Arranjament del campanar de Sant Vicenç del Castell

 

El dia 18 d'octubre de 1648

Sobre el fet de fer, picar i escairar tantes lloses com facin falta per cobrir els tres quarts del voltant del campanar de l'església del Castell de Cardona, i de fer sis canals de pedra picada per escopir l'aigua. Aquests pactes s'han establert entre els reverents senyors Rafel Arpa i Tomàs Flaquer (canonges de la dita església) i Bernat Malia (prevere), tots ells marmessors del testament del difunt Cristòfol Puigredon, que va ser abat de la dita església, per una part; i Joan Samsó (de Solsona), Antoni Prat i Joan Combelles (mestres de cases que viuen a la vila de Cardona), per l'altra. 

S'han establert els pactes següents: 

●Primerament, els dits Samsó, Prat i Combelles prometen i s'obliguen davant dels senyors marmessors a fer, picar i escairar a càrrec seu tantes lloses com calguin per cobrir els tres quarts, així com fer les sis canals. 

●Es comprometen a lliurar-les acabades i a punt de ser col·locades a l'obra d'aquí al pròxim dia de Nadal. Aquesta feina s'ha de fer a l'esplanada, i els senyors marmessors assumiran les despeses de fer-les transportar fins a l'obra. 

●Al seu torn, els senyors marmessors (en nom de la marmessoria) prometen pagar als mestres de cases, per la feina i les despeses, un total de setanta-dues lliures en moneda barcelonesa per a tots tres. 

●El pagament es fraccionarà de la manera següent: vint-i-quatre lliures d'entrada (al present), vint-i-quatre lliures quan s'hagi fet la meitat de l'obra, i les vint-i-quatre lliures restants un cop l'obra estigui acabada i lliurada. 

●Per garantir aquest acord, els senyors marmessors avalen amb els béns de la marmessoria. Els tres mestres de cases avalen amb els seus propis béns (i els de cadascun d'ells solidàriament), tant mobles com immobles, renunciant al benefici de noves lleis que els puguin afavorir, i així ho juren. 

Els testimonis d'aquest acte són Celedoni Arpa (major d'edat) i Francesc Tries (mercader/negociant), de la vila de Cardona. 

Comentari Històric 

Aquest document és un contracte d'obra (o capítols d'obra) de tipologia notarial, redactat en català amb fórmules d'inici i tancament en llatí, típic de l'època moderna a Catalunya (segles XVI-XVII, a jutjar per la lletra cursiva humanística i l'ús de la moneda barcelonesa). 

●L'Objecte de l'Encàrrec: El contracte té com a finalitat el manteniment arquitectònic de l'emblemàtica Col·legiata de Sant Vicenç, situada dins el recinte del Castell de Cardona. Concretament, s'encarrega la creació de lloses a mida i "sis canals de pedra picada per llançar la aygua" destinades a protegir el campanar de les filtracions pluvials. Aquesta és una mostra directa de com es gestionava la conservació del patrimoni eclesiàstic en l'època. 

●Els Promotors i el Finançament: Les obres són promogudes no pas per un ens viu de manera directa, sinó pels marmessors (executors testamentaris) d'un antic abat difunt de l'església, Cristòfol Puigredon. Això indica que l'abat va deixar una assignació econòmica post-mortem ("marmessoria") al seu testament expressament destinada a les millores de la seva antiga església. 

●Els Contractistes (Mestres de Cases): El gremi de la construcció està representat per tres artesans, "mestres de cases": dos de locals (Antoni Prat i Joan Combelles de Cardona) i un de forà (Joan Samsó, vingut de la veïna ciutat de Solsona). Treballaran "dins la planeada" (esplanada o esplanada propera al castell o la vila), des d'on el material ja treballat serà transportat cap al campanar. 

●Condicions Econòmiques i Legals: El cost de l'obra està estipulat en 72 lliures de moneda barcelonesa. El sistema de pagament reflecteix un control de qualitat i de compliment de terminis estricte, utilitzant un clàssic fraccionament en tres terços (24 lliures inicials a la signatura, 24 a meitat de procés, i 24 a la finalització i recepció). La garantia és incondicional ("in solidum"), responent els artesans amb el seu patrimoni personal per evitar l'incompliment, sota la presència de testimonis locals notables (Celedoni Arpa, emparentat probablement amb un dels canonges que porta el mateix cognom, i un negociant local). 

recerca i investigació: Santi Perpinyà Ribera

Fons: Protocols notarials de Cardona: ACA