció digital de l'edició de
[Barcelona, Carles Amorós, post. a 1539].
Datos enlazados
La
Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes publica su catálogo como datos abiertos
a través del vocabulario Resource Description and Access (RDA) en data.cervantesvirtual.com
1539, març, 7. Toledo
Carles I, emperador i la seva mare Joana dicten una pragmàtica sanció sobre
la seguretat al Principat de Catalunya i els comtats de Rosselló i Cerdanya
contra aquells que exerceixen violència i usen armes posant en perill la pau de
la població.
Don Carles, per la divina clemència, emperador dels romans sempre August,
rey de Alamanya, dona Joana sa mare y Io mateix don Carles, per la gracia de
Déu, rey de castella, de Aragó, de les dues Sicílies, de Jerusalem, de Ungria,
de Dalmacia, de Croacia, de Leó, de Navarra, de Granada, de Toledo, de
Valencia, de Galicia, de Mallorca, de Sevilla, de Sardenya, de Còrsega, de
Còrcega, de Murcia, de Jahen, dels Algarbes, de Algesires, de Gibraltar, de les
illes Canaries e illes Indies e terra ferma del mar ostrano, archiduch de
Austria, duch de Borgonya y Brabant, et comptes de Barcelona, de Flandes y del
Tirol, senyors de Viscaya y de Molina, duchs de Athénes y Neopatria, comptes de
Rossello y Cerdanya, marquesos de Oristano i de Norciano, per quant étam com
sta nostre Principat de Cathalunya y comtats de Rosselló y Cerdanya, per gracia
de Déu, en bona concòrdia de les fronteres, sense la causa del exercici de les
armes, les quals vuy en dia, per la major part tots los subversos de elles
consisteixen en bandoles, homes de sagresta de lars y malfactors que tenen la
terra en confusió y danyada de molts crims, casos y delictes en menyspreu y
sots pena de la justicia y nostra voluntat sia que la pau y concòrdia sia
general entre nostros subdits y vassalls y que tots visquen segurament y
quieta. Y los qui no voldran viure de aquesta manera son punits y castigats
segons la qualitat de sos desmerits. Y per ço ab tenor de la present nostra
real pragmatica sanció y edicte, tostemps duradora, de nostra certa ciència y
real autoritat y de nostre propi motiu, deliberament y consultis, statuim,
ordenem y manam que no sia alguna persona de qualsevol stament, grau o condició
que gose ni presumesque anar ab quadrilla o quadrillles, ni gent armada ni
ordenada de lances largues, piques, alabardes, lances manesques ab rodelles,
ballestes o archabussos, scopetes parades o derruares. Entenem qui usara esser
quadrilla o coordinació tant tost que seran mes de tres los armats qui ab dites
armes hanc proveiran o mes que ningú soly en campanya pugui portar les dites
ballestes, archabusos y scopetes, parades o derruades. Y qui lo contrari fara,
exi lo caporal de aquells com los qui ab aquells axi armats i quadrillats y tan
incorreguen en pena de esser asotats o de star en galera per temps de dos anys
o altre arbitre nostre o de nostre lloctinent ral o dels portanteus de general,
governador en dit Principat y Comdats de Rosselló y Cerdanya. En son cas segons
la qualitat de les persones seran arbitrades, o los qui portaran ballestes o
archabusos o scopetes parades encorregeren en pena de perdre lo [. . .] Io no
entenem pro derogar les penes y contra los decrets dits o per constitucio ab
altrement oposades a los qui tiraran en dites ballestes o archabussos o
scopetes o altrament nafraran o damnificaran algun o alguns encorreugen en pena
de mort natural. E mes volem, statuim, ordenam e manam a totes y sengles
persones de qualsevol stament, grau o condició sien que en continent que tals
quadrilles o gent armada veren singuts, fusts, posats i fet a qui mateix
penbiat de viures y sengles y aquells qui usaran, usaran sien tinguts reprendre
y continuar a aquell en general que a noticia de nostres oficials, facilment i
promptes puguin prevenir i conti qui do unit sia tengut exir a so se seguir ab
qualsevol manera de meses per ajudar a pendre dits malfactors, sota pena a
quascun per quiscuna vegada que en dites coses negligent o rempent trobarà serà
de sexante e de star trenta dies a la presó. Al ho proveim, estatuhim, ordenam
y manam que tots sengles vegueres, batles e altres oficials ab lurs súbdits
districluals, haien et sien tingussir de aquell, e prendre e iragur dits
malfactors, quadrilles per totes les parts de Catalunya y Comdats de Rosselló y
Cerdanya, tant per via de homes com per altres [. . .] de justicia. Com nos ab
la present entenem y axi ho statuïm y deó en les dites quadrilles e altres
contra le present prohibició i nostra real pragmàtica sanció vingué y esser
sempre tant.quant contra la present forma et fragmantor de crim e dits nostres
oficials inseguit et següents dits malfactors e delinquents puguen entrar en
qualsevol. Vautres vegueries o batlies als quals los veguer, batles et altres
oficials ab tots sos districluals. Ha en et son tenguts de acudir et ajudar a
llurs mans, a fi que de aquells se puga fer justicia. E açò sota pena a quascun
et per quascuna vegada. Per lo contrari serà feta pels nostres oficials de
privació de llurs oficis e de cent ducats de or, o les altres de sexanta sous
et de star trenta dies star trenta dies ala presó. E per quant de pusca seguir,
que vehentse dits delinquents e quadrillles, malfactors pugen entrar en
qualsevols altres vegueries o batlies als quals los veguer, batles et altres
oficials ab tots sos districluals haien et sien tinguts de acudir e ajudar
inseguit e perseguint dits malfactors quadrilles fens pena a quiscú e quiscuna
vegada que lo sumari serà fet ço es a nostres oficials de privació de llurs
oficis e de cent ducats de or les altres de sexanta sous et de star trenta dies
a la presó. E per quant se puga seguir que vehentse dits delinquents e
quadrillars malfactors apresos del so y no poder evadir o scapar de mans de la
justicia recolentes en algunes viles, places, castells o llocs de barons, de
sglesies o altres homens de jurisdiccio, volem statuïm, proveïm, ordenam e
manam qualsevol que algu gitats o gitats de pau i de treva, homicides o lladres
o salteadors, o crimals, venura tingut en continent posar so de viafos y aquell
se haie de inseguir, continuar e executar segons la forma susdita tots les
penes dalt posades respectivament. Mes endavant estauhim, volem et ordenam e
manam ab tenor de aquesta nostra real pragmática prohibim que no sia algu de
qualsevol stament, grau o condició sia que [...] presomes que à receptat,
acollit o sostenit dits quadrilles e altres malfactors, gitats de pau i treva
deurà dita, sota pena a quascun e per quascuna vegada que lo contrari haver
fet, serà trobat de cent lliures barceloneses en la qual volen ipso facto
incorregue ultra les penes de fautoria en son y altres per constitucions de
Catalunya. E altrament contra tots receptadors, imposades les mes volem,
ordenam, statuïm e manam perquè mes fàcilment la permissio sia parada de mals
homes que no la pena pecuniària en lo qual los sobredits, tots tempsos indica
son dues yreunes parts, la via de les quals sia d'aquell qui primer lo so de
viafos contra tots els quadrrers e altres desús dits posara. La segona de
aquell qui los negligents e remitents, executant la present nostra real
pragmatica sanció e altrament contrafahients. [...] de la tercera del veguer o
altre oficial que les susdites coses executant. No entenem empero per la
present nostra real pragmatica sanció, derogar i prohibir, disposats, o mes
letes y penes als contrafahients axi per constitucions, pragmatiques, crides,
com altrament disposades, les quals prohibicions no será ora proveïdes puguen
en respecte de les persones, les que ensemps, que aparega a nos o nostre
lloctinent general de Catalunya i informats els portantcus de nostre general governador
en dit Principat y en los Comdats de Rosselló y Cerdanya esser moderades ó
disposades segons que veuran mes convenient a be de la justicia y bona
governació en les provinciés y protecció de les [. . .] deu quals totes sengles
posan en la dita nostra verta sciencia real autoritat e nostre sdevenidor
lloctinent general portantveus de nostre general governador, canceller,
vicecanceller, regent nostra cancelleria, barons tant eclesiàstics com
seculars, vegueres, batles, sotsvegueres, sotsbatles, alguatzils, porters i a
sos jutges i assessors i als oficials i ministres dets dits barons i totes i
qualsevulles universitats e singulars persones en dit Principat i Comdats
constituides i constituidors de la dita nostra pragmatica sanció tingues
present temps observauen y i inconveniement ia ella no contravinguen
directament, indirecte sota pena de dos milions d'or e nostres apostadores, e
altres penes desús dites la qual pragmatica sanció manam que sia publicada per
tos llocs i universitats del dit Principat de Catalunya i Comdats ab veu de
publica crida, ad firmem rei memoriam, a fi que ignorància allegar nos puga
etc.de les quals coses havem manat fer les presents ab nostre segell contra en
lo dors segellades.
Dat a Toledo a VII del mes de març de l'any de la Nativitat de nostre
Senyor Deu Jesucrist Mil sinccents i trenta nou.
Yo el rey
Vidit vidit Perreronis Vidit Celdoni R. Generalem Thesauraarium Vidit Ram
R. Vidit Costa R
Vidit Marius Vilacamp Vidit Pastor R, et fideliter ordinatus Vidit Generus
R. Vidit Momntalt R.
Recerca: Santi Perpinyà Ribera
Transcrit per: Josep MASNOU PRATDESABA
Arxiu de la Batllia de Cardona
Resum del decret
El 7 de març de 1539, a Toledo, l'emperador Carles I i la seva mare, la reina Joana, promulguen una pragmàtica sanció (un decret reial de gran abast) adreçada al Principat de Catalunya i als comtats de Rosselló i Cerdanya.
El decret prohibeix terminantment la formació de bàndols o quadrilles armades. Especifica que cap persona, independentment del seu estament o condició, pot anar amb grups armats o portar armes com llances, piques, ballestes, arcabussos o escopetes, ja sigui en camp obert o a la vila.
Estableix penes severíssimes per als contraventors:
* Per als caporals de les quadrilles i els que vagin armats en grup: potser assotats o condemnats a dues anys de galeres.
* Per a qui porti arcabussos o escopetes: pena de presó i pèrdua de l'arma.
* Per a qui dispari i lesioni o mati algú: pena de mort.
* Per als oficials reials (veguers, batlles) que no persegueixin activament als malfactors: pèrdua del càrrec, multes i presó.
* Per a qui aculli o amagui els malfactors: fortes multes i càrrecs per complicitat.
A més, obliga a tots els ciutadans a ajudar activament en la captura d'aquests delinqüents sota pena de multa i presó per negligència.
Motivació de la seva promulgació
La motivació directa que es desprèn del text és posar fi a una situació d'inseguretat ciutadana i violència generalitzada que estava patint el territori.
Els monarques afirmen que la terra està "en confusió y danyada de molts crims, casos y delictes" comesos per "bandoles, homes de sagresta de lars y malfactors". Aquests grups armats actuaven amb menyspreu de l'autoritat reial ("sots menyspreu de la justicia") i posaven en perill la pau i la seguretat de la població.
Per tant, la pragmàtica es promulga amb la voluntat explícita de restablir l'ordre, la pau i la concòrdia entre els seus súbdits, assegurant que puguin "viure segurament y quieta". És una mesura dràstica per reafirmar el monopoli de la violència per part de l'estat i acabar amb el bandolerisme i la violència feudal.
Contextualització històrica
Aquest decret s'inscriu en un context històric complex:
1. Bandolerisme crònic: El segle XVI a la Corona d'Aragó va estar marcat per l'auge del bandolerisme, alimentat per disputes entre llinatges nobiliaris (bandositats), la inestabilitat social i la presència de mercenaris alliberats després de guerres.
2. Reafirmació de l'Autoritat Reial: Els Reis Catòlics i després Carles I van dur a terme una política consistent de centralització del poder i de subordinació de la noblesa a l'autoritat de la corona. Aquest decret és un instrument per desarmar les faccions nobiliàries i qualsevol grup que desafies el poder reial.
3. Control del Territori: Els comtats de Rosselló i Cerdanya eren zones frontereres amb França, cosa que les feia estratègicament sensibles. L'existència de grups armats autònoms suposava un risc addicional per a la seguretat de la frontera.
4. Dret i Ordre Públic: La pragmàtica representa un esforç de legislar per a tot el territori de manera uniforme, imposant un criteri de justícia reial per sobre de les jurisdiccions locals o els costums feudals que a vegades protegien aquests malfactors.
En resum, la Pragmàtica de Toledo de 1539 és una resposta contundent de la monarquia de Carles I al problema del bandolerisme i la violència armada a Catalunya, amb l'objectiu de restablir l'ordre públic i reafirmar el poder de la corona sobre qualsevol altra facció.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada