Enemistats entre clans familiars al Navès de 1590

Com se les gastaven per Navès l’any 1590!

Església de Sant Feliu de LLuelles

 

Les enemistats entre Gabriel Tolosa de Tentellatge i Joan Çator, en el mateix procès l’esmenta com Cator, Çator i Sator de Sant Feliu de Lluelles, varen portar a Gabriel Tolosa a matar-lo a tir de pedrenyal .

 Hi hagué testimonis dels fets, l’un fou Esteve Quer aleshores Batlle de la quadra de Sant Feliu de Lluelles per l’ honorable Joan Mercader, senyor jurisdiccional del lloc. Esteve Quer  va conéixer per la veu els protagonistes de la disputa. Eren Joan Çator i Gabriel Tolosa que es van trobar al camí que puja de l’ Olivella a l’església de Sant Feliu de Lluelles. 

Esteve Quer estava amb la seva dona amb qui portaven una portadora de roba de la bassa. Poc després dels crits i paraules injurioses que es proferien els dos protagonistes, va deixar la portadora i corregué envers ells, quan sentí un tret de pedrenyal  i va veure que un dels homes saltava en la riba va rebre un tret per l’esquena i va veure que l’altre corria i va reconéxer que era en Gabriel Tolosa qui es girà i li vingué a dir que si no se’n tornava l’hauria de seguir, entenem que en caire amenaçador.

 Es féu de nit i va anar a veure l’altre home que era Joan Çator i estava estès a terra al mig del camí i li va demanar que havia passat, però aquest encara en vida “no parlà ningún mot clar” Aleshores va anar a l’era i no hi va trobar ningú i  determinà anar a casa del seu pare i es va trobar als seus germans amb Joan Çator “determinadament mort” travessat d’ una pilota la qual li entre per l´esquena y li surt per la mamella dreta”. La pilota era el projectil de forma esférica i metàl·lica que utilitzaven les armes de foc anomenades pedrenyals,.

En tractar-se d’un  homicidi la jurisdicció criminal pertocava  als Excelentíssims Senyors Duchs y Duquessa de Cardona, i va denunciar-ho a Mossèn Joan Balaguer  batlle tot afirmant que “no hi ha dubte que quant Gabriel Tolosa fugia ab un pedrenyal en les mans”.

Al lloc s’hi van atansar, el Batlle, Joan Balaguer, acompanyat de Joan Quer de Sant Feliu de Lluelles i Pere Castellet del mas Castellet de Serrateix  i Gibert Arpenbau nunci de la Cort Ducal de Cardona  qui va cridar tres vegades, Joan Çator, Joan Çator, Joan Çator. “ e com fos mort no respongué” aleshores fou visurat(seria l’equivalent al certificat de mort actual).  Examinat el cadáver, li fou trobat un forat de pilota que travesava entrant per la esquena y exint a la mamella dreta. La visura fou feta per dit Honorable batlle en presència de mi Lloys Olzina notari, Gibert Arpenbau y dels testimonis dalt dits.

El procés continua amb la declaració de Pere Castellet i Joan Quer i llavors reunits tots a la plaça de  Sant Feliu de Lluelles, imaginem-nos amb la presència de tots els veïns de la contrada, i davant Antoni Çator,i Antoni Çator, pare i fill de la víctima d’una part i de Gabriel Tolosa, firmen en data  28 de juliol del mateix any una treva per espai de vint anys i vuit dies i una pena de 100 lliures, rubricant-ho els honorables Antoni Bastorra i Egidi Garriga, ambdós de Cardona. Finalitzaven d’aquesta manera unes disputes i desavinences  que devien venir de lluny i varen acabar amb la mort de Joan Çator. 

1. Fiscus contra Gabrielen Tolosa de la Tentelatge

Per haver mort a Joan Cator de Sant Feliu

Escriva Curie Ducalis  Cardona

Ludovicus Olzina notari

 El trobem a C17,1,2,9 Arxiu Històric de Berga . Fons de la Batllia de Cardona

Die XXVII mensis July , anno a nativitate Domine MDLXXXX

Honorable  Stephanus Quer bajulus quadre St Felicis de Lluelles pro Honorabils Joanne Mercader domino in jurisdictione  de dicte quadre medio juramento denuntiavyt sequentia.

Sôr air dijous ja casi fosch ma muller y yo portavem una portadora de roba  de la basa . E yo senti que algu digue que cerques per assi tu y altre li respongue que et fa tu. E yo nols coneguí E a cap de un poc senti paraules injurioses y entre les altres ques desmentiren . Eles hores yo ab lo parlar coneguí que heren Joan Cator de St. Feliu y Gabriel Tolosa de la Tentelatge y eren en lo camí que puge de la olivella  a la iglesia y yo prop della e sentint yo axo dexí la portadora y correguí envers ells ab crits y abans no fuy ab ells yo sentí un tir de padrenyal y viu saltar un una riba y doní li darrera encara que no sabie qual here lo que fugia e corrent viu poch dit Gabriel Tholosa se gira envers mi i me digue a [a cap pel cap] si mous ne tornau vos me hareu de seguir a mi E alesores conegui here Gabriel Tholosa.  E esent de nit yo here sol determiní tornarmen a veure laltre que feye y trobí a Joan Sator tot larc pel mig del cami E yo criudí ques asso Juan que aveu agut . E no feu mes de […] y no parla ningún mot clar E yo vent asso saltí a la hera de la rectoria y noy trobí ningú . E les hores determiní anar a casa de mon pare. E quant fuy un poc aval ya mos germans foren allí hont here lo home mort. E yo men torni com los senti E axí dit Joan Çator es determinadament mort y sta travesat de una pilota la qual li entre per la squena y li hix a la mamella dreta, E perquant la jurisdictio criminal toque y pertany als Excelentíssims Senyors Duchs y Duquessa de Cardona y V M Mossèn Joan Balaguer es balle de aquells per fer mon descarreg o denuntio a V M perque fesque lo de justicia.

Interogatus dixit noya dubte que quant Babriel Tolosa fugie ab un padreanyal en les mans

Fuit sibi lectum et perseveravyt

Et dictus Honôr bajulus Cardone una mecum infrascriptum notorus se personalitem contulit in quadra St. Felices de Lluelles . Et in loco ubi cadaver Joannys Çator herat ibidem presentes Joannes Quer St. Feliu de Lluelles et  Petrus Castellet pages mansi de Castellet , termini de Serrateix in primis et ante omnia fou per Gibert Arpenbau nuncio de la Cort Ducal de Cardona cridat tres vegades, Joan Çator, Joan Çator, Joan Çator. E com fos mort no respongué de les hores fou visurat. E li fou trobat en sa persona un forat de pilota que travesave entrant per la squena y exint a la mamella dreta, la qual visura fou feta per dit Honorable balle en presencia de mi Lloys Olzina notari, Gibert Arpenbau y dels testimonis dalt dits.

Eodem Die

Petrus Castellet pages mansi de Castellet de Serratex @qui juravyt et

Et Interrogatus  Dixit senyor lome que ací jau se diu Juan Çator de St. Feliu y certament es mort y esta travesat de una pilota que li entre per la squena y li ix a la mamella dreta y segons tinc entes li a tirat Gabriel Tolosa de la Tentellatge.

Fuit Sibi lectum et perseveravyt

Eodem Die

Honorable  Joannes Quer pages Sant Feliu de Lluelles @ qui juravyt etcétera.

Et Interrogatus  Dixit sôr aquest home jau ací  es Joan Çator y lo conech molt be y lo vex determinadament mort y travessat de una pilota que li entre per la squena y li ix a la mamella dreta y segons tinc entes li tira la nit passada Gabriel Tolosa de la Tentelatge.

Fuit sibi lectum et perseveravyt

Eodem die

Celedonio Santpons St. Feliu de Lluelles . Que juravyt ecetera.

Et  Interrogatus. Super Curie prenentis et denuntiatis dixit senyorr  air dijous al enfoscant yo here en la hera de la rectoria de St. Feliu que feye neta una poca de civada. E viu arribar en la rectoria a Joan Çator de St. Feliu y parlà amb M. Pere qui es vicari . E a cap de poc yo men pugí a la rectoria. E no viu a dit Çator y tantost pugí un traginer de Solsona que tire garbes y digué datsa lo padrenyal alli an mort un home. E yo tambe isquí de casa y tantost sentí que digueren que Joan Çator here mort . E yo arribí  allí on here dit Çator y ya hi here lo capella y dit Çator ya ere mort y segons entenguí digueren que Gabriel Tolosa de la Tentelatge lo havie mort,.

Fuit sibi lectum et perseveravyt

Eodem die

Antonius  Çator pater et Anthonius Çator frater defunti ex una et Gabrielem Tolosa ex altera pose et suos amicos. Firmarunt  bonas veras et legales treugas duraturas pro spacium ving annis et vuit dies cum decem dies detinences. quos currere incipient a die reditionys in  antea et reddi cabeant in platea St. Feliu promitentes pena centum librarum. 

Et sunt Honôr Joannes Quer et Stephanus Quer de St. Feliu ad … patris

Firme  filis qui firmavyt die XXVIII july dicti anno .. Honorable Anthonis Bastorra et Egidis Garriga Cardone.

Santi Perpinyà Ribera

Agraeixo l'ajuda per la transcripció d'aquest procés a en Josep Torné director de l' Arxiu Comarcal del Solsonès.