Peu de la custòdia. Esglèsia de Sant Miquel de Cardona. 1601

 

                                                         Imatge generada per CHAT GPT

Dia 2 de maig de 1601

 

Capitulario y Concordia feta y firmada entre los honorables Martin Rossinyol y Jaume Goncer y Joan Planes Consols en lo any present de la Vila de Cardona de una part  Antius  Lloreda argenter de la Ciutat de Manresa de part altra a cerca de fer lo peu de la Custodia y adobar lo demes de la iglesia parroquial de Cardona es estat pactat e convingut y Concordat lo seguent:

Primerament lo dit Honorable en Antius Lloreda ab sos propis treballs y gastos a de fer lo peu de dita custodia ço es dels ¿vincles? avall conforme la traça que a dit efecte a feta ab setze figures so es sis a cada oart  dues a cada costat […] de mig relleu y netejar y adobar lo restant de dita custodia en amunt  y los dos angels  que ja vuy son en dita custodia possats en la forma que estan possats en dita custodia y aquella acabada. Ha de daurar y la de marcha ab sa marcha (marcar?) y si a dits consols aparra acabada que si fes visurar, axí se fera de bon plata  si esta acabada conforme de art de bon argenter estant dit Lloreda enn lo que dits vissors y experts diran per lo qual dits Honorables consols convenen, prometen segons pacten donar y pagar a dit Lloreda per ses mans y traballs sexanta set lliures en continent que la dita obra sia acabada confessant dit  Lloreda que te haguda y rebuda la dita custodia la qual pessada en presencia de dites parts ab una romana de dit  Honorable Joan Planes la qual pessa deu lliures  y set onzes ...y feta sia la obra  li an de pagar tota la  plata que pessar ademes dita custodia  y tambe li an de donar pera sobredaurar dita custodia lo or y argent vui sera per a daurar y dita obra los promet donar bo y acabada de asi a vuit mesos y per a [  ...] y complir tot lo demunt dit y donar res de la plata se li comene  ne done per fermances y principals observadors amb Gabriel Salvans […] y M.Jaume Vilatorrada los quals excepten y confesse dit Lloreda que la trasa de dita custodia li han los dits consols tornada per a fer aquella ha hon y estan dits consols firmats.

Acaba el contracte amb una cláusula en llatí en la que son testimonis Gaspar  Gatuelles notari i Gabriel Anglarill sastre de Cardona.

Recerca i transcripció: Santi Perpinyà Ribera

Aquest document és un contracte o capitulació signat el 2 de maig de 1601 a Cardona, entre els cònsols de la vila (Martí Rossinyol, Jaume Goncer i Joan Planes) i l’argenter Antoni Lloreda de Manresa, per a la realització del peu (base) de la custòdia de l’església parroquial de Cardona, així com la reparació i neteja de la resta de la peça. 

Resum dels acords principals: 

Encarrec a Antoni Lloreda: 

Ha de fer el peu de la custòdia (des dels vincles avall) segons una traça (disseny) acordada. 

Inclourà 16 figures (6 a cada costat i 4 més, amb mig relleu). 

Ha de netejar i reparar la part superior de la custòdia. 

Ha de col·locar dos àngels que ja hi són, en la mateixa posició. 

Un cop acabada, l’ha de daurar i marcar amb el seu marca d’argenter. 

Verificació i pagament: 

Els cònsols revisaran si l’obra està ben acabada segons l’art de l’argentería. 

Li pagaran 67 lliures un cop finalitzada l’obra. 

La custòdia actual pesa 10 lliures i 7 unces, i se li pagarà la plata addicional que s’hi afegirà. 

També se li donarà l’or i argent necessaris per al daurat. 

Termini i garanties: 

Antoni Lloreda s’obliga a acabar l’obra en 8 mesos. 

Hi ha penyores (fermances) per assegurar el compliment: Gabriel Salvans i Jaume Vilatorrada en són garants. 

Es menciona que els cònsols li han retornat el disseny (traça) de la custòdia perquè la faci segons el model acordat. 

Testimonis i clàusula en llatí: 

Gaspar Gatuelles (notari) i Gabriel Anglarill (sastre de Cardona) en són testimonis. 

 

 

 

Observacions: 

La custòdia era una peça important en l’església, utilitzada per exposar l’hostia consagrada. 

El fet que es mencioni el pes exacte de la plata i l’obligació de retornar-ne qualsevol excés mostra la importància del valor del metall. 

La participació d’un argenter de Manresa reflecteix les connexions artístiques i comercials entre localitats catalanes en l’època moderna.