Joan Comes, actuant com a síndic i procurador de la universitat (ajuntament o consell municipal) i dels particulars de la parròquia de Sant Cristòfol de Súria contracta un cens de 300 lliures

 

El text original és en gran part en llatí.

«Sigui per tots conegut que jo, Joan Comes de Súria, pagès del terme i parròquia de Sant Cristòfol de Súria (sota la jurisdicció del) vicari del ducat de Cardona, síndic, procurador i actor legítimament instituït i ordenat per als assumptes de més avall per la universitat [ajuntament] i les persones singulars [veïns] dels dits terme i parròquia de Súria, tal com del meu càrrec de síndic, procuració i actoria en consta en l'instrument rebut i testificat pel Reverend Mestre vicari, prevere i rector de l'església parroquial de Sant Cristòfol de Súria, vicegerent secretari de l'aula de l'Il·lustríssim senyor vicari (o bisbe), notari públic de l'esmentat ducat, sota dues dates, la primera de les quals fou en l'esmentada parròquia de Súria el dia deu del mes d'octubre passat i en aquest any en què [...]  

jo, el dit procurador, en nom de la procuració gràcies a la qual amb la meva certa ciència confesso i en veritat reconec a vosaltres, els honorables Jacint Castell i Joan Serra i els altres pagesos de la parròquia de Sant Miquel de Castelltallat [...] obrers i sagristans en el present i corrent any de la dita església parroquial de Castelltallat, presents i estipulants per als vostres successors en la dita sagristia i per a qui lliurement i perpètuament vulgueu, que de la manera sota escrita m'entregueu i pagueu, i jo en els dits noms he tingut i rebut de vosaltres, totes aquelles tres-centes lliures de moneda de Barcelona. 

Pel preu de les quals, per a la qual cosa i per a les quals les vaig rebre [...] he venut a vosaltres els dits sagristans i obrers de la dita sagristia i als qui en el dit nom perpètuament vulgueu, juntament amb la gràcia de redimir [dret de lluïció o recompra] mitjançant, tres-cents sous barcelonins censals, anuals, de renda i perpetus, o anomenats vulgarment censal mort, és a dir per a censal mort [...]. 

Tanmateix, sent la seva percepció donada i pagada per mi en els meus dits noms, i per la dita universitat i els seus singulars, a vosaltres i als vostres successors en la dita sagristia i a aquells que en el dit nom perpètuament vulgueu en cadascun dels anys, segons la manera, forma, termes o dies [...] i amb aquelles penes, salaris, obligacions, renúncies, juraments, clàusules i cauteles posades i descrites en l'instrument de la dita venda, avui i poc abans d'aquest rebut en poder del notari sotasignat. La forma de pagament de les dites tres-centes lliures fou i és la següent:»  

«ja que hagué de recuperar-les de la Taula de Canvi de la Ciutat de Manresa, les quals van ser subscrites a favor vostre en el dit nom en la dita taula pel senyor Joan Manganell, prevere de la vila de Cardona, germà i procurador de l'honorable Miquel Manganell, ciutadà de la localitat o domini de Cardona, en virtut de la facultat i potestat atribuïda al dit Miquel pels honorables cònsols i singulars de la universitat de Cardona, tal com consta per la dita girada [gir bancari] amb una certa partida continuada en el manual de la dita taula sota la data del dia sisè del mes d'octubre de l'any passat mil sis-cents trenta-nou, per les causes i raons contingudes en la dita partida.  

I per això renunciant a l'excepció de diners i crèdits no comptats, no tinguts i no rebuts [...] Això fou fet a Cardona [...] el dia cinquè del mes de desembre de l'any de la Nativitat del Senyor de mil sis-cents quaranta. 

Sig+ne de mi, Joan Comes, que confesso els predits, i que això en els dits noms lloo, concedeixo i firmo. Testimonis d'aquesta cosa són el Reverend senyor Alfons Rovira, prevere, i l'honorable Gabriel Malet, negociant de la vila de Cardona.» 

Comentari Històric Comparat 

El document complet ens ofereix una visió fascinant i molt més rica del sistema financer i institucional de la Catalunya moderna gràcies als detalls aportats a la segona pàgina. A continuació, es detallen els aspectes històrics més rellevants: 

• Data de gran rellevància històrica: La conclusió del document situa la signatura a la vila de Cardona el 5 de desembre de 1640 (die quinta mensis decembris anno a Nativitate Domini millesimo sexcentesimo quadragesimo). Aquest és un moment crític en la història de Catalunya: en plena Guerra dels Segadors (iniciada amb el Corpus de Sang, el juny de 1640). El fet que la "universitat" (l'ajuntament) de Súria busqui finançament de 300 lliures en aquest moment exacte està indubtablement lligat a l'esforç bèl·lic, els allotjaments de tropes i les càrregues fiscals extraordinàries que patien els municipis en aquelles dates.  

• L'instrument de crèdit (Censal mort): Es ratifica la venda d'un "censal mort" (un cens consignatiu). La universitat de Súria obté liquiditat immediata (300 lliures barcelonines) a canvi de pagar un rèdit anual perpetu de 300 sous (el que equival a un interès del 5%). L'església, a través de la sagristia i obreria de Castelltallat, actua com a entitat inversora i prestadora.  

• La intervenció de la banca pública (Taula de Canvi): com es materialitza el pagament? El notari especifica que els diners s'obtenen a través de la "Taula de Canvi de la ciutat de Manresa" (tabula Cambij Civitatis Minorise). Això demostra l'altíssim nivell de sofisticació econòmica: el pagament no es fa en monedes físiques (metàl·lic) de mà en mà, sinó mitjançant un apunt comptable o gir bancari (giratta) gestionat al banc municipal públic de Manresa.  

• Xarxa de poders locals: En la transacció hi intervé Joan Comes representant Súria, i s'esmenta també un gir bancari originat per Joan i Miquel Manganell, cònsols i singulars de la universitat de Cardona. Tot queda sancionat davant de testimonis com un sacerdot i un negociant (negotiator) de Cardona. Això il·lustra com les economies i deutes dels municipis del Ducat de Cardona (Súria, Castelltallat, Cardona) estaven interconnectades mitjançant l'ús de lletres de canvi i instruments de deute centralitzats en bancs comarcals com el de Manresa. 

Recerca: Santi Perpinyà Ribera 

Font: Protocols notarials de Cardona conservats a l’ ACA